Aquest va ser el meu primer viatge de més d’un mes i completament sol des del primer dia fins l’últim. Ja feia temps que volia fer un viatge sol i de fet alguna vegada ja ho havia intentat, encara que en aquestes ocasions sempre s’acabava unint algun amic. Aquesta vegada el viatge era més llarg i en unes dates menys habituals de manera que, ara si, el viatge ho faria tot sol.
Viatjar sol és una cosa que no tothom gaudiria. De fet, diria que cada un pot saber si necessita fer un viatge d’aquest tipus o no. En el meu cas era una cosa que em cridava cada vegada mes des de feia anys. Mai havia viatjat sol però en el meu interior alguna cosa em empenyia a fer-ho, que jo recordi, almenys des de feia 10 anys. El que està clar, és que un viatge així és una de les millors coses que qualsevol pot fer, li truqui o no li truqui. Considero que un viatge d’almenys dos mesos i sol, és una cosa que tothom hauria de fer al menys un cop a la vida. Amb només dos mesos de viatge evolucionarás el mateix que en dos anys a casa teva de sempre.
Així que, un cop decidit, tocava començar a organitzar-ho tot, des de la destinació a les dates. Com sempre recomano, és bàsic ser flexible quant a dates i destinació perquè un viatge d’aquest tipus pugui sortir el més econòmic possible. Pel fet de ser un viatge de dos mesos i transoceànic s’ha d’intentar estalviar des del primer moment, i això passa pels vols i pel canvi de divisa.
Aquest viatge va tenir diversos contratemps en relació a les dates. En un primer moment vaig planejar anar al maig de 2016 i durant un mes aproximadament. Per motius aliens a el viatge no es va poder fer en aquesta data i es va pensar en anar a l’agost, en plena temporada alta. A causa de l’increment de preus en aquestes dates vaig pensar en reduir el temps de viatge a dues setmanes. Però en el moment de començar a fer les reserves, em vaig adonar que tenia el passaport caducat. En aquest moment ja vaig pensar que aquest viatge estava mala sort, però res més lluny de la realitat, tot això va servir perquè finalment el viatge es fes per un temps de dos mesos i per molt menys diners que si hagués anat a l’agost només dues setmanes. La clau va estar en la flexibilitat de dates i que durant aquests mesos (des de Maig de 2016 fins a Octubre de 2016) el pes mexicà es va devaluar encara més del que ja s’havia devaluat en l’últim any.
Així que, gràcies a alguns contratemps, per fi vaig fer aquest viatge que tantes ganes tenia de fer.
Com que des de Maig ja estava planejant el viatge i finalment es fes a l’octubre, em va permetre reservar els vols amb gairebé 3 mesos d’antelació, cosa que també va suposar un estalvi molt important. Per tant sempre hem de tenir en compte aquests factors: anar de viatge en temporada baixa, reservar els vols entre 2 i 5 mesos abans de la sortida i anar a països la moneda estigui més devaluada del que és habitual. Tenint en compte aquests 3 factors, el meu viatge de dos mesos a Mèxic va sortir un 25% més barat que el mateix viatge de només dues setmanes a l’agost. Molt més temps per molt menys diners.
Com que finalment vaig decidir que el viatge fos de dos mesos, vaig pensar en fer una escala a EUA o alguna illa del Carib, doncs tenia temps suficient per visitar un altre país. El primer país que vaig considerar va ser Guatemala, ja que fa frontera amb Mèxic. La sorpresa va ser veure que anar a Mèxic fent escala a Guatemala era mes barat que un vol directe d’Espanya a Mèxic. Informant-me a Internet, efectivament els trajectes fent escales surten més barats que amb vols directes. Això és degut a que les aerolínies li donen més valor a un vol directe ja que resulta més còmode per al viatger pel que surt més car que fent el mateix trajecte amb escales. En el meu cas la diferència va ser de 200 €, una quantitat que suposava un 30% d’estalvi respecte a un vol directe i que a més em va permetre passar uns dies a Miami, que va ser l’escala que finalment vaig decidir fer.
Finalment passaria 4 dies en Miami, després gairebé una setmana a Ciutat de Mèxic, després uns 4 dies a Oaxaca i gairebé 4 setmanes en Tuxtepec, Oaxaca, per després tornar a 4 dies més a Miami. Els vols els vaig reservar per separat sent un trajecte d’anada i tornada de Barcelona a Miami i un altre també d’anada i tornada de Miami a Ciutat de Mèxic. En aquest any encara no havien companyies low-cost que fessin vols transoceànics, però tot i així tots els vols em van sortir per 650 €. Les aerolínies eren TAP Portugal i American Airlines per ser les que oferien els vols més econòmics en aquests trajectes.
Quant a l’allotjament, quedava clar que a Miami seria mes car que a Mèxic. Fins llavors no havia estat en hostels o habitacions compartides però serien opcions a considerar almenys a Miami. Mirant preus vaig veure un apartament sencer amb dues habitacions per 40 € la nit al barri Little Havanna de Miami. Preferia un apartament a un hotel per poder cuinar amb total llibertat i així estalviar una mica en menjar. Tenint en compte el barat que em sortiria l’allotjament a Mèxic, vaig considerar que 40 € durant 3 nits era acceptable, pel que em vaig decidir per l’apartament de Little Havanna. Digues amb aquest apartament per què Filtri els resultats pels idiomes que parlava l’amfitrió, en aquest cas espanyol. I la veritat que a el veure que es trobava al barri cubà de Miami encara em va interessar més. Ja no només per la facilitat en la comunicació sinó per poder viure uns dies envoltat de cubans exiliats.
A Ciutat de Mèxic el més important per a mi era la ubicació, ja que sobretot volia poder visitar al Zócalo i no volia haver de recórrer grans distàncies per arribar. A més em preocupava una mica la seguretat sobretot en el trajecte de l’aeroport a l’hotel amb tot l’equipatge, per la qual cosa també hauria d’estar ben comunicat amb l’aeroport.
Filtrant els primers resultats per preu ja vaig trobar un hotel bastant barat, uns 10 € per nit, i molt ben situat a tan sols 5 minuts caminant de l’Zócalo, lloc on es concentren diversos edificis oficials i on hi ha més seguretat que en qualsevol un altre lloc de la ciutat. En aquell moment no ho vaig buscar, però arribar a aquest hotel des de l’aeroport era summament fàcil i barat, ja que només agafant 2 busos de línia ja arribaves just a la porta de l’hotel. En aquest moment tan sols em vaig preocupar de veure els preus dels anomenats taxis assegurances, ja que gairebé totes les recomanacions que llegia parlaven d’agafar un d’aquests taxis directament a l’aeroport. Vaig veure que el preu podria estar al voltant dels 10 € de manera que ja no em vaig preocupar de buscar alternatives més econòmiques. En qualsevol cas la volta a l’aeroport des de l’hotel si que la faria en bus. Així doncs, vaig reservar 3 nits a l’Hotel Florida de Ciutat de Mèxic.
Quant a l’allotjament a Oaxaca, en general era una mica més barat que a Ciutat de Mèxic. A causa que en Tuxtepec vaig veure que llogar un petit apartament sortia per uns 3000 pesos, menys de 150 € per a tot un mes, vaig pensar en no mirar tant el preu i passar aquests dies en una bona casa en un bon barri d’Oaxaca. En general tot estava sortint més barat del que pensava pel que podia agafar-me algun caprici.
Això ho vaig pensar quan vaig veure que per uns 35 € la nit podia dormir en una casa unifamiliar amb pati propi a tot el seu voltant i en un dels barris més exclusius de la ciutat. La meva intenció no era dormir en els millors llocs o en els mes cars, però tenint en compte que sortia fins i tot més barat que l’apartament de Miami, vaig decidir que durant aquests dies no només gaudiria de la ciutat d’Oaxaca sinó també de l’allotjament. A més, jo seria el primer inquilí d’aquesta propietat pel que a més vaig rebre un tracte alguna cosa especial.
Quant a l’allotjament en Tuxtepec, a l’estar-hi un mes, vaig pensar en llogar un petit apartament destinat a lloguer no de vacances. Només seria un mes però ja seria temps suficient com per poder llogar un apartament no destinat a turistes. Reservar un allotjament així és més complicat i difícil de trobar però a al final molt més barat, ja que pagues per mesos i no per nits.
Després de buscar a Facebook, Mercadolibre i altres pàgines similars, vaig trobar 2 o 3 petits apartaments que no passaven dels 200 € mensuals. Ja tenien Internet, nevera i tot el bàsic per poder passar-hi un mes sense haver de comprar massa coses més. Finalment em vaig decidir per un apartament d’una habitació per 3500 pesos a el mes, uns 160 €. L’apartament era nou i estava a peu de carrer. A més, tot i que pel preu que pugui semblar el contrari, eren uns bons apartaments de manera que acabaria tenint de veïns des policies federals a enginyers.
Finalment havia de decidir com desplaçar-me dins de Mèxic. Entre les 3 ciutats en les que estaria, em podria haver desplaçat amb avió, encara que aquesta no era la forma més idònia tant per preu com per temps, ja que amb la companyia d’autobusos ADO els trajectes eren més econòmics i el temps final no era gaire més que en avió, doncs un trajecte en avió implica perdre molts hores a esperes i desplaçaments fins i des de l’aeroport, cosa que amb el bus no passa. Eren trajectes relativament curts pel que fer-los en avió no tenia gaire sentit. En aquest moment encara no ho sabia, però ADO va resultar ser molt millor companyia del que m’esperava, fent que els trajectes fossin realment agradables.
