Em vaig aixecar cap a les 6 per sortir lo abans possible per anar a Mae Klong i veure passar el tren pel mig del mercat d’aquesta ciutat a uns 80km de Bangkok. Hi aniria en minivans des de l’estació de Mo Chit que quedava força lluny de l’hotel però era la més propera des d’on sortien cap a Mae Klong. No sabia els horaris ja que es difícil que Google o altres apps els tinguin actualitzats, però en qualsevol cas semblava que sortien cada dues hores i a les 10 era probable que en sortís una. Tampoc sabia l’horari dels trens a Mae Klong per lo que volia sortir lo abans possible i ja esperar allà al mercat a que passes.

Aes 7:30 vaig baixar a la recepció a buscar la roba, doncs pensava que estaria a les 7 i ja no tenia roba neta, però la sorpresa va ser quan no era a les 7 sinó a les 19. Ja mestranyava que la tinguessin tant ràpid. Així que cap amunt una altra vegada a posarme la roba del dia anterior, amb lo poc que m’agrada després d’haver-la suada i el dia que mesperava.

A les 8 vaig sortir a buscar el bus que m’havia de portar a Mo Chit des d’on sortien les minivans. Per sort aquest passava a 50 metres de l’hotel i ja em deixaria just a Mo Chit. Va tardar uns 15 minuts en arribar temps suficient perquè ja comencés a suar gràcies als 35°C i la humitat del 80℅ tot i ser les 8bdel matí.

Entre que el trajecte ja era llarg i que era hora punta, el bus va tardar 1 hora i quart en arribar a Mo Chit, per lo que ja eren les 9:30h. Allà mateix on em va deixar el bus hi havia un 7eleven on vaig comprar aigua, sandvitxos i crosanets de frankfurt per si ja no tenia temps de menjar enlloc.

Despres ja vaig anar al primer lloc on vaig veure vans fins que un senyor em va dir alguna cosa que no vaig acabar d’entendre, em va semblar que em preguntava ai volia taxi i li vaig dir que no per seguir cap on anava. Vaig preguntar a un conductor, però em a fer un gest com dient que ell no. Vaig entendre que deia que no parlava anglès o que ell no anava enlloc. Així que vaig tornar enrere i vaig veure un parking més ben fet amb més vans. Vaig anar cap allà i el mateix senyor d’abans em va tornar a fer el mateix gest i dient que per allà no. El pobre home des de bon principi n’estava intentant dir on havia d’anar per comprar el bitllet. Aixi que finalment em vaig fixar bé on em deia k efectivament hi havia fins i tot taquilles on comprar els bitllets. Estava molt més ben organitzaat del que pensava, amb taquilles i horaris fixes, a diferència del que havia llegit per Internet on deien que era una mica caòtic i que sortien quan volien. Això sí, eren deu taquilles i tots anaven cridant per avisar quan sortia cada van. Però bé, ja que quan va tocar, la taquillera a qui li havia comprat em va avisar personalment.

El camí va ser tranquil, amb aire condicionat i fins i tot vaig dormir una mica. Van ser quasi dues hores de camí que em van passar prou ràpid.

A les 12:30h arribaven a Mae Klong on també hi havia in a estació de minivans similar a la de Bangkok.

Al baixar l’hòstia de la calor va ser monumental. Vaig anar directament cap a l’estació de tren que estava a uns 5 minuta caminant, suficient per començar ja a suar.

De lluny ja vaig poder veure el pas a nivell que havia vist en vídeos i que separava l’estació de l’inici del mercat. En arribar-hi vaig mirar la via i efectivament, allà estava, el mercat just per sobre la via del tren i al costat de l’estació. Impressionant!

Per fer-ho tot més estrambòtic, l’estació de Mae Klong es destinació final, per lo que quan arriba a el tren, atravessa el mercat fins l’estació, s’hi quedaesgona i torna a sortir travessant el mercat de nou.

Encara no sabia els horRis del tren, però com que no n’hi havia cap a l’estació era evident que en encara havia darribar, per lo que vaig fer una primera passada pel mig del mercat per anar fins al final.

El mercat es només al llarg de la via i ocupa uns 150 metres de llarg. Les parades posen coses fins a tocar dels rails a blada i banda, deixant només el tros entre els rails de la via perquè pugui passar la gent. Els toldos de les paradetes arribaven a tocar-se amb els dea parada del davant, fent que no toqui el sol però provocant un efecte hivernacle horrors. De fet no vaig arribar fins al final del mercat per dins perquè fins i tot em costava respirar.

En una de les parades hi havia els horaris del tren, i n’havia passat un feia una hora i el pròxim arribava en dues hores, a les 14:30, fent la sortida de l’estació a les 15:30h, per lo que vaig decidir quedarme fins les 15:30 o així veure tan l’arribada com la sortida dl tren.

Vaig sortir del mercat i vaig donar una petota volta per Mae Klong tot i que no massa per la calor. Quan trobava un lloc amb ombra i on corria una mica d’aire n’hi quedava una estona per respirar una mica. Anava comprant aigües al 7eleven i mitja ampolla me la bevia i l’altra mitja me la tirava per sobre, al final ja sense miraments, com si fos a la dutxa.

I entre això i anar menjant sandvitxos del 7eleven vaig anar fent temps fins les 14:15 que vaig anar a l’inici del mercat per on arribaria el tren i vaig avançar una mica fins a trobar un bon lloc des d’on gravar, protegir me del tren i que es veiessin bé les parades. A diferència de quan havia arribat, ara estava ple de turistes també agafant posicions, de fet arribaven grups sencers de Tours ja organitzats per veure el que estava a punt de passar.

I a les 14:30 en punt el moment esperat. Primer es va escoltar una campana anunciant l’arribada del tren, els botiguers van començar a plegar els toldos i alguns a tapar el gènere que quedava tocant als rails, altres l’apartament, però en qualsevol cas, en un minut la via va quedar completament lliure per on hi passava el tren just. Es va escoltar el xiulet del tren i va aparèixer tal qual allà enmig sense deixar ni un pam a banda i banda, quasi tocant les parades. Anava almenys a 10km/h, més ràpid del que un es pot imaginar donades les circumstàncies.

Com era d’esperar, molts turistes havien de córrer perquè allà on estaven els atropellada el tren, per això jo m’havia situat en un punt on em podia tirar enrere ja que tenia un espai buit. La imatge era brutal. El tren passant a mig pam de la gent i per sobre de les caixes de les parades.

El tren tarda un minut aproximadament en passar i immediatament després tots els venedors tornen a desplegar els toldos i en segons el mercat tornar a estar completament operatiu amb gent altra vegada caminant pel mig dels rails. S’ha de veure per creure.

Un cop arriba a l’estació els típics guiris pujant se el tren per ferse la foto i els locals seguint comprant com si res hagués passat.

Cal tenir en compte que això passa perquè primer va ser el mercat, no el tren. Aquest mercat hi es des de 1905 fins que el 2005 els van dir que el movessin perquè aquell era l’únic lloc per on podia passar la via sense haver de tirar cap edifici. Els venedors van dir que no però la via es va fer, fins que el tren va estar operatiu però no hi havia hagut manera de convèncer els venedors perquè marxessin, per lo que van decidir apartar-se quan passés el tren però sense moure el mercat de lloc que portava allà ja un segle. I amb temps s’ha convertit en una atracció turística tot i que jo crec que tard o d’hora limitarant l’afluència de turistes perquè sincerament o vaig veure una mica perillós, no pels locals, que saben perfectament que han de fer, sinó per alguns turistes irresponsables que volen la millor foto.

Havia d’esperar una hora ala sortida del tren per tornar a veure l’espectacle, per lo que vaig aprofitar per anar fins la terminal de minivans a preguntar preus i horaris. A més volia saber el preu fins a l’altra de les dues terminals de bangkok perque quedava més a prop i el trajecte era més barat tot i que quedava més lluny de l’hotel i no sabia com arribar-hi.

En aquesta terminal hi havia 5 taquilles i vaig preguntar a la primera que vaig veure. La noia de la taquilla del costat em va cridar i em va dir a Mo Chitor, que era d’on venia i pel mateix preu que l’anada, 100 bats. Li vaig dir si hi havia a Sai Tai, l’altra terminal, a lo que em va assenyalar la taquilla corresponent. Allà vaig preguntar el preu i eren 70 bats, per lo que no valia la pena. Vaig tornar a la primera per preguntar els horaris i va dir en 20 minuts en sortia una i després cada 40 minuts, per lo que una sortiria a les 15:40h, 10 minuts després de passar el tren. Si tot anava bé aquella m anava perfecte.

Per cert la noia de la taquilla feia molta gracia com deia les coses, com amb una barreja d’alegria absoluta i cert coqueteig. I ja amb tota la informació necessària vaig tornar cap al mercat i a fer temps fins les 15:30h, buscant una altra bon lloc des d’on poder gravar el tren pero ara en direcció contrària.

A les 15:15h ja tornava a ser tot ple de turistes agafant lloc, sobretot japonesos o xinesos, que ja n’hi ha per tot arreu, i tot i que no son maleducats, son tants que ja comencen a aclaparar una mica. Just al meu costat se’n va posar una família amb dos nens on el pare estava mes interessat que els propis nens en que sortissin be a la foto davant el tren, de fet els nens ni volien, els feia por estar enmig de la via quan ja es veia el tren venir, pero el pare insistia en què s’hi possessin per fer-los la foto.

I com abans, toc de campana, xiulet del tren, els botiguers arreplegant els toldos i els turistes com boixis per aconseguir la millor foto. Realment els venedors deuen estar una mica cansant ja de tot aquest espectacle.

El tren va passar a la mateixa velocitat pero ara anava ple de japonesos que l’havien agafat per també gravar des de dins el propi tren, així que estavem els de fora gravant al tren, i els de dins del tren gravant a fora.

I quan ja va passar i els venedors van tornar a desplegar-ho tot, vaig caminar per dins el emrcat fins a l’estació i ràpid cap a la terminal de minivans, doncs segons els meus càlculs en 5 minuts en sortiria una cap a Bangkok.

Vaig arribar i vaig anar a la taquilla que creia pero em vaig confondre, quan de sobte, des de la taquilla del costat em criden. Era la noia d’abans amb la mateixa alegria cridant-me. La vaig reconèixer al moment, li vaig dir Mo Chit, ella va dir 100 bats, li vaig preguntar when, i ella va dir, now, now. Perfecte. Vaig pagar i em va assenyalar un xofer que hi havia allà assegut i que ja es va aixecar en veure’m. Em va dir que el seguís i quan havia caminat dos metres em vaig adonar que ni m’havia acomiadat de la taquillera amb tanta pressa, així que em vaig girar i abans que pogués dir res ella ja va dir un bye molt animat com tot en ella i dient adéu amb la mà. Jo vaig fer el mateix mentre seguia mig corrent al xofer. Cuanta alegria despenia aquella noia que a la vegada encomanava.

El xofer va obrir la porta de la minivan i només quedava un lloc lliure! Vaig arribar just a temps i quan només quedava una plasa. Lo dolent que jo estava suadíssim i els altres ho notarien sabent que era jo qui feia aquella pudor, pero en fi, que volen, allà és impossible no suar i menys per un estranger que no hi estem tant acostumats.

Aquest trajecte va ser una mica mes ràpid que el de l’anada i cap a les 17h ja vam arribar a Mo Chit, on només hi vàrem baixar 4 dels passatgers, però el xofer no ens va deixar a la terminal sino a 30 minuts caminant. No sé si després seguia fins la mateixa terminal o no, pero quan vaig veure a Google Maps que hi érem a prop vaig dir-li que jo també baixava allà. A mes saben molt poc anglès, per no dir gens, per lo que la comunicació es fa realment complicada.

Tenint en compte que eren poc mes de les 17h pensava que encara podria fer alguna cosa mes aquella tarda. Però després d’arribar passades les 17:30h a la terminal d’autobusos per agafar el mateix bus, el 3, que havia agafat pel matí per venir, aquest va tardar quasi 45 minuts en arribar, per lo que ja eren les 18:15h. Ja feia mes d’una hora que havia arribat a Bangkok i encara no havia sortit ni de la terminal.

I clar, ja era hora punta a Bangkok, així que el trajecte que a l’anada havia durat una hora i quart, ara en van ser dues. Si, dues hores en autobús per fer un trajecte d’uns 8km pel mig de Bangkok. A mi ja m’estava be, doncs fer un trajecte en bus per Bangkok en hora punta considero que és una de les coses que s’han de fer, és tot un espectacle. Pero els altres, quina paciència han de tenir. A mes l’autobús estava fet pols, es calava, s’apagava el motor, quan estava en punt mort semblava que anés a petar, un desastre. A mes, en aquest cas, era una xofer, i em feia creus com podia canviar aquelles marxes que només de veure ja es veia que costava moltíssim. Tot plegat a la calor que hi feia i a la contaminació de Bangkok ajudada pel fu d’aquell mateix bus que entrava tota per les finestres del bus obertes i que feia que en alguns moents l’aire fos irrespirable. De fet ja notava que em picava una mica el nas de tantes partícules contaminats que respirava. No m’estranya que tanta gent vagi amb mascareta.

Finalment arribava a la meva parada passades les 20h, cansat, suat i havent de preparar la maleta ja que l’endemà marxava d’aquell hotel, per lo que aprofitar la tarda per donar una volta per Bangkok ja ho havia descartat. Vaig comprar una cervesa i menjar per sopar a l’habitació i vaig anar a l’hotel a fer la maleta i sobretot a buscar informació de com anar a Kanchanaburi, la ciutat del famós pont sobre el riu Kwai i on passaria la nit següent.

Ara si ja podia recollir la roba que havia deixat per rentar. Estava tota, que això sempre és algo que preocupa. La maleta la vaig fer prou ràpid tenint en compte que era la primera vegada que l’havia de fer estan completament desfeta, i sobre com anar a Kanchanaburi vaig decidir finalment en tren, per proximitat amb l’estació de tren, per preu i perque no tardava massa mes que les minivans molt mes cares.

Després a sopar mentre mirava el 324, que ja era la segona nit que ho feia i no estava malament, així em posava una mica al dia de les notícies de casa, i a dormir cap a les 23h, doncs la intenció era despertar-se com a olt a les 8h.

error: Content is protected !!
A %d blogueros les gusta esto: