Guatape es un petit poble a unes dues hores en bus de Medellín, i era un dels llocs que tenia previst de visitar tot i ser un poble massa turístic pel meu gust. Però degut al seu encant únic es converteix en una visita quasi obligada.
Sempre prefereixo anar per lliure i guatape no n’era una excepció, però després de mirar preus de transport públic i diferents tours,vaig decidir anar-hi amb un que oferia el propi hotel.
Amb aquest tour tot plegat no em sortiria massa més car que anant per lliure i a més veuríem moltes més coses de les que podria veure jo en un sol dia anant amb transport públic, doncs a mes de guatape passaríem per un poble anomenat Peñol i aniríem amb barco per un embassament on a mes hi veuríem una de les cases que tenia Pablo Escobar.
El preu del tour d’unes 12 hores amb esmorzar i dinar costava 99000, uns 23€, i em passarien a buscar per l’hotel cap a les 8 del matí.
Jo pensava que seríem pocs i uqe aniríem en un minibus o una van, pero la sorpresa va ser quan vaig veure que arribava un bus gran i més quan en pujar-hi vaig veure que ja era tot ple, de fet jo era a l’últim uqe recollien. Almenys érem 50 persones en aquell tour.
L.aprimera parada va ser al poble de guarne on vam parar al restaurant los jardines de oriente per a esmorzar. Jo no estic acostumat a aquests esmorzars abans de les 9 del matí, però entre que més valia menjar alguna cosa abans de començar la caminata i que tot plegat ja estava pagat, no vaig dubtar en acabarme tot el que em varen posar, que per cert, estava molt bo. Era truita amb arròs i una espècie de…..
Mitja hora després seguien el camí uns 30 minuts més fins arribar al nuevo peñol. Aquest poble va sorgir després de crear un embassament al poble de oeñol, ara conegut com el viejo oeñol. La historia d’aquest poble és força interessant, doncs va tractar-se de quasi un engany per part de les autoritats i l’empresa que gestiona laigua de Medellín, doncs els van assegurar que qui no volgués vendre la casa, els en proporcionarien una d’igual en una altra ubicació . Però quan ja es va pactar tot, els habitants es varen adonar que les noves cases eren molt mes petites i que el nou poble no s’assemblava gens al que acabaven de submergir sota l’aigua.
Ara, el nuevo oeñol ha crescut i s’ha convertit en un punt turístic on la seva església és única i realment espectacular, feta amb una sola roca.
Després de passejar una estona i per lliure pel poble, vam tornar al bus per anar a l’embassament que havia submergit el viejo Peñol per agafar un barco que ens faria un trajecte d’uns 40 minuts mentre escoltàvem salsa i bevien una michelada, que es cervesa amb mango i sal, a diferencia de les micheladas de Mèxic que porten Chile.
El lloc era certament preciós i allà, mentre anàvem.amb el barco va ser on vam veure una de les antigues cases de Pablo Escobar, que ara estava destrossada i era propietat del govern colombià. Per cert, va ser el cartel de Cali qui la va cremar tot i que no l van poder destruir del tot de lo resistent que era.
Després de passejar amb el barco vam pujar caminant un petit turó on els habitants del peñol van construir unan petita rèplica de l’església i la.plaça. allà va ser graciós veure un grup de 7 o 8 gossos bordant a un dron.
A continuació ja vam anar cap a guatape, la parada principal del tour on hi estarien una hora aproximadament i per lliure, com a mi m’agrada. Això sí, abans de baixar del bus la guia ens va donar certes indicacions i consells per veure els punts més i interessants del poble.
Es notava que tot el poble vivia del turisme, doncs pràcticament tot eren hotels i restaurants, però tot i així el poble és molt autèntic i est molt ben conservat. Els carrers són tant estrets que pràcticament només hi poden circular motos, i de tant poques que n’hi ha, es podria dir que bona part es únicament per a vianants.
El carrer més emblemàtic es el conegut com el dels paraigües, doncs està completament cobert per paraigües,de fet ni tan sols hi arriba la llum del sol.
Al cap d’una hora aproximadament tornàvem al bus per anar fins al peñon o la roca, que literalment és una roca de 210 metres d’altura sorgida a conseqüència del xoc de les plaques tectòniques. I el més interessant és que té 708 graons que permeten pujar fins al cim de la roca des d’on hi ha unes vistes espectaculars de tot l’embassament. La apujada costa molt però val també molt la pena. Jo vaig tardar uns 40 minuts en fer la pujada, doncs de tant en tant cal fer algun descans. Val a dir que fins i tot vaig veure una dona d’uns 60 anys pujant, per lo que amb paciència i voluntat pràcticament tothom hi pot pujar.
Un cop abaix ja només hem quedava anar a dinar al restaurant concertat per l’agència del tour, doncs ens varen donar un tiquet per poder-hi menjar un dels 4 plats disponibles, que de fet eren tots molt similars, la única diferència era el tipus de carn que portaven, doncs per la resta tots portaven arròs, frijoles,….
Jo el vaig demanar de vedella, o res com li diuen allà, i la veritat és que no estava massa bo. El bistec estava força sec i amés el plat en general una mica fred. Es notava que ho tenien fet des de feia estona, però a més ni es molestaven massa en escalfar-lo. Lo bo del restaurant era més vistes que tenia.
Guarne / jardines de oriente
Nuevo Peñol
Guatapé