Després de veure durant quasi 3 setmanes l’erupció del volcà de La Palma per la TV i en directe per Internet, em vaig decidir d’anar-hi. Vaig tardar tants dies en decidir-me perquè no tenia clar que fos segur anar-hi i sobretot no trobava convenient anar a fer turisme a un lloc on tanta gent ho estava passant tant malament.
Però després de veure el President del Cabildo de Canàries animant a la gent a anar a La Palma a veure el volcà i així reanimar una mica el turisme tant tocat, no m’ho vaig pensar més i vaig començar a mirar com anar-hi.
Primer vaig considerar contractar una agència que havia vist per Internet per tal d’anar més segur però finalment vaig decidir d’anar-hi per lliure ja que vaig poder trobar molta informació dels millors llocs on veure el volcà sense córrer cap perill. De fet la majoria de gent i de TV’s es concentraven en un sol poble, El Paso.
Quan ja m’havia mirat els vols i els allotjaments per La Palma i havia decidit d’anar-hi del dia 7 al 11, li vaig comentar al meu pare que hi aniria, doncs per ell veure un volcà en erupció era un somni des de feia anys tot i que jo en aquell moment estava convençut que no hi aniria per no estar a casa i perquè em semblava que encara ho veia tot massa precipitat. Però la sorpresa va ser quan em va dir que ell tenia pensat anar-hi el dia 12 d’aquell mateix mes.
Així que vaig tornar a mirar vols i a partir del dia 11 tornaven a ser força barats, tant com els del dia 7, per lo que vaig canviar les dates pel dia 11 i fins el dia 16, considerant que el meu pare vindria el dia 12 i que per tan estaríem allà 4 dies junts. Però quan ja havia comprat el bitllet, al comentar-li, em va dir que també li comprés per ell, doncs també vindria amb mi el mateix dia 11. Era així com confirmàvem que aniríem tots dos a veure el volcà de Cimbre Vieja de l’illa de La Palma.
Sortíem el dia 11 d’octubre de 2021 a les 3 de la matinada de casa per agafar l’aerobus fins la T2 i d’allà el vol a Tenerife que sortia a les 6 del matí.
El vol a Tenerife es va endarrerir per no obrir-se la porta d’embarcament, quelcom que mai havia vist. Vam arribar a Tenerife amb uns 30 minuts d’endarreriment i un cop allà els vols a l’illa de La Palma estaven aturats pel mal temps i pel fum i la cendra del volcà. Hi havia un vol programat abans del nostre que encara no havia sortit quan el nostre ja ho hauria d’haver fet, per lo que segurament hauríem passat allà unes quantes hores si no fos perquè una noia que ens va veure allà esperant ens va dir que intentéssim entrar al vol anterior el nostre que anava molt endarrerit però que semblava que era a punt de sortir, així que sense pensar-m’ho dues vegades vaig anar a preguntar i efectivament ens van deixar pujar a tots dos. Gràcies a això vam poder arribar a La Palma tan sols una hora després del previst. Per cert que quan vam aterrar, tot i ser un trajecte de només mitja hora, tothom es va posar a aplaudir, senyal del que costava arribar a l’illa durant aquells dies.
Un cop a l’aeroport de La Palma vam recollir el cotxe i després de liarnos una mica vam arribar al municipi de El Paso, un poble amb un munt de pujades i baixades on havíem llogat la casa. Finalment, i després de preguntar a uns quants locals, cap a les 15h vam arribar a la casa. La casa tenia dues habitacions, cuina, menjador, bany, pati i pàrquing propi, una passada de casa per només 40€ la nit.
Aquest era el poble perfecte on quedar-se ja que quedava molt a prop del volcà, s’hi tenia una bona perspectiva però a la vegada era un lloc segur ja que quedava fora del recorregut que feien les colades de lava. No envà era el poble des d’on la majoria de premsa feia les seves retransmissions en directe.
Vam deixar l’equipatge i en menys d’una hora ja vam sortir a veure el volcà. No vam tardar en arribar a un punt on hi havia unes deu persones, inclòs un cámara de TV, des d’on es veia força bé el volcà. Era un lloc que havíem vist just abans d’arribar a la casa, a l’entrada de El Paso. Però va ser anant cap al municipi de Todoque, a escassos 5 minuts en cotxe, on vam trobar llocs des d’on vèiem fins i tot una colada sortir de la boca del volcà tot i que encara era ple dia. Aquell dia no vam sortir per la nit per estar força cansats però l’endemà si, i simplement vam al·lucinar.
Tot i això, per la nit i des del pati de la casa, vam poder veure la part superior del volcà completament il·luminat de vermell tal com si s’estigués cremant un bosc sencer. La imatge era brutal i per a nosaltres absolutament inesperada.
Abans havíem sopat unes pizzes en un italià realment bo ben a prop de la casa. Un dia llarg, molt ben aprofitat i que prometia molt per la resta de la setmana.