Per exemple, un vol des de Ciutat de Mèxic a Oaxaca amb Aeromexico sortia per uns 50 € sent el trajecte de gairebé dues hores, a les quals caldria sumar-li les hores prèvies, més el temps de desplaçament a l’aeroport. Amb ADO el preu no arribava als 20 € sent el trajecte d’unes 8 hores. A la fin el bus és més còmode, fàcil d’agafar i et deixa al centre de la ciutat de destí, no als afores.
Amb això ja tenia el bàsic i ja només quedava buscar llocs d’interès per visitar en cadascuna de les ciutats a les que aniria. A causa de que aquest era el meu primer viatge llarg i que moltes aplicacions que avui fem servir diàriament encara estaven en certs aspectes alguna cosa limitades, aquest punt no va ser el millor planejat i per descomptat, molt menys preparat que en viatges posteriors. De fet, quan avui penso com vaig ser capaç de moure per Miami i Mèxic sense GPS encara em sorprenc a mi mateix. També cal tenir en compte que aquest era el meu primer viatge d’aquest tipus i per tant l’experiència en organitzar un viatge així era gairebé nul·la. Així i tot va sortir força bé donades les circumstàncies.
En aquest punt hauries d’haver descarregat mapes, guies de viatge, pàgines de Wikipedia amb informació de cada lloc, etc. En general tenir més aplicacions i més contingut descarregat per poder consultar sense Internet, que és un dels problemes que s’acostumen a tenir quan s’arriba a un nou país.
Finalment, encara que això cal fer-ho el primer, vaig buscar informació sobre els requisits pel que fa a visats per entrar a EUA. I dic que això cal fer-ho el primer perquè ningú t’assegura que et vagin a concedir el visat per poder entrar a EUA o a qualsevol altre que ho requereixi segons la teva procedència. En el meu cas, només necessitava l’anomenat AQUESTA per entrar a EUA. El AQUESTA és com un visat però que es pot sol·licitar per Internet i que és d’aprovació automàtica tret que el teu cas sigui especial. Tothom recomana fer això el primer però el cert és que entre tota la informació que has d’aportar, que és molta, has d’indicar el vol i l’adreça del teu allotjament, cosa que no pots saber fins tenir-ho ja tot reservat. En qualsevol cas, jo ho ompli tot, vaig pagar els $ 14 pel tràmit i automàticament la meva sol·licitud va quedar aprovada i ja podia entrar a EUA durant els dos anys següents.
En aquest punt ja tenia tot l’essencial organitzat i ja podia viatjar sense preocupar-me per on dormir o com desplaçar-me. Tot i que ja sabia que em tocaria arribar als apartaments a força d’indicacions dels amfitrions, cartells pel carrer i l’ajuda dels locals, així era com s’havia fet fins aleshores de manera que ni tan sols pensava en el difícil que resultaria o si em acabaria perdent per Miami ja el primer dia. Això si, vaig mirar com anar en transport públic a tots els apartaments o hotels reservats i vaig anotar tot el necessari per quan arribés el moment.
Només vaig deixar per reservar l’hotel o apartament per a la segona visita que faria a Miami ja en els últims 4 dies de viatge i quan ja gairebé seria Nadal, de manera que tindria l’oportunitat de veure Miami ben il·luminada i nadalenca tot i que allà la temperatura fora de més de 30ºC. Encara quedaven més de 2 mesos per a aquest moment i tindria temps de sobres de mirar-ho durant la meva estada a Tuxtepec.
Quant a equipatge, vaig intentar portar només una maleta de cabina per no haver de facturar però per ser el primer viatge d’aquest tipus, em va resultar impossible d’aconseguir. A la fin, a més de la maleta de cabina, també vaig portar una motxilla, fent que tots dos embalums ja superessin el pes i les mides màximes permeses en cabina. De totes maneres en el preu dels vols ja s’incloïa una maleta facturada, de manera que aquest no era el problema. El problema per a mi era ser conscient de com tracten les maletes dels treballadors en els aeroports, a el menys alguns, i com moltes maletes acaben arribant al seu destí., Si és que arriben. Per tot això sempre prefereixo no facturar tot i que en aquest cas tocaria fer-ho.
Però no només no vaig aconseguir portar tot l’equipatge en una sola maleta, sinó que a més no vaig portar coses que en viatges posteriors m’han resultat imprescindibles, com un escalfador elèctric, o vaig portar coses que no hauria d’haver portat, com més jerseis de els necessaris tenint en compte que anava dos mesos a zones molt càlides. A cada viatge, aquestes coses es fan una miqueta millor.