Tot i que aquest dia no havia de fer trajectes llargs, ja que el hostel estava molt a prop de tot el que volia veure, abans de les 7 ja estava despert per culpa de galls, gossos i algun hoste no massa silencios wm van despertar, doncs quasi tota la part superior de l habitacio no tenia vidre i era una gran finestra nomes tapada per una mosquitera, i clar, s escoltava tot. Era com un despertador natural. Despres de fer la rutina matutina (llegir noticies, escriure elndiari, dutxar me i esmor) vaig preparar l itinerari dek dia i vaig sortir a les 9.
La intencio era veure els punts mes importants del casc historic, i depenent de l hora, anar al Cenote Zaci abans o despres de dinar.
Primer vaig anar a la plaça principal de la ciutat on estava el Palacio Municipal (ajuntament) i l esglesia de San Servacio. L ajubtament em va semblar quasi igual que tots els que havia vist en altres ciutats, els deuen fer amb un motlle. L esglesia estava prou be, la tipica esglesia colonial construida pels conquistadors despres de destruir tot el que van poder de les cultures ja existents a la zona, en aquella, la cultura Maya.
La plaça estava molt be, gran, ben cuidada i plena de paredetes de roba i de menjar, tacos, marquesitas, quesadillas, etc tal com m agrada a mi. Despres de donar una volta pels voltants de la plaça, vaig anar a la Calle de los Frailes, un carrer molt pintoresc, bonic i tranquil. El vaig recorrer tot fins arribar al Convento de… Alla hi havia un parc gran amb les tipiques lletres amb el nom de la ciutat, el·tipic lloc on has de fer una foto.
D alla vaig tornar al centre pero per un altre carrer, res a veure amb el de los Frailes o els el centre. Vaig donar una volta pels carrers propoers al centre mirant totes les botiguetes ambulant que a Mexic n hi ha moltissimes i de tot tipus. Vaig aprofitar per comprar algo de menjar per fer entrepans doncs sempre va be per si passes algun dia fora o a l aeroport com havia de fer al cap de dos dies. Tot just eren les 11h pero ja em vakg comprar una cervesa perque la callr era terrible, i caminant, doncs mes encara. Me la vaig veure quasi d un glop i ja vaig anar cap al Cenote Zaci, molt a prop del centre.
L entrada era de les mes barates per ser un cenote, 30 pesos (1,35€ aprox) i a mes hi podia anar caminant. Encara no n havia vist cap per lo que la çrimera impressio va ser brutal. S entrava per un tunel baix i estret i al sorrir ne ja veies el cenote davant teu, un forat enorme d uns 40 metres de diametre i uns 30 de profunditat amb l aigua abaix i les estalactites adalt. Semblava mentida que aquella marevella natyral pogues estar al mig del centre historic de Valladolid.
Unes escales/rampa recorrien el voltant del cenote fins arribar a l’aigua. Hi havia gent banyant-se. o vaig posar el peu pero estava massa freda. Conforme anava baixant anava notant la humitat i la xafogor típica de dins d’una cova, i això que un cenote és obert, pero només el fet de baixar 20-30 metres ja fa que es noti moltíssim. Des de d’alt ja era una passada, pero des de dins encara ho era mes. Hi havia força gent que s’hi banyava pero d’altres només s’ho miraven com jo. Després de recórrer tot el camí habilitat, vaig sortir i vaig donar una volta per tot el recinte, fins cap a les 12:30h que ja vaig sortir.
Vaig anar a dinar a un lloc ambulant de tacos que hi havia de camí al hostel i que ja havia vist abans. Probablement era el mes autèntic de tots els que havia anat fins aleshores, que no eren pocs. El que em va fer decidir pe aquell va ser que sempre que el veia hi havia gent, i això és bona senyal. Era un home gran fent els tacos amb les mans i ple de mosques, l’higiene no semblava la millor pero supso que ja prenen les seves precaucions. I de fet em fio mes d’aquesta gent que d molts altres restaurants que no saps ben be que fan a la cuina, allà ho veus tot, i el menjar és casero casero. Després de postre un chocorrol de l’OXXO i cap al hostel a descansar les cames i de la calor.
Em vaig stirar i em vaig adormir cap a les 13h, pero a les 14h van picar a la porta. Jo estava somniant i en el somni vaig sentit la porta, una vegada, dues vegades, i quan vaig obrir un ull es va obrir la porta, apareixent un treballador dient “perdón perdón” i abans de tancar “quiere que le hagamos la habitación?” i jo evidentment “no, no, ya mañana”. Vaig intentar adormir-me una latra vegada, pero amb el xivarri que feien els dos nois i les dues noies que netejaven les habitacions, va ser impossible, com cridaven!
Així que a les 14:15h ja estava de peu una altra vegada. Em vaig fer un cafè i vaig preparar tot el necessari per l’endemà que anava a Chichén Itzá. Vaig buscar com anar-hi, recomanacions, etc, que tot i que ja ho havia mirat abans de començar el viatge, no vaig considerar que allà hi havia colectivos que hi anàven, i no només ADO com jo havia mirat. I clar, son mes barats i tardan menys, doncs tot i que son furgonetes van mes ràpid que molts cotxes, ja que no tenen un horari establert i per tant com mes ràpid arriben mes viatges fan i mes guanyen. Fins i tot vaig considerr anar-hi el mateix dia que havia de deixar el hostel, pero al final, lo que m’estalviava en transposrts ho gastava en consignes per guardar la maleta, a mes ha de ser força dur tornar de Chichén Itzá i ja anar a Cancún a agafar un vol. Així que hi aniria l’endemà (un dia abans de dixar el hostel) lo abans possible (a les 8 ja sortir del hostel) i en Colectivo, doncs només eren 70 pesos anar i tornar en front dels 212 pesos de l’ADO. Quan ja ho tenia tot mes o menys clar, vaig sortir a donar una volta, eren les 17h aproximadament i encara tenia temps abans de que es fes fosc.
Vaig sortir en direcció contrària al centre per tal de veure altres zones, les zones mes noves de la ciutat pero que semblaven mes antigues. Cases molt velles i descuidades, els carrers mal esfaltats, tot en general molt deixat. Cap a les 19h ja vaig anar cap al centre i mentre m’hi acostava vaig començar a escoltar una batucada, així que vaig accelerar el pas en direcció d’on venia la música, fins arribar a la plaça principal, davant del Palacio Municipal. Ja no ho recordava pero quan hi havia estat pel matí ja havia vist que estaven muntant un escenari i cadires, i ara veia el que hi feien. Era un acte de campanya electoral! El candidat era Kike Ayona del partit Morena, que segons em van dir després era el que tenia mes possibilitats de guanyar. La veritat és que hi havia força gent i la plaça estava plena de gent, tots els llocs ambulant oberts i fins i tot uns “mayes” fent el típic espectacle mes aviat per turistes. Em vaig quedar una estona per la plaça, mrant les botiguetes, de tant en tant escoltant alguna cançó de l’escenari (entre cançó i cançó feien una mica de propaganda) o la batucada, que realment m’agradava mes que la música de l’escenari.
Cap a les 20h, quan ja es feia fosc, vaig anar a comprar a l’OXXO entrepans ja fets per sopar i vaig anar cap al hostel a sopar. I cap a les 22h a dormir que l’endemà tocava un dels plats forts del viatge, Chichén Itzá.