El despertava cap a les 6 del matí havent dormit 8 hores justetes,menys del que m’esperava i volia, doncs el dia anterior havia estat llarg i cansat i normalment dormo més de 10 hores. Potser perquè alguns ostres ja feien sorollo perquè tenia ganes de veure ciutat de Guatemala. En qualsevol cas, em vaig prendre un cafè a l’habitació amb el meu escalfadors elèctrics i tassa de silicona,em vaig dutxa amb aigua freda perquè no n’hi havia de calenta tot i que feia força fred i vaig esperar llegint notícies a que vingués el propietari de l’hotel a portarme l’esmorzar tal com.mhavia dit el dia anterior, doncs estava inclòs en el preu de l’hotel.
També tal com m’havia dit el dia anterior, a Guatemala es queda a una hora però s’arriba una hora tard, com així va ser, doncs quan ja eren quasi les 9 per fi va picar la porta de l’habitació amb l’esmorzar. L’espera va valer la pena perquè l’esmorzar, i tot el menjar en general tal com constataria més tard, era molt similar al de Mèxic, quelcom que sempre trobo a faltar.
Constava de tortillas com li diuen ells, truita, o huevos revueltos, salsa de frijol, arròs i plàtan fregit. La veritat és que no deixa de sorprendre aquest tipus d’esmorzar, però la veritat que sense haver sopat el dia anterior i portant ja unes 3 hores despert, en va sentar més que bé.
ara si que ja podia sortir a donar la primera volta de veritat per ciutat de guatemala per primera vegada. Vaig buscar a google Maps la Plaza mayor i cap allà vaig anar. Tot i ser un dijous pel matí es veia força gent pel carrer i fins i tot vaig passar per un petit mercat ambulant amb botiguetes al llarg de tot un carrer que arribava fins la casa de la cultura.
I un carrer més amunt ja hi havia el Zócalo, la plaça principal de la ciutat on hi ha el palau presidencial. Com molts dels Zócalos de iberoamèrica era molt gran, amb llocs ambulant i gent passejant o asseguda pels bancs sota l’ombra d’algun arbre. Pels votants hi havia carrers per a vianants que feien d la zona un bon lloc per passejar-hi.
Vaig aprofitar la passejada pel centre per buscar un nou banc credomátic des d’on retirar efectiu, però els dos que vaig trobar no tenien caixer automàtic, i el que havia anat el dia anterior ja quedava massa lluny, almenys per tan sols estalviar-me menys de 2€ de comissió. per cert, que en un d’ells, el caixer estava fora de servei i vaig anar fins la sucursal per preguntar si hi havia un altre caxer dins, però fora hi havia 3 polícies que d’entrada em va sorprendre que anaven amb les metralletes apuntant a l’aire i no abaix com sol ser habitual. en aquell moment no hi vaig pensar i vaig preguntar-lia un d’ells si hi havia algun caixer dins tal com havia preguntat a les altres sucursals on sempre era un policia el primer que el peguntava, però en aquesta ocasió, en comptes de respondre, va mirar adós costats per al cap d’un segons dir-me que li preguntés a un altre. en aquell moment vaig pensar que aquells polícies potser no eren allà per custodiar el banc com els altres sino perquè hi havia hagt un robatori, a lo que vaig donar mitja volta i vaig marxar sense mirar res més.
Així que, finalment vaig decidir no perdre més temps amb el banc Credomátic i vaig entrar al primer caixer 4b que vaig trobar per retirar 1600q, uns 192€, amb una comissió de 49,90q, 6€, el que representava un 3% de comissió, més del que hauria volgut. almenys ja tenia efectiu per acabar de pagar l’hotel i poder menjar aquell dia.
I amb quasi 200€ sobre vaig preferir tornar a l’hotel almenys per deixar-los allà i no arriscar-me a què me’ls robessin amb el que m’havia costat aconseguir-los. Com sempre, vaig anar per un camí diferent per seguir veient la ciutat fins al punt que vaig haver de mirar Google Maps perquè m’estava liant una mica. finalment, vaig arribar a l’hotel quan feia poc més de 4 hores que havia sortit.
em vaig estirar un moment per descansar, però entre que no havia dormit tot el que necessitava i que arrossegava cansament del dia anterior,no vaig poder evitar quedar-me adormit, cosa que volia evitar ja que aquell dia havia d’anar a dormir aviat, doncs l’endemà al matí ja havia d’agafar el vol cap a mèxic, i quedar-me adormit a les 3 de la tarda no era bona idea. a més em vaig quedar adormit vestit i amb la llum oberta, cosa que no em va permetre descansar del tot bé. quan em vaig despertar ja eren quasi les 19h i fosc, per lo que ja tan sols vaig sortir per anar fins la cantonada del carrer de l’hotel on hi havia un lloc ambulant de menjar.
De fet, quan volia sortir de l’hotel no podia perquè estava la porta tancada amb clau i el consege no hi era. vaig esperar uns 10 minuts allà dins tancat fins que finalment va arribar el conserje que justament venia del lloc ambulant on jo volia anar, per lo que em va anar perfecte per preguntar-li què venia i quant costava per tal que no se’m veiés tant perdut al comprar.
vaig anar-hi i vaig demanar un plat de carn de vedella i llonganissa amb enciam i huacamole tot plegat acompanyat de les omnipresents tortillas, que a diferència de com acostumen a ser a mèxic, aquí son força més gruixudes.
i després de sopar, essent ja passades les 21h, vaig preparar les coses per l’endemà despertar-me cap a les 5 per anar a l’aeroport amb destinació mèxic. havia estat un dia estrany en el que havia descansat més que passejat, però en el que tampoc tenia la intenció de veure massa coses, doncs aquesta era una escala per anar a mèxic, Guatemala la visitaria en tornar de màexic, uns dos mesos després. tot i així havia vist el centre de la capital i havia pogut fer-me una idea de la cultura del país així com de l’amabilitat de la seva gent.