Jo em vaig despertar cap a les 8 del matí, l’Emma com sempre mes tard. Jo, també com sempre, em vaig prendre el cafè, vaig escriure el diari i vaig mirar correus. Cap a les 9:30h vam acabar de fer les motxilles i recollir l’apartament, fins i tot vam rentar els plats i després ja a dutxar-nos i preparar-nos per a les 11h està a punt per a marxar.

En Chicho ens vindria a buscar cap a les 11:30h però nosaltres ja volíem estar preparats a les 11h perquè de fet era l’hora en què havíem de deixar l’apartament tot i que ens deixaven quedar-nos mes estona.

Poc abans de les 11:30h ja arribaven en Chicho i la Lola i iniciàvem el camí cap a Tuxtepec.

La tornada, a diferència de l’anada, comencen les corves ben aviat, de fet ja només sortir de la ciutat de Oaxaca ja s’arriba a la Sierra i a les corresponents corves durant almenys 3 hores.

Però almenys aquesta vegada el camí no em va afectar tant com el de l’anada, suposo que per no haver menjat res i no haver-me pres la suposada pastilla per a dormir. De fet tot plegat em va passar prou ràpid i abans del que creia ja havíem passat les 3 hores de corves. L’Emma i la Lola, com a l’anada, havien estat quasi tota l’estona dormint i en Chicho i jo xerrant de tant en tant tot i que no massa perquè mes valia que ell estigués ben concentrat i perquè amb tantes corves ni tan sols venia de gust parlar.

Cap a les 15h arribàvem a un poblet al mig de la carretera, ja fora de la Sierra, i que semblava el típic poblet que es construeix únicament per vendre menjar i begudes als cotxes. Vam baixar del cotxe i en Chicho va comprar algo per menjar i un parell de cervses, una de les quals me la va donar a mi i l’altra per ell, mentre conduia,,,

Després de descansar uns 10 minuts vam seguir amb el camí fins a Tuxtepec on hi vam arribar una hora i mitja després, passant ja per zones que em començava a conèixer, com valle Nacional, la primera ciutat gran després de passar la Sierra.

Cap a les 16:30h arribàvem a Tuxtepec. Deixàvem les coses i ens estiràvem una estona al llit, doncs encara que vagis durant tot el viatge assegut, la veritat és que cansa força, doncs les corves fan que hagis d’anar fent força contínuament per no anar d’un costat a l’altre del cotxe.

Per la tarda l’Emma va anar a comprar carn enchilada i tortillas a la botiga d’abarrotes del costat i força aviat, abans de les 21h ja estàvem sopant, doncs jo quasi no havia menjat res en tot el dia, només mig taco que l’Emma havia comprat a una dona a mig camí de Oaxaca a Tuxtepec.

Vam sopar, vam mirar una estona La Casa de Papel i cap a les 12 de la nit a dormir que prou llarg ja havia sigut el dia.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: