Arribava l’últim dia complet que passaria a Nova York, ja només un dia disponible i moltes coses per fer que evidentment ja sabia que totes no podria. Degut a què encara em quedava una entrada sense utilitzar a la NY Pass (tenia pensat fer una ruta en el bus turístic Bigbus pero ja quasi que ho vaig fer jo sol caminant el primer dia per la 5th Avenue), vaig decidir fer un tour per l’estadi dels New York Yankees i de passada donar una volta pel districte del Bronx ja que l’estadi està en aquest districte (quasi tocant a Manhattan pero ja en el Bronx).

Pero com cada dia, primer tocava prendre cafè per despertar-se i escriure el diari. Aquest dia em vaig despertar a les 7h per lo que tenia temps de preparar-me i anar tranquil·lament cap al Bronx, on encara no hi havia anat pero si que hi havia estat a prop, i junt en que ja em coneixia prou be el metro de Nova York, feia que ja no tingués cap problema en arribar allà on volgués. De fet fa una mica de pensa marxar d’una ciutat al cap d’una setmana perquè és just aleshores quan ja t’hi mous amb total comoditat. Quan ja la comences a conèixer be, has de marxar.

Pero abans d’anar cap a Nova York vaig anar a la tintoreria que havia vist el dia anterior, i que estava a 3 minuts de l’apartament, ja que l’endemà marxava i volia tenir la roba neta. Primer vaig anar a preguntar com funcionava. Em va dir que la roba es rentava en uns 40 minuts i que costaria uns $2 la quantitat de roba que jo portaria. Em va semblar tot molt be així que vaig anar a buscar la roba bruta, vaig tornar a la tintoreria i vaig anar a demanar a la noia que m’ajudés, perquè les rentadores eren self-service pero jo no m’aclarava. Per sort em vaig adonar que la noia no era americana, justament era llatina i això va ajudar molt perquè em va poder explicar com funcionava aquella rentadora industrial en espanyol i no en anglès que potser hauria fet que jo tardés mes en fer-la funcionar.

Mentre es rentava la roba vaig tornar a l’apartament a preparar la motxilla per tot el dia i a preparar ja una mica la maleta, doncs aquell dia abans d’anar a dormir ja l’havia de tenir preparada. Al cap de mitja hora vaig tornar a la tintoreria pero tot plegat es va allargar mes del que pensava, en total 1h, així que finalment no vaig sortir de l’apartament cap a Nova York fins les 10:30h. Això si, la roba ben neta i preparada per al següent destí del viatge.

Vaig anar fins la Penn Station caminant com ja portava fent quasi tota la setmana. Baixant en bus com a molt guanyava 10 minuts i em perdia bona part de la vida local de Newark, que en les primeres hores del dia sol ser molt activa i quan és mes interessant de viure-la.

Per arribar a l’estadi havia d’anar amb el Path fins al WTC i d’allà en una sola línia de metro podria arribar fins a una parada que està just al costat de l’estadi, de fet l’estació es diu Yankees Stadium. Anar fins al Bronx o al nord de Manhattan (on ja hi havia anat vàries vegades) era molt fàcil ja que podia agafar una línia de metro des del mateix WTC que recorria tot Manhattan de sud a nord i arribava al Bronx.

En el metro una dóna gran llatina em va preguntar si aquell metro anava al Bronx. Justament li va preguntar a la persona que probablement menys en sabia de tot el vagó, pero precisament aquella pregunta si la sabia, doncs jo també hi anava. Li vaig dir mes o menys les parades que faltaven fins la seva fins que un noi jove també llatí es va unir a explicar-hi millor on havia de baixar. El que em va sorprendre és el respecte que mostrava aquell noi cap aquella dona, un noi que si te’l creuessis en un carrer solitari canviaries de vorera, pero que amb aquella dona mostrava un respecte i una educació enormes.

En un moment determinat el metro va sortir a la superfície i de seguida ja es podia veure l’estadi. Primer es veia l’interior d’un petit estadi, també de béisbol i que estava just al costat del dels Yankees, de fet semblava que fos una espècie de mini estadi dels Yanquees. I només creuar un carrer, ja es podien veure els alts murs de l’estadi oficial. I l’estació del metro amb el mateix nom que l’estadi, just davant, per lo que va ser baixar unes escales, doncs la via era elevada i en 2 minuts arribar a la porta de l’estadi.

Ja havia mirat com anava el tema dels tours. En feien un cada 30 minuts i simplement s’havia d’anar i comprar l’entrada, o en el meu cas, demanar-la, doncs amb la NY Pass ja estava pagada. Així que vaig anar a les taquilles on no hi havia ningú fent cua i en menys de 2 minuts ja tenia la meva entrada per a les 13h.

Eren les 12:35h, per lo que vaig aprofitar per donar una volta pels voltants de l’estadi i fer alguna foto de l’entrada principal, doncs era espectacular i no era la mateixa per la que havia d’entrar a fer el tour. Feia un dia molt calorós i un sol molt fort. El temps en aquesta setmana estava essent molt variable, aquest dia semblava un dia de ple estiu tot i ser 1 de juny i després de tenir algun dia mig plujós.

A les 12:50h vaig anar cap al control de seguretat (si, aquí també) on em van revisar l’aigua! Almenys no me la van fer tirar com als aeroports. Només entrar hi ha una espècie de HardRock cafè mig museu molt currat. Jo no m’hi vaig parar i vaig seguir avançant pel camí que m’havia indicat el de seguretat. Als pocs metres una noia ja em va demanar l’entrada, em va posar una credencial, i cap a dins.

Em vaig unir a un grup d’unes 15 persones, totes americanes i una parella canadenca. Al cap de dos minuts va arribar el guia, un noi jove i que semblava també jugador de béisbol. Va preguntar qui parlava espanyol i l’únic que va aixecar la mà vaig ser jo, per lo que li vaig dir que no es preocupés, que fes totes les explicacions en anglès i que si algo no pillava ja li preguntaria (hauria sigut massa merdé fer les explicacions en tots dos idiomes només per mi).

Per començar el tour ens van deixar seure als llocs de la prensa on la imatge del camp es la millor que es pot tenir, Allà vàrem fer les millors fotos mentre ens comentava les característiques principals de l’estadi i el funcionament de la prensa durant les retransmissions. Després vam donar una volta pel camp visitant un memorial que hi ha amb els millors jugadors de la historia dels Yanquees, tot un conjunt de plaques i la famosa estàtua.

Durant la visita et porten per llocs on un espectador no pot accedir, per lo que pots veure parts de l’estadi que per moltes vegades que hi vagis com a públic mai veuràs. Fins i tot seure a la tribuna de personalitats on el mateix guia ens va fer una foto a tots.

La part final del tour era per visitar el museu on hi ha totes les copes medalles i anells de campió junt amb bats o roba de jugadors famosos. Una visita molt completa i molt interessant d’una hora de duració.

Al sortir de l’estadi i aprofitant que aquest està just a l’inici del Bronx, vaig decidir de donar una petita volta per aquest districte. Pero abans vaig anar al McDonald’s que hi ha just al costat de l’estadi i vaig demanar el ja conegut 2 for 4, doncs ja eren les 14h. La clientela d’aquest McDonald’s ja denotava a quin districte em trobava…

Em vaig guardar una de les hamburgueses i vaig començar a caminar en direcció nord endinsant-me al Bronx. Els primers metres semblava que tot plegat no era tant exagerat com diu tothom, doncs es veia una zona prou ben mantinguda i fins i tot un edifici històric ben conservat que ara semblava una escola o quelcom similar. Pero conforme vaig anar avançant, no feia falta haver caminat massa carrers per tal que el panorama comencés a canviar ràpidament. De fet, va ser creuar una carretera que encara quedava a prop de l’estadi, i la imatge va canviar completament i el que vaig veure ja era mes propi de la imatge que tenim del Bronx. Carrers mes solitaris, edificis deteriorats, brutícia,… Encara estava a menys de 200 metres de l’estadi dels Yanquees que allò ja semblava un altre país.

Cada vegada que feia una foto algú em mirava com pensant, que fa el turista aquest aquí fent fotos. De fet fins i tot un noi en bici es va girar a la camera i va saludar, de la mateixa manera que ho fa algú poc acostumat a veure càmeres. Vaig caminar unes 3 o 4 illes de cases fins que em vaig adonar que un senyor es girava per veure’m be.No em va semblar que em volgués robar, sino que em va semblar que no entenia que hi feia jo allà. En aquest punt en què ja canta tant que ets un turista que fins i tot se’t queden mirant, és quan has de començar a considerar a marxar. Així que un cop vaig ser conscient que la meva presència cada vegada passava menys desapercebuda, ja vaig anar tirant cap a la mateixa parada de metro a la que havia arribat per anar a l’estadi i donar per finalitzada la meva curta visita al Bronx.

Va ser curta pero de fet va ser mes del que esperava, doncs en un principi no tenia previst d’anar jo sol al Bronx sino mirar algún tour. Com que no em va ser possible reservar un tour i quedava a prop de l’estadi dels Yanquees, doncs vaig decidir d’anar-hi una estona, pero ja sabent que sol no hi volia anar i que si veia alguna cosa del districte doncs ja seria molt. No sé si és exagerat o no, pero quasi a tots els foros recomanaven no anar sol per aquest districte, així que a la que vaig veure certes situacions doncs vaig decidir de fer cas a les recomanacions, tot i que estic segur que m’hi podria haver passat tot el dia sense que em passés res.

En arribar a l’estació de metro ja es veia que ho havia un munt de gent a les andanes. El metro no funciona correctament, preludi del que passaria l’endemà i que ja explicaré al pròxim post. En aquell moment no m’importava massa, doncs tampoc tenia obligació d’anar enlloc tot i que si volia veure alguna cosa mes. En aquell moment em dirigia a Roosevelt Island, una petita illa que queda entre els districtes de Manhattan i Queens. Els motius principals pels quals volia anar a aquesta illa son el telefèric que s’ha d’agafar per arribar-hi (i que realment és un metro), i la tranquil·litat de la illa tot i estar a pocs metres de la zona amb mes moviment de Nova York. És com un paradís de relax enmig de la ciutat mes sorollosa del mon.

Almenys vaig esperar 30 minuts a que arribés un metro, i quan per fi hi vàrem pujar, aquest anava mes ple que una llauna de sardines i es quedava parat un munt d’estona a cada parada, per lo que el trajecte va ser realment pesat.

Un cop arribat a la parada de metro mes propera al telefèric no em va costar massa trobar lo i no vaif haver d esperar massa per apujar hi. La veritat es que es mes gran del que creia i en menys de 5 minuts arriba a la illa.

 
 
 
 
 
 
La illa russvelt es una illa força petita,sobretot molt estreta, d uns 100m dmplada com a molt i molt tranquila, aixo es el que mes.em va sorprendre al venir de manhattan, la trqnquuçilitat, el silenci, i lalt estatus que semblava que hi havia. Sblava una altra ciutat a tan sols uns metres de manhattan. Vaig caminar una estona i em vaig para a una espcie de parc amb taules que hi havia just a la rivera amb vistes a manhattan, i alla vaig dinar unes hanburgudses que ja havka comprat abans. Va ser un dels millors dinars, alla en totql trabquilitat observant el riu i manhattan. Simplement perfecte.
 
Acabat de dinar vaig seguir caminant per a tornar a l estacio del teleferic pero per l altre rivera. En uns 30min vaig arribar i cap manhattan de nou a veure un parell d edificis mes que volia veure abans de marxar. Be, de fet volia anar tambe a governours island pero ja no tenia temps, doncs eren quasi les 17h i no podia tardar en marxar ja que l endema m havia de despertar a les 3 de la matinada per tenir temps d agafar el vol a washington.
 
Aixi que cap al metro altre vegada a veure priner l eeifici chrysler, del que diuen es dels mes estimats pels neoyorquins. L edifici es guapo, pero no mes que altres, aixi que no vaig acabr d entendre perque es dels mes estimats. I un cop vist, cap a la seu de la ONU que quedava molt aprop. Pel cami em vaig comprar un triangle de pizza per $1,de lo mes barat q vaig trobar a NY. Alla mateix hi havia una altra dona amb alguna discapacitat mental que no parava d ansr amunt u avall cridant sense parar, i dic una altra perque NY n esta ple, dwu ser que aquella ciutat t acava trastocant, i no m estranya… En fi, l edifici e la ONU no es que tingui res especial, pero fa gacia veure la quantitat de diplomatics caminant per la zona i la quantitat d embaixades que hi ha al voltant. I aquesta va ser la meva ultima visita dw NY, ja eren les 18h i vaig anar cap al WTC per com cada dia agafar el PATH a Newark.
 
 

Ja a Newark, abans d arribar a l apartament vaig anar aclmprar els nugguets amb patates que ja havia comprat algun altre dia per sopar a l aparrament. Aquella zona feia por de negres que hi ha, pero nomes aixo, por, perque de passar no passava res. Mai ningu em va dir res. De fet jo crec que wm veien com un dels seus, doncs jo ja se com anar per no semblar el titpic guiri. A mes, crec que si veuen que vius alla ja diectament ni et miren.

Entre sopar i preoarar la maleta vaig anar a dormir cap a les 22h passades, havent me de despertar cap a les 3 per anar al JFK que em quedqva a unes 2h i mitja de l apartament i in hk havia d estar a les 9:30 ja a la pirta d embarcament

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: