Em vaig despertar primer cap a les 8h i l’Emma no estava al llit. Em va venir l’olor d’espaguetis per lo que ja vaig saber que me’ls estava preparant per dinar jo, doncs ella en principi marxaria al viver cap a les 10h. Va venir i ja li vaig dir que ja sabia que m’estava preparant els espaguetis. Jo em vaig adormir de nou ja que no feia ni 5 hores que dormia per tornar-me a despertar quasi a les 10h. Segons tenia previst, a aquesta hora l’Emma ja hauria d’estar al viver, però sorprenentment estava estirada al llit i dormint. Amb el meu moviment es va mig despertar i li vaig preguntar si aniria al viver i em va respondre que mes tard. Ja estava allargant els tempos com sempre.

Vam estar al llit fins cap a les 10:30h, ella mig dormint, fins que jo em vaig aixecar a preparar-me el cafè. Ella em va demanar que li preparés l’avena però quan vaig portar-li estava parlant amb en Jesús i semblava que havia ja decidit que aquell dia no aniria al viver. A mi em sorprenia perquè havia d’entregar 30 rosers l’endemà i encara no tenia ni la tela, per lo que li vaig dir si estava segura, a lo que ella va respondre que si. En fi, ella sabrà vaig pensar. Després sempre anava amb presses… Jo vaig mirar alguns correus i després vaig escriure el diari, doncs connectar-se a Internet seguia sent complicat. Només des del mòbil i des d’alguns llocs de la casa.

Després vaig començar a recollir ja algunes coses per anar fent la maleta. El dia de marxar s’acostava i era realment una mica trist haver de guardar les coses que tenia per aquella habitació des de feia un mes.

Cap a les 13:30h vam anar a dinar els espaguetis que ja havia preparat pel matí amb els que em vaig fer unes tostadas prou bones amb la salsa picant de huacamole, tonyina i formatge. Tots dos vam menjar mes o menys el mateix amb la diferència que jo m’hi posava salsa picant i menjava molta mes quantitat que ella.

Cap a les 14:30h ja estàvem una altra vegada al llit a fer la migdiada, almenys jo, ja que l’Emma estava fent coses de l’escola. Va anar a dormir però una mica mes tard i menys estona que jo, com sempre, doncs jo em vaig despertar cap a les 16:30h.

L’Emma va tornar al llit i al cap de pocs minuts la seva neboda Samy li va enviar un missatge convidant-nos a sopar aquella nit. M’emprenya una mica aquests plans tan a corre-cuita però ja estava be ja que així em podria acomiadar de la família. Això si, em vaig aixecar ràpid i vaig passar-me les dues hores de temps que tenia preparant la maleta, fent còpies de seguretat, etc., doncs l’endemà també teníem festa i no tindria temps de fer quasi res.

A les 19:30h em dutxava i vestia i cap a les 20h agafàvem un taxi per anar cap a casa la Mireya on hi havíem quedat a aquesta hora.

Abans de les 20:15h ja hi arribàvem i just en aquell moment també arribaven en Marco i la seva família. Quan vam entrar ell es va quedar sorprès, doncs no sabia que hi anàvem. Ens vam saludar i ja vam passar a saludar la resta. En Marco no va tardar massa estona en servir-nos una copa de Lambrusco a cadascú.

Ens van estar comentant algunes coses de les obres d’ampliació que feien a la seva clínica, sobretot de problemes que havien tingut amb algun dels professionals o l’error que havien comès de no tirar completament l’edifici antic i fer-lo de nou, ja que van fer-lo sobre el que ja hi havia cosa que havia provocat mes problemes que beneficis. En qualsevol cas les obres seguien i la nova clínica anava prenent forma. Jo escoltava i preguntava ja que m’interessava saber-ho pel tema dels apartaments que s’havien de fer a casa l’Emma, doncs trobar-me professionals inútils com aquests és el que mes em preocupa.

Després la Samy ens va ensenyar el seu estudi, doncs és dissenyadora gràfica i te l’estudi a la mateixa casa però en una habitació independent que dóna al pati i que la veritat ha arreglat molt be. Ha quedat un estudi molt modern, acollidor i ben preparat per a treballar-hi. Ens va estar explicant que ella havia fet les estanteries i la resta tot comprat per Internet i tot, evidentment, dissenyat per ella. Fins i tot hi havia un jardí vertical davant la finestra idea de l’Emma. Tot plegat li va quedar molt be.

Després vam tornar a la casa, vam prendre una altra copa de vi mentre estàvem amb la Sofi i al cap de pocs minuts ja vam anar a la taula a sopar. Hi havia salmó, amanida, pasta amb verdures mig picants i patates bullides però mes petites i mes bones del que estem acostumats. Tot plegat estava realment molt bo. El salmó era dels millos que havia provat mai. L’amanida de pasta estava grenyal i l’amanida normal se li posava com una vinagreta que ells anomenaven “aderezo” que li donava un sabor únic.

Jo hauria menjat el doble de tot però em vaig privar ja que estàvem allà convidats i no volia abusar, però tot i no quedar-me amb gana, hauria menjat molt mes de tot plegat.

Durant el sopar vam parlar de la cuina mediterrània i la mexicana, doncs aquell sopar semblava mes típic de Barcelona que de Oaxaca. Vam parlar dels embotits ja que segons el meu punt de vista, que tothom va corroborar, els embotits a Espanya son molt mes bons que a Mèxic, mes bons i mes barats, i que realment això era l’única cosa de menjar que trobava a faltar.

Quan ja quasi havíem acabat de sopar va arribar l’Héctor, el marit de la Mireya, que potser encara estava treballant. Nosaltres vam seguir a la taula amb la Samy, en Marco i l’Ana bevent vi i xerrant sobretot d’economia i política, doncs eren temes dels quals sobretot en Marco, la Samy i jo dominàvem força i ens agradava de parlar-ne.

Primer vam parlar de la monarquia espanyola versus l’anglesa, sent la primera mes odiada que estimada i il·legítima. En Marco tenia força coneixement de la nosa que fa la monarquia espanyola i lo odiada que és a Espanya però també a Mèxic, on en el millor dels casos, l’interès cap aquesta institució és nul.

En Marco també va preguntar per les possibles noves eleccions espanyoles degut a què encara no s’havia investit President, demostrant un cop mes que està força assabentat de la política espanyola. També va sortir el tema d’Argentina i la recent caiguda del seu índex borsari principal de mes del 30% en un sol dia degut als resultats electorals. I finalment ja vam estar parlant de política mexicana, com és normal, i de les polítiques de López Obrador que segons deien eren mes del mateix de tota la vida, polítics que no es preocupen de la gent, que fan teatre i només busquen el seu propi enriquiment. A tots plegats se’ls veia força decebuts amb el seu nou President.

També vam estar xerrant una estona de les meves pròximes parades a Toronto i Dublin en el que seria el final de la meva primera volta al mon i en què tenia pensat fer en la setmana que em quedava fins tornar a casa. No envà ja marxava al cap de dos dies. L’Emma preferia ni escoltar…

Com sempre va ser un sopar molt agradable, divertit i amb converses molt interessants.

Cap a les 23h vam marxar. Em vaig acomiadar de la Samy, la Mireya i l’Héctor, com a mínim, fins l’any següent. En Marco ens va portar fins a casa en el seu cotxe per lo que en arribar em vaig acomiadar d’ell i de l’Ana. Era dia d’acomiadaments com ho seria l’endemà i l’altre, algo que no m’agrada absolutament gens.

L’Emma i jo vam anar al llit una estona fins que ella es va adormir cap a les dues i jo em vaig aixecar a mirar com anaven les còpies de seguretat que estava fent per abans de marxar i vaig fer el resopar que últimament ja feia cada dia. Vaig menjar espaguetis dels que ja hi havia fets amb alguna tostada. I cap a les 3 a dormir, be quasi, doncs l’Emma es va despertar i encara vam estar uns minuts mig xerrant. Si, a les 3 de la matinada…

El viatge s’acostava al seu final i tocava allò que tant poc m’agrada fer, acomiadar-se dels amics mexicans. Després d’un mes a Mèxic arriba un moment que ja sembla que visquis allà, per lo que encara resulta mes complicat tornar a fer la maleta i de nou recórrer aeroports. És un moment difícil però complicat, doncs si no hi haguessin acomiadaments significaria que he deixat de veure mon, quelcom que espero que no passi mai.

Skip to content