En total passaria a Ciutat de Mèxic 4 dies. El primer va ser de presa de contacte, fent tan sols una petita visita pel Zócalo i provant per primer cop el menjar mexicà. Els altres 3 dies que vaig passar a la ciutat vaig sortir tots els dies però sense allunyar-me més de mitja hora caminant del Zócalo. Ni un dia vaig anar en bus o metro doncs tampoc tenia pensat anar a cap lloc en concret, simplement sortia de l’hotel i caminava en alguna direcció a l’atzar i girant per aquells carrers que millor em semblaven, per simplement veure la vida quotidiana de la gent, les botigues, els carrers i les places.
A diferència de la zona del Zócalo, la presència policial ja era molt menor però m’encantava veure tanta vida als carrers. Molts mercats, taquerías ambulant i molts negocis en cases particulars que feien que qualsevol passeig fos molt entretingut. Així que tot i que la sensació de seguretat baixés una mica, tampoc hi havia cap perill i jo tampoc tenia l’aspecte d’algú a qui robar-li. De fet, el dia anterior i quan em dirigia a l’Zócalo per primera vegada, un noi que demanava almoina es va acostar al meu però just en el moment que un altre senyor millor vestit que jo caminava a escassos dos metres de mi. EL noi es va quedar mirant, després va mirar a el senyor i va acabar desviant per demanar-li a senyor i no al meu. Aquesta va ser la prova que necessitava per confirmar que el meu aspecte era l’adequat per no ser un objectiu principal.
Tot i que en un d’aquests passejos més enllà del Zócalo, vaig anar a parar a una gran avinguda de diversos carrils amb força trànsit i botigues pels laterals, en un tram hi havia uns drogoaddictes passant d’un costat a un altre sense molestar ningú, però un d’ells se’m va quedar mirant a mi i al meu telèfon fixament i això ja em va donar una mica de mal rotllo, de manera que vaig decidir tornar a la zona del Zócalo. Segurament podria haver seguit caminant per allà i no hauria passat res, però encara eren els meus primers dies a Mèxic i era més la por que m’havien inculcat que la realitat de la ciutat. És cert que cal anar amb compte però igual que en moltes altres ciutats. Tampoc cal tornar-paranoic.
De tornada vaig trobar una taqueria a escassos 50 metres de l’hotel i on el menjar era més barata que la primera a la qual vaig ser el dia anterior i fins i tot em va semblar més autèntica, i per autèntica em refereixo a més popular i més concorreguda per gent local, que a la fi són els que saben millor que ningú on es menja millor.
Sense pensar-m’ho dues vegades vaig entrar i em va encantar aquesta sensació de sentir-me com un mexicà més en una taqueria on probablement pocs turistes havien entrat. Era més aviat fosca, lúgubre i una mica bruta. La graella donava al carrer i en un dels laterals hi havia una petita barra plena de pots de salses i tamborets baixos on menjar. Em vaig asseure en un d’ells i vaig demanar 2 filferros per $ 26, 1,20 €. El dia anterior m’havia demanat un i ara ja eren dos. Cada dia menjava una mica més i així seguiria uns quants dies més…
Em fascinava passejar per la ciutat veient aquesta barreja de colonialisme, modernitat i caos que hi havia a part de la ciutat, sobretot per la zona on més em movia. Ciutat de Mèxic és una ciutat enorme amb una vitalitat que inunda tots els seus carrers amb els seus mercats a cada barri i els seus llocs de carrer a cada cantonada o fins i tot al llarg de voreres senceres i amb un trànsit caòtic però ordenat a el mateix temps, ja que entre cotxes i vianants sembla com si hi hagués una relació d’amor-odi on uns es creuen amb els altres però alhora que tots es respecten. Mentre no molestis, pots fer una mica el que vulguis, i això fa amb tot vagi una mica més fluid.
En el Zócalo cada dia hi havia alguna cosa. SI no era una fira de llibres era una manifestació o algun acte oficial. Era realment molt entretingut passejar per la zona del Zócalo, ja que en tots els carrers i a tota hora havia alguna cosa a veure o fer. Fins i tot vaig arribar a veure acampades de protesta als carrers adjacents al Zócalo.
Per ser aquest el meu primer viatge de més d’un mes i en solitari, encara tenia moltes coses a millorar, sobretot pel que fa a equipatge, ja que havia portat coses que no faria servir en tot el viatge i per contra no vaig portar algunes que m’haurien anat molt bé, com per exemple un escalfador elèctric, ja que una cosa gairebé imprescindible per a mi és agafar-me un bon cafè al matí abans de sortir. A més és un moment que aprofito per fer la majoria de temes administratius o fins i tot de treball que prefereixo no haver de fer durant la resta del dia. Això ocupa molt poc espai i m’hauria permès guanyar molt de temps i gastar molt menys en cafès. Per contra, em sobrava la tovallola i roba d’abric, ja que tovalloles sempre hi ha a qualsevol hotel o apartament i roba d’abric no cal ni tan sols portar dos pantalons llargs, amb un hi ha suficient i mes encara si es viatja a un lloc càlid . Aquest tipus de roba ocupa molt espai i és la que més cal limitar. De fet, en els següents viatges tan sols portaria una maleta de cabina amb un total de 11kg per a dos o tres mesos de viatge inclosa la maleta i el portàtil. També cal tenir en compte que sempre es pot comprar gairebé qualsevol cosa en el lloc de destinació, de manera que no hem de pensar en absolutament tot.
És important després de cada viatge anotar tot el que ens hem portat i no hem utilitzat i el que no ens hem portat però si hauríem necessitat. Fent-ho així vaig aconseguir només portar el realment necessari i no fer mai res a faltar per molt temps que passés viatjant. Com amb tot, l’experiència és fonamental.
4 dies vaig passar a la ciutat sent aquesta la segona gran ciutat que visitava en aquest viatge que a més era el primer que feia tot sol. Em començava a acostumar a anar sol d’un lloc a un altre i el que pocs dies abans era por, o més aviat respecte, començava a ser alguna cosa no només normal sinó emocionant i molt gratificant, ja que arribar a on vols arribar tu sol i sense ajuda de ningú és realment emocionant. El viatge seguia i encara quedava un mes i mig però ja havia passat per les dues ciutats mes grans que visitaria.