Els vols d’anada i tornada a Mèxic em varen sortir relativament barats tenint en compte que els vaig comprar amb 2 mesos d’anticipació i que a mes, el d’anada era per a finals d’agost. El preu total va ser de 470€ quan no feia ni 4 anys haurien costat el doble. No sé si era degut a la pandèmia o que els vols eren operats per Aeromexico, aerolínia que acabava d’obrir rutes directes de Barcelona a Ciutat de Mèxic. De fet la primera vegada que vaig buscar els vols, els vaig arribar a veure per 380€, però per esperar, finalment em van sortir una mica mes cars tot i que molt mes barats del que m’esperava.
El vol d’anada era previst pel 25 d’agost i el de tornada pel 20 d’octubre. Però quan quedava un mes per marxar, vaig rebre un email d’Aeromexico comunicant-me que el vol d’anada quedava cancel·lat. En l’email hi posava que quedava el bitllet obert perquè jo elegís una altra data. El que no vaig llegir i que estava escrit amb lletra ben petita al final de l’email, és que no es permetien reemborsaments, cosa que no volia, i que els nous vols podrien estar subjectes a recàrrecs si aquests eren mes cars que els originals.
Ràpidament em vaig posar en contacte amb l’agencia des d’on havia fet la reserva, Travel2be, i des del primer a l’últim email que els vaig enviar, que van ser 8, semblava que o be, em prenien el pèl o que, literalment, estigués parlant amb un deficient mental. Jo els deia que l’aerolínia havia cancel·lat el vol, cosa que ja haurien de saber sense que jo els ho hagués de dir, i ells em contestaven què havia de fer si volia jo cancel·lar el vol i canviar-lo de data. Jo els recontestava dient que qui havia cancel·lat el vol era l’aerolínia i que jo volia un altre vol el mes aviat possible, i ells em tornaven a contestar el mateix. Al vuitè email em vaig donar per vençut i vaig acceptar que d’aquella manera no aconseguiria res, a mes cada resposta tardava almenys 3 dies en arribar i s’acostava el dia del vol (cancel·lat) i no estava avançant amb res.
Vaig buscar per Internet si algú estava tenint els mateixos problemes que jo, i la sorpresa va ser veure que fins i tot ja hi havia grups creats a Facebook per a denunciar col·lectivament a Travel2be per les llargues que donaven als seus clients, el mateix que estaven fent amb mi. De totes maneres, la majoria d’afectats comentaven que estaven demanat un reemborsament, cosa que jo no volia, simplement volia un nou vol i això encara m’estranyava mes, doncs semblava que jo era dels clients que menys problemes els podia ocasionar i tot i així passaven de mi.
Però entre els missatges intercanviats en un dels grups de denúncia, en vaig llegir un que deia que havia contactat amb Skyscanner i que ells l’havien ajudat. Jo això ja ho havia pensat però ho havia descartar ràpidament ja que Skyscanner només és un metabuscador, un intermediari com pot ser el buscador de Google. Però després de llegir aquell testimoni vaig contactar immediatament amb Skyscanner.
La resposta va ser ràpida i molt satisfactòria, doncs en el mateix correu ja m’informaven que contactarien amb Travel2be per tal d’explicar-los el meu cas i intentar que es posessin amb contacte amb mi el mes aviat possible per a canviar la data del vol.
Quedaven dues setmanes per al dia del vol cancel·lat i tot i que encara no tenia ni idea de si finalment podria marxar o no, almenys encara podia conservar una petita esperança de que em re-ubiquessin en un altre vol el mes aviat possible.
L’endemà mateix vaig rebre un email de Travelgenio en referència al vol cancel·lat i el correu que els varen enviar des de Skyscanner. Fins aleshores no ho sabia, però semblava que Travel2be pertanyia a Travelgenio i, tot i que m’era igual, almenys m’estaven preguntant pel vol cancel·lat i, el mes important, semblava que per fi algú s’havia preocupat de llegir-se el meu cas i oferir una solució adequada, i no com passava amb la resta d’emails que directament semblava que no se’ls havien llegit.
Després d’enviar-los un correu confirmant la petició, en menys de 24 hores ja vaig rebre una resposta oferint-me nous vols des del dia 23 al 27 d’agost, quan el meu vol original era el 25 d’agost, per tan molt be i coincidint amb la data del vol original. Amb tot, ja quedaven menys de dues setmanes pel dia 25 d’agost, per lo que vaig demanar el vol del dia 27 per tal de tenir una mica mes de temps.
Ara tocava començar a preparar-ho tot, sobretot temes informàtics i de programació, doncs aquest seria segurament un viatge amb mes temps lliure i per tan amb mes possibilitats de treballar tal com ho faig a casa. No tenia previst anar enlloc mes que no fos Ciutat de Mèxic i Tuxtepec, per lo que aquesta vegada de turisme en faria poc, de fet tampoc era el millor any per anar fent turisme pel mon. De fet es podria dir que aquest seria el meu primer viatge de negocis, doncs l’objectiu principal del mateix era la compra-venda d’un immoble.
Per fi vaig poder donar la notícia a la família, doncs el cas del meu vol ja s’havia convertit en tema d’estat de la família, de la mateixa manera que avisava a Mèxic per ja confirmar-los el dia que arribaria.
Així doncs, la idea extreta d’un comentari d’un grup de Facebook de queixa contra l’agència, em va servir per finalment trobar la solució, doncs si no hagués estat per aquell missatge, dubto que mai hagués contactat amb Skyscanner.
El vol de tornada
Però el pitjor del tema vols encara havia d’arribar, doncs va passar amb el vol de tornada i quan jo ja portava un mes a Mèxic. De la mateixa manera que ja va passar amb el vol d’anada, just un mes abans de la sortida del vol, vaig rebre un email de Aeromexico informant-me que el meu vol de tornada quedava cancel·lat. Així doncs, en ple viatge a Mèxic, començàvem de nou amb el calvari del canvi de data del vol.
Sense ni pensar-ho, vaig enviar un nou correu seguint la mateixa conversa que ja havíem tingut pel vol d’anada. Des d’allà m’ho havien solucionat ràpid la primera vegada i esperava que ara també fos així. I efectivament, al dia següent em van contestar i em van oferir un vol pel día 21, és a dir, just per l’endemà, doncs el vol original era pel 20 d’octubre.
El que semblava que en aquesta ocasió havia pogut solucionar molt mes ràpid que no pas al vol d’anada, es va convertir en una autèntica odisea, això si, en bona part per culpa meva, doncs quan quedava una setmana perquè arribés el dia 21 i per tan dia de tornar a casa després de 8 setmanes de viatge, vaig decidir intentar quedar-me dues o tres setmanes mes ja que no havia pogut fer tot el què volia fer, sobretot per motiu de la pandèmia i la lentitud d’algunes administracions o empreses.
Jo podia canviar la data del vol quan volgués però pagant 50€, per lo que vaig escriure’ls deixant-los clar que encara no m’havien confirmat el nou vol pel dia 21, doncs era una proposta acceptada per a mi però que encara havia de confirmar Aeromexico, per tal de què el canvi que sol·licitaria ara seria sobre un vol cancel·lat per l’aerolínia, i per tan exempt dels 50€.
Així doncs els vaig dir que degut a què encara no tenia la confirmació per part de l’aerolínia de la nova data del vol de tornada i que prefería que aquesta data fos per finals d’octubre o principis de novembre, és a dir, unes dues setmanes mes tard, vam quedar que anul·làvem la proposta del dia 21 d’octubre i quedaven pendents d’un nou email per la meva part quan ja sabés la nova data. No em van comentar res mes i no va semblar que hagués suposat cap problema, per lo que jo me’n vaig mig oblidar convençut que en qualsevol moment i en un marge d’una setmana, els podia demanar una nova data i me la donarien sense cap problema.
Jo tenia la barrera psicològica dels 3 mesos màxims per a tornar a casa, doncs el viatge mes llarg que havia fet fins aleshores va ser de 3 mesos, per tan, encara podia estar un mes més a Mèxic sense que em suposés cap trasbals mes enllà d’alguna reorganització profesional.
Els dies passaven i els tràmits legals i burocràtics que tenia pendents no avançaven, per lo que vaig decidir donar un poder notarial a un mexicà de confiança per tal que pogués realitzar al meu nom tràmits administratius i d’altres tipus relacionats amb l’immoble. D’aquesta manera jo podria marxar quan volgués, doncs els dies passaven i no tenia cap idea de quants dies mes podrien tardar.
Així doncs, ràpidament vam començar els tràmits per a otorgar el poder notarial, tràmits que pensava que serien mes senzills. De totes maneres era conscient del que representava donar un poder notarial a algú i que per tan tot el procés havia d’estar ben estipulat i degudament revisat pel notari.
Tot plegat van suposar unes dues setmanes, 3 visites, dues de les quals amb la persona a qui donava el poder, i $2500, uns 100€. Com a curiositat només comentar que en els primers moments reunits amb la notaria, aquesta semblava no està massa contenta en que jo, un estranger, comprés un immoble a Mèxic, i ho semblava per la manera que tenia de dir les coses, doncs ho deia tot molt correctament però amb un to que deixava entreveure una certa animadversió cap a persones estrangeres com jo que anaven a Mèxic a buscar bones ofertes. Però tot va canviar durant la segona visita després d’haver pagat els $2500 en un sol pagament, i no en dos com podia fer, i en conèixer una mica mes la meva vida profesional i les meves intencions a Mèxic. Va passar de tractar-me amb una actitud força freda a preocupar-se per mi com si fos el seu fill, de fet aquesta era la broma que fèiem amb la persona apoderada, doncs va repetir vàries vegades que aquesta persona m’havia d’explicar tot el que fes al meu nom i deixar clar tot el que no podia fer. De fet això era lo normal, doncs jo era una persona que anava a donar un poder notarial a una altra, i la notaria era qui havia de vetllar pels meus interessos, i de fet així ho va fer. Però en qualsevol cas va ser força espectacular el seu canvi d’actitud cap a mi des de la primera cita a la segona, després d’haver demostrat la meva solvència i que era una persona que confiava molt amb els mexicans i que només tenia bones intencions i idees per aquest país.
Al cap d’una setmana la notaria ja tenia el document preparat i vam anar per a firmar-lo. A partir d’aquí ja podia sol·licitar la nova data pel vol de tornada, doncs els tràmits administratius que em quedaven per a fer ja els podria fer l’apoderat. Però va ser aleshores quan va començar el periple del vol de tornada, periple que s’allargaria quasi 3 mesos mes.
Vaig enviar un correu a l’agència sol·licitant una nova data pel vol de tornada per mitjans de novembre, unes 3 setmanes després del vol de tornada original que era pel 20 d’octubre. Varen tardar un parell de dies en contestar-me i quan ho varen fer va ser per dir-me que per aquelles dates els vols podrien tenir un recàrrec ja que es tractava de dates mes cares que la del meu vol original. Quan vaig llegir això em vaig quedar de pedra, de fet vaig haver de llegir el correu una segona vegada. Ràpidament els vaig contestar per tal de deixar-los ben clar que qui havia cancel·lat aquell vol havia estat l’aerolínia i no jo. Ells van contestar que tot i així, el nou vol podria comportar un recàrrec degut a què ara era temporada alta, però que en qualsevol cas quedaven a l’espera de la confirmació de l’aerolínia.
Amb tot ja feia dues setmanes que hauria d’haver marxat. Mica en mica m’acostava als 3 mesos, el temps màxim que havia passat fora de casa en un viatge. Mentre se’m va ocórrer llegir-me be tota la lletra petita del bitllet del vol, i efectivament, hi posava que a conseqüència de la cancel·lació de vol per part de l’aerolínia, el passatge no tenia dret a un reemborsament sino a un canvi de data. Aquest canvi no comportaria un càrrec addicional pel fet de fer el canvi (menys mal) però si un possible càrrec en cas que la data el nou vol fos mes car que el vol original degut al canvi de data i per tan ser en temporada alta, justament el que m’acabava de passar a mi.
Aleshores ja em vaig quedar entre tranquil i resignat. Tranquil de saber perquè em volien cobrar un recàrrec i resignat perquè amb aquestes coses i mes en la situació en la que estàvem, poc s’hi podia fer mes que intentar donar pena. Això si, sempre i quan el recàrrec que em cobressin no el considerés abusiu.
Al cap de 2 o 3 dies em va contestar l’agència amb la confirmació de l’aerolínia. El nou vol tindria un recàrrec de 480€, quan a mi tots dos vols originals, el d’anada i el de tornada, m’havien costat 470€. És a dir, ara pagaria mes per tan sols un recàrrec de un dels vols. Em vaig quedar simplement estorat i sense saber ben be ni que contestar.
