Em vaig despertar sol cap a les 5h després d’haver dormit 8 hores. Aquesta nit no vaig tenir tant fred com l’anterior, suposo que pel fet de dormir amb samarreta, per lo que no em vaig despertar cap vegada.

Aquest dia marxava cap a la Selva més antiga del món, Taman Negara. La mini van sortia a les 8h i de lhotel al punt de sortida només tenia 5 minuts caminant.

Com cada mati em vaig deixar, vaig prendre el cafè mentre escrivia el diari i vaig acabar de fer la maleta.

I a les 7:30h anava a deixar les claus a recepció, doncs ja sabia que fins les 8h no obrien i que hauria de deixar allà les claus.

I a les 7:35h ja estava al punt de sortida, 30 minuts abans com posava al bitllet i com sempre feia però que encara no se perquè ho seguia fent, doncs fins i tot a vegades, com en aquest cas, l’agència estava tancada. En qualsevol cas sempre es millor arribar abans i assegurar-se de que estàs al lloc correcte.

A les 7:45h va arribar el noi de l’agència a qui li vaig preguntar si aquí era el punt de recollida cosa que em va confirmar i em va dir que esperés a uns bancs de fora. Van arribar una parella de francesos i vam esperar fins cap a les 8:05h que va arribar la minivan. Li vam ensenyar els bitllets, els va confirmar i vam pujar a la minivan on ja hi havia una noia i un noi que no anaven junts.

Al noi es veia que estava guardant el seient del seu costat i que estava molt nerviós, mirant el mòbil i per la finestra contínuament. Vam recórrer uns 50 metres des de que havíem pujat que ja va tornar a parar a recollir una última noia. I el noi encara mes nerviós. Quan la noia va pujar, va saludar a la parella de francesos de tal manera que no s’esperava trobar-los, i els va saludar amb molta alegria, realment se la veia contenta de trobar-se’ls allà. Però en canvi al noi nerviós diria que ni el va saludar. Ella va seure a la fila de davant i vaig veure com el noi deixava de guardar el lloc que estava guardant a la vegada que deixava el mòbil i de mirar per la finestra. Aleshores ho vaig entendre tot, era un tarat. Vaig deduir que la va conèixer allà igual que va conèixer als francesos i el noi ja es deuria enamorar simplement perque la noia era molt alegre i el tarat ja es deuria pensar que això significava que ella mostrava algun interés per ell. I sabent que ella vindria a la mateixa minivan, tot enamorat i tarat li guardava el lloc perqupe seiés al seu costat mentre tot nerviós mirava per la finestra si la veia a la vegada que anava mirant el mòbil per saber is estaven en el punt on ella esperaria a la minivan, tot i que finalment la noia ni el va saludar i molt menys es va asseure al seu costat. ës dels típics que no saben quan una noia no està mostrant gens d’interés per ell i que acaba fent el ridícul. A mes era una mica raro, com molt nerviós tota l’estona.

El trajecte fins al punt de transbord va durar unes 3 hores i mitja i va ser una mica mogut, doncs tot i que el senyor era el mes responsable que havia vist fins ara a Malàisia, la carretera era de corbes constants i asfalt força irregular en alguns trams, per lo que va ser una mia cansat.

Jo sabia que aquell trajecte era en minivan i en barca, però no sabia ni on agafaríem la barca ni quant duraria el trajecte. De fet jo anava seguint el camí amb Google Maos i semblava que es podia arribar a Kuala Tahan només per carretera tot i que es donava força volta.

I cap a les 11:30h vam arribar a una estació de minivans a la vora del riu en un poble de menys de 10 cases, que d fet semblava que estava allà únicament per haver-hi aquesta estació, doncs semblava la porta d’entrada a la selva des del riu. El poble eren literalment dos restaurants, 2 o 3 mini súpers i un parell de cases mes on suposo que hi vivien els de l’agència.

Jo no tenia ni idea de que havíem de fer ara, res de res, així que vaig seguir les indicacions del xofer que en tot moment ens va explicar i acompanyar. Vam entrar a l’oficina, que per cert no tenia una paret ja que donava al riu cosa que en permetia tenir una vista guapíssima i ben ample. Ens va dir que anéssim passant pel mostrador on hi havia dues noies. Jo vag ser dels primers.

La noia em va donar un paper on havia de indicar les meves dades, l’hotel on m’allotjaria i els dies que estaria a Kuala Tahan. Allò era la sol·licitud per poder entrar a la selva a mes del permís per poder-hi fer fotos, evidentment pagant. En total 6RM per l’entrada i el permís per poder fer fotos, uns 1,20€, prou acceptable tenint en compte que no tenia ni idea d’aquest pagament i aquests imprevistos sempre preocupen, però mentre rondin els 1 o 2€ no passa res.

Després la noia em va fer algunes preguntes de què tenia pensat fer, quants dies, etc, per tal d’intentar oferir-me aquelles opcions que mes s’ajustessin al que buscava. Jo la veritat és que encara no m’ho havia mirat massa, doncs m’ho pensava mirar aquella tarda en arribar a l’hotel de Kuala Tahan, així que li vaig dir la poca idea que tenia en aquell moment, que era fer alguna de les rutes de nivell moderat per lliure, doncs per Internet havia llegit que per aquesta selva s’hi pot anar sol perfectament, doncs totes les rutes estan perfectament indicades, i ja que a Cameron Highlands ja havia anat amb un guia, ara preferia anar per lliure. Així que ella em va marcar en un mapa la zona que podia fer per lliure i que quedava a prop de Kuala Tahan i ames em va donar un altre full on hi havia 6 tours que podria contractar. Em vaig fixar en un que es feia de nit per tenir mes possibilitats de veure animals, ja que aquests surten mes de nit. Els altres no em van semblar massa interessants, doncs era quasi el mateix que el que podria fer jo sol però amb un guia davant que de tant en tant et diu el om d’alguna planta o et dóna alguna explicació que pot valdra la pena però que per mi no compensa el fet d’anar tota l’estona com un borrego darrere un tio. També em va indicar on era el punt de recollida del transport que al cap de dos dies em portaria cap a Kuala Lumpur, tot i que no era la seva agència, m’ho va explicat tot igualment. realment va ser molt amable i em va aclarir força coses en un moment.

Després vaig haver d’anar a pagar els 6RM però abans vaig haver d’anar a buscar canvi, ja que només tenia bitllets de 50 i tant grans no acceptaven. Ja quasi que hauria dinat, però vaig preguntar als dos restairants que hi havia i encara estaven tancats, així que vaig anar a un dels mini súpers i vaig comprar aigua, 3 panets tipus bollycao però de crema de blat i platan i una bossa de patates. M’ho vag menjar al costat d’un parc sota l’ombra dels arbres i després ja vaig anar a pagar. El barco sortia cap a les 13h i tot just eren les 12:15h, per lo que encara tenia temps.

Cap a les 12:30h vaig tornar a l’agència on hi havia taules per seure i ames amb les vistes al riu. Allà ja hi havia 5 o 6 persones tambñe esperant. ” d’ells eren la noia musulmana i el pesat que li anava darrere sense adonar-se de que la noia passava d’ell. Ella primer estava sola amb el portàtil asseguda fins que va arribar el noi i sense ni ase ni besa se li va asseure al costat a dir-li coses sense ni considerar que la noia potser estava fent alguna cosa important al portàtil. La cara de la noia ho deia tot, completament seria sense quasi ni parlar, quan per lo poc que l’havia vist, era una noia molt riallera i xerraire. A mes el noi intentava lligar amb una noia musulmana amb vel, és com de tontos.

Vaig aprofitar per escriure una mica al diari fins cap a les 13h que la noia ens va avisar per ja anar a embarcar. L’embarcament podia ser a les 13h o a les 13:30h, per lo que encara vam tenir prou sort.

La mateixa noia que m’havia atès abans ens va dir a mi i a una altra noia que estava esperant que tots dos anàvem sols per lo que ens asseuríem junts. Vaig deduir que a la barca els bancs eren de dos.

Vam baixar cap al moll i sorpresa, varen aparèixer la musulmana i el pesat que tambñe se seurien junts, pobre noia. El noi va baixar tot nerviós com sempre el veia i quan anava a ajudar a la noia a treure’s la motxilla, aquesta li va fer un gest de desaprovació. Jo encara no podia entendre com el noi no s’enterava de que ella simplement el volia perdre de vista.

La barca era molt allargada i estreta, i efectivament, amb bancs de dos. Totes les maletes anirien ben amontegades a la proa del barco. Aixíq ue de dos en dos ens van anar avisant per anar pujant a la barca. Els sis últims vàrem ser els que ja mes o menys coneixia, que érem la meva companya i jo, la musulmana i el pesat, i la parella de francesos que va pujar amb mi a la minivan sortint de cameron Hoghlands. La resta no havien vingut amb nosaltres de de Cameron Hoghlands. Que er cert, en els 3 últims bancs, i per tant, a nosaltres 6, no hi havia xalecos salvavides…

Els bancs realment no eren bancs, sino un coixi posat a terra per lo que no quedaves realment assegut, sinó mig estirat. Era incomodíssim i només de pensar que hauria d’estar 3 hores així ja em feia mal tot. Era com estar assegut a terra però amb una petita colxoneta.

Però només iniciar el trajecte tot va canviar. Ens endinsàvem a la selva pel riu, una experència única que recordava als mes aventurers. La imatge que es te de la selva des del riu és completament diferent a cap altra, podent apreciar totalment els meandres i la vegetació que entrava fins al mateix riu.

Però lo realment impactant va arribar quan, sense esperar-m’ho gens, vam veure un grup de búfals dins el riu. NI sabia que en aquella selva hi havia búfals i molt menys que eles poguéssim veure tant clarament des de la barca. Va ser increíble, una d’aquelles coses totalment inesperades i que et deixen completament perplex. Però no només en vam veure un de grup, sino 3 al llarg de tot el trajecte, 3 grups de búfals en diferents zones però sempre dins el riu. Suposo que aquella hora no fan altra cosa que banyar-se, doncs la calor és insoportable.

I al cap de les 3 hores de gaudir d’aquell trajecte inoblidable, que per cert, se’m va fer mes curt del que pensava, suposo que per lo interessant que era tot plegat, vàrem arribar al moll de Kuala Tahan, un poblet de 2 o 3 carrers i fet únicament per a què els turistes puguin dormir ben a prop de la selva.

Eren les 16h quan desembarcàvem al moll. Alguns anirien amb una minivan fins a una altre punt del poble ja que els quedaria mes a prop de l’hotel, però no era el meu cas ja que a mi em quedava mes a prop l’hotel des del mateix moll. Tot i així estava a 10 minuts llargs caminant, que pot semblar poc però tenint en compte els 40ºC, la humitat del 70% i que només al començament ja hi havia una pendent del 40% i d’uns 30 metres de llarg, doncs tot plegat es va fer mes dur del que semblava en un inici.

De fet, amb lo be que havia aguantat fins aleshores sense suar massa, ara, en 15 minuts havia suat 5 vegades mes del que havia suat en tot el dia. Vaig arribar a l’hotel amb la samarreta gotejant.

Jo, al veure que l’hotel estava a mig kilòmetre del moll, pensava que estaria al mig del poble, però al ser un poble tant petit, aquest mig kilòmetre ja feia que quedés completament a les afores. De fet quedava enmig del bosc sense res al costat, només un hotel mes, tota la resta del poble quedava a una distància d’uns 100 metres del moll.

Finalment, al cap de quasi 20 minuts des de que havia sortit del moll i després d’haver fet 5 o 6 parades abans durant el camí, vaig arribar a l’hotel. Realment era tot molt maco, doncs no era un edifici sino un conjunt de casetes on cada una d’elles era una habitació, a mes de la recepció i una altra que semblava una bugaderia. Enmig, caminets de pedra, gespa i espais on estirar-se, tot plegat de fusta i molt autèntic.

Vaig anar fins la recepció on ja hi havia un noi que ja m’esperava. Ja deuen tenir controlat a quina hora arriben les barques per tal d’estar pendents, doncs hi ha tant pocs turistes que mes val controlar l’hora que no pas passar-se tot el dia a la recepció. Abans de fer el checkin el noi em va donar la clau de l’habitació ja que, suposo que tothom, vaig arribar tant cansat i suat que primer em va permetre deixar les coses i dutxar-me tranquil·lament.

L’habitació era cara (uns 16€ per nit) en comparació a altres hotels d’altres ciutats, però és que era una habitació amb 4 llits, un de matrimoni mes una llitera. A mes bany propi, escriptori i dos ventiladors. I lo millor, és clar, és que eren casetes independents, per lo que tenia vàries finestres tot i que hi havia molta humitat, suposo que un lloc com aquell és inevitable.

Així que em vaig dutxar i vaig prendre un cafè mentre em mirava els papers i tours que m’havia donat la noia de l’agència. Al cap d’una hora llarga vaig sortir i el noi, pobre, encara estava esperant a la recepció. Jo no sabia si faria ara el checkin o el faria al marxar, doncs tampoc m’havia dit res, però en qualsevol cas l’habitació s’havia de pagar.

Aixíq ue vaig anar cap allà on vaig haver d’anotar un munt de dades al llibre de registre, fins i tot com i quan marxava d’allà. Ell em va donar una ampolla d’aigua ben freda que em va anar perfecte i vaig pagar els 149RM, uns 32€, per les dues nits. lo bo és que no em va cobrar la taxa turística cosa que no vaig entendre, doncs se suposa que tots els hotels l’han de cobrar i en principi no està mai inclosa en el preu.

I després directament al donar una volta pel poble, Kuala Tahan, un poble d’uns 300 habitants, dels quals la majoria turistes, amb 2 o 3 carrers i just a la vora del riu i al costat de la selva Taman Negara. Un poble únic, molt inaccessible i amb pocs turistes tot i que la majoria del poble ho eren.

Vaig estar prop d’una hora i mitja passejant pel poble tot i que en 20 minuts ja es podia veure tot. Mentre passejava vaig anar mirant els restaurants que hi havia, que en principi n’eren només 3, per lo que seria fàcil escollir lloc on sopar. Havia sortit de l’hotel cap a les 18h i cap a les 19:30h ja anava cap al restaurant on vaig decidir de sopar, entre altres coses, perque tenia la carta a fora ben visible. A mes no semblava el mes turístic dels 3 i tenia una terrassa que donava al carrer principal i que permetia veure just davant la muntanya amb la selva i el sol ponent-s’hi darrere, una imatge realment única i que no m’imaginava poder veure.

Vaig demanar arròs fregit amb vedella. Aquí a Malàisia els tipus de carn disponibles encara es reduïen una mica mes, doncs porc no n’hi havia enlloc, per lo que havia de ser o pollastre o vedella. Vaig seure a la terrassa a contemplar la posta de sol just darrere la selva a la vegada que podia veure el carrer principal del poble des d’una posició privilegiada. Només per aquelles vistes ja valia la pensa sopar en aquest restaurant.

El menjar estava bo però potser no tant com a altres pobles, cosa que ja m’esperava per la poca competència que tenen allà i suposo per la dificultat de fer arribar fins allà tots els productes. En qualsevol cas estava prou bo i lo important d’aquell sopar no va ser tan el menjar sino gaudir del moment i de la situació. vaig estar allà fins les 20:15h quan el sol ja s’havia amagat completament. Això si, era mes barat del que creia tenint en compte on era, en total 6RM, 1,20€.

I després ja directament cap a l’hotel a mirar alguna peli i a dormir cap a les 21h, cosa que no em va costar gens perquè havia sigut un dia llarg i força dur, sobretot el trajecte de 3 hores en la barca, que tot i que va ser un trajecte únic, no va deixar de ser cansat físicament.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: