¢A les 7 del matí, com cada dia en aquest hostel, ja estava esmorzant, lo de sempre, “l’esmorzar continental”, dues torrades amb mantega, cereals i cafè. Cap a les 8 ja volia sortir a agafar un ADO que em deixés a Puerto Morelos que queda a mig camí de Playa del Carmen, que era el lloc on tenia reservt el següent allotjament, aquest cop un apartament de dues habitacions i amb tots els serveis. Tenia pensat fer una parada d’unes 4 hores a Puerto Morelos, donar una volta per la ciutat i seguir fins a Playa del Carmen.
Vaig agafar l’ADO a les 8:45 i vaig arribar a Puerto Morelos poc abans de les 9:30h. La calor ja era insoportable. Vaig començar a caminar sense un rumb predeterminat, només volia donar una volta pels voltants de la terminal d’ADO. El problema, com sempre en aquests casos, era que anava amb la maleta. Degut a que ja portava uns quants kms caminant arrossegant la maleta, a la que portava una mitja hora de passeig, una de les rodes es va mig desganxar de la maleta, per lo que cada vegada costava mes arrossegar la maleta. Entre la calor i que la maleta semblava que pesés el doble, vaig començar a considerar escurçar la visita a Puerto Morelos.
Al cap de dues hores de caminada, vaig parar al típic lloc ambulant de tacos, algo que m’encanta fer. Vaig demanar dos tacos amb salsa picant, i tot i que en varen posar molt poca picava moltíssim, els mexicans es passen amb el picant i per molt que n’hagis menjat mai t’hi acabes d’acostumar.
Després de veure’m quasi tota la botella d’aigua que portava per apagar el foc de la boca, vaig començar a tirar cap a la terminal d’ADO, pero vaig veure una parada de combis, que son com furgonetes i mes barates que l’ADO. Just quan estava a punt d’arribar a la parada, una combi estava ja tancant la porta quan li vaig preguntar si anava a Playa del Carmen, em va dir que si i costava $25, 7 pesos menys que l’ADO, així que hi vaig pujar, ocupant la última plaça disponible (només hi caben uns 10 passatgers) i sortint al moment, no vaig ni haver d’esperar. Tot i que anar en combis no és tan còmode com un ADO, que son autobusos millors que els d’Europa, s’ha de dir que és mes autèntic, mes utilitzat pels locals i per tant és mes el que busco en els meus viatges. Per viatges llargs potser es faria massa pesat, perque es seients son estrets i van completament plens, pero per viatges com aquell, de 30 minuts, son perfectes. El problema és que jo estava suant força i em va tocar seure a la última fila on hi ha 4 seients seguits, pero be, amb l’aire condicionat i lo acostumada que està allà la gent a suar, cap problema.
En una mitja hora vam arribar a Playa del Carmen. A diferència de l’ADO, aquestes combis van fent parades allà on els dius (només poden pujar gent a la parada, pero poden baixar gen a qualsevol punt del trajecte). Vaig anar mirant Google Maps i quan vaig veure que ja estàvem passant pel punt mes proper a l’apartament li vaig dir que parés i vaig baixar. Estàvem en el punt mes proper tenint en compte que el trajecte era per la Carretera Fedral, pero l’apartament quedava molt a munt de Playa del Carmen, concretament a quasi 4 kms d’on era. No m’ho vaig pensar massa i vaig començar a caminar, doncs la intenció era anar-hi caminant com ja havia fet a altres llocs, no tant per estalviar en un taxi, sino perque realment no m’agrada agafar taxis, és la solució fàcil i per tant la menys atractiva per a mi. I el transport públic era quasi impossible sense saber exactament com funcionava, doncs allà no hi ha informacions ni res és com a Barcelona.
Pero a la que portava 5 minuts caminant la roda de la maleta es va acabar de trencar. Arrossegar la maleta ja era molt complicat i junt amb la calor que feia no em vaig veure capaç de seguir d’aquella manera una hora mes, així que vaig parar el primer taxi que va passar lliure, el primer taxi que agafava en tot el viatge! Li vaig dir la direcció que posava a Airbnb, i com esperava no savia ben be on era, doncs a Mexic algunes direccions son raríssimes, de fet, en aquella direcció no hi havia el típic número de bloc com estem acostumats. Li vaig ensenyar a Google Maps i mes o menys va saber on era. Mentre anàvem cap allà anava mirant i poc a poc va anar sabent on era, pero en un punt es va desviar del camí que m’indicava Google Maps. Al dir-li va dir que no, que era per on ell deia, i vaig pensar, ja comencem, pero be, com que a Mèxic les tarifes dels taxis no depenen del temps, doncs vaig pensar, ell mateix, total a mi em costarà el mateix. En un moment determinat, a uns 500 metres d’on em deia Google Maps, va dir, “aquí es, mira el cartel”. Vaig mirar i hi havia dos cartells, un amb el nom del carrer i un altre amb el nom dels apartaments, i efectivament eren exactament els que posava a Airbnb, increíble, el tio l’havia clavat. Vaig mirar les fotos i si que eren dels apartaments que tenia davant. El primer que em va sorprendre és que tenien vigilància privada! A mes els apartaments es veien molt nous i amb un pati amb piscina. Es va acostar el vigilant i li vaig preguntar si aquells edificis eren els que es veien a la foto i si la direcció era aquesta, i va dir que si! Menys mal i sort que havia anat en taxi i justament amb aquell, doncs sino no se com ni quan hauria trobat l’apartament. Li vaig donar les gràcies al taxista, realment m’havia salvat el matí, li vaig pagar els 50 pesos (uns 2€, prou barat per lo útil que em va ser) i vaig pujar a l’apartament. Jo els havia dit als propietaris que arribaria cap a les 3 o 4 de la tarda, ja que pensava estar a Puerto Morelos fins les 14h i no savia quant temps tardaria en arribar, pero entre que vaig marxar abans de Puerto Morelos i que el viatge fins l’apartament va ser molt mes ràpid del que creia, eren les 12 aproximadament que ja era a la porta. Per entrar pensava que s’hauria d’introduir un codi, doncs a les instruccions d’arribada en varen deixar un, pero a la porta no hi havia res on posar-hi un codi, així que vaig intentar obrir la porta i estava oberta, pero la sorpresa va ser que a dins hi havia un matrimoni i una noia que deuria ser la filla. El matrimoni estava netejant l’apartament. La dona va ser la primera en veure’m i primer es va mig espantar, pero de seguida li vaig dir que havia llogat un apartament i no savia exactament si seria aquell. Em va preguntar el nom i em va confirmar que si, que era aquell apartament, menys mal vaig pensar. Pero el matrimoni es van quedar molt parats i sense saber ben be que dir, només varen dir que els havien dit que arribaria cap a les 16h. Els vaig dir que si pero que havia arribat abans, pero que no passava res, que jo només deixava allà la maleta i marxava fins les 16h. L’home em va dir on deixar la maleta i on parava el Colectivo en aquella zona, a només uns 50 metres de l’apartament, i vaig marxar.
A la porta, el noi de seguretat em va explicar com obrir-la i vaig anar cap al costat per on no hvia vingut amb el taxi, doncs des del taxi ja havia vist que era una carretera on no hi havia res. Pero a la que havia passat la rotondo on l’home m’havia dit que paraven els colectivos, vaig veure que també er com una carretera i vaig tornar enrere. Vaig anar per on havia vingut amb el taxi, pero a pocs metres de l’apartament hi havia com fang o ciment que relliscava molt, i em vaig fotre una hòstia monumental, a mes les bambes i les mans em van quedar plenes d’aquella espècie de ciment, així que vaig decidir tornar a l’apartament almenys a netejar-me, doncs havia vist que al pati hi havia uns banys. Mentre m’estava netejant va aparèixer el noi de seguretat i em va preguntar que m’havia passat. Un cop explicat el que i perque estava donant una volta, em va explicar que seguint per la carretera després de la rotonda, a uns 15 minuts caminant hi havia un carrer important amb moltes botiqgues i restaurants, aixi que vaig anar cap alla. Com sempre els 15 minuts em van semblar 15h per la calor, com trobava a faltar les tormentes de Cancun. Vaig arribar al carrer que em va dir i efectivament semblava una altra ciutat, vaig passar d una zona completament residencial a plena ciutat. Vaig passejar jna mica per aquell carrer i els mes propers i al cap d una mitja hora ja vaig tirnar cap a l apartament amb la intencio de pendre una mica el sol al pati, doncs fins aleshores encara no m havia estirat alnsol ni una sola vegada.
Quan vaig arribar a l apartament el nou de seguretat estava parlant amb una n9ia que anava en moto i em vadir, una española como tu. Li vaig dir que era de barcelona i ella va dir que tambe. La primera espanyola que coneixia i era de Barxelona!
Em vaig estirar en una tumbona a prendre el sol pero no vaig aguantar ni 10 minuts, era terrible, el sol cremava i a mes no tenia ni el banyador ni res, aixi que vaig fer temps fins les 15h segut a l ombra.
A les 15h va baixar la dona a avisar me, vam pujar a l apartament, me l van ensenyar pero abans ee marxar l home em va preguntar si em quedava fins el dia 22. Jo li vaig dir que no, doncs el proxim allotjament el tenia el 23, a lo que ell va respondre que en principi no. Vam quedar que ho confirmaria i li diria algo. La sopresa va ser quan vaig veure que efectivament tenia reserva fins el dia 22. Al çrincipi no hi vaig caure, pero despres vaig recirdar que la nit del 22 a les 4 del mati ja volia ahafar un ADO a Valladolid i ler tan no reservar enlloc la nit del 22. Pero al final el bitllet d ADO el tenia el 23 a kes 11:30 del mati, aixi que ticava buscr hotel per la nit del 22, cosa que ja faria l endema.
Al cap d una estona vaig anar a comprar menjar pels 4 dies seguents a un OXXO que hi havia just davant.
Ja mo vaig tardar massa en sopar (pasta i una minipizza per descansar de tants tacos) i en anar a dormir, doncs estava molt cansat i l endema havia de preparar itinerari ben aviat.