Al cap d’uns minuts necessaris per a poder-me recuperar de l’ensurt, vaig contestar el correu dient-los en primer lloc que el recàrrec, evidentment, em semblava del tot abusiu i que representava mes del total que jo havia pagat fins aleshores, i que em semblava del tot improcedent haver de pagar el doble per agafar un vol 3 setmanes mes tard del vol original cancel·lat per la pròpia aerolínia. Els vaig voler fer una mica de pensa i els vaig dir que entenia perfectament la situació del sector turístic per motiu de la pandèmia, i que podia entendre que no acceptessin reemborsaments, però que jo simplement estava sol·licitant un canvi de vol i per una data tampoc tant llunyana a la data original.
Aleshores va començar un llarg intercanvi de correus, almenys 20 entre ells i jo, en els que ells em deien que aquests eren els preus de l’aerolínia i jo els proposava altres dates o trajectes, tots mes cars. Durant 4 o 5 dies van anar contestant, però va arribar un moment, ja a finals de novembre i quan ja feia 3 mesos que era de viatge, que van deixar de contestar. Jo els vaig dir que em diguessin quin era el vol mes econòmic entre el dia 1 i 14 de desembre i, literalment, va arribar el 14 de desembre sense haver pogut obtenir cap resposta. Ja ni tan sols podia tornar a casa pagant el recàrrec, doncs l’agència no em donava cap data ni preu per a un nou vol. Cal tenir en compte que jo seguia en contacte amb la part d’atenció al client que tant be m’havia solucionat el vol d’anada i que fins aleshores sempre m’havien contestat prou ràpid. Però ara passaven els dies i jo els insistia i res, cap mes correu. L’últim que els vaig enviar ja va ser amenaçador dient-los que ja esperava passar el Nadal fora de casa per culpa de la seva falta de respostes.
Era 15 de desembre i encara tenia alguna esperança de poder tornar a casa abans de Nadal encara que fos reservant un vol nou amb una altra aerolínia. Vaig decidir començar a buscar alternatives tot i que la cosa era complicada per motiu de la pandèmia, doncs els vols mes barats son els que tenen mes escales però en aquesta ocasió era quasi impossible poder fer escales en varis països, doncs cadascú et demanava unes coses o altres per poder entrar, o directament no et deixaven ni entrar encara que fos per fer una escala.
Les opcions mes barates estaven per uns 300€ tot i que fent 3 escales. Això en altres ocasions no m’hauria importat, tot el contrari, però en aquesta ocasió a cada país on fes escala em demanarien o PCR o simplement tindria l’entrada restringida. La millor opció era un vol directe des de Mèxic a Espanya ja que en aquell moment Espanya no demanava cap PCR negativa als viatgers provinents de Mèxic, però si des d’altres països, com Portugal o França.
Així doncs les opcions es reduïen a buscar un vol directe de Mèxic a Espanya, i dic vol perquè fins i tot vaig mirar la possibilitat d’anar en barco, i tot i que per preus era factible, entre 400 i 500€ de Mèxic a Espanya, el problema era que no hi havia sortides fins al cap d’un any.
La companyia que mes vols oferia era Iberia i costaven uns 500€. Aeromexico n’oferia només fins a Madrid per uns 450€. Fins i tot vaig considerar comprar un bitllet nou amb Aeromexico i intentar obtenir algun descompte amb els punts que tenia acumulats. Tot plegat ja assumint que de moment perdria el vol de tornada que ja tenia i que en qualsevol cas mes endavant i quan ja fos a casa em dedicaria a reclamar. Ara mateix lo important era buscar la millor manera de tornar, doncs els dies passaven i ja no era el fet de portar mes de 3 mesos de viatge el que em preocupava, sino que la meva estança legal a Mèxic era de 6 mesos, per lo que fes el que fes havia de marxar abans dels 6 mesos. Ara mateix ja en feia 4 que era a Mèxic i ja havia passat el Nadal per primera vegada fora de casa meva. Començava 2021, em quedaven 2 mesos d’estança legal al país i l’agència seguia sense contestar-me. Tocava decidir-se per reservar un nou vol per uns 500€ o intentar solucionar la situació directament amb Aeromexico, quelcom que fins aleshores no intentava perquè ja ho havia intentat amb el vol d’anada i m’havien dit que ho havia de fer directament amb l’agència, com és lògic.
Així doncs, el dia 13 de gener, quan ja feia 4 mesos i mig que era fora de casa i quan ja havia considerat totes les opcions possibles per tornar a casa, em vaig omplir de valor i vaig trucar a Aeromexico. Si ho anava deixant era perquè estava segur que em dirien que havia de contactar directament amb la meva agència, quelcom que m’emprenyaria molt. Però anaven passant els dies i havia d’avançar en alguna cosa.
En trucar, el contestador ja donava una opció per a clients d’agència. Havia de trucar a un altre telèfon però almenys això em va donar alguna esperança de què Aeromexico estigués atenent a clients d’agències. Vaig trucar a l’altre telèfon i després d’estar, literalment, 50 minuts en espera, em van atendre. Vaig exposar la meva situació fins i tot dient-los que ja sabia que la ruta fins a Barcelona l’havien cancel·lada fins al març però que jo havia de tornar com a màxim el 23 de febrer, dia que s’acabava la meva estança legal, i que podia acceptar un vol almenys fins a Madrid.
El noi bàsicament em va demanar el meu codi de reserva i quin dia volia el vol de tornada. Li vaig dir que almenys en unes dues setmanes per tal de tenir temps d’acomiadar-me de tothom. Al cap d’uns segons em va preguntar si m’estava be el dia 2 de febrer, li vaig dir que si i a continuació em va dir que el nou vol tenia un recàrrec de $2167, uns 90€.
Durant uns segons em vaig quedar mig estorat sense dir res. No m’acaba de creure que en tant poca estona el noi ja m’hagués reservat un altre vol i que el recàrrec fos de “només” 90€, i dic només perquè fins feia poc els recàrrecs eren d’entre 480 i 1200€. De fet no acaba d’entendre perquè ara el recàrrec era tant baix quan els preus dels vols no era massa mes alts que feia un mes quan em deien que el recàrrec era de 480€. En qualsevol cas no vaig preguntar res, doncs ja ni tenia ganes de saber-ho, l’únic que volia era no haver de tornar a contactar amb l’agència i que m’assignessin ja un vol de tornada. Al final, contant aquest recàrrec, el total que pagaria pels vols seria de 560€, un preu prou acceptable, de fet seguia sent el preu mes baix que havia pagat per un trajecte d’anada i tornada a Mèxic.
En menys de 3 minuts el noi em va passar amb el departament de “cobros” on ràpidament vaig pagar el recàrrec amb targeta i deixava confirmat el vol de tornada a casa pel dia 2 de febrer de 2021, 5 mesos i una setmana després d’arribar a Mèxic.
Quan vaig penjar no m’ho acabava de creure. Ja no era tant pel temps que portava fora de casa, que en el fons tampoc era tant, sino perquè durant l’última setmana no tenia ni idea de quan tornaria ni com, estava en una situació d’indecisió total que en aquell moment va finalitzar. Al final la solució va ser parlar directament amb l’aerolínia, per lo que en futures ocasions, a menys de que una agència tingui un preu radicalment per sota que l’aerolínia, sempre reservaré directament amb l’aerolínia.
Encara quedava buscar la millor manera per anar des de Madrid a Barcelona, doncs Aeromexico en cap cas ho podia fer amb Aeromexico així que tocava buscar una alternativa, ja fos en AVE, bus o avió.
Encara no m’acabava de creure que ja tenia dia de tornada a casa quan començava a mirar els preus de les diferents opcions per anar de Madrid a Barcelona. L’AVE, que era la meva primera opció per la comoditat, rapidesa i novetat, doncs fins aleshores encara no havia anat mai en AVE, costava uns 45€ el trajecte sempre i quan es el reservés amb anticipació. Conforme passaven els dies el preu anava augmentant. El bus costava 33€ i un vol entre 30 i 60€. Els preus no diferien massa d’una opció a una altra, de fet eren mes similars del que em pensava. La decisió no dependria tan del preu sino dels diferents horaris que tingués cada opció, doncs volia deixar marge suficient entre l’arribada del vol i la sortida cap a Barcelona per si hi havia algun endarreriment o l’entrada a Espanya per motiu de la pandèmia era mes lenta de lo habitual.
L’hora prevista del vol a Madrid era a les 16:30h. Hi havia varis trajectes d’AVE per aquella tarda però només un m’anava be, tan per l’hora de sortida com per la d’arribada, doncs alguns sortien massa aviat i altres arribaven massa tard a Barcelona, en una hora en la que segurament ja no podria agafar cap tren fins a casa. L’únic que m’anava be era el que sortia a les 19h i arribava a les 21:30h a Barcelona. Tenia dues hores i mitja de marge entre l’arribada prevista del vol a Madrid i la sortida de l’AVE. Semblava suficient però no em vaig atrevir, doncs depenia de que el vol arribés a l’hora, que el desembarcament i la sortida de l’aeroport fossin relativament ràpids, i que pogués arribar a l’estació d’Atocha sense massa complicaciones, doncs el trajecte fins allà ja durava 35 minuts. Tot plegat em va semblar massa just i tot i ser la millor opció per temps i preu, la vaig descartar.
Una altra opció era anar fins a Barcelona en avió. Hi havia vols molt barats, per 28€, però que sortien pel matí. Els que sortien per la tarda i que jo podia agafar, ja costaven uns 60€. A mes em trobava en una situació similar a la de l’AVE, doncs un vol sortia amb marge suficient de Madrid però arribava massa tard a Barcelona, i el que arribava a una hora raonable sortia massa aviat de Madrid, cosa que em preocupava per si no el podia agafar. Els horaris eren massa ajustats i ni em volia arriscar ni volia anar tot el trajecte preocupat per si arribava amb temps a Madrid.
Així doncs, el bus semblava la millor opció no només pel preu sino pels horaris que oferia. El trajecte era força mes llarg però preferia això a arriscar-me a no arribar a temps per al transbord. També hi havia varis trajectes però el que m’anava millor era el que sortia a les 23:15 i arribava a Barcelona l’endemà a les 6:45h. Mes de 7 hores de trajecte de nit però amb l’avantatge que el bus sortia des de la mateixa terminal on arribava el meu vol i que tindria temps de sobra per si sorgia qualsevol complicació tan en el vol com en l’entrada a Espanya.
El trajecte costava 36€ i tindria quasi 7 hores de marge entre l’arribada del vol i la sortida del bus. Si tot anava be seria una espera llarga, però tenint en compte que la durada total del trajecte de tornada des de Tuxtepec seria d’unes 60 hores, ja no venia d’aquí. Preferia anar amb la tranquil·litat de tenir temps suficient per no perdre cap connexió. Així doncs passaria una nit en un bus per anar des de Tuxtepec a Ciutat de Mèxic, una segona nit en un avió fins a Madrid i una tercera nit en un bus cap a Barcelona. Un trajecte que duraria 3 nits i que seria el trajecte mes llarg que faria fins aleshores.
En qualsevol cas tot això ara mateix no m’importava gens, només m’importava el fet de què ja tenia data de tornada i que el que hauria de pagar de mes per la cancel·lació del vol seria d’uns 125€, prou barat tenint en compte el que em demanaven poques setmanes abans. A mes hauria passat 5 mesos fora de casa inclòs el Nadal, un récord per a mi.
Però encara faltava la mala notícia i que sabria una setmana després de reservar el vol i quan quedarien menys de dues setmanes per marxar. El meu vol de tornada era pel dia 2 de febrer i a partir del dia 1 de febrer l’estat espanyol va imposar l’obligació de presentar una PCR negativa a tothom que arribés de Mèxic. Feia mesos que era a Mèxic i mai havien demanat una PCR negativa als qui arribaven de Mèxic, però a partir del dia 1 de febrer, un dia abans que marxés, això canviaria i seria obligatori presentar la PCR negativa. Això no només representava haver de pagar uns 100€ per fer-me la prova, sino coordinar be on i quan la feia, doncs havia de tenir una antiguitat màxima de 72h, i evidentment, que sortís negativa, doncs en cas contrari quedava tot cancel·lat i a tornar a començar. Però això ja tocarà en un altre post.
Ara tocava acabar de tancar tots els temes possibles i gaudir dels últims dies que passaria a Mèxic. 5 mesos fent una vida quasi normal en un mateix lloc feia que se’m fes fins i tot estrany marxar d’allà. La veritat és que trobaria a faltar a molta gent i que marxava amb ganes però després d’haver passat uns 5 mesos fantàstics.