El que pot donar de si na setmana ben aprofitada! Hem començat forts la nostra visita a Edinburgh, visitant el castell, jardins, el Grassmarket, veien tot el casc antic, etc. Durant la primera setmana hem recorregut quasi tota la ciutat i ja ens sabem moure com si portéssim mesos aquí. Tenim la Ridacard de LothianBuses per lo que podem agafar el bus tantes vegades com volguem. Vam arribar el diumenge i el dimarts ja feien un Barça-Madrid, la tornada de la Copa del Rei. La Núria ens va proposar anar-lo a veure a un bar, The globe, molt guapo, amb 3 projectors i un munt de teles fent partits. Aquella nit ja em vaig adonar que amb la Núria tindria un feeling especial. Semblava que ens conexéssim de tota la vida. El barça va perdre contra l’etern rival i va quedar eliminat de la Copa, hi havia un munt de merengues i vam haver d’aguantar els seus crits d’alegria. Pero no m’importava tant com altres vegades, estàvem amb la Núria. Després vam anar a sopar a un kebab tots tres, n’hi ha per tot arreu, i cada vegada em queia millor. Només ens haviem vist dos dies, unes 3 hores en total, i ja em semblava que la conexia de tota la vida. Es podria dir que aquesta setmana ha anat tot perfecte, amb en Raimon molt be, anem cada dia a donar voltes per la ciutat i ens ho passem be. També vam veure a la Miriam, l’amiga de l’Astrid, i una amiga d’ella, la Sara. Les dues van venir fa uns 5 mesos totalment a l’aventura, sense feina ni allotjament, també les admiro. Vam anar els 4 a pendre algo al Brass Monkey, al costat del nostre pis llogat, perque dona la casualitat que elles viuen a 5 minuts caminant d’on vivim nosaltres. L’encontre va ser molt agradable, ens vàrem posar una mica al dia tots 4 tot prenent una birra Best. Ara viuen en un pis compartit i treballen netejant habitacions d’hotels, pero van començar vivint en un hostel. Com ja he dit, és d’admirar. I per acabr la que, segurament, será la millor setmana de totes, el dissabte la Núria em proposa d’anar en Raimon i jo a casa seva a sopar i després a prendre algo. Dona la casualitat que la Miriam també proposa de sortir de festa per Grossmarket, on justament hi haviem anat pel matí, per cert, molt guapo i ple d’espanyols. Doncs bé, ens trobem que ens ofereixen 2 plans, qui ho diria, en una ciutat com Edinburgh, se’ns acumula la feina. En Raimon ho tenia clar, sortir amb la Miriam i les seves 3 amigues mig alcoholitzades. Jo no ho tenia tan clar. Després de pensar-m’ho bona part de la tarda, vaig decidir anar amb la Núria, la millor decisió que podria haver près. Així que vaig anar sol cap a se casa, cap a les 10 de la nit, sense saber ben be com aniria tot plegat, pensava que sinplement sortiriem a algun pub la Núria, dos amics seus de la feina i jo. Pero no, la nit va ser molt millor. Vaig arribar a casa seva molt bé, i això que no ho tenia massa clar si hi arribaria. Va preparar el sopar, pollastre amb patates i verdures, boníssim. Va ser una nit pefecte! No recordo haver passat una nit així amb ningú en tota la meva vida. Vam sopar, ens vam veure una botella de vi i una cerveza escocesa i vam estar xerrant fins la 6 del matí! Impressionant, 8 hores parlant amb una noia amb la qual només hi havia parlat durant unes 3 hores des de que la vaig conèixer, sense posar la tele ni música ni res, només parlant. Va ser fantàstic, de les millors nits de la meva vida. Vam parlar de tot, i ens vam sincerar bastant, jo li vaig parlar dels meus ulls i ella de l’accident que va tenir, que també te tela, va sobreviure de miracle pero li va quedar la cadera bastant malament. Em va explicar coses que a poca gent li deu haver explicat. Així que, balanç de la primera setmana a Scotland, PERFECTE!

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: