Em vsig despertar relativament aviat, cp a les 5h, doncs el dia anterior vaig anar a dormir cap ales 20h per portar mes d’un dia sense dormir be en un llit. Estava totalment perdut en quan a transport públic per more’m entre ciutats i fins i tot per anar a San Juan, doncs el transport públic és tan escàs i està tan mal informat per part de les agències oficials, que no savia ni com sortir de Carolina.

Només sortir de l’apartament vaig tenir la sort que el veí que el dia anterior havia avissat a la propietària estava fora regant, i a mes vig tenir la sort de ser de Barcelona, doncs m’ho va reguntar, li ho vaig dir, i casualitat estava pendent de fer un viatge a Barcelona. Això ja va servir perquè parés d regar i comencéssim una conversa que almenys em va ajudar  a saber com anar a San Juan. Em va preguntar per Bracelona, i dient la veritat, doncs li vaig dir que és la millor ciutat d’Espanya. I després jo li vaig fer unes quantes preguntes de sobre com moure’m per Puerto Rico, el que mes em va servir va ser que m’indiqués la parada d’un autobús de línia, les “guaguas” que portava a San Juan. No em va saber dir com anar a Fajardo o Aguadilla però em va dir que la meva amfitriona també feia Uber. Encara no he parlat amb ella però és possible que a Aguadilla vagi amb ella, a veure si em fa preu. Aquest va ser el primer d’un llarg nombre de persones a qui vaig interrogar per saber com moure’m per Puerto Rico. Repeteixo que per Internet no en vaig treure res clar després de mirar durant dies.

Vaig seguir fins al supermercat que hi havia a 5 minuts de l’apartament, doncs de moment només tenia la intenció d’anar a comprar menjar per 2 o 3 dies. Vaig fer una bona comprar, mirant tots els 2×1 que m’interessavent i per primera vegada en tot el viatge em vaig prendre el luxe de comprar algo dç, dues caixes de cupcakes de xocolata, boníssims. $25 de compra que van cundir molt i cap a l’apartment. Allà em vaig fer uns sandwichs amb el que havia comprat i cap a la parada del bus que m’havia indicat el veí. Fàcilment vaig trobar una caseta informativa que em va comentar, el problema era que estava mig abandonada i evidentment no hi havia ni ningú ni cap cartell que informés de res. No portava allà ni 5 mints que vaig veure passar el bus que em va dir, el d la l´nia T5 i que anava de Carolina a San Juan. El vaig intentar parar però ja era massa tard, a mes jo no estava just a la parada. I sort, perquè després vaig descobrir que aquell anava en direcció contrària tot i que no ho semblava, però en aquell punt els busos feien una volta per poder creuar el riu. Vaig mirar si veia algun cartell de parada de bus i no n’i havia cap,aleshores vaig anar a la parada que estava uns metres mes enllà i que havia vist al anar al supermercat. Allà hi  havia 3 homes asseuts i varen ser els següents en ser interrogats per mi. Els vaig preguntar si allà parava el T5 a San Juan i em van dir que si però que al’altra banda del carrer. Els vag preguntar el preu i em van dir “3 pesetas”, en aquell moment no ho vaig entendre ero després vaig entendre que eren 3 monedes de $0,25. Els vaig preguntar si donaven canvi i com suposava em van dir que no. Amb tot això ja venia el bus i jo no tenia canvi. Un dels 3 homes em va companyar al bus i quan la conductora em va confirmar qu no em dobava canvi, aquell bon home em va donar el $0,75. Ja sé, no és massa, per aquell home em va donar els diners sense pensar-s’ho i per mi, per ua persona estrangera a qui no havia vist mai. Em vaig quedar parat. Fins al moment d’escriure aquestes línies l’he intentat tronbar per tornar-li però sense sort.

En 20 o 30 minuts el bus arribava al centre de San Juan. Vaig baixr en un punt on semblava que girava però que després vaig saber que anava directe a Viejo San Juan, però be, és igual, així vaig caminar una estona per San Juan per conexer-lo millor, és caminant com es coneixen els llocs. Tot i que la calor era brutal i es feia dur caminar, de fet, encara no havia fet quasi res que ja tenia a samarreta xopa de suor.

La intenció d’aquell dia era recavar informació de com more’m per Puerto Rico. La propietària de l’apartament i per Internet, havia vist que de les places principals sortien “guaguas públicas” cap a altres ciutats, que son com furgonetes amb uns 7 o 8 passatgers de capacitat. Així doncs volia trobar alguna plaça o agència o algo que em pogués informar mes. No vaig trobar res ni ningú sbia res així que vaig decidir anar cap a Viejo San Juan on se suposa que hi ha mes coses per turistes. Pel camí vaig parar a descansar a mnjar un dels sandwichs. El camí era mes llarg del que semblava, i quan portava ja un parell d’hores donant voltes i mort de calor vaig dcidir tornar enrere i agafar el bus cap a Carolina. Pel camí vaig preguntar a un parell de taxistes preus a Fajardo i aAguadilla, al primer uns $90 i al segon uns $160, quasi res…

La sort va fer que quan estava a la parada per agafar el T5 cap a Carolina, un senyor va seure al meu costat. Primer li vaig preguntar si allà parava el T5i emva dir que si. I a continuació li vaig anar fent mes preguntes. Dic que vaig tenir sort perquè aquell ome si que ensabia d com anava el transport a Puerto Rico. Parlant li vaig acabr preguntant com anar a Fajardo, i em va explicar lo de les “guaguas publicas”, que sortien des de Rio Piedras, a San Juan, o des del Shopping Court,  Carolina. Això és el que necessitava saber i que encara ningú m’havia sabut dir amb seguretat. Em vaig apuntar les indicacions d’aquell bn home abans de pujar al T5 cap a l’apartament.

Per ser e primer dia vaig quedar prou content, doncs ja havia comprat pels 3 dies a Carolina, havia vist una mica San Juan i tenia força informació de com anar a Fajardo. Eren les 16h aproximadament quan arribava a’apartament. Vaig rentar algo de roba a mà (l’endemà vaig veure que a fora del meu apartaent hi havia una rentadora) i vaig anar a dormir, si cap ales 17h, doncs encara duia snt acumulada i quella calor a la que encra m’hi havia d’acotumar m’havia deixat KO. A mes, no sé perquè, però no hi havia la senyal WIFI ala que em conectava, així que tampoc podia fer gran cosa mes a l’apartament.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: