Ens vam despertar cap a les 9 del matí, jo mes aviat del que pensava suposo que degut a la ressaca que ja tenia i que no em va deixar dormir les 8 hores que acostumo a dormir cada dia.

Em vaig preparar el cafè i vaig escriure el diari que ja portava força endarrerit. Vaig fer seguiment de la reclamació pe portàtil, doncs Windows no estava correctament activat, vaig mirar correus i finances i vam estar una estona amb l’Emma per casa i el pati.

Cap a les 13h vam anar a dinar a un restaurant anomenat Bualá, així que vam agafar un taxi i en 10 minuts ja érem al restaurant.

El restaurant era tipus cocina económica, però semblava força mes exclusiu amb els cambrers molt atents, les taules i cadires molt mes maques i còmodes i els plats mes elaborats. De totes maneres el menú costava el mateix, 50 pesos per cap. Vam demanar sopa de primer i porc al Cordon Bleu, que era un rotllet de carn de porc arrebossat, realment molt ben elaborat, molt bo i acompanyat d’espaguetis i amanida. De postre, com a quasi tot arreu, un potet de gelatina de llimona.

El cambrer anava boig intentant matar una mosca que ens anava molestant, de fet per poc em fa un cop amb la paleta que utilitzava per a matar-les. Això si, al final la va matar.

En acabar, l’Emma va fer algunes trucades de feina i després ja vam sortir per agafar un taxi i tornar cap a casa.

I en arribar a casa, com sempre, a fer la migdiada, i també com sempre, jo mes estona que l’Emma tot i que quasi sempre quan em despertava ella estava allà, doncs tot i haver-se ja aixecat, al cap d’una estona sempre tornava a dormir una estona mes. Però aquest dia no, doncs tenia feina per fer.

Em vaig despertar cap a les 17h i com sempre em vaig prendre el cafè i vaig escriure el diari a mes de mirar correus i altres coses. L’Emma havia d’entregar l’endemà 150 rosers adornats amb una tela que ella mateixa havia de tallar i preparar. En Jesús ja havia anat a comprar la tela i ja l’havia portat, i ella ja estava tallant-la per tal d’acabar fent els 150 trossos que necessitava per adornar els 150 rosers.

Una mica mes tard ja vaig anar a ajudar-la, plegant la tela de tal manera que ella només l’hagués de tallar a mes de tallar en part les cintes que utilitzaria per lligar la tela als rosers. Vam estar unes dues hores. En Caleb va venir una estona i entre altres coses va dir ua cosa que em va fer molta gràcia, que era sobre l’ex-empleat de l’Emma, un inútil, dient que un dia el va veure mirant a la paret amb la llengua a fora, com un tontaina perdent el temps.

Després vam anar a comprar uns pans a la pastisseria del costat de casa l’Emma. Els pans, com allà li diuen, no son barres de pa, sino pastes dolces, que en alguns casos semblen pans però sempre porten alguna cosa o tenen formes diferents. Només valen 4 pesos, 0,20€, i son força grans tenint en compte el preu. En vam menjar un o dos ja pensant en el sopar.

L’Emma i jo vam pensar en demanar menjar per emportar al Bug’s, tacos i alguna cosa mes. En Chicho també va voler demanar però ells una pizza familiar per a tots. Així que l’Emma va trucar i va demanar 20 tacos el pastor i un Matahambre per a nosaltres, i la pizza familiar pel Chicho i família. El Matahambre és un plat de carn amb formatge i verdures i un munt de tortillas per poder anar fent tacos. Jo pensava que seria mes o menys com el Suizo que m’havia demanat dies abans, però com mes tard vaig comprovar, era el doble o mes, de fet no valia 30 pesos com el Suizo, sino 55.

Al cap d’uns 40 minuts vam anar a buscar-ho l’Emmanuel i jo, lo d’ells van ser 100 pesos i lo nostre 130. Vam tornar a casa i l’Emma ja estava a casa d’en Chicho, per lo que l’Emmanuel i jo també hi vam anar i vam sopar tots allà.

Aleshores va ser quan em vaig adonar que el matahambre era molt mes del que pensava, doncs conforme anava menjant m’anava adonant que quasi ni me’l podria acabar, i res a dir ja dels tacos, que no me’n menjaria ni un.

Em vaig acabar el Matahambre com vaig poder, doncs va resultar molt mes del que pensava i del que semblava, doncs estava tot molt comprimit, vam prendre alguna cervesa i cap a les 23h l’Emma i jo vam tornar cap a casa on vam seguir tallant les teles fins a deixar-les a punt per tallar cada tros en 3 i quedar així ja el tros de tela definitiu, però això l’Emma ja va decidir de fer-ho l’endemà pel matí, despertar-se cap a les 4 per acabar-ho. Finalment eren la 1 de la ni quan anàvem a dormir.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: