A les 7 del matí em vaig despertar per iniciar el llarg dia de camí a Tailàndia, i dic llarg perquè aleshores encara no sabia el que costaria arribar-hi.

Em vaig dutxar, em vaig prendre el cafè de cada matí amb la meva tassa plegable i vaig escriure el diari a mes de comprar el bitllet de bus que em portaria fins l’aeroport d’Oslo. A diferència de l’anada, que vaig anar amb el tren exprés que costa uns 10€, aquesta vegada Moovit em recomanava anar-hi amb bus. Em va estranyar així que vaig voler comprar de nou el bitllet pel tren. Però la sorpresa va ser quan el preu és diferent, en aquest cas, d’Oslo a l’aeroport, costava 21€ per 35km! A mes havia d’agafar un bus local per arribar a l’estació. Aleshores vaig mirar el preu del bus i costava 18€ i sortia des del costat de l’hotel on estava. Per això Moovit em recomanava aquesta opció ara. Lo dels preus de Noruega és increíble. Oslo és la ciutat mes cara que he visitat fins ara i amb diferència, mes que Nova York o Boston.

Tot i ser un hostel i banys compartits, quasi que no hi veia la diferència. Hi havia un munt de dutxes i la cuina estava tant ben equipada que no tenies cap necessitat de buscar res a fora. Molta gent quasi que vivia allà i n’hi havia que es preparaven uns esmorzars de campionat. A mes tothom era molt respectuós per lo que el silenci a tot el hostel era total a totes hores, podent treballar allà mateix a la cuina mentre em prenia el cafè sense cap problema.

Semblava que una part del hostel era per estudiants i en aquell moment de fet va entrar una noia jove asiàtica molt ben vestida però amb la seva motxilla i preparant-se el seu menjar. Jo només hi vaig ser dos dies, però aquella noia i molts mes segurament s’hi estan tot un any (o mes), i la veritat és que jo tampoc tindria cap problema per acostumar-m’hi.

Un cop comprat el bitllet de bus i pres el cafè, vaig preparar be la maleta perquè ara si que havia de vigilar be el pes i les mides.

Arribada a l’aeroport a les 13h. Rebo missatge SMS conforme el vol s’endarrereix fins les 18:15h. Pregunto almostrador i no saben res. Pregunto a atenció al client i diuen que potser si potser no, per lo que decideixo passar ja el control de seguretat a les 13:30h.

A la porta d’embarcament ja veig els primers tailandesos…

Finalment el vol surt a les 19:15h. Em van pesar les maletes que sumaven 11,50kg pero em van deixar. Un senyor es va posar farruco, quan ja erem a l’avio van dir que un home borratxo l’estava liant i que per aixo ens endarreriem mes.

A l’avio em va tocar al costat d’un negre que va estar dormint quasi les 11 hores del vol. Jo vaig escoltar musica i dormir una mica i encara se’m va passar prou be. Finalment vam passar d’arribar a les 7 del matí previstes hora local del dia 30, a les 13h.

En el control de passaports hi havia forca cua, uns 20 minuts fent cua. Vaig passar sense cap problema. Ni em van mirar res, ni el tabac que jo tant patia, en podria haver agafat mes.

Al sortir de l’aeroport, una calor exagerada i plovent a bots i barrals. Em vaig connectar a una xarxa wifi de l’aeroport per mirar com anar fins al hostel. Vaig anar a agafr el City Line que costava 45 bats fins a Phaya Tai, i d’allà un bus de linia fins a Sumanluang )la cort Suprema.

Primer vaig treue 3000 bats d’un caixer on em van cobrar 220 de comissió! Despres ja a comrar el bitllet i cap l tren. En aquell moment jo ja estava suant tant que a feia molta pudor, després de tantes hores fora de l’hotel d’oslo i ambla calor que feia allà.

En el tren ja vaig poder veure una mica Bangkok, una de les torres mes altes, i algo que em cva sorprendre molt, és que molts llocs de Bangkok semblen aiguamolls. Hi ha rius per tot arreu i algunes cases semblen rodejades d’aigua, camps de futbol anegats.

Un cop a Phaya tai vaig seguir amb les indicacions de Moovit que em deien d’agafar e bus 59. Vaig caminar fins on semblava que s’havia d’agafar i vaig preguntar a una taquilla. La noia em va dir que all’a no era, que havia de baixar unes escales allà al costat i agafar el 503. Em va estranyar perque fins aleshores Moovit no havia fallat mai, pero vaig anar cap allà. Mentre buscava, un senyor que em va veure mig perdut em va preguntar on anava, jo sempre diea Sumanluang. Ell va confirmar que havia d’anar fins la interesecció de dos carrers molt transitats i agafar allà el 503. Vaig anar-hi, cada vegada plovia mes. Tota l’estona els taxistes, les mototaxis i els tuktuks m’anaven oreguntant di em portaven, jo deia que no a tots.

Vaig tornar al taxista per preguntar-li el preu perque portava 30 minuts esperant al bus, em va dir 400 bats i ho vaig descartar, vaig tornar al carrer i al cap de 10 minuts va arribar el bus. Per 17 bats em va portar fins a Saman luan i d’allà caminant fins l’hotel. Primer vaig anar al New Siam II, on em van indicar on era el New Siam I, on hi vaig arribar quasi a les 15h. Vaig fer el checkin amb una noia realment molt guapa. Va costar una mica i jo estava literalment xorrejant de suor. Vaig pagar la reserva i vaig anar a l’habitació.

Vaig deixar les coses, em vaig dutxar i vaig anar a menjar. Primer vaig buscar uns llocs ambulant que havia vist de camí pero ja no hi eren, així que vaig anar aun restaurant molt a prop de l’hotel on vaig menjar el meu primer plat tailandés. Semblava carn de porc amb trossos de peix, ous de no sé quin animal i verdures. Això i una aigua per 67 bats, menys de 2€. Al acomiadar-me de la cambrera, que va ser molt amabale, em va fer el gest típic que fan, les mans unides com ressant, abaixant el cap i amb un somriure. Aleshores va ser quan vaig pensar, ja ets a Tailàndia!

Vaig tornar a l’hotel cap a les 17:30h que vaig anar a dormir cansadíssim d’aquell dia tant llarg i dur pero que havia valgut molt la pena. Per fi era per primera vegada al continent asiàtic.

error: Content is protected !!
A %d blogueros les gusta esto: