3 setmanes de viatge practicament sense parar ni un dia, i la calor insoportable de la ultima setmana, començaven a passar me factura. Tot i haver dormit mes de 10 hores, em sentia cansat, pero no nomes de les cames com molts altres dies, sino un cansamebt general que quasi que m impedia aixwcar me del llit. A mes, no em vaig fer un cafe (el primer dia en mesos que no prenia cafe) ja que no savia si podia entrar a la cuina o era un apartament llogat a altra gent. Aizo crec que va fer que encara anes mes adormit.
Cap a les 10 vaig sortir a buscar la anfitriona per aclarir ja elntema del wifi, doncs no poder llegir noticies ni veure els correus em deixa un buit important, qie jubt a la falta de cafe ja es feia insopirtable. No savia exactament a quina casa vivia, pero per sort nomes sortir i despres de saludar els 5 gossos que se m van acostar al moment (eren molt carinyosos) va apareixer el mateix home que el dia anterior i justament em va preguntar si tot estava be, per lo que em va dobar peu a comentar li lo del wifi.
Pero abans que em preguntes aixo, li vaig dir que els gossos tenien sed, doncs durant ela menys de 10 minuts que havia sortit i estava amb ells, ela havia vist veure d una bassa i d un test ple de fang. Va ser aleshores quan eem va exolicar la historia d aquells 5 gossos despres de dir me que en un moment la anfitriona els dinaria aigua i menjar. Es veu que els 5 els hvien abandonat i havien acabt alla, pero que no eren seus, i de fet al dir m ho em vaig dinar conta que cap portava collar. No li vaig preguntar, pero pitser havien quedat abandonats despres de l huraca. Comentava que erwn mokt carinyosos, com ja havia pigut comprovar, i que alla s hi tribaven molt be, pero que no deixaven de ser gossos abandonats que tot i que alla els cuidaven una mica, tampoc se n feien carrec titalmwnt. Em va fer mokta llasrima perque realmebt no s ho mereixien, tots 5 eren molt fidels i feien momt de cas i s alegraven momt quan veien algu, sibretit si ja l havien vist abans.
Despres d xplicar me aixo, ja em va prwguntar sibtot estava be i li vaig dir lobdel qifi. Em va dir queefectivamebt tebiwn problwmes amb elnrouter, vaig suposar que tambe per culpa de l huraca, i em va dir on vivia l anfitriona perque li digues a veure si em oodia ajudar. Em ba assenyalar la casavi cap alla vaig anar.
No tenia timbre pero la sentia a ella ibanse mare, aixi que la vaig cridar i res, no em sentia, vaig picar a la porta ibres, vaig cridar mes fort i res, no hi havia maneera que em sentissin cap de les dues. Al final çer sort v a sortir, jo pensava que perque per fi m havia sentit prro diria que no prrque al veure m es va mig espantar. Li vaig dir lo del wifi i mes o menys em va dir el mateix que l home, pero que tenia un router a casa seva i em va donar la contrasenya. Vaig provar de conectar m hi des de la meva jabitacio pero la senyal era molt debil, aixi que per conecta me javia de sortit i apropar me al maxim a casa d ella. M ho vaig prendre amb filosofia, doncs nomes eren dos dies i mes valia allo que res.
Dwspres de mirar algun correu i enviar algun whatsapp avisant que estva be pero que no podria reapondre massa, vaig voler anar a la pltja. Per primeea vegada en tot el viatge em vaig posar el banyador. Pero com sempre, al sortir tots els gossosem varen seguir. Miraculosament vaig aconseguir amb momt d esforç, que entressin a casa i jo arribar fins les escales que conduien a la platja. Pero un dela gossos, el mes entramaliat, m estava vigilant tota l estona, ja que quan vaig començar a baixar les escales i, per tant, deixava de tenir viso directe amb mi des de la casa, el rio va correr i quan em vaig girar ja era alla, al començament de les escales. La veritat es que no em poia enfadar ja que em destwrotaven elsnplans pero em fascinava aquell apreci que dwmoayraven, aixi que vaig girar cua i cap a casa amb el gos seguit me. Aixi que vaigvestar una estona amb ells, sortint una mica al cami de la casa ja que es veia que tenien ganes de passejar pero amb algu, la veritat es que m agradava moktt esta amb aquells 5 gossos, tan carinyosos i obedients.
Cap a les 13h ja vaig dinar, entrepans d atun, i a dormir fins les 17h, avui seriabun dia per a recuperar forces.
Cap a les 18h vaig sortir de l habitacio amb la intencio de veure lanoista delnsol al mar, pero abans anar a comprar l mateixbsuper algonde menjar per l endema, sobretot penaant en l aeroport. Pero com sempre, els gossos. Em van seguir pero a uns metres de la casa, en jn parc, vaig veure que es despistaven i que deixaven de miar me, aixi que vaig aprofitar per a despistar los joba ells. Vaig anar per jn caminet que conduia practicamebt a la platja per veure sibdes d alla podria veure be lanposta de sol. Vaig veure que no i vaig tornar. Els gossos semblavaue ja havien tornata casa, doncs no eren al parc on els havia deixat. Vig çensar, çerfecte, aprofitare per anar al super. Pero a uns 300 metres de la casa, quan ja era apunt per girar el carrer que conduia al super, l entremaliat tirnava a ser darrere meu, jo alucinava, doncs des de feia estona que no tebia vusio directe amb lacaaa, no se si em va ensumar l que, pero em va pillar de ple. Per mes que li deia, no, a casa, ni cas, feia com si pares, pero a la que seguia caminant ell darrere meu, a uns 5-10 metres de distancia, doncs ell savia perfetamebt que no volia que em seguissin en aquell moment. Feia mokta gracia perque cada vegada que jo em girava, ell es parava i girava al cap a un costat, com dissimulant. Peer molt quenlibdigues que no, no hi havia manera, aixi que vaig decidir anar al superbde totes maneres pero de tan en tan girar me ibdir li que no, ja que aici almenys nobsembkava que os meu i a mes feia mes bondat, com perque no notesbque era alla, no bordava a cap gos tot i que el bordessin a ell i anava prou recte perbla vorabdel cami, la veritat es que jobfeia veure que no volia que vingues pero em feia molta gracia tot plegat. Em va estarvseguint d aquesta manera durant els 20 minuts que hi havia fins al supermercat. I quan vaig entrar al supermercat ell es va quedar a la porta mirant a dins, doncs la pirta era de vidre i suposo que em veia perque m anava seguint amb la mirada, no va deixar de mirar me mentre era dins del super.
Quan vaig sortir, al veure que no vaig tardar i que ja tornava a er fora amb ell, ja no va poder fissimular i em va començar a llepar de content que estava al donar se vonta que nomes via desaparegut un moment. Jo evidentment el vaig acariciar uan estona i a partir d alsehores ja no anava darrere meu d amagatotis sino que ja es va posar davant meu ben content insense dissimular, doncs per primera vegada en tot el cqmi l havia acariciat, no rra per menys. Tot i que ja no es veie obligat a dissimular se seguoa portant molt br, no bordava a cap gos i no s allunyava mes de 10 metres de mi. Se l veiavrealment content i jo tambe de veure ho.
Vaig tornar a anr al cami des d on es veia la posta de sol al mar pero feia nuvol i no es veia el sol, una llastima. Eren poc mes de les 19h i ja vaig decidir anar cap a casa a conectar me a internet aprofitant que ja no feia sol ni calor i podia estar a fora sense que m agafes una lipotimia. Vaug crudar al gos qque no m havia vist que ja tirnava i al moment, com sempre, va venir vorrebt al meu costat. Pel cami, a pocs metres de casa, va acostar se a un noi que es va girar potsef mig espantat, doncs es un gos granque al principi pot espantar una mica. Li vaig dir que nonera meu pero que no geiavres. Ell que vivia alla el va reconeixer i varem esta xerrant fins arribar a casa. Li vaig dir que estva lla de vacances i on dormia iell que vivia just davant. Es deia jhon, america i molt bon tio, com en general tots els habitants de l illa
Es va oferir a ajudar me o a facilitar me tot rl qur necessites abans de narxar.
Quan varem arribar a casa, els altres 4 gossos van venir corrent al veure ns, ens van vomençar a llepar a mi i al gos que m havia acompanyat, suposo que no savien on havia anat i despres de mes de mitja hora deurien estar preocupats, perque els alegrois van ser enormes, es notava que s havien preocupat per ell, veure ls tots 5 saludant se va see fins i tot emocionant.
Vaig aprofitar que ja era quasibfosc i ja no feia tanta calor per mirar correus, whatsapps, etc doncs per conectar me havia d estar fora de l habitacio. Vaig acabr cap a les 20:30h que ja era negre nit, i entre que quasi no hi havia llum arificial i el soroll de tot tipus d animas ja em començava a fer una mica d angunia estar alla fora, aixi que cap a l habitacio a sopar.