Arribava un dels dies mes esperats, doncs visitaria una de les 7 meravelles del mon modern. La veritat és que estava una mica nerviós, pero no tant per veure Chichén Itzá, sino per si tot anava be, sobretot el tema del transport, doncs tenia la intenció d’anar en Colectivo i només savia que sortien a prop de la terminal de ADO, pero no savia exactament on i molt menys quan. Així que a les 8 del matí ja estava amb la motxilla de passar el dia fora preparada (aigua ben freda, menjar, repelent, crema solar, etc.) i cap a la terminal de ADO a veure que em trobava.
Pero abans de continuar, comentar que aquest dia em vaig aixecar cap a les 2:30h de la matinada, i perque? Doncs perque lo dolent d’aquest hostel era que les finestres no tenien vidres i per tant s’escoltava tot el soroll de l’exterior, i mes a la meva habitació que estava al costat de la ona comú. I com que hi ha gent que no te cap educació o que es pensen que son a casa seva, doncs algu va arribar a les dues de la matinada i es va comportar com si fossin les dues de la tarda, i clar, em vaig despertar, i entre que havia anat a dormir molt aviat i que el soroll va durar lo suficient com per desvetllar-me, doncs ja no va haver-hi manera de tornar-me a dormir. Així que aquella matinada la vaig aprofitar per treballar.
Com ja he dit, a les 8 ja vaig sortir amb la motxilla preparada cap a la terminal. Tot i ser les 8 la calor ja era força insoportable. Feia molt bon dia, cosa que vaig agrair ja que vilia veure Xhichen Itza en un bon dia, pero clar, la calor seria terrible.
Uns metres abans d arribar a la terminal un senyor em va  preguntar: a Chichen Itza? Si, vaig respondre. En colectivo? Vaug afegir. Si. Perfecte. No em va caldre ni buscar, ja em van buscar ells a mi. Vaig preguntar el preu i eren 35 pesos en front als 106 del ADO. A mes sortia a les 8:30 i no a les 11 com l ADO. Tot perfecte, la major çreocupacio que tenia ja estava solucionada sense haver de fer res. Fins i tot em van dir que tenien canvi de 500, que era l unic bitllet que em quedava, aixi que ni tansols vaig haver d anar a buscar canvi.
Vaig anar cap a la furgoneta i de momebt nomes erem una noia i jo. Cal tenir en compte que aquests colectivos surten quan estan quasi plens. Pero per sort es va omplir rapid i a les 8:35 ja sortiem. Com era d esperar anava a tot lo qje donava la furgoneta, adelantant a cotxes amb mes velocitat pubta que ell. A les 9:15 ja arribavem a Chichen Itza.
Hi ha dos motius principals per arribar lo abans possible a Chichen Itza. Un, per evitar aglomeracions, tan a la cua com a dins. I dos, evitar les hores de mes calor, doncs entran a les 10 a les 12 ja pots haver acabat la visita.
A la cua nomes hi havia una persona aixi que en 5 minuts ja estava dins el recinte. A l entra, com era d esperar, gent oferir se per fer de guia, fins i tot un em va dir que la seva mare era de Ferrol, com si aixo hagues de convencemper contractar lo…  Pero el que realment em va sorprendre i no em va agradar gens, es que ja a dins del recinte estava ple de paredetes ambulant amb tot tipus de souvenirs, era horroros que a pocs metres d un dels temples mes importants del mon estigues ple de venedots. En fi, aixo es Mexic. No ho savia, pero nomes entrar i caminar uns 100 metres, ja s anava distingint la piramide de kukulcan, i al soprepassar els arbres, aquella marevella ws presetava davant teu quasi sense ni esperaro, va ser simplement espectacular. Jo no m imaginava que era el primer que es veia nomes entrar, aixi que la sorpresa va ser majuscula, fins i tot emocionant.
Evidentment vaig fer un munt de fotos i em vaig quedar alla davant mirant. Vaig donar tota la volta a la piramide per veure la des de tots els angles. La part que dona a l entrada esta restaurada, pero la part de darrere no, i quasi que preferixo la part nonrestaurada, doncs tor i que no es aixi com era orginalment, tampoc ha estat manipulada per ningu que no fossin els mayes que la varen construir. En total vaig estar com 15 minuts mirant tots els detalls i la perfeccio de la construccio. Cal tenir en compte que es tal la seva perfeccio que durant els equinoxis de primavera i tardor, les serps de la part de dalt provoquen una bra que va baixant les escales mentre surt el sol, doncs la piramide esta perfectament aliniada per tal de produir aquest efecte espectacular nomes dos dies a l any. I tot aixo ho varen fer fa 1500 anys. Uns genis.
Despres vaig anar a la seguent gran estructurames propera, que era el camp del joc de la pilota, l esport oficial dels mayes que consistia en fer passar una pilota per un cercle elevat i petit i nomes poden “xutar” amb el lateral de les cuixes. Seguint la tradicio maya, depenent de l ocasio se sacrificava el capita de l equip perdedor o del vencedor. El camp es força gran amb grades a banda i banda i un cercle tambe a cada banda. En un dls extrema hi ha el que sembla el lloc on estava el rei.
Just al costat del camp hi ha el temple e les calaveres, anomenat aixi perque hi ha decenes de calaveres gravades a la pedra. Per les seves creences, els mayes eren molt sadics i era habitual que atravessesin caps amb llances i a mes ho representaven. Es diu que el cavall d hernan cortes va ser decapitat i el seu cap clavat en una pedra.
I a l altra banda de la piramide hi ha el quart i ultim gran estructura, el temple dels guerrers junt amb el temple de les 1000 columnes. Tot aquest conjunt es enorme en quan a superficie. El temple de varies ales i tenia vaeies funcions. Fins i tot jna part sembla uebera un mercat on els mayes varen perfeccionar la seva arquitextura amb la construccio de grans bovedes. Tota aquesta estructura es creu que tambe servia de separacio i marcava l inici del gran pati, la piramide i el camp del joc de la pilota.
Aquestes son les estructures mes importants i les que s han conservat o fins i tot rehabilitat, pero mes ennla del mercat i enfinsant se a la selva, encara es poden trobar kilometres i kilometres de runes no explorades, doncs la ciutat era molt mes gran del que s ha pogut recuperar. De fet, mirant mes enlla d algunes valles quebdelimiten la zona visitable, es poden veure clarament mes runes, i nomes a simple vista.
Un cop visites les 4 estructures i haver anat fins als limits permesos, vaig anar cap al Cenote Sagrado que esta a 1 km aproximadament de la piramide. Com ja he comentat en pists anteriors, els mayes cteien que aquestes formacion geologiques eren portes a l inframon i on hi feien molts rituals i sacrificis, sibretot de nens i homes adults, a mes de nombroses ofrenes d or, plata i altres materials. Aquest cenote tebun ditre de 60m i una profunditat de 30. Es formaven degut al tipo de terra de la zona, doncs es defeia facilment per la filtracio d aigua, produint aquests forats plens d aigua o amb rius subterranis. A mes aquest tenia uns miradors just a l inicidel forat que permetien tenir una vista inmillorable del fons.
El caminet que comunicava el cenote amb la resta de la ciutat tambe estava ple de paradetes, a banda i banda, i mentre hi caminava per tornar cap al pati principal on hi ha la piramide, com quasi tots els venedors em va oferir algo, i jo com responia a tots, li vaig dir: no gracias, a lo que ell va respondre: venga tio solo 1€, España es la caña. Em va fer gracia sobretot la primera part, doncs es frase tipica espanyola i gens mexicana.
Vaig tornar al mig del pati per a tenir una visio general i despres una estona mes mirant la piramide. Ja havien passat dues hores des de que havia entrat i aixo que no vaig parar ni un moment i anava tota l estona a pas lleuger. Sense entretenir se massa es necessiten almenys dues hores per veure ho tot.
Cap a les 11:30 ja estava a la sortida, i com he comentat al començament, sort que hi vaig anar aviat, ja que la cua d una persona que hvia fet jo, ara era de desenes. Molta gent a la cua i consequentmwent rn serien molts a dins. A mes la calor feia la visita molt pesada si es volia fer com l havia fet jo. Un gran encert anar hi a les 9 del mati.
Al sortir vaig menjar i vaig veure molta aigua. Un cop recuperat vaig donar una volta pel parking buscant algun colectivo similar al que m havia portat. Quan ja portava un parell de voltes sense veure n cap, se m va acostar el vigilant del parking, em va semblar unamica molest, preguntant me que si buscava algo, li vaig dir que el colectivo i em va dir on l havia d esoerar, que no era tre lloc que on m havien deixat… Vaig anar cap alla i ja hi havia quasi 10 persones esperant, fins i tot em va smblar reconeixer una parella que havia anat amb mi a l anada. En uns 10 minuts va apreixer un colectivo que anava cap a Valladolid. Es va omplir completament, dw fet crec que algu es va quedar fora. Durant el trajecte la meitat dels passatgees es varen quedar adormits, la del meu costat fotia uns cops de cap que fins i tot em feia patir per si es partia el coll.
Un cop arribats a Valladolid ibde cami al hostel, vaig anar per un cami diferent çer acabr de coneixer una mica la ciutat i acabar de comprar algo de menjar per l endema, ja que passaria tot el dia fora i tota la nit a l aeroport de cancun.
Vaig arribar al hostel cap a les 14:30h amb la intencio de dormir uba estona, doncs m havia despertat abans de les 3 i el mati havia sigut molt compket, pero em va veure una treballadora de la neteja del hostel i ja no em vaig poder escapar per segon dia, quasi que em va obligar a deixar la entrar almenys a canviar els llençols, cosa que no em va semblar malament, total en 10-15 min ja estava i ja vaig estirar me. Com al dia anterior no paraven de cridar, realment eren divertits i s ho passaven be mentre treballaven, pero clar, descansar poc. Pero com que aquwst dia anava mes tard, cap ables 15h ja havien acabat i ja va haver silenci, moment que inevitablemebt em vaig adormir. I ben adirmit, doncs em vaug despertar quasi a les 19h.
Elnprimer que vaig fer va ser organitzar una mica l endema, doncs ja deixava al histel i haviabde tornar a l aeroport de Cancun per agafr un vol a Veracruz. Seria un dia i nit llargs, jaque el vol era a les 7 del mati pero no de l endema, sino del cap de dos dies.
Vaig mirar horaris i preus d ADO, doncs els chofers del colectivos ja em van dir quebells no anaven fins a Cancun, i finalment em vaig decidir per un que sotia a les 14:30, ja que havia de deixar el hostel a les 12 com a molt i no volia donar mes voltes per Valladolid arrossegant la maleta sense una roda i amb aquella calor (quan vaig preoarar el viatge si que tenia la intencio, pero la realitat i les circumstancies no ho permetien. El proper viatge amb motxilla).
Un cop decidit vaig sortir a fer una ultima volta per Valladolid, que totni que ja era fosc, la veritat es que no em feia cap por, em va semblar una ciutat segura des del primer dia. Dw totes maneres no hi havia massa animacio, doncs era dilluns i ja hora de sopar, aixique va ser una volta curta mentre buscava algun restaurant on sopar. Vaig anar a veure si un local al costat de la Cocina Economica estava obert, doncs ja l havia vist pero sempre tancat, i com que tenia bona pinta i estava molt a prop del hostel vaig voler mirar. I si que estava obert. Era com una casa particular, com quasi tot a mexic, amb un parell de taules i la paredeta per fer el menjar alla al mig, tot molt familiar i casero. No tenia massa gana doncs feia poc mes de dues hores que m havia despertat, pero la bona olor de la cuona mexicana ja em feia entrar gana. Em van venir de gust tortas. Vaig preguntar si en tenien i de que. El noi em va dir que si i que eren o de carne asada, pollo i una altra cosa que no vaig entendre. Vaig demanar ne dues, una de carne asada i l altra del que no vaig entendre. En 5 min les va portar, vaig fer una queixalada i estava bonissima, molt mes que la que havia menjat a Playa del Carmen. Si ja amb l olor m havia vingut una mica la gana, al provar la ja em va venir del tot. Em vaig menjar les dues tortas sense respirar massa i no em vaig poder resistir de demanr ne una altra, de pollo que era el que em faltava. La va portar i em va semblar encara mes bona, era mes picant que les altres pero jo crec que hi va posar mes coses. Va ser dels millors sopars que haviabfet fins aleshores.
Quan vaig anar a pagar vakg felicitar al noi dient li que estaven bonissimes,  realment el vaig veure content al dir li. Se l veia un noi molt amable, algo timid i sobretot molt treballador, dels que es preocupen del negoci, i que un client elnfelicites com el vaig felicitar jo va ser segurament el millor que li va passar aquell dia, se li veia a la cara. I savia que era sincer, doncs havia repetit. Total 54 pesos, poc mes de 2€.
Acabat de sopar ja cap al hostel. Eren quasi les 22h i ja no tararia en anar a dormir. Tot i que havia dormit quasi 4h per la tarda, no vaig tardar en adormir me.
error: Content is protected !!
%d bloggers like this: