Quan vaig planificarel viatge, aquesta proxima nit tenia previst passar la en una terminal d ADO i en el propi ADO. Pero finalment l auticar sortia a les 11:30 del mati per lo que vaig reservr un jostel. Lo bo, en ple centre de la ciutat. Lo dolent, en una habitacio de 10 persones.

Aquest dia va ser el que mes tard em vaig despertar, tot i que com a momt a les 7. A les 11:30 havia quedat amb el propietari que ja marxaria, doncs a les 13h ja podia entrar al hostel. Vaig preparar me la maleta, vaig netejar una mica l apartament (els plats i escombrar) i vaig mirar una mica a Google Maps i a les meves notes per fer un planning pel dia que em quedava a Playa del Carmen. A les 11:30h va arribar en Cristobal, ens vam despdir i vaig anar a buscar el Cilectivo. Lo bo era que havia de baixar quasi al mayeix lloc on portava baixant els dos dies anteriros, aixi que ja anava com un local, coneixent perfectament la ruta. El colectivo em va deixar a nomes 5 carrers, pero es van fer eterns. Vaig parar 4 o 5 vegades a descansar, doncs no volia arribar ja tot suat al hostel. Fins i tot em vaig prendre una cervesa. Vaig tardar almenys 30 minuts per fer els 5 carrers. Quan vaig arribar al carrer realment em va encantar la zona. Estava al carrer 1 quasi amb cantonada amb la 5a avenida. Pero al principi em vaig equivocar de local
Vaig picar al timbre del que em pensava que era i mentre esperava que algo m obris, un local em va dir: esto es el palace eh. Suposo que em va veure la pinta i va suposar que no era allo el que buscava. Li vaig preguntar pel Guacamundo i em va dir que era l edifici del costat. No l havia vist perque el carrer era peatonal i estava ple de botigues amb escaparats fins a mig carrer que ho tapaven tot. Aixi que vaig anar al costat i efectivament a la oirta pisava Guacamundo.

Era molt diferent del que havia estat a Cancun, poser perque aquest nomes tenia habitacions comunes. Hi havia mes gent a la zona comuna i quasi tothom parlant, mes soroll en general i tot el local mes cutre.

La noia em va ensenyar les instalacions, em va dir quin era  meu llit, vaig deixar la maleta i ja vaig anar a donar una volta. Com no, vaig començar a caminar per la 5a avenida. Com era d esperar, a cada metre algu t oferia algo, o entrar a un restaurant, a una botiga, massatges, de tot. Vaig veure una botiga de tabac i vaig entrar a mirar si tenien tabac de liar. Ja nomes entrar el botiguer em va donar la ma i em va dir pase pase. Aixo ja em va fer veure que seria carissim. Vaig preguntar per tabac en bossa i em va ensenyar tabac de puro sense liar, algo que no havia vist mai. Li vaig preguntar el preu i em va dir 10 dolares por ser tu. Apa aqui, els çreus ja estaven directament en dolars!!! Li vaig dir que era espanyol pero que ja havia passat temps a Mexic, i que allo de por ser tu no colava, de fet dubto que li coli a ningu, aixi que li vàig donar les gracies i vaig marxar ja sabent que a la 5a avenida millor no comprar hi res, i mes quan a dos carrers trobes el mateix en pesos i 3 vegades mes barat.

Quan ja vaig veure una mica la 5a avenida i ja estava cansat que m oferssin coses a cada passa, vaig anar fins l avinguda 25 (van de 5 en 5) i vaug entrar a una cocina economica. Aquest tipus de restaurants no es diuen aixi tan perque siguin barats, sino perque es menjar casola, de fet son cases on normalment la mare fa el menjar i les filles serveixen les taules. I de tan en tan es bo menjar a aquests llocs ja que la manera de cuinar que tenen es quasi com a qualsevol casa. Vaig demanar milanesa de pollo, que en aquell momebt no sabia que era pero em va sonar be, i de fet em va agradar mes. Era pollastre arrebossat amb arros i amanida. I com sempre, tot s ha de posar dins de tortillas, a mode de taco. I tot plegat per 60 pesos, uns 2,50€. Gens malament tenint en compte que estava a 5 carrers d un dels punts mes turistics de Mexic.

Despres vaig ana al hostel a descansar una estona. Em vaig estirar al llit pensant que ningu obriria la llum ni faria soroll, pero no portava ni deu minuts estirat quan a fira van començar a picar el terra, estaven fent obres! A mes la gent entrava i sortia sense gaires consideracions, aixi que res de migdiada. Després vaig sortir una estona a la ona comú a xerrar una mica amb els americans (quasi tots ho eren), un d’ells estava força atropellat, amb unes pintes que no eren normals. Ells varen anar a la platja pero jo vaig preferir seguir mirant la zona mes turística de Playa del Carmen aprofitant que ja eren quasi les 18h i per tant ja no feia tanta calor. Vaig anar fins a un restaurant que es deia Alux espcial perque està construit en un antic cenote. Vaig anar també a zones menys turístiques que res tenen a veure amb la 5ª Av i voltants, que de fet m’agrada mes, doncs perceps millor com és la vida dels locals.

Cap a les 20:30h ja vaig anar a sopar. La meva màxima és sempre, entra a restaurants on hi hagi locals, no turistes. I així ho vaig fer. Vaig veure un restaurant amb alguns mexicans i on venien tortas. Fins aquell moment em confonia entre tortes i tortillas. Les tortilles son el que fan servir per menjar tacos i quasi qualsevol cosa, i les tortas son com entrapans grans i amples (que s’han de partir per poder-los menjar) farcits del que sigui, normalment carn (de ternera, porc, pollastre,…), enciam, tomàquet, etc. Boníssim! Així per fi em va quedar clar que era una torta i que era una tortilla. COm a curiositat, dir que allà el que veuen és aigua de diferents sabors, sabors que a Europa ni existeixen. De fet vaig demanar una aigua normal i no en tenien, així que em vaig demanar una de Jamaica. Tot plegat 45 pesos (2€).

Després camí a la 5º Av a comprar un cono del McDonald’s i després una estona a la Plza Fundadores, que està just al costat del hostel i tocant a la 5ª Av i la platja, així que ja es pot imaginar com estava allò, i mes sent divendres, doncs ple de gent, llums, música i espectacles. Realment això era el millor del hostel, la seva ubicació, estava al lloc amb mes moviment de tot Playa del carmen i només estava a 2 minuts caminant del hostel. Vaig passar una estona a la plaça fins cap a les 22:30h que ja vaig anar cap al hostel. Pel camí mes dones oferint massatges, a mes “5 minutos gratis por ser español”. Quina habilitat, només dient “no, gracias” ja pillaven que era espanyol.

Quan ja era al llit disposat a dormir, van entrar dos nois i dues noies nous obrint la llum, cridant i fent tot el soroll que varen poden durant mitja hora. Quan per fi van marxar, aleshores a la zona comuna van posar música ben alta perque l’escoltés tothom. I quan no era aquella, a del carrer, en fi, que fins les 12 passades no vaig poder dormir. Almenys vaig dormir força seguit fins les 7, que donades les circumstàncies va ser molt mes del que esperava, segurament el cansament hi va fer molt. L’únic problema era el matalàs, que de tan prim que era es notava massa la fusta de sota i havia d’anar canviant de costat per passar una mica el mal de braços i d’esquena, pero ho feia de forma automàtica per lo que quasi ni em vaig enterar.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: