A les 8 em despertava i preparava ruta per al dia, a part del cafè i el diari com cada dia. La intenció era anar fins a l’illa de bang kachao, i que conté loasis urbà més gran d’Àsia.

A les 11 sortia de l’hotel per anar a buscar el bus à un parell de carrers. Va arribar em pocs minuts i la noia em va confirmar que anava on volia, que era quasi a l’entrada de l’illa. El trajecte era llarg i sumat al trànsit va fer que yardessim ben bé una hora en arribar.

L’illa es formada degut a un meandre que fa el riu i que per la part més tancada del meandre hi ha un canal que ha provocat que quedi una illa.

Abans de creuar el pont que ja entrava a l’illa vaig buscar algun lloc per esmorzaresmorzar tot i que ja eren les 12 passades. Per la zona hi havia molts llocs ambulant i restaurants. Vaig mirar un que em va semblar bé i tenia lloc per seure i el noi em va convidar a entrar cosa que vaig fer. Era un restaurant familiar on els pares no parlaven anglès però el fill si. Em va explicar que havia de decidir, per una banda la pasta i per una altra la carn. Vaig triar una espècia de fideus d’arròs i unes boles de carn. M’ho varen servir amb sopa per lo que vaig agafar una cullera, però el noi em va dir que millor amb els pals, i tenia rao, els fideus no es podien agafar amb la cullera. Em va oferir una forquilla pero li vaig dir que no, que preferia els pals. Tots eren molt amables com tothom i sempre amb un somriure i el noi molt atent.

La sopa estaven a molt bona i pica molt, com tot a Tailàndia, cosa que ja em va fer suar abans de començar la caminada. El preu amb aigua inclosa, 37 bats, 1 europeus, el. Més Bratislava fins aleshores. Ens vam acomiadar tota la família donant les gràcies i baixant el cap. Això es Tailàndia, amabilitat i somriures contínuament.

Vaig començar a caminar amb la intenció de trobar un lloguer de bicis, però vaig anar fent i no n’hi havia cap. Anava en direcció al mercat flotant que estava a una hora i mitja caminant. Feia molta calor com sempre i no em veia capaç de caminar tant. Però vaig anar fent sense trobar cap lloc on l poguessin bicis.

El canvi era impressionant. Estava al. Mig de Bangkok però semblava un poble rural perdut per Tailàndia. Res d’edificis alts ni grans carreteres, només casetes, moltes de fusta i carrers de sorra, tot plegat construït sobre l’aigua, doncs on no hi havia cases hi havia aigua.

I fent camí sense pensar-hi massa finalment vaig arribar al cap d’una hora i mitja de caminar al mercat flotant de Bang Kachao, un mercat molt gran construit sobre plataformes a l’aigua. Com a la resta de l’illa, on no hi havia botiga hi havia aigua. Plataformes, ponts de fusta, barques és el que conforava aquest mercat molt mes gran del que m’esperava, amb botigues de tot tipus i fins i tot restaurants forca grans.

Al cap d’una hora de donar voltes pel mercat vaig comencar a tirar d’on havia vingut. No sabia ni com comencar pero mes valia que ho fes sense pensar massa. La tornada no se’m va fer tant pesada, moltes vegades em passa tot i que per mi hauria de ser al contrari. Pel camí em vaig comprar un pinxo de carn de porc, que hja comencaven a ser habituals amb mi a part de dues o 3 ampolles d’aigua, de les quals em bebia la meitat i l’altra me l’anava tirnat per sobre per no morir d’un cop de calor. Realment era una experència ben diferent caminar per allà sense turistes, nomñes gent local que no parlaven anglès on fer una compra qualsevol requeria de gesticulacions per ambdues parts. Pero aquí la gent està disposada a entendre al turista, i no com a altres llocs…

Quasi quan ja arribava al pont que unia l’illa amb la resta de Bangkok, un senyor d’un 70 anys se’m va acostar i sense dir ni ase ni besa va mirar la bossa que portava, on només hi havia una ampolla d’aigua amb dos dits d’aigua i la va agafar fent-me una reverència com donant-me les gràcies. No vaig entendre ben be que havia passat pero aquell senyor se’m va quedar l’ampolla d’aigua.

Ara venia la part que mes em temia de tot aquell camí, que era trobar la parada del bus que havia agafat abans pero que anés en direcció contrària per tornar al punt d’on havia sortit.

Vaig intentar connectar-me a alguna xarxa wifi pero va ser impossible, totes tenien contrasenya que no vaig poder desxifrar. En aquell tram hi havia un mercat que ocupava almenys dues illes de cases, amb un munt de botiguetes a les voreres i per on la gent i els cotxes havien de fer maniobres per poder-hi passar. La gentada que hi havia i l’olor de menjar era massa.

Al final mig desesperat de no veure cap parada de bus ni cap xarxa wifi vaig asseure’m a la vorera quan de cop i volta vaig escoltar darrere meu un bus que parava, vaig girar el cap i uns metres mes enllà vaig veure que parava. Havia trobat la parada! No tenia cap cartell amb els busos que hi paraven pero tenia l’esperanca que hi parés el 6, que és el que m’havia portat fins allà. Quan no portava ni dos minuts, va passar un 6 pero que no va parar perquè no vaig aixecar el brac prou ràpid i ja no em va veure. Però al cap d’uns 10 minuts en va passar un altre i aaquest si que el vaig parar. Vaig ensenyar-li a la noia la parada on havia d’anar i em va fer que si amb el cap. Perfecte! Ja era al bus i anava on havia d’arribar, a la matexa parada on l’havia agafat per venir.

El trajecte se’m va fer mes curt que el de l’anada tot i que eren trajectes de una hora, doncs estava molt lluny del centre de Bangkok. De fet quasi que vaig anar d’una punta a l’altra de la línia, doncs quan vaig pujar al bus estava quasi buit, pel camí es va omplir molt i quan vam arribar anava jo sol al bus, literalment.

El bus, com molts altres, va fer un recorregut lleugeremnt diferent el que marcava Moovit, pero en aquest cas em va anar millor perque va passar per davant de l’hotel. Ja em coneixia la zona així que vaig sol·licitar la parada a lo que la noia em va dir que allà encara no era on jo havia dit, pero li vaig respondre que m’anava millor. Molt atenta.

Vaig arribar a l’hotel cap a les 18:30h. Només volia descansar un moent i anar a Nana Plaza, pero la son em va poder i em vaig quedar adormit fins a les 20:30h, hora en què em vaig aixecar ràpid, em vaig dutxar i vaig anar cap a Nana Plaza, el centre dels locals d’oci i de striptease de Bangkok. No per veure’n cap sino per veure la zona.

Era forca a prop de Soi Cowboy, per lo que ja hi podria haver anat, i a diferència d’aquell dia hi vaig anar en bus. Per agafar-lo vaig anar per Khao San Road i passant per un caminet ple de baretos que de fet ni es veia quasi, el vaig veure perque Moovit em deia que anés per allà, perque de fet per poc me’l passo.

Gràcies al bus en 10 minuts ja era a Nana Plaza. Un carrer mes gran que Soi Cowboy pero no tant exagerat. Un carrer molt animat amb molts restaurants, dicoteques i llocs ambulant. Vaig caminar fins al final del carrer on un grup de noies d’un local ja em reclamaven que entrés. Va fer gràcia perquè van dir alguna cosa, jo em vag girar pensant que ho deien a un altre i una va dir “you, you”, i després al tornar a passar de baixada “I like you”. Evidentment ho diuen per cobrar però no deixa de ser divertit l’alegria i les ganes que hi posen per atreure’t.

En el mateix carrer vaig anar a menjar a un lloc ambulant una espècie de sopa amb fideus. Quan vaig anar a seure a la taula que tenia allà a la vorera, una rata va sortir corrent de sota el taburet que acabava de moure, per poc em caig i em va sortir un “Hòstia una rata!” A lo que la dona va dir com un “Com?” a lo que vaig respondre “no no”. Perque dir-li res si ella portava allà tot el dia i ja en deuria haver vist un munt. Quan vaig seure no vaig fer mes que veure escarabats i rates voltant pels meus peus, i tot degut a què allà mateix, a mig metre, s’acumulaven bosses i bosses de brossa pendents de ser recollides pel camió. Allà no utilitzen contenidors, per lo que les bosses s’acumulen a les voreres essent un festí per a rates i escarabats.

Aquell plat era el que mes picava de tots els que havia provat fons aleshores, i mira que picaven, pero és que aquell va ser exageradíssim. A mig plat em vaig aixecar per anar a comprar una ampola d’aigua al 7eleven que hi havia just davant perquè no ho podia soportar. En acabar em va estar picant cada vegada mes durant 20 minuts, em cremava la boca i fins i tot em comnecava a preocupar perquè cada vegada em cremava mes. Al cap de 30 minuts va comencar a baixar per loq ue ja em vaig tranquil·litar tot i que em va estar picant la boca quasi una hora. Mai havia menjat res tant picant, ni tant sols a Mèxic.

Cap a les 23:30h vaig tornar on m’havia deixat el bus pero a l’altra banda del carrer per buscar la parada que em portés de noud’on havia vingut. Vaig haver de caminar amunt i avall 3 vegades fins a trobar-la, cosa que va provocar que passés 3 vegades per davant d’un establiment de “massage” i cada vegada que passava la noia “massaaaage” fins a la tercera que ja m’ho va dir rient, com pensant, al final picarà. Jo ja només la mirava i reia.

Finalment vaig trobar la parada i el bus va passar en menys de 10 minuts i en 10 mes ja era al punt d’on havia sortit. Aprofitant que era ben a prop de Khao San vaig donar una volta per allà fins cap a les 12:30h que vaig tornar cap a l’hotel a dormir. Un altre dia cansat però ben superat.

error: Content is protected !!
A %d blogueros les gusta esto: