El dia 11/11/2020, el dia dels solters, vaig rebre un missatge per Whatsapp d’un noi d’uns 25 anys, quasi suplicant que el deixés ocupar ja aquell mateix dia un departament. Per ser el mateix dia no hi havia cap problema, el problema era que encara no podia pagar, sino fins al cap de 2 dies. El noi es veia força desesperat i tot i que en un primer moment pensava en no acceptar, després de pensar-ho uns minuts vaig pensar en quins problemes deuria tenir aquell noi per estar escrivint a les 7 del matí quasi suplicant d’aquella manera. Li vaig respondre que li diria alguna cosa en una estona però quan tot just havia passar una hora, ell em va trucar.
Segons deia aquell mateix matí l’havien fet fora de l’habitació on era junt amb la seva dona i la seva filla, i a mes suposadament havia estat la seva germana ja que era a la habitació d’ella on estaven vivint. Li vaig comentar que el tema dels nens era complicat perquè hi havia zones comunes i veïns que treballaven allà mateix, a lo que va respondre que durant tot el matí estava a la guarderia i que només seria per la tarda que estaria allà i que no plorava mai. Li vaig tornar a dir que ja li diria alguna cosa.
Quan havia passat mitja hora ja havia decidit que si l’acceptaria ja que m’havia donat bona impressió i perquè estava molt preocupat per on dormiria aquella nit amb la seva família. I la veritat és que tenia mes ganes d’ajudar-lo a donar-li l’esquena. Però al cap de mitja hora mes em va tornar a trucar dient que estava als departaments per veure’ls. No m’havia dit res d’això i a mes de sorprendre’m, la qüestió és que allà no hi havia ningú que els pogués ensenyar. Ràpidament hi vaig enviar el jardiner que va arribar al cap de 10 minuts mentre jo mirava per les càmeres per coordinar-los tots dos.
Al cap de 5 minuts el noi em va tornar a trucar dient-me que li havia agradat molt l’habitació i la zona i que per ell hi anava aquell mateix dia. Jo li vaig dir que si i vam quedar que em pagaria el mes i el dipòsit al cap de 2 dies. Ell va quedar molt content i jo també d’haver pogut ajudar una mica aquella família tant jove i que feia uns minuts no sabien on dormirien aquella nit.
Allà mateix, el noi que li havia ensenyat el departament li va donar les claus i en unes dues hores ja s’hi estaven traslladant. Els segons llogaters arribaven i jo començava a fer les bones obres que de tan en tan volia fer amb aquells departaments.
L’endemà vaig anar-hi perquè instal·laven un aire condicionat i el vaig veure encara traient coses d’higiene del cotxe. Em va saber molt de greu que bones persones com ells s’haguessin de veure en aquella situació.
I al cap de dos dies d’haver-se instal·lat i tal com m’havia dit, ja tenia els diners del primer mes i del dipòsit. Va cumplir amb la seva paraula fins i tot abans del que creia, doncs de bon matí ja m’ho havia dit quan jo pensava que no seria fins per la tarda.
És difícil de saber si aquestes coses poden acabar sortint malament, és a dir, que el noi no hagués pagat, però a mi em va donar molt bona impressió des del primer moment i no em vaig equivocar. A canvi havia pogut ajudar, encara que només fos una mica, a una parella ben jove amb una filla de dos anys, doncs realment si no hagués estat per mi, aquella primera nit segurament haurien dormit tots 3 en el cotxe. Jo em vaig sentir realment be i content d’haver pogut ajudar.