Venia de Cali en autobús de l’empresa XXXX en un trajecte que hauria d’haver durat 9 hores però que finalment en va durar 12 degut a obres a la carretera i al caòtic trànsit d’entrada a Medellín. Això em va complicar una mica l’arribada a la ciutat ja que vaig arribar-hi cap a les 19h ja de nit amb les implicacions que això comporta en quant a precaucions de seguretat i facilitat de desplaçament per arribar a l’hotel.
Com a Cali, primer vaig intentar agafar un Cabify perquè encara tenia el 40% de descompte, però igual que allà, tardava massa en trobar un conductor per lo que als 20 minuts d’intentar-ho vaig demanar un uber. Mentre no em separava de la porta de la terminal d’autobusos on hi havia un noi de seguretat i de tant en tant algun policia, doncs per a mi, els moments més crítics s en aquestes ciutats són quan vaig amb tot l’equipatge.
L’Uber va arribar en menys de 5 minuts i per $13.000, uns 3,30€, em va portar fins l’hotel en ple centre històric de Medellín, on hi vaig arribar quasi a les 20h, ja només amb temps per fer el check-in i anar a comprar sopar abans que ho tanquessin tot.
Abans de començar el viatge havia reservat un tour pel centre de la ciutat sense saber que m’allotjaria en ple centre, així que vaig cancel·lar el tour i el primer dia el vaig dedicar a recorrer els llocs més coneguts del centre històric de Medellín, com la plaza Botero o XXXXX. Pero, i tal com em va confirmar una local uns dies després, aquest era probablement el barri més perillós en quant a robatoris, tot i que jo crec que la majoria deuen ser furts i no assalts. De fet si que vaig notar varies vegades nois que em vigilaven i fins i tot un que ja em venia a robar el mòbil per darrere mentre feia una foto. Per sort sempre miro a tots costats i el vaig veure abans que ho intentés.
En qualsevol cas no vaig patir cap robatori ni cap altre problema i vaig poder gaudir del caòtic però entranyable centre de Medellín.
El primer dia el vaig dedicar a recórrer bona part del centre de la ciutat. M’encanta passejar per quests carrers plens de gent, paradetes i trànsit, veure la vida cotidiana dels habitants de la ciutat mentre veig alguns dels llocs més emblemàtics.
XXXXXXXXXXXXXXXX
El segon dia vaig anar amb un tour a Guatapé i el Peñol, pel que vaig dedicar una entrada a part.
El tercer dia vaig fer un tour per la tristement famosa Comuna 13 tot i que ara ja ho hauria de ser per haver-se convertit en exemple de com transformar-se. També hi ha una entrada dedicada a aquest dia.
I el quart i últim dia abans de marxar cap a l’Amazonia, el vaig dedicar a agafar el metro i el metrocable, tot un emblema de la millora en la qualitat d vida de la Comuna 13