A primera hora del dia 19 de novembre m’enviava un missatge per Whatsapp un noi interessat en anar a veure els departaments. Vàrem quedar per l’endemà a les 10 del matí. L’endemà m’avisava puntualment que ja era a punt d’arribar, però quan jo ja era de camí em va dir que havia anat pel camí per on no es podia passar en cotxe, cosa que em va ajudar perquè així vaig arribar abans que ell, doncs en cas contrari ell hauria arribat abans que jo. Li vaig dir per on anar i en 5 minuts ja va arribar.
Se’l veia un noi extravertit i d’uns 30 anys. Lo curiós va ser que coneixia el noi que m’acompanyava. Li vaig ensenyar els departaments i li van agrada fins el punt que va dir que si podia es traslladava ja aquell mateix dia cap a les 15h. Ja que coneixia el meu amic li vaig donar les claus perquè entrés ja quan volgués.
Per la tarda hi vaig tornar i em va acabar explicant que tot havia anat tant ràpid perquè ho acabava de deixar amb la seva novia i necessitava ja dormir aquella nit mateixa a un altre lloc. De 3 llogaters que tenia fins aleshores, dos tenien la seva història prou interessant.
Però no va acabar aquí, perquè l’endemà, quan li vaig enviar el contracte perquè el revisés, em va contestar dient que ja havia solucionat el problema que tenia i que marxaria l’endemà. Fins i tot em va preguntar si m’hauria de pagar tot el mes o només els 3 dies. Li vaig respondre que no feia falta que em pagués res però ell va insistir en almenys pagar els 3 dies per lo que finalment vam decidir que li cobraria el mateix que li cobraria a algú per 2 dies d’estada.
Però l’endemà no va dir res i allà seguia, de moment no sabia si la solució del dia anterior ja havia acabat o simplement no havia tingut temps de deixar el departament. El que si que vaig veure per les càmeres, és que de tan en tan entrava amb ell al departament una noia que semblava la seva parella. Però ella acabava marxant i ell es quedava.
I l’endemà, quan efectivament era el tercer dia que hi estava, ja em va dir que passés quan volgués per cobrar i per recuperar les claus del departament. Vaig anar-hi i el vaig veure molt content. Em va dir que pagava aquells 3 dies amb molt de gust perquè estar-hi aquells dies l’havia fet reflexionar i aclarir-se amb els seus problemes amb la parella, a mes de que havia estat molt be fins el punt que recomanaria el lloc a un amic seu que també buscava departament.
Una llàstima que ja marxés però content d’haver pogut ajudar-lo a reconciliar-se amb la seva novia i que hagués quedat tant content que fins i tot em recomanaria. Tot plegat havia costat però el resultat estava sent molt bo.