Jo em vaig despertar cap a les 8 del matí, l’Emma com sempre mes tard. Jo, també com sempre, em vaig prendre el cafè, vaig escriure aquest diari i vaig mirar correus. Cap a les 9:30h vam acabar de fer les motxilles i recollir l’apartament, de fet fins i tot vam rentar els plats. Després ens vam dutxar i preparar per a les 11h està a punt per a marxar.

En Chicho ens vindria a buscar cap a les 11:30h però nosaltres ja volíem estar preparats a les 11h perquè de fet era l’hora en què havíem de deixar l’apartament tot i que ens deixaven quedar-nos mes estona.

Poc abans de les 11:30h ja arribaven en Chicho i la Lola i iniciàvem el camí cap a Tuxtepec. I això no era qualsevol cosa, doncs en Chicho acostuma a arribar sempre tard a tot arreu.

En el camí de tornada, a diferència del d’anada, comencen les corves ben aviat, de fet tan bon punt se surt de la ciutat de Oaxaca ja s’arriba a la Sierra i a les corresponents corves durant almenys 3 hores.

Però almenys aquesta vegada el camí no em va afectar tant com el de l’anada, suposo que per no haver menjat res i no haver-me pres la suposada pastilla per a dormir. De fet tot plegat em va passar prou ràpid i abans del que creia ja havíem passat les 3 hores de corves. L’Emma i la Lola, com a l’anada, havien estat quasi tota l’estona dormint i en Chicho i jo xerrant de tan en tan tot i que no massa perquè mes valia que ell estigués ben concentrat i perquè amb tantes corves ni tan sols venia de gust parlar.

En aquesta ocasió no vàrem parar enmig de la Sierra sinó que la vàrem creuar d’una tirada, estalviant-nos així patir les baixes temperatures que hi ha i per les quals jo no estava preparat.

Cap a les 15h arribàvem a un poblet al mig de la carretera, ja fora de la Sierra, i que semblava el típic poblet que es construeix únicament per vendre menjar i begudes als cotxes que acaben de superar el tram de corves i volen fer un petit descans. Vam baixar del cotxe i en Chicho va comprar alguna cosa per menjar i un parell de cerveses, una de les quals me la va donar a mi i l’altra per ell, mentre conduïa… Això si, a mi em va venir molt de gust amb la calor que ja feia i ara que per fi aniríem per carreteres mes rectes.

Després de descansar uns 10 minuts vam seguir amb el camí fins a Tuxtepec on hi vam arribar una hora i mitja després, passant ja per zones que em començava a conèixer, com Valle Nacional, la primera ciutat gran després de creuar la Sierra.

Cap a les 16:30h arribàvem a Tuxtepec. Deixàvem les coses i ens estiràvem una estona al llit, doncs encara que vagis durant tot el viatge assegut, la veritat és que cansa molt, doncs les corves fan que hagis d’anar fent força contínuament per no anar d’un costat a l’altre del cotxe. I quan baixes, es nota molt.

Per la tarda l’Emma va anar a comprar carn enchilada i tortillas a la botiga d’abarrotes del costat i força aviat, abans de les 21h ja estàvem sopant, doncs jo quasi no havia menjat res en tot el dia, només mig taco que l’Emma havia comprat a una dona a mig camí de Oaxaca a Tuxtepec. I de fet crec que justament el fet de menjar poc és el que havia fet que ara em trobés tant be a diferència del camí d’anada que em va deixar estabornit tot el dia.

Vam sopar la carn enchilada, vam mirar una estona La Casa de Papel a Netflix i cap a les 12 de la nit anàvem a dormir ben cansats. Lo dolent d’anar a Oaxaca és justament el dia que perds per cada trajecte, doncs son entre 6 o 7 hores de cotxe però després la resta del dia el passes en unes condicions que no tens ganes de fer res mes que no sigui estirar-te a un llit.

En qualsevol cas tan els dies passats a Oaxaca com el trajecte de tornada havien anat molt be i ja tornàvem a ser tots a casa descansant després de jo haver vist per primera vegada la festa de la Guelaguetza.

Skip to content