L’endemà em despertava cap a les 4 de la matinada amb l’habitació quasi plena de gent dormint, tot a les fosques i un fred important. No deixava de sorprendre’m el fred que feia cada nit a on fos de Guatemala, tot i que ho agraïa, evidentment. Això si, sortir del llit per anar fins la zona de dutxes va costar molt, i fins que no vaig ser sota l’aigua ben calenta no em vaig refer d’aquell fred que m’havia deixat mig engarrotat.
Cap a les 5 recollia la maleta i deixava el llit per baixar a la recepció. El dia anterior la noia va deixar anotat que em preparessin l’esmorzar cap a les 5:30h perquè a les 6h com a màxim havia de marxar. I efectivament, el noi que hi havia em va preparar l’esmorzar només per a mi quan la resta d’hostes encara estaven dormint. Va ser mentre esmorzava que alguns es varen despertar, tot i així, fins que vaig marxar, al menjador no hi havia més de 4 persones. Per cert, l’esmorzar eren “tortitas” i estaven realment bones.
El bus era de Pullmantur i sortia a les 6:30h però havíem d’estar a la parada a les 5:50h. Des del hostel només havia de caminar 2 minuts per arribar a la parada, que era a l’Hotel Holiday Inn. Tot i arribar-hi abans de les 6:10h ja era l’últim de la fila, i quan em va tocar a mi, va arribar la sorpresa. Havíem d’estar tant aviat perquè ens havien de revisar la documentació per tal d’assegurar-se que tots els passatgers podríem creuar la frontera, i en el meu cas, la meva documentació no estava bé per poder entrar a El Salvador.
El primer que vaig pensar quan la noia em va dir que hi havia un problema, va ser que no seria res greu, doncs vaig entrar al país de forma legal per l’aeroport, per lo que estava segur que tot estaria bé. Però no, l’agent de duanes de l’aeroport em va posar malament el segell d’entrada al passaport. Increíble, per molt que viatgis, sempre et poden passar coses que no t’han passat mai. Com podia ser que s’haguessin equivocat amb el segell d’entrada al país?
Entre Guatemala, El Salvador, Nicaragua i Honduras hi ha un acord pel qual els seus ciutadans poden desplaçar-se entre tots 4 països tant sols amb el seu document identificatiu, sense necessitat de passaport. Això afecta també als estrangers que un cop entrem a un d’aquests 4 països podem també desplaçar-nos pels altres 3 països sense haver de fer cap tràmit. I justament aquí estava el problema. El segell que m’havien posat a l’aeroport no reflectia correctament aquesta situació, per lo que en el meu cas no em podia moure lliurement entre tots 4 països. I quin era el problema? Que no havien escrit el número 90 sobre el segell, un número que indica durant quants dies pots desplaçar-te entre tots 4 països.
Així que després d’uns segons de fer-me’n a la idea i de veure que la treballadora de Pullmantur no em deixaria pujar al bus amb aquell error, simplement vaig preguntar què havia de fer per solucionar-ho i quan podria anar a El Salvador, doncs per mi no era una opció quedar-me tota la setmana a Guatemala. Així que em va donar la direcció de l’oficina d’Immigració de Ciutat de Guatemala i em va canviar el bitllet per aquellk mateix dia a les 14:30h. Si podia solucionar lo del segell del passaport, encara podria salvar prou bé la situació.
Sense pensar-m’ho gens, vaig tornar al hostel, vaig deixar la maleta i vaig sortir en direcció a l’oficina d’immigració que quedava a uns 40 minuts caminant, tot i que Google Maps em va liar una mica i vaig caminar més del compte per després haver de tornar enrere preguntant a la gent. Finalment, al cap d’una hora arribava a l’oficina i la sorpresa va ser veure a desenes de persones fent fila a fora.
El primer que vaig pensar va ser que tota aquella gent feia cua per tràmits que res tenien a veure amb el meu, i que per tant, podria entrar directament. Però no, aquella fila era per agafar un tiquet conforme havies entrat i amb el que et dirigien a la planta corresponent, que en el meu cas era la quarta.
Un cop a la quarta planta em va tocar tornar a fer cua dins un despatx. Érem pocs i cadascú amb la seva pròpia problemàtica. Jo semblava l’únic que tenia el problema del segell, però n’hi havia que tenien problemes molt més greus que jo, com un noi hondureny d’uns 16 anys que era allà per demanar un lloc on dormir, doncs pel que deia portava uns 4 dies dormint al carrer, i a Ciutat de Guatemala hi fa molt fred per la nit.
Al cap d’uns 30 minuts més, i ja portava més d’una hora en aquell edifici, per fi em va atendre la funcionaria i, després de reconèixer que efectivament l’agent de aduanes va cometre un error, em va dir que havia de pagar 90q, uns 10€, i esperar a què em rectifiquessin el segell. Per tant, no només havia perdut el bus a El Salvador i quasi tot el matí en aquell edifici, sinó que també havia de pagar, i tot plegat per un error d’ells.
Així que, em va tocar tornar a la primera planta, tornar a fer cua per pagar, tornar a pujar a la quarta planta i tornar a fer cua per mostrar el comprovant de pagament. Podria semblar que amb això ja acabaria, però no, per posar un altre segell necessitaven encara un parell d’hores més, hores que òbviament havia de passar allà dins esperant.
Realment m’ho vaig prendre tot molt bé però tot i així, quan ja feia més de dues hores que esperava i quan m’havien dit que ja m’avisarien, vaig tornar a entrar al despatx per preguntar perquè creia que ja s’havien oblidat de mi, cosa que més o menys va ser així, doncs quan per fi em va tocar, efectivament ja tenien el meu passaport allà preparat. Si els hagués fet cas i hagués esperat a que m’avisessin, potser encara hi seria…
Ràpidament vaig sortir de l’edifici per emprendre els 45 minuts de tornada fins al hostel amb un bon escrit nou al passaport on amb un paràgraf explicaven el problema i que l’anterior segell quedava sense efecte.
Ara feia més calor que a les 7 del matí però tot i així a l’ombra s’hi estava prou bé, i lo millor de tot, que el clima semblava prou sec, per lo que tot i la calor que ja feia en ple sol quasi no suava tot i estar caminant a pas lleuger. En definitiva, el meu tipus de clima preferit.
Cap a les 12 del migdia arribava de nou al hostel sense que em sobrés massa temps. Almenys havia pogut solucionar el problema del segell que poques hores abans pensava que no aniria tant bé. Saludava de nou a l’amable recepcionista que es quedava ben parada de tornar-me a veure allà. Després d’explicar-li la situació, vaig tornar a dutxar-me i preparar-me de nou per tornar a la parada de Pullmantur, on aquesta vegada si que hi volia arribar amb temps. Tot i així, abans d’arribar al hostel ja hi vaig passar per assegurar que el nou segell era vàlid, i si que ho era, tot i que se’l van mirar una bona estona.
A les 13:15h tornava a ser a la parada de Pullmantur, ara si 45 minuts abans de l’hora de sortida tal com recomanaven. Aquesta vegada tot estava correcte i vaig poder pujar al bus.
El bitllet el vaig comprar uns dies abans per Internet i em va costar uns 45€. Aquest semblava el més econòmic, doncs al mateix bus hi havia almenys dues classes, la turista i l’executiva, però al pujar al bus i veure quin era el meu seient, aquest estava al pis de dalt i a la classe executiva amb uns seients molt amples i còmodes, de fet podies quedar quasi estirat. De fet, no em va semblar veure cap seient que fos millor que el meu. Per 45€ faria un trajecte d’unes 7 hores molt còmode i fins i tot amb un entrepà que ens donarien a mig camí.
Em va tocar seure al costat d’un noi salvadoreny d’uns 30 anys que tornava a casa després d’un viatge de feina a Guatemala. Només seure ja em va semblar que ens acabaríem coneixent més, doncs em va saludar i em va donar algun consell sobre el seient ja que em veia una mica perdut amb tants botons que tenia.
El trajecte va ser tranquil i força entretingut gràcies al noi del costat que m’explicava coses de El Salvador. Sempre va bé parlar amb un local i rebre consells just abans d’arribar a un nou país.
Prefereixo creuar les fronteres per terra més que en un aeroport per tal de veure la vida al voltant d’elles, doncs sempre s’hi troben tot tipus de venedors, negocis i molta vida encara que es trobin enmig del no res. En aquest cas, primer havíem de baixar del bus per anar caminant fins l’oficina de Guatemala on ens segellarien la sortida del país, per després tornar al bus on un oficial salvadoreny pujaria per revisar la documentació dels passatgers un per un.
Per sort, el control de Guatemala només érem els del nostre bus, que tot i que érem uns quants, tot plegat va ser prou ràpid. Però el de El Salvador es va fer més lent degut a què l’agent ens anava avisant un per un i sobretot als estrangers. De fet, un noi menor que seia a prop meu, va haver de pagar una multa per no tenir els papers correctes per tal de poder creuar la frontera sense cap adult, cosa que encara ens va fer endarrerir més.
Finalment, eren les 19h i ja fosc quan per fi podíem seguir cap a San Salvador. El trajecte s’estava allargant més del previst, per lo que arribaríem passades les 21h, quan ja seria fosc del tot i difícil trobar llocs oberts on sopar. Per sort, el company de seient portava dos entrepans ben grans i bons dels quals me’n va donar un. Realment vaig tenir molta sort de seure al seu costat, doncs em va donar consells, sopar i vam passar una bona estona.
Mentre, jo anava parlant amb el propietari de l’apartament on m’havia de quedar per mantenir-lo actualitzat sobre l’hora que preveia arribar. Finalment, em va dir que ja era tard i que havia de marxar, per lo que em rebria la seva filla.
Finalment, eren les 21h quan arribàvem a la nostra destinació, una de les zones més exclusives de San Salvador. L’apartament que havia llogat estava a menys de 10 minuts caminant, i aquest era el motiu pel qual m’havia decidit per aquell, doncs tot i que suposadament El Salvador ja havia canviat molt i ja era un país segur, en aquell moment encara preferia no haver de donar moltes voltes per la ciutat.
Em vaig acomiadar del meu company de seient i vaig començar a caminar en direcció a l’apartament. La veritat és que anava amb certa cautela i vigilant qualsevol persona que se m’acostava, però això no era gens necessari tal com vaig concloure al cap de menys de 24 hores de ser allà, doncs aquella ciutat ara era de les més segures de tot el continent americà.
A mig camí vaig intentar treure diners des de varis caixers, però com era d’esperar, Revolut ho va rebutjar. Normalment, en un nou país, sempre havia d’autoritzar la primera retirada, però en aquell moment no tenia Internet i no ho podia fer, per lo que tocava demanar als propietaris que em deixessin pagar l’endemà.
Al cap d’uns 10 minuts de caminar, vaig arribar a l’apartament. L’edifici tenia seguretat privada i estava en una zona molt tranquila tot i que molt a prop de llocs molt importants, com la residència del President de El Salvador, en aquell moment Bukele. Després de verificar-ho, el vigilant em va obrir la porta i vaig pujar fins l’apartament.
Pujava a la segona planta per les escales i em dirigia a l’apartament. Em va obrir la filla del propietari, ens saludàvem i m’ensenyava la meva habitació. Va ser en aquell moment quan em vaig endur la decepció, doncs no havia llogat tot un apartament, encara que fos petit, sinó només una habitació amb bany propi. Val a dir que ja em va estranyar en el seu moment que tot un apartament costés només $20 al dia, però és que l’anunci a Booking era confús, de fet estava malament, doncs hi deia “apartamento entero” i no “habitación provada” com hauria de dir. Evidentment allò era un apartament sencer, però només una habitació estava destinada al lloguer, per tant a l’anunci no hi pot dir “apartamento entero”.
La veritat és que vaig quedar una mica decebut, no tant perquè l’espai que tenia era molt menys reduït, sino perquè no tenia ni taula per posar el portàtil ni espai per preparar el cafè o menjar. En qualsevol cas, estava content perquè el viatge havia anat bé, estava en un nou país i tenia una habitació on dormir.
Amb el que m’havia donat el meu company d’autobús ja n’havia tingut prou per sopar, per lo que després de guardar una mica les coses, vaig anar a dormir, finalitzant així aquella llarga jornada que havia inclòs una de les poques vegades que creuava una frontera per terra, una experiència molt més interessant que quan arribes a un país en avió.