El dia 6 de desembre havíem quedat amb dues persones interessades en llogar un departament. Una d’elles era una dona que ja ens havia dit que si el llogava seria amb els seus fills. Havíem quedat tots dos a les 13h, cosa que ens va anar molt be per només haver de fer un viatge. Tot i que suposadament primer havia d’arribar l’altre, quan vaig arribar als departaments ja hi havia a la porta esperant la dona amb els seus fills, i el que mes em va sorprendre és que ja anaven tots carregats amb bosses i maletes.
Ràpidament ens vam saludar, vam entrar i li vam ensenyar dos dels departaments. El volien amb tot, tot i que en aquell moment cap dels dos encara no tenia aire condicionat. Van triar-ne un dels dos i ja s’hi van instal·lar. Ja que eren una mare i els seus dos fills, els vàrem deixar un matalàs individual que teníem per allà. I quan tot just s’havien instal·lat, va aparèixer l’altre noi que segons havia dit venia a veure el lloc, però igual que la dona i els seus fills, ja va venir amb la maleta. Li vaig fer l’absurda pregunta de si ja es quedava, a loq ue evidentment em va respondre que si.
Feia una hora pensava que vindrien dues persones a veure els departaments i ara em trobava en què tots dos ja s’hi quedaven. El problema era que els departaments estaven a mitges, doncs cap dels dos tenia aire condicionat i havíem de moure una nevera, doncs aquest últim també el volia amb tot. Així doncs, el vam col·locar a l’únic departament on el podíem col·locar, doncs un el fèiem servir de magatzem, un altre s’havia de desinfectar i un tercer ja estava aparaulat. Entre jo i un altre llogater vam moure la nevera, vaig netejar una mica el departament, em varen pagar i ja s’hi varen quedar tots. Dos departaments mes ocupats en menys d’una hora. Perfecte! Dels 8 departaments ja n’hi havia 5 ocupats i un sisè d’aparaulat quan tot just feia 2 mesos que els havia començat a llogar.
Abans de les 14h ja estaven tots dos departaments nets, amb la nevera i amb els seus nous ocupants ja dins i amb les claus. Només faltava posar-los l’aire condicionat. Un bon dia amb dos departaments mes ocupats sense haver tingut quasi feina, doncs no van necessitar cap visita prèvia per a decidir-se.
Mentre encara érem allà, va arribar la parella del noi, i ell, tot content, li va ensenyar la zona i el pati. I jo, evidentment, content de veure que finament tot plegat havia quedat be, tant be que fins i tot els llogaters l’ensenyaven orgullosos d’haver trobar un lloc tant bonic on viure. Aquella era la millor prova de què la feina feta havia valgut la pena i que hi havia gent que escollia aquest lloc per lo bonic que era l’entorn i lo ben arreglat que estava tot. Allò em va fer veure que anava pel bon camí i que així havia de seguir. Casa Nerea agradava i ja estava en ple funcionament.