Ens vam despertar cap a les 8 del matí en el tercer dia a la ciutat de Oaxaca gaudint de la seva festa mes important, la Guelaguetza. Com sempre, jo em vaig preparar un bon cafè i me’l vaig prendre mentre escrivia una estona aquest diari, mirava correus i finances i introduïa comandes i vendes del viver de l’Emma amb la seva ajuda.

Aquell dia també teníem pensat sortir però estàvem tant cansats del dia anterior que pel matí finalment vam decidir quedar-nos a l’apartament. A mes l’Emma se seguia trobant malament, doncs tenia la regla, així que cap a les 12h vaig sortir jo sol a comprar el dinar per menjar a l’apartament tal com havíem fet el dia anterior per sopar. Ara tindria mes opcions tot i que quan vaig sortir vaig veure que la cocina económica encara estava tancada però que el lloc ambulant que sempre veiem tancat a l’altra banda del carrer, ara estava obert.

Vaig anar a preguntar què venien per després trucar a l’Emma i que em digués el què volia. Tenien tacos i tortas de milanesa, tasajo, etc. Vaig trucar-la i va demanar 4 tacos de tasajo, així que vaig comprar allò mes dues tortas de milanesa, que es pollastre arrebossat i 2 tacos mes també de milanesa, tot plegat per 130 pesos, uns 6€. En aquell moment encara no ho sabia, però resultaria ser molt mes menjar del que creia.

Mentre esperava a que ho preparessin, una de les noies de la taqueria em va preguntar si de tacos de tasajo n’eren 4. Jo, entre que quasi no pillo l’accent mexicà i que mai havia escoltat lo de tasajo, li vaig respondre algo que res tenia a veure, ella va riure i em va tornar a fer la pregunta a la que ja vaig respondre be. Aleshores, l’altra noia em va preguntar si era argentí a lo que li vaig dir que no, que era de Barcelona, i a partir d’aquí ja va començar una conversa que mes que conversa va ser un interrogatori. Em va preguntar des d’on era, fins a si tenia fills, passant per l’edat o cada quan venia a Mèxic. De fet em va donar la sensació que estava lligant amb mi tot i que des del primer moment ja vaig dir que havia de demanar també menjar per la meva companya. Val a dir que la noia era molt guapa i simpàtica i vam passar una estona força divertida.

Ja amb tot el menjar vaig tornar a l’apartament i de seguida vam dinar. L’Emma es pensava que els tacos eren petits, per això me’n va demanar 4, però els que venien allà no eren petits, sino enormes, de fet eren 2 o 3 vegades mes grans que els que menjàvem habitualment. Es va quedar parada i el primer que va dir va ser que els 4 no se’ls menjaria, a lo que jo vaig dir que era igual, doncs el que no es mengés ella m’ho acabaria menjant jo tard o d’hora. De fet es va menjar un taco i mig i mitja torta. Aquí a Oaxaca semblava que els menjars eren el triple de grans que a Tuxtepec. És brutal la gran quantitat de menjar bo que pots comprar amb només 6€.

Jo vaig començar per la torta de milanesa que estava realment bona, doncs era com un entrepà de pa torrat amb carn arrebossada, enciam, mayonesa i tomàquet. Després em vaig menjar 3 tacos i vaig quedar ben ple havent-me menjat menys de la meitat del que havia comprat. Increíble.

Després vam mirar una estona La Casa de Papel al portàtil com a la nit anterior i cap a les 14h vam anar a fer la migdiada, ella poca estona però jo com sempre 3 hores llargues.

Per la tarda volíem sortir a veure mes actes de la Guelaguetza però no eren ni les 18h que ja va començar a ploure, de fet ja havíem mirat la previsió del temps el dia anterior i ja sabíem que segurament plouria. Sortir plovent d’aquella manera realment feia molta mandra i mes després d’haver patit la tempesta del dia anterior.

Així que ens vam quedar per l’apartament i pel pati que tenia. Vam donar una volta per tot el recinte i vam anar a seure una estona a uns bancs de l’entrada. Cap a les 19h en Chicho ens va trucar per dir-nos si voldríem anar a Gino’s Pizza a sopar, i ja que no havíem sortit en tot el dia vam acceptar sense pensar-nos-ho. Vam quedar cap a les 21h a la mateixa pizzeria. Havia passat d’estar dos mesos sense menjar pizza a menjar-ne dues en dos dies.

Així que jo vaig estar introduint ventes del viver al programa fins cap a les 20h que em vaig dutxar, ens vam preparar i cap a les 20:30h vam sortir a buscar un taxi per anar cap a la pizzeria.

Encara plovia però podíem esperar a la parada de l’urbano, doncs vam tardar quasi 5 minuts en poder parar un taxi. Un cop parat, l’Emma, tal com s’ha de fer, li va preguntar al taxista quant costaria responent-li que 50, que és el mínim que cobren, per lo que vam pujar i amb l’ajuda de Google Maps li vam explicar on anar.

Tot i que seguia plovent hi havia força gent pel carrer. A les 21h arribàvem puntualment a la pizzeria. En Chicho i la Lola, com era d’esperar, encara no havien arribat així que vam seure a una taula de la pizzeria i vam demanar alguna cosa per veure, be, al final només jo perquè l’Emma no va voler res. Jo vaig demanar una cervesa Model Special que semblava una cervesa negra. Mentre esperàvem també vam estar mirant la carta i els preus, força cars per cert. De fet amb oferta, una pizza familiar eren 200 pesos, i almenys n’hauríem de demanar 2.

Eren les 21:30h que els altres no havien arribat encara, per lo que l’Emma els va trucar i li varen dir que anéssim demanant ja, per lo que vam demanar dues pizzes familiars, una hawaiana i l’altra mexicana. La mexicana portava formatge, pernil i xile, per lo que semblava força bona.

Finalment, cap a les 22h, per fi varen arribar en Chicho, la Lola i la seva germana Machi. De seguida ja ens van portar les pizzes, vam demanar clérico, que és com una sangria amb fruita, i vam començar a sopar una hora mes tard del previst.

Tot i que el dia anterior ja havia menjat pizza i ja m’havia tret una mica el mono, aquestes estaven molt bones i eren mes completes per lo que em van venir molt de gust i de fet crec que vaig ser el qui mes vaig menjar dels 5. De fet crec que massa, doncs aquella nit i el dia següent em trobaria força malament, fins i tot amb febre alta.

Vam passar una bona estona xerrant de la Guelaguetza, del que havíem fet i d’altres històries que anava explicant en Chicho. La veritat és que son molt divertits i amigables per lo que qualsevol estona amb ells és molt agradable.

Després de menjar vam demanar unes copes. Jo volia un margarita però no en tenien, per lo que vaig demanar una pinya colada igual que l’Emma. En Chicho va demanar una copa que es deia sangria, però que no és sangria, sinó ron amb un refresc que de fet va haver de demanar que li reduïssin una mica ja que estava molt fort, de fet es veia que la meitat de la copa era ron. Era una passada lo fort que estava allò.

I cap a les 23:15h ja vam pagar i marxar, doncs el restaurant tancava a les 23h, una mica aviat des del meu punt de vista però així deuen ser els costums de la ciutat. El preu total del sopar va ser de 835 pesos, dels quals l’Emma i jo em vam pagar 400, uns 18€ entre tots dos, força car tenint en compte que era a Mèxic. Això si, incloses totes les begudes que vàrem prendre.

Després ja vam anar cap a l’apartament on vam arribar-hi a les 12 de la nit gràcies a què ens hi va portar en Chicho després de deixar a la germana de la Lola al seu hotel que anava de camí al nostre apartament, així que per sort no es va haver de desviar massa per portar-nos.

Encara plovisquejava i feia molt fred, com a molt estaríem a 10ºC tenint en compte que per la tarda rondàvem els 40. Uns canvis de temperatura els que costava acostumar-s’hi i que a mi ja m’estaven passant factura.

Un cop a l’apartament no vàrem tardar massa en anar a dormir. El mal temps estava privant-nos de gaudir de la Guelaguetza al 100% però no del bon menjar ni de la bona companyia i de moments molt divertits i agradables. Era la setmana mes festiva de Oaxaca i això es veia en qualsevol punt de la ciutat i a qualsevol hora, doncs a aquella hora que arribàvem i amb el fred que feia, pel carrer encara estava ple de gent.

Skip to content