Ens vam despertar cap a les 8h i com sempre, doncs jo a prendre’m el cafè, escriure el diari, mirar correus, finances i a introduir entre tots dos, comandes i vendes del viver de l’Emma.

Aquell dia també teníem pensat sortir però estàvem tant cansats del dia anterior que pel matí finalment vam decidir quedar-nos a l’apartament. A mes l’Emma se seguia trobant malament, doncs tenia la regla, així que cap a les 12h vaig sortir a comprar el dinar. Ara tindria mes opcions, tot iq ue quan vaig sortir vaig veure que la cocina económica encara estava tancada però que el lloc ambulant que sempre veiem tancat a l’altra banda del carrer, ara estava obert.

Vaig anar a preguntar què venien per després trucar a l’Emma i que em digués el que volia. Tenien tacos i tortas de milanesa, tasajo, etc. Vaig trucar-la i va demanar 4 tacos de tasajo, així que vaig comprar allò mes dues tortas de milanesa, que es pollastre arrebossat i 2 tacos mes també de milanesa, tot plegat per 130 pesos, uns 6€.

Mentre esperava a que ho preparessin, una de les noies em va preguntar si de tasajo eren 4. Jo, entre que quasi no pillo l’accent mexicà i que mai havia escoltat lo de tasajo, li vaig respondre algo que res tenia a veure, ella va riure i em va tornar a fer la pregunta a la que ja vaig respondre be. Aleshores, l’altra noia em va preguntar si era argentí a lo que li vaig dir que no, que era de Barcelona, i a partir d’aquí ja va començar una conversa, que mes que conversa va ser interrogatori. Em va preguntar des d’on era, fina si tenia fills, passant per l’edat o cada quan venia a Mèxic. De fet em va donar la sensació que estava lligant amb mi, tot i que des del primer moment ja vaig dir que havia de demanar també menjar per la meva companya. Val a dir que la noia era molt guapa i simpàtica i vam passar una estona força divertida.

Ja amb tot el menjar vaig tornar a l’apartament i ja de seguida vam dinar. L’Emma es pensava que els tacos eren petits, per això me’n va demanar 4, però els que venien allà no eren petits, sino enormes, de fet eren 2 o 3 vegades mes grans que els que menjàvem habitualment. Es va quedar parada i el primer que va dir va ser que els 4 no se’ls menjaria, a lo que jo vaig dir que era igual, doncs el que no es mengés ella m’ho acabaria menjant jo tard o d’hora. De fet es va menjar un taco i mig i mitja torta.

Jo vaig començar per la torta de milanesa que estava realment bona, doncs era com un entrepà de pa torrat amb carn arrebossada, enciam, mayonesa i tomàquet. Després em vaig menjar 3 tacos i vaig quedar ben ple.

Després vam mirar una estona La Casa de Papel i cap a les 14h vam anar a fer la migdiada, ella poca estona però jo com sempre 3 hores llargues.

Per la tarda volíem sortir a veure mes actes de la Guelaguetza però no eren ni les 18h que ja va començar a ploure, de fet ja havíem mirat la previsió del temps el dia anterior i ja sabíem que segurament plouria. Sortir plovent d’aquella manera realment feia molta mandra, i mes després d’haver patit la pluja el dia anterior.

Així que ens vam quedar per l’apartament i pel matí que tenia. Vam donar una volta per tot el recinte i vam anar a seure una estona a uns bancs de l’entrada. Cap a les 19h en Chicho ens va trucar per dir-nos si voldríem anar a Gino’s Pizza a sopar, i ja que no havíem sortit en tot el dia vam acceptar sense pensar-nos-ho. Vam quedar cap a les 21h a la mateixa pizzeria.

Així que jo vaig estar introduint ventes del viver al programa fins cap a les 20h que em vaig dutxar, ens vam preparar i cap a les 20:30h vam sortir a buscar un taxi per ja anar cap a la pizzeria.

Encara plovia però podíem esperar a la parada de l’urbano, doncs vam tardar quasi 5 minuts en poder parar un taxi. Un cop parat, l’Emma, tal com s’ha de fer, li va preguntar al taxista quant costaria responent-li que 50, que és el mínim que cobren, per lo que vam pujar i amb l’ajuda de Google Maps li vam explicar on anar.

Seguia plovent tot i que al carrer hi havia força gent. A les 21h arribàvem puntualment a la pizzeria. En Chicho i la Lola, com era d’esperar, encara no havien arribat, així que vam seure a una taula i vam demanar alguna cosa per veure, be, al final només jo perquè l’Emma no va voler res. Jo vaig demanar una cervesa Model Special que semblava una cervesa negra. Mentre esperàvem també vam estar mirant la carta i els preus, força cars per cert. De fet amb oferta, una pizza familiar eren 200 pesos, i almenys n’hauríem de demanar 2.

Eren les 21:30h que els altres no havien arribat encara,, per lo que l’Emma els va trucar i els li varen dir que anéssim demanant ja, per loq ue vam demanar dues pizzes familiars, una hawaiana i l’altra mexicana. La mexicana portava formatge, pernil i xile, per lo que semblava força bona.

Finalment, cap a les 22h, per fi varen arribar en Chicho, la Lola i la seva germana Machi. De seguida ja ens van portar les pizzes, vam demanar clérico, que és com una sangria amb fruita i vam començar a sopar.

Tot i que el dia anterior ja havia menjat pizza i ja m’havia tret una mica el mono, aquestes estaven mot bones i eren mes completes per lo que em van venir molt de gust i de fet crec que vaig ser el qui mes vaig menjar dels 5.

Vam passar una bona estona xerrant de la Guelaguetza, del que havíem fet i d’altres històries que anava explicant en Chicho.

Després de menjar vam demanar unes copes. Jo volia un margarita però no en teenien, per lo que vaig demanar una pinya colada igual que l’Emma. En Chicho va demanar una copa que es deia sangria, però que no és sangria, sinó ron amb u refresc que de fet va haver de demanar que li reduissin una mica ja que estava molt fort, de fet es veia que la meitat de la copa era ron.

I cap a les 23:15h ja vam pagar i marxar, doncs el restaurant tancava a les 23h, una mica aviat em va semblar, però així deuen ser els costums de la ciutat. El total va ser de 835 pesos, dels quals l’Emma i jo em vam pagar 400, uns 18€ entre tots dos, força car tenint en compte que era a Mèxic.

Després ja vam anar cap a l’apartament que ens hi va portar en Chicho després de deixar a la germana de la Lola al seu hotel que anava de camí al nostre apartament, així que per sort no es va haver de desviar massa per portar-nos.

Cap a les 12 de la nit arribàvem a l’apartament i no vam tardar massa en anar a dormir.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: