Ens vam despertar tard, almenys jo ja que el dia anterior havia anat a dormir passades les 2h. Eren les 10 passades quan em dutxava i començava els meus rituals matinals, de cafè i diari. En Raimon i la Sele ja estaven abaix, s’havien despertat prou aviat. Jo em vaig quedar a dalt mirant correus i noticies i escrivint el diari sense avisar a ningú de que ja estava despert.

Al cap d’una estona en Raimon em va cridar per saber si ja estava despert i em va dir que si colia podia baixar a esmorzar. Vaig baixar i a la taula principal del menjador ja estaven en Germán, la Germania, la Sandy, la Sele, en Raimon i els nens, tots menys jo. La Germania em va servir el plat i vaig al·lucinar com amb tots els esmorzars. Era com reboltillo, molt bo, semblava que portava ou, formatge i alguna cosa mes omplint tot un plat. Com que ja portava una estona despert fent coses ja tenia una mica de gana i mes estan de viatge que normalment ja esmorzo força de bon matí. Vam esmorzar molt be i vam decidir d’anar a la platja, a la mes propera a Portoviejo, Playa Crucita.

Així que, havent esmorzat vam recollir la taula i vaig pujar a canviar-me, bàsicament a posar-me el banyador i agafar les poques coses que necessitava, mòbil, tabac i diners bàsicament. Em vaig quedar a dalt mirant correus mentre els altres es preparaven, ja sabia que tardarien una mica perque amb els 3 nens aquestes coses sempre s’allarguen. Quan ja escoltava que estaven tots per fora vaig baixar. estaven tots per allà ja organitzant el cotxe i la moto d’en Germán, ja que érem 9 per un cotxe i una moto!

Finalment la Germania va anar amb la moto amb en Germán i els altres 7 en el cotxe. La Sandy, en Raimon i en Pablo Germán davant i la Maria Eugenia, la Sele, en Raul i jo darrere. I tots plegats cap a la platja. El camí va anar be tot i que a una gasolinera i havia la policia per allà i va anar d’un pel que no ens veuen, per sort ningú ens va veure i tot el camí va anar be. Era una mica lluny a poc mes d’una hora, per lo que vam arribar a la platja quasi a les 14h. Vam aparcar en un carrer que recorria tota la pltaja, un carrer molt transitat sobretot per mototaxis de 4 o 6 places, eren mototaxis pero molt grans! Hi havia molt de moviment i molta gent a la platja.

Vam creuar el carrer i vam entrar a la platja. Hi havia desenes de tendes preparades que es podien llogar. La Germania va preguntar si llogar-ne una i la van llogar. No feia massa bon dia, feia núvol, vent i una mica de fred, tot i així la platja estava plena. Tot just ens havíem col·locat a la tenda els nens ja van anar corrent a l’aigua, si no van pensar i això que estava gelada. Jo em vaig quedar a la sorra amb els grans ja que quasi ningú es va banyar, com a molt es mullaven els peus. La Sandy no deuria dormir massa la nit passada ja que quan portàvem una hora a la platja va entrar a la tenda, es va estirar i es va quedar adormida.

Jo vaig comprar 3 birres de mig litre a un senyor que passava per allà. Valien $1,5 cada una pero el senyor, tot i que era bon tio, no era massa llest i crec que em va cobrar 50 cèntims mes, és igual. Això si, no tenia prou canvi i vam quedar que ja tornaria amb el dòlar que em devia. Ens vam prendre les birres entre tots, vam menjar coses que en Germán havia comprat i vam xerrar una estona allà asseguts mirant el mar Pacífic. Jo vaig estar una bona estona a soles amb la Germania i entre altres coses em va explicar que en Raul quan era mes petit, al ser tan hiperactiu, va caure i es va trencar el braç pero per sobre del colze. Pero a mes a urgències van tardar en atendre’l i quan el van atendre el braç ja estava molt inflamat i no es podia operar, s’havia de curar sense operar. Finalment li van poder curar pero el braç li va quedar una mica tord. Jo fins aleshores no ho havia vist, pero al dir-m’ho m’hi vaig fixar i efectivament quan tenia el braç recte li quedava una mica girat. Vam estar tots dos xerrant una bona estona mes, al veritat és que la Germania es una noia molt madura i que a mes quan parla transmet certa pau i serenor, és molt agradable escoltar-la.

Cap a les 15:30h en Germán es va venir a acomiadar de nosaltres, sobretot de mi, ja que ja marxava cap a Quito i per tant jo ja no el veuria mes, doncs jo marxava l’endemà. Li vaig donar les gràcies per tot doncs realment s’havien portat molt be amb nosaltres. La resta ens vam quedar una estona mes.

El dia cada vegada es posava pitjor, el sol estava totalment tapat i cada vegada feia mes vent. Un dia que ens perdríem al posta de sol al mar. Al cap de dues hores d’haver comprat les birres va aparèixer el venedor. Quan em va veure es va acostar i em va preguntar si em devia algo, el tio ja ni ho recordava. Li vaig dir que si pero que li comprava dues birres mes. El senyor estava contentíssim ja que només amb mi ja havia vengut 5 cerveses. Les va preparar i vam saldar els comptes, i fins i tot abans de marxar ens va donar la mà a tots. Després em va dir la Germania que ja el coneixien ja que li havien comprat altres dies, tot i que era una mica despistat era molt bona persona.

Vam prendre les cerveses mentre érem per allà, menjant, bevent i xerrant. Els nens tota l’estona estaven a l’aigua, de tant en tant sortien pero poca estona. Un moment graciós va ser quan li van donar una galeta al Raúl pero aquest tenia les mans plenes de sorra i per no tocar la galeta en Raimon li va posar directament a la boca, pero al donar-li una mossegada i no voler-la agafar amb la ma, la va recolzar a un pal de la tenda mentre l’anava menjant, fins que en Raimon el va veure i el va ajudar aguantant-li la galeta mentre li feia mossegades.

Cap a les 18h ja feia molt de vent, ja era tant fort que fins i tot aixecava sorra, de fet la platja s’havia buidat ja a la meitat i seguia marxant gent, a mes feia fred per anar en banyador. Així que vam decidir marxar sense ni esperar a la posta de sol perque ja era clar que no es veuria. Així que vam recollir les coses i vam anar cap al cotxe que el teniem a pocs metres. Després d’una bona estona traient-nos sorra de sobre tots plegats vam començar a entrar al cotxe, pero ara érem 8, ja que la Germania també havia de tornar en cotxe. Així que darrere ja érem 5 i 3 davant. La Sandy i jo érem els únics que no portàvem ningú a la falda. I així, com la família trap, vam marxar cap a Portoviejo.

El camí va ser entretingut pero sense problemes. En Raúl era al meu costat, a la falda de la Sele, i em feia molta gràcia perque de tant en tant m’acariciava el cap com si fos un gosset, em mirava i m’acariciava sense dir res. Tots plegats son encantadors. Poc abans de les 20h arribàvem a casa i baixàvem tots 8 del cotxe sans i estalvis.

Jo, fins a l’hora de sopar, ja vaig començar a preparar la maleta, doncs l’endemà a les 11 del matí havia d’agafar un autocar cap a Guayaquil per ja anar a Perú. Vam posar una rentadora i la resta ja la vaig plegar i guardar. Tot el que podia guardar ho vaig guardar. Quan ja vaig recollir tot el que podia recollir vaig anar abaix amb els altres. Estaven tots a la cuina preparant el sopar, be, en Raimon mes aviat s’ho mirava igual que els nens tot i que ajudava en alguna cosa. La Germania i la Sele estaven fent una massa enorme amb mes de 20 plàtans per després fer empanadas. Vam estar allà tots mentre feien el sopar fins i tot els nens, com sempre, preferien estar amb nosaltres que sols.

Cap a les 21:30h ja van acabar de preparar el sopar i vam seure per menjar. La Sandy s’havia preparat un cafè i galetes per menjar amb les empanadas amb arròs! Jo me’n vaig menjar 5 o 6 i en Raimon 6 o 7. estaven boníssimes i tot i que atipaven força en vam menjar tantes com vam poder. Mira que n’havien fet pero crec que al final no em va sobrar cap. També gràcies al Pablo Germán i la Maria Eugenia, doncs tot i que les seves mares no els deixaven menjar massa perque tots dos tenien una mica de sobre-pes, a la que no miraven n’agafaven mes. Almenys se’n van menjar 3 o 4 cadascú. I tot plegat acompanyat, com no, d’arròs. Durant el sopar vam parlar de tot pero la Sandy va parlar una estona del seu marit que va morir en accident de cotxe feia uns 10 anys. de tant en tant en parlava, doncs sembla que ja ho te superat per haver passat 10 anys, pero tot i així se la veia trista. Em donava la sensació que encara creu que no trobarà cap home tan bon marit i tant bon pare com ell.

Quan vam acabar de sopar vam recollir-ho tot i jo vaig anar a estendre la rentadora que havia posat per tal de tenir tota la roba neta quan marxés cap a Perú. I poc després vam baixar doncs havíem quedat de mirar una peli aquella nit. Vam anar a una de les habitacions, la que donava amb una porta al pàrquing. No sé si allà hi dormia algu, pero els nens es van quedar a altres habitacions. Una de elles donava just a la nostra i durant una estona van estar entrant i sortint, fins i tot el fill de la Sandy es va venir a estirar al llit pero el van fer fora. Em recordaven a quan jo era petit i feia aquestes coses. S’amagaven darrere la porta, deien coses a través de l’escletxa de la porta,… Finalment van anar al llit i nosaltres vam posar la peli, “Expediente Warren” perque a la Sele li encanten les pelis de por. La Sandy a mitja peli es va quedar dormida i els altres quasi, menys la Sele. Jo tot i que no volia anar a dormir tard i la peli tampoc m’agradava massa em vaig quedar evidentment fins que tothom va anar a dormir ja que aquella era la meva última nit a Portoviejo.

Cap a la 1 es va acabar la peli i ja vam anar tots a dormir. Els nens estaven tots dormint i ni s’enteraven de que nosaltres passàvem per allà al mig. EN Raimon, la Sele i jo vam pujar, jo vaig recollir 4 coses i a dormir.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: