Com al dia anterior, i sobretot degut a la impossibilitat de desplaçar se per la zona amb transport public (fins i tot era dficil en taxi), em vaig quedar per la zona, a la platja, descansant i preparant les coses, doncs per la nit ja marxava a cancun.

Em vaig llevar cap a les 7 i un dia mes sense cafe, pensava, donca ja no aguantava mes i vaig utilitzar un pot buit que tenia i l aigua calenta de l aixeta, que no se ai era per la calor, pero sortia billint, suficient per prendre una mica de cafe. Mes tard vaig sortir a veure els gossos, doncs m havien enamorat i tenia ganes d estar una estona amb ells, a mes ja savien que jo els tria una mica a correr, qie tor i que podien sorrir qun vulguessin, semblava que preferien qie algu anes amb ells. Al veure m tots 5 varen venir corrent, i quan van veure que anava cap a la porta deortida ells corrent nes cap a fora, ja savien que tocava passejar.

Poc despresbde sortir va çassar un noi que es va espantat una mica, doncs el gos mes entramaliat i que mes por fa se li va acostar, xom sempre fa, pero no per mossegar, sino perque es molt carinyos, de fet a mi el primer dia tambe em va espantar, perque s acosta corrwnt i bordant. Li vakg dir al noi que nobes preocupes que cap feia res, i em va dir que? S quedva mes tranqui perque no feia massa havia sentit que a una dona l havia mosssegat un gos, a lo que jo li vaig respondre que segur que no ra cap d aquells 5. Li vaig explicar breumebt la historia dels gossos i aixo ja va donar peu a que el noi es poses a parlar. Que si d on era, que com m havia anat, que quin pedazo de viatge, etc. Se l veia molt bon nanu, com tots els puertoriquenys, tot i que va estar alla xerrant quasi una hora! Em va donar la sensacio que era gay i ootser per aixo va estar alla tanta estona. Pero va estar be perque em va explicar moltes coses de l huraca. Segons deia, tota aquella zona, que jabera molt maca, abans de l huraca encara ho era mes, es veu que havia desaparegut molta platja i palmeres, i que moltes cases estaven o be destruides, o sense sostre, o en el millor dels casos amb les parets com cremades per la sal del mar que va arrossegar l huraca, algo que realment era cert perque es veia simple vista. Vamprlarde mes coses pero aixo va ser, evidentment, el mes inteessant i ompactant, com explicava que la gent creia que l huraca ja havia passat pero realmebt quedava el pitjor. Els va enganxa la cua dw l huraca sense estar preoarats i va ser terrible. Deia que quan va tirnara mirar per la finestra de casa seva, el paisatge que va veure era completament diferent. Veia coses que abans no veia perque havien desapareguyt cases i arbres. No hi hvia electricitat i als pocs dies ni mwnjar, i que la gent es barallava pel poc menjar que hi havia a les botigues. Realment va ser terrible, perque 10 mesos despres jo encara podia ser testimoni dels efectes. Sense anar mes lluny, la villa on m allo tjava l estaven encara rexonstruint, sobretot lesvtaulades, no hi havia bona conexio a internet i el voltatge que areibava a les cases era inferior al habitual. Tot plegat era força trist i mes veient lo bona, amable i generosa que era la gent tot tot i haver passat tot allo del que encara en patien les consequencies.

Despres de la xerrada, a preparar el dinar, entrepans basicamebt, dinar i dormir fins les 16h que em vaig començar a preparar la maleta, doncs en principi havia quedat amb el propietari que em pirtria a les 19h a l aeroport. M ho v proposar el dia abans i priner li vaig dir que volia mirar si hk havia transport çublic, pero la unica manera d anar hi era en taxi, i com que tampoc estava masa lluny, a uns 20min en cotxe, doncs vaig dir li que si m aniria be ue em portes. Wl vol sortia a les 3 de la matinada, aixi que li vaig dir cap a les 19h perque evidentment no volia que em portes a kes 12 !e la nit. Finalment varem marxar quasi a les 20h, ninper ell ni per mi.

A les 20:15 ja era a l aeroport sol com un musol, i alla havia d esperar dirant quasi 7h. Primer vaig recorrer l aeroport sencer per fer me una idea de com era i qie tenia, volta que no em va dur mes de 10min, ddoncs l aeroport era dels mes petits qie havia vist mai, tipo aeroport de Reus. Tot era tancat pero almenys hi havia maquina d aigua freda i mauina de cafe per $0,75, que amb l estona que vaig estar alla me n vaig prendre 3. Vaig anar menjant els entrepans que m haviabprtat i els cafes, i de cop i volta, cap a les 12 de la nit va començar a arribar un munt de gent i a obrir els 2 o 3 restaurants que hi havvia. Era rarissim, l aeroport es despertava a les 12 de la nit! A la 1 semblava que fossin les 3 de la tarda, ple de gent amunt i avall, els lostradors oberts i els restaurants plens. El meu vol sortia a les 3 pero fins aleshores en sortien 2 o 3 mes.

Poc abans de la 1 ja vaig anar a passar el conrol de seguretat, tot i que abans s havia e passar per un altre control del depaetament d agriculrura de EEUU. Pensava que alla el control no seria tan exhaustiu xom a EEUU, pero tit el contrari, hi era mes encara,  varen fer treure tambe el cafe i els liquids. A mes al cafe li varen passar algo per buscar no se ben be que, en qualsevol cas, el vaig passar be.

Lesnportes d embarcament eren nomes portes, que quan les trasassaves anaves a petar directamebt a les pistes i a caminar fins l avio. Evidentment, com que portava tanta estona esperant vaig ser dels primers en pujar, be, de fet elnsegon o el tercer. Una cisa que em vridava l atencio es que m havia tocat lafila 2. Em semblava massa al principi, i efectivament, semblava fila de primera classe. Quan vaig seure vaig notar qie el seient era amplissim, les cames les podia estirar completament i els reposabtaços eren enormes. Vaig mirar la fila del darrere i ja no eren vom la meva, ja eren de 3, i no de dos, i els seients i els reposabraços eren normals. Perfecte, passaria un vol de h i mitja ben comode. Era la primera vegada que viatjava en seients de primera classe i a mes sense pagar-los, doncs imagino que no es varen vendre i varen tocar per sorteig als de turista, ticant-me un d ells a mi. Al meu costat anava una noia que crec que tàmbe li va tocar perque ere força jove ibsemblava que no acaba d estar segura que anes alla, de fet li va preguntar a un dels auxiliars. Evidentment va ser el meu vol mes comode i en el que mes estona vaig dormir, quasi que em podia estirar.

Lbescala era a Fort Laurandale on havia d agafar el vol a Cancun al cal d unes 4h, aixi que el primer que vaig fer va ser buscar una xarxa WIfI de l aeroport a la que conectar me i fer l espera mes soportable. Despres de mirar rmails i whatsapps vaig enviar un missatge alnpropietari de l aparyament on havia d anar per dir lia quina hora arribavai com era lbentrada, sibautonoma obestaria ell. I la sorpresa dwl dia i del viatge fins aleshores va ser la seva resposta. De fet cpmençava amb un “amigo” que ja no em va fer bona pinta, i efetivament, el tio basicament deia que l apartament nobestava disoinible  ibqur l havia cancelat feia dies, a lo que jo li vaig respondre que l apartament seguia a la web i que a mi ningu m havia dit res ni molt menys tornat els diners. Els missatges es varen succeir i varen anar pujant de to perqur jo simplement estava flipant. Arribava aCancun en poques jores i no tenia allotjament.

El primer que vaig fer va ser buscar ne un altre, pero cap em convencia, algun pel preu i altres per la ubicacio. Aixi que vaig buscar un dels hostels mes barats i amb habitacio individual de Booking. El vaig reservar per poc menys del qe m habia costat l apartent i vaig contactr amb Airbnb. Si noho vai fer aans va ser çerque la unic vegada que jo vaig intentar no vaig poder, pero en aquest cas hi javia fins ibtot una opcio per aquests casos i la resposta va ser quasi inmediata. En 10 minuts ja m hahaven contestat i tornat els diners, aixi que en menys de mitja hora vaig poder salvar prou be la situacio, tot i que evidentmenr no era el mateix un aoartament que un hostel. I a seguir fent temps fins la sortida del vol.

Al arribar a cancun, vaig passar el control de seguretat força rapid, ni 10 minuts fent ua. La agent d immigracio em va. Preguntar on m alllotjava i li vaig dir el nom del hostel, i que nobrecordava la direccio perque l acabava de reservar, explicant li breumrnt l que havia pass, i ella em va dir que coneixia la zona i que era molt centrica i segura, i tot seguit va dir, bueno centrica. En fi, ja se sap. Tenia pensat anar fins el hostel en un bus ADO, que es una bona companyia i ames l opcio mes barata per anar ak centre de cancun. Al sortir de l aeroport plovia moltissim i vaig saber que ja era a mexic perque en menys de 20m almenys 10 persones em van venir oferint me un taxi. Aixo es Mexic, vaig pensar. En aquell moment no tenia ni idea d on sortia el bus ni on em deixaria, pero tot va anar perfexte. Vaig trobar la parada de seguida, la noia em va dir que paraven mlt a prop del meu hostel i el preu era just el que havi vist per internet, 78 pesos, poc mes de 3€. El bus tenia fins i tot WIFI gratuit i en mitja hora va arribar a la terminal del centre. Al ortir seguia plovent força, aixi que vaig decidir dinar abans d anar al hostel. Just davant de la terminal hi havia un petit restaurant on venien tacos per 15 pesos, en vaig demanar 3, aixi que per 2€ vaig dinar. Al menjar me els tacis vig pensar, com trobava a faltar Mexic.

Despres de dinar ja vaig anar al hosyel totni que encara plovia una mica. Efectivamentestava a prop i el vaig trobar prou rapid. El preu era el que deiwn, que aquestes coses maibse saben, la habitacio tambe era individual, pero la resta ja era gorça patwtic. Lhabitacio molt petita, sense quasi res, un llit, un petit armari i una cadira. Les vistes a un mur. I  l esmorzar continental constava de dues torrades ambantega, plt de cereals i cafe. En fi, almenys tenia llit on dormir.

Va swguir plovent tota labtarda, aixi que tot i qie tenia intencio de sortir, entre que ja havia dinat i que la nit anteriror no havia dormit mes de dues ores, a les 18h. Ja em vaig adormir fins l endema a les 5

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: