Segons la previsió meteorològica, aquest dia ja no hauria de ploure tant com l’anterior,així que tocava anar a la Zona hotelera, 25 kms de boulevard ple d’hotels i mar Carib a banda i banda. Aquesta zona é impressionant, doncs és una línia de terra molt fina que s’endinsa al mar creant llacunes on fins i tot s’hi poden veure cocodrils. Les platges son espectaculars, aigua turquesa i sorra blanca.
A les 7 del matí ja m’havia dutxat i ja estava esmorzant, doncs preferia fer-ho lo mes aviat possible per evitar “aglomeracions” tan al bany com al menjador. Abans de baixar, cap a les 6 del matí, vaig començar a escoltar música molt alta que venia d’abaix. Pensava que era gent que ja estava esmorzant tot i que se suposav que era a partir de les 7. Jo flipava, perque la música estava molt alta i tant aviat. Pero quan vaig baixar, el menjador estava buit. La música venia d’una habitació gran, per a vàries persones, i era d’un grup de mexicans que acabava d’arribar de festa i la seguien allà. Realment era força molest perque cridaven molt. Cap a les 7:30h, quan al menjador ja erem uns 5 o 6, suposo que algu es va queixar, amb raó, perque el noi de l’hotel els va anar drque baixessin la música. La tranquil·litat es va notar molt.
A diferencia del dia anterior, aquest dia abans que acabes d esmorzar erme 6 o 7 a la taula, de fet ja no hi cabia ningu mes suposo que es varen despertar abans d hora per la musica. Vam xerrar una mica i ja vaig anar a l habitacio a preparar me per passar bona part del dia lluny del hostel, es a diir, motxilla amb impermeable, menjar i, sobretot, aigua.
Cap a les 8:30 ja sortia cap a la parada del bus. Quan hi arribava ja vaig veure venir el meu, vaig correr una mica i el vaig poder agafar. Per nomes 12 pesos et poden portar fins al final de la zona hotelera, a quasi 30 kms. No em vaig donar ni conta que ja erem al km 6 de la zona jotelera i vaig baixar a la seguent parada. En un principi voldria haver baixat abans per anar a la torre escenica, un mirador altissim que pernwt veure tot cancun, pero despres vaig pensar que millor l eneema que en principi faria millor dia. Aixi que vaig anar directament al km 6,5 on hi ha la primera platja que vilia veure, Playa Tortugas. Aixi doncs, aquwsta va ser la primera platja qye vaig veure de Cancun i no em va desepcionar. Sorra blanca, aigua turquesa, sense ningu, roques arran d aigua on fins i tot i vaig veure un animal que no vaig acabr de saber que era, semblava una especia de zariguella. Vaig anar caminant per la platja fins arribar a la seguent, a 1,5 km, Playa Caracol. Hi havia troços on literalment no hi havia sorra, l aigua tocava els murs de les cases, aixi que va tocar caminar un troç per l aigua amb bambes i tot.
Playa Caracol tambe era gaupissima, com totes. Impresionava una mica veure cases ihotels a 2 o 3 metres de l aigua. I d alla sehuir caminant dos kms mes, fins al km 10 per arribar a la Playa Chac Mool. Aquesta ja hibhavia mes gent, doncs ja estava al centre de la zona hotelera. Quan vaig poder vaig tornar al boulevard, i dic quan vaig poder perque els hotels no permeten passar amb facilitat a les platges, de fet hi ha poques entrades i moltes de les platges son privades. Vaig tirnar al boulevad perque ja era a prop del km 9 quebes on es conceentren lesbdiscoteques mes importants i es el nucli de la vida nocturna de cancun, aixi que s havia de veure. Tot i queera ee dia, el moviment era el mateix, molta gent, bltigues i estaurants.
Des d alla vaig seguir caminant fins a Plaza La Isla. Aquesta plaça sembla una petita Venècia, ja que hi ha vàries entrades de mar que formen canals on hi ha ponts i petites illes. La plaça és un centre comercial, així que està ple de botigues i restaurants. Vaig seure a un banc, vaig menjar els sandwitxos que portava i vaig comprar un cono a un McDonald’s, i després de descançar una estona i donar una volta per la plaça vaig seguir el camí. Abans de sortir, vaig veure un restaurant totalment ple on retransmitien el partit Alemanya vx México. Era el primer partit d’ambos equips al mundial de Rússia i mig Mèxic estava pendent.
Vaig seguir caminant fins a Playa Marlin, al km 13, per lo que ja portava uns 7 kms caminats per la zona hotelera, i tenint en compte la calor que feia, es feia difícil seguir massa mes estona. I encara sort que mig feia núvol i d tant en tant queia alguna gota, que sino seria insoportable. Vaig arribar a Playa Marlin i vaig descansar una estona mes davant el mar Carib. Aquí l’aigua ja era mes moguda ja que aquesta platja es trova ja en mar obert (les dues primeres son com cales per lo que el mar és mes tranquil). Una cosa que em va sorprendre va ser la quantitat d treballadors que anaven recollint totes les algues que quedaven a la platja i la quantitat de bosses que treien. Al cap d’una estona de ser a la platja ja vaig decidir anar cap al centre de Cancún, així que vaig anar a buscar la parada de bus mes propera.
El bus era mes antic que els altres, de fet era molt ssemblant a alguns de Tuxtepec. A mes, el conductor anava com un boig, mes que un autobus semblava que conduís un esportiu, fins i tot anava adelanatant a altres cotxes canviant de carril constantment. Per mi, mentre controlin, cap problema, així arribem mes ràpid.
Quan vaig veure la Fuente del Ceviche vaig decidir baixar, ja que quedava a prop del hostel i no savia quina seria la següent parada, a mes, volia fer alguna foto mes, doncs el dia anterior plovia massa i quasi no la vaig ni veure. I sort que vaig baixar allà, perque vaig ser testimoni d’una gran celebració. Quan em dirigia cap a la plaça, ja scoltava els cotxes pitant sense parar, i conforme m’anava acostant veia que a la plaça hi havia un grup de persones i altres que hi anaven. Al final vaig veure que anàven amb banderes i la samarreta de la selecció mexicana, i clar, em va venir al cap el partit que s’estava jugant quan era a la Isla, així que estàven celebrant que havien guanyat a Alemanya. Evidentment em vaig alegrar molt, doncs Alemanya era la favorita i no em cauen massa be, al contrari dels mexicans que em cauen molt millor. Així que vaig anar cap al mig de la plaça a viure l’alegria de tota aquella gent. La plaça s’omplia per moments, els cotxes que passaven ptàven sense parar, la gent es tirava a l’aigua de la Fuente, s’enfilàven a l’escultura, ballaven i cridaven, semblava ben be que haguéssin ja guanyat el mundial. Cada vegada hi havia mes gent, van haver de venir varis cotxes de policia i fins i tot un helicòpter que controlàven el trànsit, doncs la plaça està rodejada per una rotonda i la gent ja quasi que no hi cabia a la plaça i estàven a la calçada. Vaig quedar-me allà una bona estona, quasi celebrant amb ells la victòria doncs realment me n’alegrava. Després ja vaig anar al hostel a descansar una estona.
Per la tarda, em vaig tornar a trobar l’ex-militar americà, que després d’explicar-me algun altre dels seus viatges, em va preguntar si era independentista! Li vaig dir que si, i em va felicitar, ja que segons ell, Espanya no era un país digne, capaç d’enviar a policia a colpejar i reprimir a votants pacífics. Em vaig quedar parat de saber fins a quin punt la gent de tot el mon era conscient del que passava i havia passat a Catalunya. També li estranyava, com a tothom, perque no podiem fer un referendum, i li vaig dir perque a espanya encara hi ha una ombra massa llarga del franquisme que feia que no tingués res a veure amb altres països europeus o com Canadà. De fet no calia donar-li massa explicacions, ja que les imatges que tothom tenia d’Espanaya parlàven per si soles.
Una mica mes tard vaig sortir a donar una volta i a sopar a la Plaza de las Palapas, ja que el dia anterior hi vaig passar després de sopar. Vaig demanar 3 tacos per 35 pesos en una de les botiguetes i vaig seure a una de les taules a escoltar la música en viu i veure com vivien els locals a la seva plaça preferida.