Cap a es 7:30h vaig anar a dutxar-me. Quines dutxes… Havies d’estirar continuament d’una cadena perque surtís aigua, era una mica incòmode. Em vaig dutxar el mes ràpid possible i vaig anar a esmorzar. Sens dubte l’esmorzar era el millor del hostel, fins i tot hi havia un noi argentí que el preparava. Ja hi havia uns quants plats amb xíndria i papaya preparats i ames et feia, si volies, torrades amb melmelada. Em va preguntar d’on era i quan li vaig dir de Barcelona se li van obrir els ulls com plats, dient “Oh, Barcelona, el Camp Nou, Messi,…”. En fi, era d’esperar sent argentí. Deia que havia viatjat molt pero que el seu somni era anar a Barcelona. Segons vaig entendre portava 4 mesos de viatge que ja estava apunt d’acabar, doncs ja tenia el vol de tornada a Argentina. Em va semblar que treballava mentre viatjava per poder financiar-se els viatges, de fet al hostel estava treballant preparant els esmorzars. Poc després va venir una noia i va resultar que també era argentina. Ella també estava fent un viatge sola amb el que ja havia recorregut tota la costa de Brasil, Uruguay i Mèxic, així que estavem allà tots 3 fent un viatge sols i de varis mesos de duració. És lo bo que tenen els hostels, que coneixes gent o que t’inspira o com a mínim estan fent el mateix que tu.

Vaig acabar d’esmrzar, vam xerrar una estona mes, vaig començar a veure el partit de Mèxic, vaig preparar-me la maleta sense fer massa soroll doncs encara hi havia gent dormint i cap a les 10 ja vaig marxar. Havia d’estar a la terminal ADO d’alterna a les 11:30, i tot i que estava a menys d’un km vaig preferir sortir amb temps per assegurar-me que estava al lloc correcte.

Tot i que només eren les 10 del matí i només havia de fer 800 metres, vaig arribar ja suat i amb una calor insoportable, no entenc com s’acostumen els locals a aquesta calor. Vaig arribar a la terminal a les 0:30h de tantes parades que havia fet pel camí, doncs la roda de la maleta tornava a estar mig trencada (l’havia enganxat amb pega), els carrers son inpracticables i amb la calor vaig anar fent moltes parades. El bus va sortit puntualment a les 11:30h cap a Mérida, parant a Tulum i Valladolid que era el meu destí.

El trajecte va durar lo esperat, 2:30h, i la veritat és que amb un ADO el viatge es fa molt soportable, aja que els seients permeten estirar força les cames, tenen aire condicionat, TV i fins i tot alguns connectors USB i WIFI. Al entrar a Valladolid em va sorprendre una mica com era la ciutat, força deixada, els carrers molt malmesos, les voreres inexistents, les cases molt velles,… e totes les ciutats que havia vist, aquella em semblava la mes, dient-me, pobra, fins i tot mes que alguna de l’estat de Oaxaca que se suposa que és un estat amb menys recursos econòmics. La terminal també era la mes petita que havia vist i només sortir, el que vaig veure ja em va agradar molt. Després d’estar a Cancún i Playa del Carmen, arribava a l’autèntic Mèxic.

Valladolid es una ciutat colonial i els carrers adjacents a la terminal ja formen part del centre històric. Només sortir ja em vaig para a fer fotos. carrers empedrats, cases baixes i cada una d’un color i amb l’arquitectura típica del segle XVI. A mes Valladolid no és tan gran com altres ciutats per lo que el trànsit és mes tranquil a mes de ser una ciutat molt segura. El centre històric no tenia res a veure amb la part mes nova de la ciutat que és la que havia anat veient mentre arribava amb l’ADO. De fet semblava mes nova la part antiga que la nova. La nova ja és com una ciutat típica mexicana, pero el centre històric és completament diferent, semblen dues ciutats en una.

El hostel que havia reservat estava molt ben ubicat i per tant, molt a prop del centre històric i de la terminal, a uns 15 minuts caminant a pas lent, ja que anava amb la maleta sense una roda i tot i que estava una mica ennuvolat, feia força calor, tot i que no tanta com a Playa del Carmen, almenys no es notava aquella humitat enganxosa que et feia suar quan encara no havies ni sortit de la dutxa.

El hostel estava a uns dos carrers fora del centre històric, i el canvi era brutal. Un carrer sense voreres, amb l’asfalt destrossat, cases en runes,… feia una mica de por, tot i que amb els dies em vaig donar conta que era un lloc molt segur. El hostel estava realment molt be, molt nou, i mes tenint en compte les cases dels voltants. El vaig trobar be i l’entrada va ser ràpida. vaig pagar, em van dir l’habitació i cap allà a deixar la maleta i sortir ràpid a dinar, doncs ja eren quasi les 15h. L’habitació era petita pero individual i molt neta i fins i tot amb detallets típics dels hotels. Hi havia molts lavabos i dutxes, algo que s’agraeix per evitar possibles cues com a altres hostels.

Vaig sortir en direcció al centre amb la intenció de dinar al primer lloc mig decent que trobés. A dos carrers vaig trobar una Cocina Económica i allà vaig dinar. Em van proposar de dinar “Pebre” que no deixa de ser pollastre al forn, amb arròs i una espècie de sopa de primer, i clar, com sempre amb tortillas. I també com quasi sempre, per 60 pesos (2,50€ aprox).

Després de dinar, cap al hostel a descansar una mica. Em vaig quedar clapat fins les 18h, que vaig sortir una donar una petita volt abans que es fes fosc per fer una primera passejada pel centre i veure on era el Cenote Zací, que només estava a menys de 10 minuts caminant del hostel. Em volia assegurar de trobar-lo perque encara no havia anat a a cap i no volia marxar de la zona sense veure’n cap. El vaig trobar sense problemes tot i que com era d’esperar ja era tancat, pero la intenció era simplement saber ben be on era.vaig comprar algo de menjar i quan es va comença a fer fosc, cap ales 19:30h ja vaig tornar cap al hostel. Allà vaig escriure el diari fins cap a les 21h que vaig sopar un entrepà i patates que m’havia comprat aquella tarda a un OXXO (si un OXXO, sempre OXXO’s, n’hi ha per tot arreu).

 

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: