El mateix dia que tornàvem de Veracruz per anar a Tuxtepec, no només em retrobaria amb la ciutat que ja era la meva segona casa, sinó que a més era l’aniversari de l’Emma.

A les 11 del matí deixàvem l’hotel per anar cap a la terminal d’autobusos de Veracruz on a les 12h sortia un bus cap a Tuxtepec. El preu del bitllet va ser de 252 pesos, uns 13€, per un trajecte de 3 hores, des del meu punt de vista, força car.

Vaig escollir els seients de primera fila per poder veure el paisatge mentre anàvem cap a Tuxtepec, doncs no m’importa fer llargues hores d’autobús si puc veure el paisatge i els pobles pels que anem passant.

Cap a les 15h arribàvem a Tuxtepec i per fi tornava a passar per aquell pont que creua el riu Papaloapan i que dóna la benvinguda tant a Tuxtepec com a l’estat de Oaxaca, i que és el primer que reconec en arribar a Tuxtepec, fent aflorar un munt de sensacions i emocions.

Vam trucar un taxista conegut, vam anar a casa, vam deixar les maletes i de seguida vam anar a dinar a un restaurant nou al que jo encara no havia anat. El restaurant es diu La Carreta i està a la vora del riu. Un restaurant molt bonic, agradable, amb poca gent i molt bon menjar.

Vam demanar una parrillada per a dues persones i que tenia molta més carn del que em pensava. De fet, vaig preguntar-li al cambrer si potser seria millor demanar-ne una per a 4 perquè tenia molta gana, però primer em va mirar amb una cara molt estranya per després dir-me que la parrillada de dos ja tenia molta carn, i no mentia.

Primer vaig veure venir el cambrer amb una espècie de caixa negra amb un munt de carn amontegada a sobre. Quan va arribar, la va deixar a una tauleta que tenien al costat i va fer lloc enmig de la taula per a continuació deixar-hi aquella caixa, que al tenir-la davant vaig veure que era la parrilla amb foc dins per tal que la carn ni es refredés mentre fóssim allà.

Hi havia varis tipus de carn i una mica de pebrot per acompanyar a mes de les típiques tortillas. Tot plegat estava molt bo i n’hi havia més que suficient, de fet ens vam acabar emportant força carn que no ens vam poder acabar, a la vegada que jo vaig fer una mica el ridícul, doncs poc abans deia que volia una parrilla per a 4 persones…

Després de dinar vam passejar una mica de ent camí cap a casa fins a agafar un taxi amb el que hi vam acabar d’arribar.

L’endemà vam quedar a la clínica amb les germanes de l’Emma, l’Héctor i la Samy, doncs també volien celebrar una mica l’aniversari de l’Emma. Per a mi seria el segon retrobament amb els coneguts de Tuxtepec.

El retrobament va anar molt bé i la veritat és que molts d’ells ja em tracten com un més de la família fent que aquest moment sigui molt especial i esperat per a mi, doncs quasi que son com si ens haguéssim vist pocs dies abans, com a mi m’agraden. A més, vam menjar salmó amb acompanyament que estava realment bo.

Al cap d’una estona varen començar a marxar tots fins que només va quedar la Mireya, que no sé si és perquè jo sé escoltar, però ens va parlar d’una història personal força interessant i que hauria pogut canviar molt la seva vida, doncs es tractava de amb qui va decidir casar-se en un moment que tenia dos pretendents, i perquè finalment va prendre la decisió que va prendre.

Més tard va venir en Marco i cap a les 19h anàvem a la casa de la cultura a veure com l’Emmanuel feia balls de saló amb la germana de l’Emma i 3 dones més. Finalment, eren quasi les 21h quan la germana de l’Emma ens portava a casa finalitzant així un dia molt complet en el que m’havia retrobat amb molts amics i començava oficialment la meva estada anual a Tuxtepec.