Aquest dia, igual que l’anterior, també vam passar-lo a casa intentant aguantar la calor el millor possible i gaudint del gran pati que teníem i que molts voldrien. Aquests dies la canícula era tant intensa que de veritat que no venia de gust sortir, de fet molt poca gent sortia abans de les 20h. En qualsevol cas nosaltres teníem molt espai amb tot el pati per sortir i estirar les cames i a mes encara no estàvem farts de passar tot el dia junts, de fet, tot el contrari.

Em vaig despertar cap a les 9 del matí. Vaig preparar un got d’avena per l’Emma i un cafè, com sempre, per a mi. L’Emma prenia avena cada matí i últimament ja ho preparava tot un dels dos, depen de qui anés primer a la cuina i si l’altre ja estava despert. Aquest dia ens vam quedar primer una estona al llit i cap a les 10h ja em vaig aixecar per preparar-ho. De fet jo soc el que menys aguanta abans de necessitar el cafè.

Ens vam quedar tots dos a l’habitació amb l’aire condicionat a tope i cadascú amb el seu got mentre xerràvem i jo a la vegada escrivia el diari i mirava correus. L’Emma és l’única persona amb la que hi estic completament còmode encara que jo estigui treballant i ella mirant o parlant. Si fos un altre al final li diria si em pot deixar sol, però amb l’Emma era diferent, no m’importava gens que estigués allà mentre jo escrivia el diari, de fet tot el contrari.

Cap a les 12 del migdia vam trucar al Mandadero perquè anés a unes botigues del centre a comprar chicharrón, arròs, xile, tortillas i alguna cosa mes. Aquest dia dinaríem el chicharrón però no com hi estava acostumat, que era sec i torrat, sino com rostit. Tot el que vam comprar ens va costar menys de 7€ i ens va donar per 3 dinars cadascú.

El chicharrón és la pell del porc, que dit així fa una mica de fàstic però que ben torrat està boníssim. Allà el preparen a trossos grans que normalment serveixen per acompanyar un plat principal.

Lo del Mandadero és un servei tipus Glovo però que allà ja fa anys que existeix i funciona perfectament sense necessitar cap mes aplicació que el Whatsapp. Els envies un missatge dient el què vols i en 30 minuts i per poc mes d’1€ t’ho porten a casa.

Cap a les 13:30h l’Emma va preparar el chicharrón i l’arròs mentre jo seguia a l’ordinador i cap a les 14h, com ja ens hi estàvem acostumant per molt que volguéssim fer horari mexicà, vam començar a dinar. Dic horari mexicà perquè allà és mes normal fer un bon esmorzar a mig matí que nosaltres no fèiem, sinó que directament dinàvem cap a les 14h, com a Espanya.

Jo em feia tacos de tot, amb el chicharrón i l’arròs també junt amb formatge i salsa picant de huacamole que me la posava a tot. La veritat és que no em va agradar massa el chicharrón cuinat d’aquella manera, m’agradava molt mes sec i torrat i de fet aquell va ser el menjar que menys em va agradar de Mèxic. Pel que es veu allà es molt típic. Cal tenir en compte que el chicharrón és la pell del porc, per lo que així rostit quedava massa tou, mig gelatinós, i a mi aquestes coses no m’agraden.

I després de dinar a dormir una estona fins cap a les 17h que em vaig aixecar quan l’Emma ja feia estona que s’havia aixecat. Al veure que ja em movia va venir però ja sabia que no em podia dir massa coses fins que no haguessin passat almenys 20 minuts mes ja que m’aixeco de les migdiades força malament, be, simplement necessito 20 minuts per despertar-me.

Ens vam quedar una estona al llit fins que em vaig aixecar per prendre’m el cafè de la tarda i escriure el diari mentre parlàvem amb l’Emma, doncs com ja he comentat, és amb l’única persona amb qui puc estar treballant a l’ordinador mentre està al meu costat parlant-me.

Cap a les 19h vam sortir a seure al pati ja que aquesta era la millor hora, quan el sol començava a no picar tant. El pati és gran, amb plantes i balancins, per lo que s’hi estava realment be. Allà vam estar una estona xerrant i mirant les plantes que l’Emma tenia i que m’anava comentant. Li agraden molts les plantes i en sap, per lo que el jardí n’està ple i totes molt boniques i ben cuidades. A mes fins i tot te un petit estany amb plantes aquàtiques i peixos.

Cap a les 20h vam entrar cap a casa, jo cap a l’ordinador una estona mes i l’Emma a la cuina a preparar algo amb unes plantes, pasote, que havia comprat. L’endemà l’Emma volia anar al viver per lo que cap a les 21:30h ja vàrem sopar acabant-nos el que havíem deixat al dinar. I cap a les 23h anàvem a l’habitació a mirar Netflix fins cap a les dues que vam anar a dormir.

Skip to content