Balcans 07-2013

Un viatge increíble i totalment diferent per a mi, diferent a tot el que he fet fins ara. Un viatge en cotxe amb parada a Krk (Croàcia) i Ada Bojana (Montenegro). Un viatge en cotxe en el que he conegut mes ties que en l’últim any i que segurament hauriem pogut ser mes que amics. Un viatge hippie cm mai m’hauria pensat que faria, de festa CADA DIA i coneixent ties (i tios, pero menys) CADA DIA. A 2500 km de Barcelona, viatge als Balcans. En Quim i en Chus em van venir a bscar amb el cotxe del pare d’en Pau, que el vam anar a recollir a l’aeroport provenint de Eindhoven (Holanda). La primera parada estava pensada per Itàlia, quan ja portariem quasi 12 hores de viatge i seria bo dormir a algún lloc. Pero vam mirar un parell d’hotels, el mes barat 37€/persona i a un hostal en un poble que feia molta olor de merda pero que no tenia prous llits. Així que en aquell moment vam decicidir fer la orimera bojeria del viatge, ja el rimer dia, tirar d’una atacada fins a krk, unes 19 hores des de Barcelona. Jo no conduia, pero pels altres 3 va ser un infern. Ens vam presentar a les 5 de la matinada a Krk, després de creuar un pont per arribar des de la península fins a Krk Island, molt guapo, vam conèixer només arribar un parell de penjats que tornaven de festa i flipaven amb el fuet que portàvem, i vam intentar dormir al cotxe fins que a les 7 i pico la calor era infernal i vam decidir a anar a buscar llit per mi i en Quim, que per culpa seva van anar all’a a l’aventura, sense tenir lloc on drmir. Per sort, encara no eres les 11 del matí, que ja haviem deixat les maletes a l’apartament que haviem trobat, bueno apartament… Una habitació ambun llit de matrimoni i una mini cuina que formava part d’unca casa on hi havia mes gent. Aquella primera nit, vam sortir tots menys en Pau, que estva rebentat del viatge des d’Holanda. Vam anar fer uns mojitos i a veure l’ambient d’aquella ciutat. Tot era mes barat pero massa giri i familiar. Vam estar a un bar musical on la gent ballava al mig del carrer, estava bastant quapo. Mes tard vam trobar mig de casualitat, un local molt undergrount enmig litelarment de les muralles de l’antiga ciutat. Aquella primera nit ja va ser memorable, perque una dona casada se’m va acostar per fer-me proposicions indecents. Va ser bastant bo perque del no res va aprèixer preguntant-me en serbi, quan li vaig dir que era de Barcelona encara va flipar mes i vam passar al anglès. Al dir-li que després d’allà anàvem a Montenegro, em va presentar una amiga seva que estava bastant bona, pero la que em tirava la canya era l’altra. Em va preguntar si tenia novia, li vaig dir que no i li vaig preguntar el mateix. Em va dir que estava casada pero que havia anat allà sense el seu marit, només ha divertir-se, vaya tela! El viatge prometia. Ja se’m va quedar el mote de rompefamilias. Durant el dia, anàvem a la platja, de Krk o altres pobles. Totes les platges eren de pedres, pero estàvem molt be, prenent el sol, fotent-nos birres i dinant en restaurants o xiris, vaya menjars ens fotiem. El primer dia, vam demanar una mariscada amb peixet, calamars, etc. Boníssim. I per la nit, al Underground. La segona nit va ser de ligoteo total, ballant amb ties. Hi havia una rossa amb el cabell curt que vam estar quasi tota la nit ballant. La música a aquell local estava molt bé. Per les nits, abans de sortir bebiem una mica de sangria a l’habitació. Una nit va ser bo perque la casera va sortir a dir-nos que no féssim tan soroll (una dona que només parlava serbi) i mentre en Chus s’intentava entendre amb ella, en Pau li anava dient si tenia obridor per les botelles de vi. Lo bo és que ens el va treure. Un dia vam anar al final del poble on hi havia un camping enorme que era “raro” perque no tenia valles, el camping estava pel mig del poble. De fet per anar a una de les platges l’haviem de creuar tot, era molt guapo. I la tercera nit, només vaig sortir jo, vist que les dues nits previes havia lligat bastant, no em volia perdre ni una nit. Pero era diumenge i a aquell poble quasi no hi havia moviment fóra del cap de setmana, així que vaig estar una estona al xiri del passeig, on hi havia unes gogos que lis deiem les robogogos, per com ballàven, i me’n vaig anar a dormir. L’endemà, ja dilluns, vam fer una mica el guiri pel poble i per la nit ja no vàrem sortir, ja que l’endemà voliem sortir aviat cap a Ada Bojana. L’endemà pel matí, tots estàvem apunt a l’hora que haviem dit, cap a les 8 del matí, que cracks. Ens vam despedir de la casera, una mica xungo perque només parlava Croata, i cap a Montenegro. En aquell moment no saviem el viatge que ens esperava. Preveiem un viatge d’unes 14 hores, per tant, arribar a Ada Bojana cap a les 22 hores d’aquell mateix dia. El problema és que haviem de passar 3 fronteres. Vam tenir problemes a les dues primeres. A la primera, a Bòsnia, ja ens van parar. Cantàvem massa, 4 espanyols en un cotxe cap a Montenegro. Jo en aquell moment, encara em pensava que ja tot era Europa i que seria una parida, fins que vaig veure que ens feien baixar del cotxe i el registraven de dalt a baix. Menys en Chus, tots portàvem ful i en Quim fins i tot m. La situació es posava complicada. El moment colminant i que va donar una de les frases del viatge, va ser quan un dels 2 policies que estaven registrant el cotxe, va obrir la meva maleta, va agafar la bossa de Ducados rubio on tenia una bellota, la va mirar, la va obrir i la va tornar a deixar dins la maleta. Mentre la mirava, li vaig dir en Chus: Chus m’han pllat. I ell va dir: Si? I jo: Si. Fins que la va deixar i vaig donar gràcies a Déu o a qui hi hagi. Increíble! De fet, no van trobar absolutament res, van estar uns 15 minuts registrant el cotxe i les maletes i res. Jo fins i tot havia deixat un parell de petes fets sota una alfombreta del cotxe. Ens van dir que podiem marxar, en Pau els va preguntar si passava algo per les 50 botelles d’alcohol que portavem, van dir que no mentre els altres 3 li deiem que calles la boca i que piréssim, perque es fotia a fer preguntes? Vam pujar al cotxe i quan encara no haviem arrencat ens vam fotre a cridar. Vaya inútils la poli bòsnia! Lo ptjor encara havia d’arribar, i no faltava massa. Encara no havien passat ni deu minuts que ja arribàvem de nou a la frontera amb Croàcia. Em volia fumar els 2 petes que tenia fets abans d’arribar, pero evidentment no va donar temps, me’ls vaig fotre als collons. Com era d’esperar, ens van parar, ens van fer baixar i quan encara no havia passat ni un quart d’hora de l’últim registre, ja ens estaven registrant de nou. Al principi només hi havia una noia registrant. El primer va ser en Pau, li va dir que agafés les seves maletes. No va tardar massa en trobar-li un xibato que tenia amb maria. La poli va cridar als seus companys. La cosa es posava xunga. El següent va ser en Quim, que anava amb el tapper de la mort, el poli li va agafar i quan l’estava mirant, a en Quim li va caure un xibato dels collons. Miracle, li va pillar un xibato pero això va fer que s’oblidés del tapper de la mort, es va centar amb el xibato on hi havia poca cosa. El poli se’l va endur. Jo en aquell moment vaig pensar: tot es desmorona. A en Pau, la tia no li va trobar lo altre que portava perque, molt hàbilment, ho va agafar de la maleta i ho va tirar sense uqe la veiés! Jo estava flpant. Després ja anava jo. La poli em va demanar la meva maleta, em va preguntar si portava algo com en Pau, li vaig dir que no, i va començar a registrar la maleta. Jo només esperava el moment que agafés la bossa de tabac amb la bellota dins, i tot s’acabés de desmoronar. Ja només quedava esperar la menor pena possible. Per fi va agafar la bossa de Ducados rubio, jo estava just davant seu, aguantant el tipo. Ella va començar a mirar, a posar la mà dins, a tornar a mirar, a axafar la bossa i la va deixar. Increíble, no havien trobat res per segona vegada, la bossa màgica. En aquell moment em vaig treure un pes enorme de sobre, pero encara seguia la tensió, ja ens havien trobat coses i el registre encara no havia acabat. Un cop registrat el cotxe i les maletes, tocava registre integral, el primer de la meva vida. Jo portava els dos petes fets als collons,