Ens vam despertar cap a les 9:30h. Aquest dia l’Emma havia d’anar al viver per lo que no va tardar massa mes en aixecar-se. De totes maneres sempre li costava una mica, o molt, aixecar-se tot i haver dormit quasi 8 hores. Vam mandrejar una mica pel llit i cap a les 10h jo ja em vaig aixecar a prendre el cafè i a escriure el diari mentre l’Emma ja es començava a preparar.

Poc mes tard de les 11h l’Emma va marxar cap al viver i jo em vaig quedar treballant a l’ordinador. Vam quedar que aniria a buscar-la per anar a dinar a algun lloc cap a les 14h, així que vaig aprofitar per mirar temes mes complicats i que m’anava millor mirar quan estava sol, com podien ser temes de programació o petites millores a l’arxiu Excel que utilitzava per registrar les despeses del viatge. I dic petites perquè les importants sempre les feia un cop tornava a casa.

I així vaig estar fins cap a les 13:30h que em vaig dutxar, vestir i preparar per anar a buscar l’Emma al viver per anar a dinar a algun restaurant. A les 14h sortia per anar a buscar l’urbano a la cantonada.

Era la primera vegada que aniria sol al viver, doncs l’altre vegada hi havia ant amb l’Emma. En principi era fàcil i de fet estava força a prop de l’escola per lo que l’urbano a agafar era el mateix.

Quan anava cap a la parada vaig veure un urbano passar, per lo que en aquesta ocasió tocaria esperar una mica mes. Feia molta calor i realment es feia dur esperar allà al mig del carrer i mes a l’hora que era. Al cap de quasi 15 minuts d’esperar, va passar el següent.

L’Emma em va dir la plaça a la que haviad e baixar però a Google Maps no la trobava, crec que perquè el nom que em deia l’Emma no era el nom oficial sino el nom pel qual la coneixen al poble. De totes maneres sabia on estava ubicat el viver, a mes tenia la seva direcció i l’havíem registrat a Google Maps per lo que apareixia perfectament. Així que quan vam arribar a l’alçada del viver, vaig dir-li al xofer que parés i vaig baixar allà mateix. Crec que si hagués baixat una parada mes endavant m’hauria anat millor però aquí ja estava prou be.

El viver estava en un carrer paral·lel al que anava i 2 carrers amunt. En uns 10 minuts caminant vaig arribar a la cantonada del viver i per no entrar i trobar-me amb en Jesús, l’ex-marit de l’Emma que no tenia ganes de veure’m, vaig trucar-la perquè anés sortint.

Al cap de 2 minuts va sortir, molt acalorada, i vam pensar on anar a dinar. A mi m’està be qualsevol lloc, fins i tot com mes cutre o autèntic millor. Però l’Emma és mes complicada, per lo que vam estar quasi 10 minuts per decidir on anàvem, i tot sota aquell sol que cremava.

Jo intentava convèncer-la d’anar a algun lloc a prop per no haver d’agafar taxi, doncs ens estàvem quedant sense diners i encara havia de fer la transferència, però cap dels llocs que hi havia allà a prop li agradava a l’Emma o no els trobava adients per a dinar-hi. Així que al final vam agafar un taxi i vam anar fins a una cocina económica, la Marvic. El restaurant no estava massa lluny per lo que en poc mes de 5 minuts ja hi vam arribar.

Eren les 14:30h aproximadament quan arribàvem al restaurant. Vam seure i vam demanar pasta 3 quesos i pollo de jitomate con rajas, que eren espaguetis i el pollastre tallat a tires, algo que no havia vist mai però que és molt típic a Mèxic. Normalment a aquests restaurants tenen 2 primers i dos segons per triar.

Quan feia poca estona que estàvem asseguts, va entrar un senyor que venia alguna cosa però que era una mig estafa. Crec que venia petits calendaris. Lo curiós va ser que va anar passant per totes les taules per deixar un calendari excepte a la nostra. Aleshores l’Emma em va dir que aquell home li queia molt malament i que ja havia tingut una enganxada amb ell. Jo li vaig respondre que almenys no ens havia deixat res i ella va dir que era perquè ja li havia dit en una ocasió que a ella no li digués mai mes res. I efectivament, el senyor ho recordava i no li deia res…

El dinar estava prou bo tot i que els espaguetis una mica passats. D’entre les salses disponibles hi havia chile seco i això sempre ajuda a que tot estigui mes bo. El postre era una espècie de gelatina amb flam, és a dir, un conjunt de dues coses que no m’agraden massa. A Mèxic les gelatines son molt típiques.

No estàvem segurs si en acabar aniríem a algun lloc aprofitant ja el viatge, però quan vam sortir, l’Emma va dir directament d’anar cap a casa. eren les 15:30h per lo que el sol era terrible i l’Emma estava tant cansada que ja no va ni considerar d’anar enlloc. Així que vam pagar els 100 pesos per tots dos, vam agafar un taxi a la porta del restaurant i vam anar cap a casa on hi vam arribar cap a les 16h.

Com no podia ser d’una altra manera, només arribar vam deixar les coses, vam anar a l’habitació i no vam tardar ni 15 minuts en quedar-nos adormits.

L’Emma no va tardar massa en aixecar-se i jo cap a les 18h. Volíem anar a comprar al Sam’s ja des de feia dies. El Sam’s son uns gran magatzems tipus Makro, però mai trobàvem el moment perquè sempre ho parlàvem durant el dia, quan la calor no ens permetia sortir de casa, així que ara hi aniríem cap a les 20h.

Com sempre em vaig prendre un cafè, vaig escriure el diari, vaig llegir notícies, vaig contestar correus i cap a les 19:30h vam començar a preparar-nos per anar cap al Sam’s.

Poc després de les 20h anàvem fins al cantonada a buscar un taxi i directes al Sam’s que estava al costat del Multi Plaza o el Chedraui, una zona ja molt coneguda per mi, doncs el pàrquing del Sam’s és el mateix que el del Multi Plaza, lloc on hi he passat moltes hores.

Al baixar del taxi, em vaig adonar que un altre taxista se’ns quedava mirant de dalt a baix a l’Emma i a mi. En aquell moment em va semblar estrany però tampoc li vaig donar suficient importància. Però quan estàvem entrant al Sam’s, la controladora de la porta ens va dir que no agaféssim aquell taxi, justament el que se’ns havia quedat mirant. Pel que es veu se sabia que extorsionava o robava, i el tio allà. Increíble.

Vam comprar carn, cerveses, paper, algunes pastes i embotit, si, embotit, que feia setmanes que no en menjava, de fet no en menjava des de que havia començat el viatge. Vaig agafar una safata amb formatge i pernil que posava que costava 74 pesos, menys de 4€. El vaig agafar per tenir un bon preu però de fet, tant bon preu que ja em va estranyar, però en el cartellet posava 74.

Vam acabar de comprar i vam anar a pagar. Aleshores van venir les sorpreses. Primer la subscripció anual per poder cmprar a preus de majorista en aquell establiment, havia caducat, per lo que havia de pagar 500 pesos mes per renovar-la. En un primer moment l’Emma va dir de deixar-ho tot i marxar, però jo li vaig dir que si aquí hi venien a comprar sovint doncs que ho renovés ja, total segurament ho acabaria fent.

Un cop decidit de renovar la subscripció, va venir el segon problema. L’Emma va pagar amb la targeta on pocs dies abans jo li havia ingressat mes de 6000 pesos, 300€. A mes, suposadament també hi hauria d’haver diners de l’Emma. Doncs al passar la targeta, aquesta donava error. Ho va intentar una segona vegada i seguia sense autoritzar el pagament. Aleshores, allà mateix a la caixa amb tota la compra pendent i gent a la cua, l’Emma va mirar pel mòbil els moviments de la targeta, i va veure que li acabaven de cobrar una assegurança de vida amb la que no hi contava i que va acabar el que em quedava dels 6000 pesos mes el que tenia l’Emma, per lo que a la targeta no hi havia els 2000 pesos que ens costava la compra.

Així que vam haver de treure coses del carro fins arribar als 1500 pesos que és el que mes o menys tenia a la conta. I tot plegat amb la gent esperant. L’Emma no sabia on mirar, no tant per la gent fent cua, sino per mi, la cara que vaig posar jo ho deia tot. Jo contava que almenys m’haurien de quedar 3000 pesos i de sobte em vaig adonar que no em quedava res. Això l’Emma ho va notar i no sabia ni què fer ni què dir.

L’Emma va treure quasi tot el que havia comprat per ella, com l’avena, cosa que em va saber greu perquè és l’únic que pren pel matí, però ho va preferir a demanar-me que deixés algo de lo meu després de veure la cara que havia posat al saber que ja no li quedaven quasi diners.

Finalment vam pagar, ens vam quedar ja sense diners i vam anar a buscar un taxi vigilant de no agafar el presumpte extorsionador.

I ja amb la compra, sense ni un peso i intentant assimilar que l’Emma s’havia gastat, sense saber-ho, tot el que em quedava de diners, vam tornar cap a casa.

El taxista que ens va tocar no era un lladre però no callava. Ens va estar explicant una història d’un senyor begut a qui havia portat a casa seva i que en arribar-hi no li volia pagar perquè deia que ja li havia pagat, fins que va sortir la dona del begut cridant-li i dient-li que pagués el taxi i entrés a casa. En fi, tota una història no massa interessant i que tampoc venia a res.

Eren les 21h passades quan arribàvem a casa. El taxista va perdre alguna cosa perquè va estar buscant per terra abans d’arrencar de nou, en qualsevol cas allà no ho va trobar, ni jo, que mes tard vaig anar també a mirar.

I així començaven uns dies d’austeritat total ja que no ens quedaven ni 200 pesos i jo no volia fer una altra transferència fins a veure si l’Emma cobrava o podia tornar-me els diners d’alguna manera, doncs jo li anava pagant els dinars i sortides, però no estava disposat a pagar-li aquella assegurança que ja feia temps que li havia dit que la cancel·lés.

En qualsevol cas m’ho vaig prendre millor del que fins i tot jo m’esperava. De fet l’Emma, em donava la sensació, que també ho creia, doncs semblava que ella ja estava preparada per aguantar una bronca i estar enfadats la resta del dia, cosa que evidentment no va passar.

Vam guardar les coses i vam anar una estona a l’habitació a xerrar una estona mentre jo comptabilitzava la compra i l’Emma mirava coses del viver. I aleshores va venir una nova sorpresa. L’embotit que suposadament eren 74 pesos, va resultar que costava 240! Vaig mirar a la web de Sam’s i efectivament posava 240, per lo que no vam saber si el cartell estava malament o indicava un altre producte. En qualsevol cas el caprici de l’embotit em va sortir prou car.

Cap a les 23:30h vam preparar el sopar. Jo m’acabaria 6 tacos del dia anterior i començaria amb la safata d’embotit junt a pa de motlle torrat. L’embotit va sortir car i no estava massa bo, almenys comparat amb els de Catalunya, però la veritat és que em va treure les moltes ganes que ja tenia d’embotit. A mes junt amb els tacos, va fer que fos un bon sopar.

Cap a les 12:30h acabàvem de sopar i ja anàvem cap a l’habitació a mirar Netflix una estona fins cap a les 2 que ja ens vam quedar adormits.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: