Ens vam despertar cap a les 8 del matí, com quasi cada dia, havent dormit 8 hores. Aquest dia havíem de preparar la maleta ja que l’endemà marxàvem 4 nits a Oaxaca ciutat per viure en primera persona una de les festes mes importants d’aquest estat, la Guelaguetza. Jo em vaig preparar el cafè mentre escrivia aquest diari i feia seguiment del càrrec fraudulent de 600€ a la targeta de Bankinter que havia detectat el dia anterior. Vaig estar mirant correus i treballant una bona estona, doncs aquell dia tampoc sortiríem per lo que tenia temps per dedicar-me a temes que queden una mica apartats durant aquests viatges.

L’Emma va trucar a l’Emmanuel i li va notar la veu una mica rara, al preguntar-li què passava ell es va posar a plorar. Havien tingut una discussió amb el seu pare i ells son nois molt sensibles que tot plegat els afecta molt. En qualsevol cas semblava que la cosa no va anar a mes.

Mes tard vam demanar al Mandadero, un servei de motoristes que fan gestions o compres i te les porten a casa per 25 pesos, que anés a comprar al Chedraui, que és el mes similar al Carrefour que hi ha a Mèxic. Vam demanar cafè, atún, cerveses, salsa, oli, tomàquets, espaguetis i carn. Ja compraríem pensant en el dinar d’aquest dia i d’altres.

Al cap d’uns 45 minuts va arribar el Mandadero, que justament era el que l’Emma preferia, doncs era un noi que ho feia sempre molt be portant tots els tiquets i trucant en cas de dubte, coses evidents però que per lo vist molts altres no feien.

Cap a les 13:30h l’Emma va començar a preparar el dinar, que seria bistec de porc i espaguetis, tot plegat, és clar, amb tortillas. L’Emmanuel dinaria amb nosaltres ja que estava sol a casa tot i que jo quan vaig veure que venia a dinar pensava que era pel problema que havien tingut abans amb el seu pare.

L’Emma va portar el menjar i vam menjar allà tots 3. Els espaguetis li varen sortir realment bons, doncs ja li vaig dir que jo amb la pasta era una mica especial i que m’agradava ben grenyal. I la veritat és que li van quedar molt be.

Vam menjar tots 3 mentre parlàvem, com no, de menjar. Em preguntaven que era el que mes m’agradava o em comentaven algun plat en concret. Jo sempre deia les tostadas, doncs era algo que realment m’agradava molt tot i que podien ser de moltes maneres diferents. Ells anaven comentant plats, alguns que ja em coneixia i altres que no o que no recordava, com el mole o tamales, que sempre els confonia entre altres coses perquè no m’agraden tant com els altres menjars.

Després de dinar l’Emmanuel va tornar a casa seva i l’Emma i jo vam anar a l’habitació. Jo ja vaig preparar una mica la roba que m’enduria a Oaxaca i ràpidament al llit tots dos a fer la migdiada, ella de 30 minuts i jo de mes estona, com sempre, tot i que aquell dia menys estona ja que aquella nit havíem d’anar a dormir aviat ja que l’endemà anàvem a Oaxaca ben aviat. De totes maneres ella es despertava però després es tornava a estirar i es quedava adormida de nou, de fet quan jo em despertava ella normalment estava encara estirada i de fet moltes vegades dormint.

Després de quedar-nos una estona al llit, ja em vaig aixecar a prendre el cafè mentre escrivia el diari i acabava de preparar la motxilla pels 5 dies que passaríem a Oaxaca.

Per sort només eren 5 dies per lo que només m’emportaria la motxilla petita i el portàtil, tot plegat molt fàcil tenint en compte els meus viatges de 3 mesos. Així que de seguida vaig acabar de preparar-ho tot i vaig seguir mirant correus i altres temes per deixar-ho tot lo mes tancat possible abans de marxar l’endemà.

Cap a les 21h vam sopar de nou amb l’Emmanuel i també el que ens havia sobrat del dinar, els espaguetis i la carn amb tortillas i huacamole picant. Vam passar una bona estona gràcies a què amb l’Emmanuel es pot parlar de quasi tot i d’una manera molt agradable, és molt bon nanu, molt educat i ja prou madur.

Vam acabar de sopar i l’Emmanuel va tornar a casa seva i l’Emma i jo a acabar de preparar-ho tot per l’endemà i deixar la casa el mes ordenada i recollida possible, doncs la previsió era marxar l’endemà a les 6:30h amb el germà de l’Emma i la seva novia, que també anaven a Oaxaca per la Guelaguetza. Ho havíem pogut coordinar tot per tal de poder marxar i tornar de Oaxaca tots 4 junts.

Cap a les 23h, amb les motxilles pràcticament preparades, vam anar al llit i a dormir prou aviat, doncs l’endemà jo m’havia posat el despertador a les 4:30h per tenir dues hores de temps abans de marxar per prendre el cafè tranquil·lament i mirar correus.

Skip to content