El mateix dia que vaig crear una publicació a la pàgina de Mercado Libre a Facebook (l’Ebay de llatinoamèrica), ja em va contactar una parella interessada. Ja havien vist les fotos i volien anar a veure els departaments aquell mateix dia, el mes aviat possible. Ho veia tant ràpid que fins i tot vaig desconfiar una mica, però en tot cas vam quedar per al cap de dues hores per ensenyar-lis els departaments.
Hi va anar un dels jardiners ja que a mi m’anava molt malament anar-hi tant ràpid. La parella va arribar ben puntual i els va agradar molt la zona, el pati i els departaments també. La llàstima va ser que van triar-ne un de concret, el que quedava mes a prop del router, però just en aquell, no sabem perquè, no hi havia llum, així que es van decidir pel 6 que no estava tant a prop però on la connexió hi arribava pràcticament igual de be i només tenia veí en un dels costats.
Jo estava a casa pendent del que em deia el jardiner, que per començar em va dir que a la noia la coneixia d’haver anat alguna vegada a casa de la seva mare a arreglar-li el jardí. Van preguntar si el dipòsit el podien pagar en 3 vegades, a lo que al final vam quedar que fossin en dues, i els va agradar tant que ja van voler mudar-se aquell mateix dia. De fet, encara no eren les 12:30h i van dir de venir cap a les 14:30h per instal·lar-se. Així doncs, en el mateix dia contactaven, visitaven i s’instal·laven.
Així que, em vaig dutxar i cap a les 14h vaig anar cap als departaments a fer fotos del número 6 per si després havia de reclamar algun desperfecte, vaig fer algunes fotos mes del pati per la web i vaig esperar fins les 14:30h quan va arribar la parella ja preparada per quedar-se allà.
La primera impressió va ser prou bona. Eren d’uns 35-40 anys, ben vestits, cultes i amb un bon cotxe. Vam comprovar la connexió a Internet des d’aquell departament ja que això era quelcom que els importava molt. La connexió arribava quasi tota, 29mb/s dels 30 contractats. Em van comentar una mica que els havia agradat molt la zona, el pati i que els departaments es veien molt nous i arreglats. Jo els vaig comentar algunes normes bàsiques de convivència, em van pagar el primer mes i una part del dipòsit, els vaig donar les claus i ens vam acomiadar quedant-se ells ja dins el departament. En menys de 3 hores l’havien vist i s’hi havien quedat. Increíble.
Vaig aprofitar que era allà per configurar les càmeres de seguretat i comprovar tot el munt de claus que tenia i que moltes d’elles estaven barrejades. Finalment van quedar totes ordenades i va resultar que en tenia 4 o 5 claus de cada departament.
Cap a les 16h marxava amb el primer ingrés que em produïa aquella inversió que havia fet en plena pandèmia i que resultava tot plegat mes complicat del que esperava. Havia costat, molt, arribar fins allà, però finalment donava el seu primer fruit. Un primer ingrés petit de $1500 però que obria el camí per començar a tenir ingressos periòdics i quasi passius gràcies a aquella inversió.