En un post anterior ja vaig comentar sobre aquella família que vivia als EUA però que vindrien a passar el Nadal a Tuxtepec i que ocuparien 3 departaments de Casa Nerea. El seu familiar i que era el nostre contacte era un home molt amable i bon pagador, doncs va fer tots els pagaments quan tocava. Era una família amb 3 nens i una altra parella els que venien, en total 7 persones, i mentre que amb la parella sola no va haver-hi cap problema, la família era una mica mes deixada. No va passar res greu però si que varen ser els llogaters mes deixats que havia tingut fins aleshores. Suposo que és normal tenint en compte que només hi varen estar uns dies i que eren 3 nens.
Aquesta família en concret es varen quedar dues nits mes que l’altra parella, així que primer vam veure el departament d’aquests últims, i estava força be, només lo brut que podia estar per un ús de 10 dies. Res fora de lo normal. Però quan va marxar la família, vam veure que faltaven les dues tovalloles que els havíem deixat, una manta i a mes el pany de la porta del bany del departament on s’hi van estar els nens, estava trencat. I tot i que això és menys important, també estaven molt mes bruts que l’altre, amb bosses i papers per tot arreu. Es notava que eren molt mes deixats que l’altra parella.
Sobretot em vaig quedar molt pillat amb el tema de les tovalloles. M’estranyava molt que una família es pogués endur unes tovalloles d’uns departaments que els havia buscat un familiar seu i que era ell qui donava la cara.
Vaig trucar al contacte tot i que em sabia greu perquè ell no en tenia cap culpa i sempre havia estat molt amable i correcte, però és que només tenia el seu telèfon. Em va dir que lo de les tovalloles i la manta segurament s’havien quedat a casa de se mare, ja que ella els havia donat mes coses i per error, els llogaters segurament ho haurien portat tot cap allà. Mes tard ho va mirar i efectivament era així. Em vaig quedar mes tranquil en el sentit que trobava molt poc respectuós per part dels llogaters fer quedar tant malament al seu familiar que era tant considerat i que es va preocupar tant en buscar-los un bon lloc. Mes tard va venir a tonar-me les tovalloles i la manta a mes em va donar algo de diners per reparar el pany. Com sempre el senyor va respondre.
En qualsevol cas això ja em va servir per assegurar-me que tot i que el guany a llarg termini pogués ser menys, em compensava mes buscar llogaters indefinits, no per dies, doncs donaven molta mes feina al no cuidar tant les coses com algú que sap que viurà en un lloc per un temps, a mes d’haver de netejar molt mes sovint. No m’importava tant guanyar menys sino que tot plegat no em donés massa feina i que els llogaters consideressin Casa Nerea com casa seva.
I de fet aquells van ser els últims llogaters per dies, a partir d’aleshores tots van ser indefinits i el resultat va ser molt bo, confirmant-me que aquell era el camí a seguir, doncs al final tenia llogaters molt mes compromesos en conservar el lloc. De fet, al cap d’un mes tenia tots 8 departaments plens amb llogaters indefinits i no els canviaria per res del mon.