Cap a les 8h em despertava només havent dormit 5 hores. Com ja m’havia passat el dia anterior, em vaig despertar abans del previst, doncs entrava molta llum i soroll per la finestra i a mes la calor era insoportable, ni amb el ventilador al màxim s’aguantava.

Pel matí, mentre em prenia el cafè, vaig reservar tots els transports que necessitava per anar des de l’hotel on era ara fins a l’estació de tren de Surat Thani. Aquesta ciutat està a uns 70 quilòmetres de la costa però ja a la part continental de Tailàndia. És la ciutat mes propera a la costa amb estació de tren i és on hi arriben la majoria de passatgers provinents de les illes del Golf de Tailàndia, doncs la línia de tren que hi passa creua Tailàndia de nord a sud arribant fins la frontera amb Malàisia. Jo ja tenia el bitllet de tren per a la nit del 22 al 23 per anar des de Surat Thani fins a Padang Besar, la ciutat fronterera entre Tailàndia i Malàisia, però encara havia de reservar el ferri i el bus des de l’hotel fins a Surat Thani. Per cert que Padang Besar no era el destí final, allà hauria d’agafar mes trens i ferris fins arribar a George Town, una ciutat situada en una illa al nord de Malàisia. Tot plegat ho faria seguit, dormint al tren, i en un termini d’unes 36 hores. Un trajecte llarg i tot per mar i carretera per anar des d’una illa de Tailàndia fins una altra illa però ja a Malàisia.

L’opció que vaig trobar era força bona, doncs em passaria a recollir un taxi col·lectiu per l’hotel on era ara i que em portaria a un dels ports de l’illa, el de Bangla, que no era el mateix al que havia arribat i que era mes lluny. Allà embarcaria en un ferri fins al port de Surat Thani, i d’allà, només desembarcar, un autocar de la mateixa companyia del ferri em portaria fins l’estació de tren, a uns 70 quilòmetres. I tot plegat per 13€, que després de mirar preus de ferris i taxis, aquest estava molt bé, de fet si tot això ho fes per lliure com mínim m’hauria sortit per aquest preu o fins i tot mes car, a part de no tenir la tranquil·litat que podria tenir contractant-ho tot amb la mateixa companyia.

I amb la feina ja feta, em prenia un altre cafè, escrivia el diari, em dutxava i cap a les 12 sortia a donar una volta amb la intenció d’anar cap a la platja i caminar per allà. La platja estava a uns 50 metres de l’hotel, però degut a què no hi havia cap carrer davant l’hotel que portés fins la platja i que per tan no s’hi podia accedir per qualsevol lloc, hauria de caminar primer una estona al llarg de la carretera fins trobar un carrer que anés des de la carretera fins la platja.

Així que vaig caminar en direcció nord, cap al centre de Chaweng, fins arribar al primer carreró de sorra que vaig trobar que arribava fins la platja i que estava a uns 700 metres de l’hotel.

La platja era com totes les del Golf de Tailàndia, amb sorra blanca, molt poc profunda i moltes palmeres. Aquesta tenia com entrades de sorra al mar, com petits caps, algo ben curiós i que no havia vist enlloc. Al llarg de la platja estava ple de restaurants, bungalows i altres bars, doncs Chaweng Beach és la zona amb més animació de tota l’illa de Koh Samui. De fet, i salvant les distàncies, aquesta zona era la mes similar a Eivissa pel tipus d’ambient que s’hi veia, tot i que evidentment amb molta menys gent, menys locals i sobretot, menys drogues.

Vaig caminar per la platja fins cap a les 13h que vaig tornar al carrer principal a investigar més la zona i veure si trobava algun lloc ambulant, o almenys un restaurant per locals on dinar, ja que el dia anterior ja havia dinat al restaurant de l’hotel, o sigui, de guiris, i això és algo que m’agrada ben poc. M’agrada menjar rodejat de locals com si fos un local mes, no rodejat de guiris.

Vaig trobar, just davant el 7-eleven on ja havia anat a comprar un parell de vegades i que quedava quasi al costat de l’hotel, una dona que ni tan sols tenia una moto o lloc ambulant, sinó que només era ella asseguda a terra amb una cistella amb ingredients i una espècie de barbacoa amb un munt de pinxos de carn de tot tipus. Em va semblar bé, a més estava ple de locals fent cua al seu voltant, molt bona senyal, així que vaig decidir que compraria allà el dinar i me’l menjaria a l’hotel.

Com que no sabia ni quin tipus de menjar estava fent ni com es deia res del que hi havia, li vaig demanar lo que estava preparant per una clienta, que crec que era Pad Thai. A més vaig demanar dos pinxos amb un munt de carn cada un que semblava vedella. Només com ho preparava ja era tot un espectacle. Posava tots els ingredients en un bol i amb dues pales anava picant i barrejant tots els ingredients. Fideus, tomàquet i altres verdures, xile (com no) i algo de fruits secs, mentre els pinxos de carn es feien a la barbacoa. Se m’estava fent ja la boca aigua. Això si, em va costar 90 bats (2,60€), mes que el dinar al restaurant de l’hotel, tot i que ara hi havia més menjar, doncs el Pad Thai ja és més que l’arròs basil i sense contar els dos pinxos de carn.

Vaig tornar a l’hotel que tenia a menys de 2 minuts caminant i allà m’ho vaig menjar tot. Com sempre estava molt bo però en aquest cas encara mes degut a què la carn era feta a la barbacoa.

I a les 15h a fer la migdiada com portava fent cada dia des de que era al Golf de Tailàndia tot i que aquí em costava una mica mes dormir pel soroll, la llum i la calor.

A les 17h em vaig despertar, em vaig tornar a dutxar, em vaig prendre un altre cafè i vaig escriure el diari. Semblava que visqués dos dies en un sol dia, i cada dia…

A les 18:30h vaig sortir i vaig anar directament a la platja, doncs tot i que des d’aquesta era impossible veure la posta de sol, si que volia veure com es feia fosc des d’allà. Així que vaig anar cap al mateix carreró de sorra fins arribar a la platja.

Un cop allà, em va semblar que fins i tot hi havia més gent que pel matí, suposo que perquè la temperatura ara era mes soportable tot i que feia molta calor, segurament degut a la humitat. Però almenys el sol ja no picava directament.

Vaig caminar fins i tot més lluny del que havia caminat pel matí en direcció nord, cap al centre de Chaweng i on hi ha més animació, mentre s’anava fent fosc. Tot i que no es veia el sol era prou bonic tot plegat. La platja estava plena de terrasses amb un estil chillout, rodejades de palmeres i algunes amb DJ. Al llarg de la platja s’escoltava música electrònica en un ambient molt agradable i festiu però sense borratxos ni drogues.

Cap a les 20h vaig anar a una de les terrasses de la platja a prendre una cervesa, que tot i què una Chang costava 80 bats, el doble que al 7-eleven, de tan en tan està be prendre-la ben assegut en una tumbona al costat de la platja. A aquesta hora ja era completament fosc quedant tota la platja il·luminada per les diferents terrasses i molta gent que ja començava a sopar, doncs aquí els horaris van mes avançats que a Espanya.

Al cap de mitja hora vaig anar cap al 7-eleven a comprar aigua i el sopar i cap a l’hotel a menjar. El sopar era lo de sempre, fideus deshidratats i aquesta vegada una espècie de pastís de poma com els que feien al McDonald’s però aquest era de pinya i força mes bo. Molts dies sopava pasta, però és que a Tailàndia n’hi havia de molts tipus, per lo que cada dia era algo diferent. En aquests moments encara no ho havia descobert, però pocs dies després descobriria que en els mateixos 7-eleven et podien escalfar el menjar, per lo que vaig passar a comprar tot tipus de plats preparats que ja aniré comentant. Llàstima no haver-los descobert abans.

Després de sopar em va venir al cap que tots els transports (taxi, ferri i bus) que havia reservat aquell mateix matí per anar fins l’estació de tren de Surat Thani 2 dies després, on agafaria el tren fins a Malàisia, la companyia encara no m’havia confirmat la reserva. Era la primera vegada que feia una reserva d’aquesta manera i la confirmació no m’arribava al moment, tot i que en aquell moment no li vaig donar cap importància, pensava que era un simple problema tècnic o burocràtica i que ja m’arribaria la confirmació. Però la qüestió era que en aquell moment encara no tenia cap nou correu ni de la companyia ni de 12go.asia, la web intermediària des d’on havia fet la reserva.

I així arribava al final del segon dia a l’illa de Koh Samui, probablement la que te un turisme mes familiar o no tant per joves de les 3 del Golf de Tailàndia. A totes 3 en general s’hi pot trobar molta oferta d’oci nocturn, tot i que aquí els turistes semblaven els mes responsables de les 3 illes. M’encantaven totes 3 illes cada una amb les seves particularitats tot i ser tan a prop una de l’altra. En 10 dies les havia visitades totes 3 gaudint de l’oci, la natura, les platges, els animals, la gent i el menjar en cada una. I la veritat, no sabria dir quina prefereixo, totes 3 aporten algo que les altres no aporten.

A les 12 de la nit vaig anar al llit a mirar una peli mentre em quedava adormit, cosa que no vaig tardar massa, de fet menys que el dia anterior. Al dia següent no tenia cap visita planejada, tot i que volia anar a un mirador. Aquests dies ja estava mes pendent de l’imminent marxa cap a Malàisia, i de fet, durant la planificació del viatge, ja em vaig deixar aquests dies mes lliures.

Skip to content