Aquest dia seria un dia llarg i trist. Haviem d anar a la TAPO cap a les 10:30, acomiadarnos i jo esperar fins la 1 de la nit que sortia el primer dels 3 vols que m havien de portar fins a les galapagos.
Ens vam aixecar cap a les 7. Jo com sempre, el cafe, acabar de repqssar comptes, acabar de prepqrar la maleta, arreglarnos, jo mirar correus i whatsapps,… L emma com sempre ja estava abans que jo i va estar una bona estona ja preoarada estirada al llit. Jo no vaig parar fins les 10:30 que vam marxar, pero vaig fer tot el que havia de fer per tal de marxar amb tot perfectament organitzat.
A les 10:45h ja vam agafar el metrobus que ens va deixar a la terminal TAPO cap a les 11h. A les 11:15h l emma ja va deixar les maletes i va anar a comprar algo de menjar, em va comprar uns chocorroles, ja els ultims que menjaria en almenys un any. Vam comentar lo de la veu de landona la megafoniabd ADO, que sempre deia que m agradava molt i per fi alla la tornava a escoltar, i ens vam començar a acomiadar, doncs a les 11:45h ja els van cridar per pujar al bus. Va ser dur, la veritat. La vaig acompanyar tot el que vaig poder per la fila i em vaig quedar loes a prop possible fins que marxes el bus. Cap a les 12h va marxar i tots dos vam dir adeu amb la ma fins que ja no ens podiem veure. Estava molt trist, em costava aguantar les llagrimes.
Vaig anar cap a la terminal d arribades, on vam estar el.primer dia quan vam arribar, ja que alla hi ha menys gent, podria carregar el telefon i conectarme a una xarxa molt rapida. Em vaig demanar un capuccino gran per 18 pesos i vaihlg començar a escriure el diari a saco ja que el tenia força endarrerit, de fet el tenia 6 dies endarrerit.
Vaig estar alla fins les 18:30h estona en que vaig dinar 3 sandwitxos que m havia preparat l emma i vaig fer un altre cafe, i quask tota l estona o be parlant amb l emma o escrivint el diari, el vaig avançar molt.
Ja li vaig dir a l emma que marxava a l aeroport ibque no sabia quan podria tornar a comunicarme.
Vaig anar cap a la paradacde metrobus i en uns 15 minuts va passar el bus que em va deicçxar a l aeroport cap a les 19:45h. Vaig fer un primer reconeixement pet veure on podia seure, on hk havia carregadors, cafe i WIFI. Vaig poder carregar el mobil força estona mes i escriure mes el diari, vaig avançarlo força, ja havia escrit 3 dies. El WIFI semblava que anava per temps, per lo que nomes em.vaig poder conectar uns minuts. I el cafe hi havia una botiga, Circle, que venia capuccinos tambe grans çer 16 pesos, aixi que en vaig prendre un altre. Tambe vaig menjar 3 sandwitxos mes de l emma tot plegat fins cap a les 21:30h que ja vaig començar a mirar on havia d anar, doncs a les 12 de la nit ja hauria d estar a la pirta d embarcament. No sabia si m havien de segellar el document migratori, doncs al 2016 vaig haver de pagar 500 pesos.
Vaig preguntar almenys a 4 agents de seguretat de l aeropirt i tot es deien coses diferents. No sabien ni on anar ni si havia de segellar o no el document. Vaig estar caminant mes d una hora d un lloc a un altre on em deien abans de passar el control i no en vaig treure res de clar. Finalment vaig decidir passar el control de seguretat doncs suposava que un cop passat alla hi hauria el control de passaports i dels documents, doncs al 2016 no recordava quan me l van segellar pero si recordava que no vaig haver de donar tantes voltes.
Al control em van revisar la motxilla, suposo que pel menjar, pero va ser molt rapid. Alla vaig preguntar a un altre policia si haviabde segellar elndocument, ell no ho sabia, li va pregintar a un altre i em va dir que a la porta 36. Aixi que vaig anar cap alla pero no vaig trobar res on segellessin res. Aixi que vaig esperar alla assegut doncs ja estava molt cansat de tant caminar. Eren les 23:00h i vaig seure fins que van ja anunciar la porta del meu vol, la porta 28. Haviem d embarcar a les 12:25h i jo ja hi era a les 23:30h. A la porta 28 hi havia dos policies que els vaig preguntar lo del segell, i hem van dir que si s havia de segellar. Jo ja em vaig espantar perque ja em quedava sense temps, pero em van dir que el segallament alla molt a prop. Em van indicar i hi vaig anar. Efectivament hi havia un lloc a çmb un policia. Li vaig preguntar i em va dir que no calia. Li vaig tornar a preguntar ja que m acabaven de dir que si, i em va torbar a dit molt segur que no calia. Perfecte vaig pensar, doncs 500 pesos que m estalvio. Vaig tornar a la porta 28 i em vaig conectar a una xarxa i ja vaig avisar a l emma i ella em va trucar. Vam estar xerrant fins cap a les 12:20 que em vaig donar conta qie alla hi havia molt poca gent. Aleshores mentre parlavem vaig tornara mirar la pantalla i la pirta havia canviat a la 31. No sabia ben be on estava pero sabia qie era lluny ja qie abans quasi hi havia anat. Li vaig dir a l emma que havia de marxar corrent, ens vam aclmiadar i vaig anar rapid cap a la porta 31, eren les 12:25. Vaig tardar quasi 10 minuts en arribarhi i aixo que anava mig corrent. Vaig arribarhi i alla si ja hi havia gent i els empleats d avianva ja avisaven a alguns passatgers, entre ells jo, que suposo haviem de tenir jn control especial per ser estrangers. Em van cridar per megafonia, em van demanar el dociment migratori i em van dir que tot era correcte. Perfecte, finalment no hi havia hagut cap problema amb el document. Em vaig tornar a conectar a una xarxa i ja vaig avisar a l emma que ja estava apunt per embarcar.
A la 1:00 ja era a l avio i a la 1:20 sortiem puntualment. Jo anava a lanfinestra i vaig oder fer bones fotos de ça ciutat de mexic tota ilmuminada.
Avianca nones una companyia lowcost i aixo es nota. Primer ens van donar beguda. Jo vaig demanar vi. Despres vaig escriure una mica el diari i cap a les 2 vaig intentar dormir una mica, doncs nomes podria en aquell vol fins ja l endema. Em va costar molt i vaig dormir molt poc, no crec qie dormis mes d una hora i a mes a estones. En canvi la noia del meu costat va dormir tot el trajecte. Cap a les 5:30 ens van portar l esmorzar molt complet, doncs era un plat com de rollitos de pernil i formatge, pa amb mantega i melmelada, fruita i cafe amb llet, i tot força bo.
A les 6 puntualment aterravem a bogota. Jo pensava que a Colombia hi feia calor a tot arreu, pero alla estavem a 10°C i jo en maniga curta. Al sortir de l avio ens preguntaven si ens quedavem a colombia o feiem conexio, i clar, jo vaig dir conexio i no em van donar el paper per passar per inmigracio. El tema es que volia fumar, i com em temia alla a laeroport no hi havia zones habilitades, per lo que vaig pensar de sortir, pero era massa merde entrar a colombia i despres sortirne nomes per fumar, a mes no sabia si em farien oagar alguna taxa. Aixi que vaig anar cap on posava conexions internacionals i vaig arribar a jn control de seguretat sense trobar cap zona de fumadors. Algo que em va esyranyar al passar el control va ser que al deixar tot a les assafates, tambe els diners, la noia de seguretat em va dir que els diners me ls guardes… Vaig passar els cpntrll sense problemes i cap a la porta a esperar mes d una hora.
Vqig donar una volta per alla, era l aeroport del dorado i es veu que havia gunyat varis premis al millor aeroport de llatinoamerica, i realment se ls mereixia. Un aeroport molt modern, fins i tot amb tumbones que dinaven a les pistes i tot molt ben organitzat.
Cap a les 6:30h ja era a la porta i alla a esperar fins cap a les 7:25 que embarcariem. A aquella porta encara hi feia mes fred perque estava a peu de pistes i les portes s anaven obrint i tancant per treballadors que entraven i sortien. Vam embarcar puntuals i el vol tambe va sortir puntual. Tambe era Avianca. Elmvol nes era d una hora i mitja pero tot i aixi ens van donar un entrepa i cafe. Jo anava a la finestra i al mig no hi havia ningu, aixi que vaig anar molt tranquil.
A les 10arribavemm.puntuals a Quito. L arribada amb l avio era espectacular, doncs quito esta a 3000 metres d altitud en mig dels Andes. Les vistes eren impressionants il avio havia de donar molres voltes per encararse a la pista, doncs estava enmig de muntanyes.
Al baixar de l avio no sabia exactament on hauria d anar per agafar la conexio a galapagos, si hauria de passar el control d immigracio i no i si podria sortir o no, i menys quan em trobaria amb la familia. Vaig arribar al contril d immigracioi la noia em va confirmar que si havia d anar oer alla. Vaig oassarlo contestant les tipiques oreguntes i de seguida ja vaig veure una sortida. Com que feia hires quwno fumava va ser el primer que vaig fer. No vaig notar res per l altitud tot i que hi ha molta gent que si sent un cert malestar a tanta altitud. Vaig fumar i aig tirnar a entrar, eren les 10:20h i ja vaig anar rapid a sortides ja uqe per inyernet tothom deia que el proces peranara galapagos era llarg,dincsapart del control de seguretathabitual tambeshan ha de passar un d especial. Persort l aeroport de quito es pwtitissim,no sembla un aeroporti nternacional, per lo que de seguida ja era a sortides. A lo lluny vaig veure algo de control ivaig anarhi per començar a preguntar que havia de fr. Pero abans d arribarhi vaig sentir que algu em cridava em vaig girar i alla estava en raimon i el pare. En raimon ja s estava acostant cap a mi, ens vam saludar i despres vaig saludar al pare. Un minut mes tard va apreixer la sele, ja hi erem tots, la trobada va ser tal qual estava prevista. Tot perfecte.
Despres de parlar uns minuts ja vaig anar a passar el control especial. La dona feia gracia perque nomes arribar deia, pasaporte, 20 dolares. Doncs a començar a pagar…
El control no era massa exhaustiui basicamentbuscaven fruita i verdura fresca,jo portava menjar pero no era perillos per les galapagos i el vaig poder entrar. En menys de 5 minuts vaig passar el l, oncsno hi havia gens de cua, i a seguir esperant amb la fanilia mentre ens explicavem.una mica com havien anat els respecrius viatges. Eren les 11 aixi que teniem tempa fins les 13h que haviem d estar a la pirta dembarcame t,a mes ells havien de dacturar i ni tan sols estaven encara elsmostradors oberts.
En raimon per aquestes coses sempre vol anar a molt de temps, aixi que va treure tambd les etiquetes per la favturacio, cap a les 11:15b ja van obrir i en 5 minuts ja havien donat les maleres.vam anar a mirar que valia un cafe i coatava $5, aixi que el vam descart i vam anar cap el control de seguretat. Quasi no hi havia cua i a cap ens van mirar res, aixi que ja de seguida erem a les portes d embarcamebt. Encara no posava quina era oero era tan petir i n hi havia tan poques que vam seure a la A1, fos in fos no hauriem de caminar massa.
Quan van anunciar la porta ja vam anarhi. L embarcament es va endarrir uns 20 minuts. Vam.embarcar,jo anava a la fila 8 i els altres a la 11. Ja que anava sol vaig aprofitar pet escriure una mica mes al diari. Tambe ens van donar un entrepa per menjar i cafe amb llet. Vam aterrar a l hora prevista.
Al desembarcar jo anava b la maleta i al baixar de l avio la van ruixar amb algun desinfectant o insecticida. Vam pagar els $100 que s han de pagar a l entrar i vam passar un altre control d aliments. Els que portava els vaig poder entrar, tostadas i sandwitxos. Als que havien facturat, un gos de drogues i dis d aliments inspeccionaven totes les maletes. Jo vaig anar esperar fora mentre ells 3 esperaven les maletes.
Van sortir al cap d una bona estona, el pare endavant i en raimon i la sele una mica enrere. El pare ja mig remugant perque ells sempre quedaven els ultims. Ja nomes arribar el pare mig nervios.
Hi havia 4 busos de la companyia que ens portaven fins gratuitament al canal que separava l aeroport de la illa de santa cruz. En uns 10 minuts vam arribarhi i alla ja hi havia preparats els aquataxis que ens creuerien el canal fins a la illa. Les maletes les vatem haver de deixar al sostre de la barca i abans de pujar ja vam veure alla un pelican, preludi del que seria la visita a galapagos. En 5 minuts vam creuar, per aquest ja vam haver de pagar un dolar cadascu, fins arribar ja a la illa on ens esperaven taxis i busos que anaven fins a Puerto Ayora, el nostre desti a la illa. Vaig preguntar a un bus i costava $5, em va semblar carissim, vaig preguntar a un taxista i cistava $25, aixi que quasi pel mateix preu vam decidir anar en taxi. Pel cami, des de dins al taxi vam veure a la carretera una tortuga!!! Aquestes illes son alucianants. Vam passar per alguns poblets i eren força pobres, almenys les cases es veien molt humils. La vegetacio als voltantsbde l aeroport esçrabarid ibsec pero alla ja hivia glora de tot tipus. Tot plegat m agradava molt.
En uns 30 minuts vam arribar a Puerto Ayora, el taxi coneixia el carrer on anavem.i fins i tot l hostal, aixi que no ens vam donar ni conta que ja hi erem a la porta. L hostal des de fora es veia senzill. Vam entrarhi a veure que ens hi trobavem. Per començarl noia de recepcio semblava una mica lenteta en tot. Vam pagar i vam anar cap a les habitacions, la 7 i la 10. Totes dues tenien llit de matrimoni. Ens vam acomodar a les habitacions, vam deixar les coses i ja vam sortir a buscar caixers, tours i veure una mica Puerto Ayora, tot i que la intencio era primer anar a menjar, eren qusi les 17h pero en feia moltes que no menjavem be.
Alla al costat de l hostal ja vam trobar un restaurant on feien sopars per $4, prou barat per ser galapagos. Com que encaravestava tancat vam dcidir anar a buscar el caixer.en raimon va buscar per internet on era l avinguda baltra que li va semblar la mes important del poble, i cap alla vam anar. Era molt a prop, a 2 minuts caminant. Vam decidir anar en direccio al port i de seguida ja vam trobar un caixer de banco del pacifico. Haviem de treure diners perque alla o no acceptaven targeta o cobraven mes per pagar amb targeta. Vam treure $200 en raimon i jo doncs era el maxim que eks permetia el caixer i vam seguir direccio al port. Ja molt a prop vam trobar un munt d agencies de tours una al costat de l altra. Vam començar a preguntar a quasi totes sobre el tour que ens havien anulat a causa del vilca que hi havia hagut tres setmanes abans i que ens hauria costat 145€ cadascu. Al primer lloc e vam preguntar eren $100. Jo no vaig voler dirho massa, pero era just elnque els vaig dir 40 vegades abans de sortir,que si els tours els agafavem alla mateix ens sortirien molt mes barats, pero semblava que ningu em creia.
Vam preguntar el mateix tour a altres agencies i, o be eren una mica mes cars o no tan complets, aixi que al final ens vam decidir per la primera agencia a la que vam preguntar. De moment la cosa anava be, en menys de mitja hora ja teniem diners i el tour per l endema a molt bon preu. A mes mentre buscaven en raimon va veure el tour que ja va reservar per internet abans del vaitge per 65€ per cap, va preguntar i costaven $35 per cap. Aixi que va cancelar el que ja tenia,doncs si ho feia 24h abans li tornaven tots els diners.
Vam.caminar fins al.port i vam entrar als molls. Alla ja vam.veure un pelican que ni s inmutava per la nostra presencia tot i que ens vam fer fotos amb ell a menys d un metre de distancia. Mentre erem alla vam veure un lleo mari a l aigua i tots vam correr per veure’l de prop, edtavem alucinant de veure un lleo mari alla mateix. Mentre li estava fent fotos en raomon em.va cridar, em vaig acistar i hi havia un lleo mari enorme esrirat a uns dels bancs del moll! Allo era lo mes alucinant que havia vist fins aleshores. Estava alla dormint amb gent al voltant, nosaltres seiem al seu costat per fer fotos i nomes ens mirava de tant en tant. Era emocionant poder tenir un contacte aixi amb la naturalesa, humans i animals coconvisquen en perfecta armonia. Vam ser alla una bina estona ffent fotos i sense acabar-nos de creure el.que veiem. Ja veiem varis lleons marins al.mar o estirats pel moll, n’hi havia un munt entre barcos i persones! Jo no m’ho acabava de creure
Cap a les 18:30h vam anar al restaurant a sopar (merienda com.li diuen ells) pero estava ple,aixi que en raimon va confirmar que li tornaven tots els diners del touri ja vam anar a contractar l altre,el de isla santa cruz. Cap a les 19:20h ja tornavem a ser al restaurantt i ara si que ja hi havia lloc,doncs alla a les 19h la gent ja ha sopat.
Era unnrestaurant titpic de menus d equador, sopes deprimer i un segin dw carn o peix amb arros i menestra. Vam demanar una sopa de menudencimenudencia,que jo no sabia ben be que era sino no ho hauria demanat, doncs eren peuets de porc. I de segon jo pollastre amb l arros i les llenties. Vam acabar de sopar cap a les 20h i ja cap a l hotel que era alla al costat a dormir, doncs aquest era k horari que feiem a equador. A mes jo portava 48h sense dormir ni dues hores, aixi que jo em vaig estirar i em vaig adormir en 5 minuts.