Tot ibque aquest dia em volia despertar mes aviat tard, doncs elndia i la nit serien molt llargs, el soroll exterior com sempre no em va deixar dormir mes, aixi que cap a les 7 ja m aixecava, de tores maneres ja pirtava quasi 8h dormint, i de fet vaig dormir nes del que m esoerava, perque cada matinada abans de les 4 ja hi havia un gall que no callava.

Vaig fer el check in del vol, una mica de diari inoricies. Despresja tocava una de les voses que menys m agrada, con a torhom sposo, fer la maleta.

Aquest era el primer dia que m estava fins tan tard al histel, fins les 12, i potser perbaixo era el primer dia que escoltava a la parella d argentins mes pesats, maleducats i irrespetuosos que havia conegut mai. L escandol que van fer va superar rots els escandols anterirors. No nomes parlaven fortissim sino que no tenien problema es utilitzar, crec, una especie de molinet per picar gra de cafe, o almwnhs em semblava, en qualsevo cas semblava un taladro. I a sobre s hi van recrear
Despres cops continuament, amb els plays, amb les cadires, les tasses, tot feia soroll. I aixi durant almenys dues hores que van ser alla fora.

Quan ja marxaven vaig sortir jo a preoar me el menjar pel dia. Vaig anar fent temps escoltant noticies i escribint el diari fins a les 11:30, que ja hi vaig guardar tot i a les 12 ja sortia del hostel.

Coneixent ja el cami perfectament vaig anar directament a la terminal d ADO i vaig comprar el bitllet per les 14:30h. Era elmproxim en sortir i a mes era mes barat. Al preguntar ne el motiu em varen dir perque era un minibus, i vaig pensar, doncs perfecte, mebts gent, mes rapid i a sobre mes barat. A mes vaig poder escollir un dels seients que van sols, sense ningu al costat.

Encara eren les 12:30h aixi que tocava fer temps. Em vaig conectar una estina a la xarxa WIFI de la termial, em vaig prendre una cervesa i vaig dinar, amb tot plegat ee seguida ja eren les 14:30h.

El bus va arribar puntual. Vam anar pujant hi i tot feia pensar que seria una sortida normal. Pero quan ja erem quasi tots asseguts, ja semblava que uns quants no estaven al seient assignat. Despres van entrar una señora amb la que semblava la seva neta, i aleshores em vaig donar conta d algo que no savia i que em va sorprendre molt positivament. La señora parlava maya i tot i quebsemblava que entenia l espanyol, no el parlava! Em va causar sorpresa, alegria imolta curiositat al veure que encara hi havia gent que practicament nomes parlava maya. La neta si que parlava mes español pero amb la señora parlava en maya. Quan varen pujar, que eren quasi les ultimes, tot i que havien reservat seients juntes van haver de seure separades, doncs alguna isa estava passant. Va ser aleshores quan vaig entendre que la dona parlava quasi nomes maya, perque una altra passatgera li parlava a la nena perque li traduis a la señora, tot i que la señora semblava e mes o menys si que entenia l español tot ibque totes les respostes que donava eren en maya. Despres va entrar un altre senyor i aquest ja no tenia seient, estaven tots ocupats. Aixi que algu havia puhat sense bitllet, doncs ADo fa un bon control dels bitllets venuts i de cada passatger que puja. De fet el chofer, abans que arribessim aqui, ja deia que algo no li quadrava, i tenia rao, doncs al final semblava que sobrava un passatger. Despres d uns minuts d intentar esbrinar que passava, el xofer va decidir tornar a apassar a revisar tots els bitllets un per un, i per fi vam saber que passa. Una parella d uns 55 anys havien pujat tots dos pero nomes tenien un bitllet, a mes havien segut alla on no els tocava, per aixo hi havia tanta gent fora del seu seient. No sabrem si la parella es va equivocar o ho varen fer expressament, a mi em va semblar que ho varen fer expressament, en fi, qui sap. La questio es que el xofer va preguntar si algu estava disposat a anar en un altre bus mes tard, i va ser la propia parella qui van dir de baixar ibde recuperar els diners del bitllet, aixi que van baixar, el senyor que faltava va seure i tothom es va recolocar alnseu seient, quedant la señora maya i la nena juntes on eks tocava, just al meu costat, i tots contents. L unic que amb tor plegat ja eren les 15h, pero be, almenys jo no tenia cap pressa, tot el contrari, ja m anava be que s anes allargant, doncs a Cancun em cansaria d esperar.

Durant el vaitge fins i tot em vaig adormir i quasi no em vaig ni enterar que ja erem a Cancun cap a les 17:15h. El primer que vaig fer va ser comprar el bitllet des d aquella terminal, la del centre, a l aeroport. El vaig comprar per les 21h per 78 pesos. Seguidament ja vaig anar al restaurant de just davant de la terminal i alque ja havia anat quan vaig çassar 4 dies a Cancun per menjar me dos tacos, doncs realment era mes caprici que gana, doncs estaven bonissims. I ja a fer temps per alla fins les 21h.

A les 21h va sortir l ADO puntualment cap a l aeroport i cal a les 21:30h ja arribavem i alla m havia de quedar fins les 6:45h que sortia el vol. Com sempre que s ha de passar una nit a un aeroport, primer vaig fer una inspeccio per l aeroport, per saber quins serveis te i quins son els millors llocs per descansar. I la veritat es que estava millor el d aguadilla, ja que el de Cancun no tenia ni fonts d aigua ni maquina de cafe ni bons seients per dormir, aixi que em vaig passar 7h menjant el que ja portava fet, donant voltes, descansant i dient continuament que no volia taxi, doncs no paraven d apareixer xofers oferint taxi.

A les 4 ja vaig passar pel control de seguretat ja que no hi havia ningu i com que haig de passar tot l equipatge i treure un munt de coses, doncs prfereixo que no hi hagi ningu darrere esperant. Pensava que alla a mexic el tema del control seria mes facil, pero va ser a l unic aeroport que em van revisar la maleta per dins. A altres aerports em revisaven a mi, pero mai em van obrir la maleta. No se exactament si buscaven alguna cosa, pero per sort no va mirar massa, basicament els pots de liquids i la naquina de tallar cabrll. Despres ho va intentar guardar pero li vaig dirque ho deixes perque s ha de guardar tot perfectament per tal que hi capiga.

Una cosa que em preocupava una mica era l equipatge que portava, ja que Vivaaerobus semblava força estricte en quan el çes, maxim 10kg amb tot i fins i tot deien que ho pesaven, i clar, tot el meu equipatge pesava uns 12kg. Pero com era d esperar ningu va pesar res, aixi que a les 6:15h ja estava a l avio.

No vaig tardar massa en quedar me adormit, doncs portava just 24h despert. Pero no vaig durar mssa doncs ja van dir algo per megafonia i em van despertar. Avisaven que passarien a vendre menjar o begudes. Vaig mirar els preus i un cafe força gran nomes costava 35 pesos, 1,50€, baratissim i mes per ser un avio, aixi que per primera o segona vegada a la vida, vaig comprar algo un avio. I a mes estava bonissim i em va durar quasi fins que vam arribar. S ha de dir que l experiebcia ee volar amb Vivaaerobus va ser molt bona.

Cap a les 20:15h ja aterravem a Veracruz, i com sempre els tipics impacients i, fins i tot, no massa llestos, ja es van aixecar i es van quedarcde peu el mig del passadis. I dic no massa llestos perque si fas aixo t has de quedarvde peu 10 o 15 minuts esprant a que obrin les portes i que baixin tots els de les files de davant teu, es una mica tonto… A mes en aquesta ocasio a sobre em molestava perque un d ells anava picant amb el peu d impacient que estava, i ja m estava posant nervios. A mes, el problema de quebes qudin alla al mig, es que quan et toca sortir, si has d agafar la maleta dels compartimebt superior, no et deixen ni lloc per baixar la, aixi que quan em va tocar a mi, vaig baixar la maleta tal qual sense ni mirar si li donava a algu, i efectivamebt li vaig donar un bon cop a l esquena a un dels que s havia colatvdebla fila de darrere. Ja t esta bd vaig pdnsar, almenys els altres que s havien colat, al veure ho es van fer enrere.

Cap a les 20:30h ja sortia de l aeroport. Segons vaig llegir per internet hi havia una linia d ADO que anava fins al centre de Veracruz, pero quan vaig preguntar a la taquilla em van dir que anaven a tot arreu menys a Veracruz. Increible, al centre de Veracruz nomes s hi podia anar amb taxi oficial que coatava 250 pesos! La de pasta que deuen pagar a l aeroport perque els hagin donat l exclusivitat del transport fins a Veracruz…

Aixi que sense mes remei vaig pagar els 250 pesos i cap a l apartament. En uns 30 minuts ja arribavem. Les indicacions que em va passar la nfitrio van ser molt bones i no vaigvtenir cap problema en tribar lo. L entradacera autonoma i tambe va anar molt be, doncs les claus estaven en una caixa de seguretat que vaig poder obrir a la primera.

Pero l apartament tenia alguns fallos que vaig anar descobrint amb el pas de les hores. El primer que internet no funcionava, semblava quebes conectava pero no funcionava. El que mes m importava i ja no funcionava. No hi vaig pensar mes i vaig anar a dormir doncs eren quasi les 10 del mati i em queia de son. Havia sigut un dels dies mes llargs del vaitge.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: