Aquest era l’últim dia que l’Emma treballava abans de començar les vacances d’estiu. Ella va marxar cap a les 7:30h acomiadant-se abans de mi tot i que encara estava mig adormit. Jo em vaig despertar poc abans de les 10h i com cada matí em vaig prendre un bon cafè, vaig escriure una estona aquest diari, vaig llegir notícies i alguns articles d’autors sobre de diferents temàtiques que segueixo i que portava força endarrerits. També vaig començar a introduir les comptes del viver de l’Emma a la web que havia preparat.

A les 12h em vaig dutxar i cap a les 12:30h vaig marxar a buscar l’Emma a l’escola. Aquest dia vaig sortir una mica mes tard que el dia anterior ja que avui ja sabia perfectament com arribar-hi i el dia anterior ja havia pogut comprovar que arribar a l’escola era mes ràpid del que pensava.

I de fet va ser igual de ràpid. En menys de 5 minuts d’arribar a la parada va arribar l’urbà i en uns 10 minuts mes arribava al destí, per lo que cap a les 12:50h ja estava davant la porta de l’escola tardant només 20 minuts.

No li vaig dir a l’Emma que era a la porta, doncs pensava que sortiria directament. Ella potser pensava que no hi aniria per la discussió del dia anterior. En qualsevol cas cap a les 13:15h em va trucar i em va dir que entrés com el dia anterior. Jo pensava que aquest dia sortiria abans, doncs ja era l’últim dia, però justament per aquest motiu encara va tardar mes en sortir.

Vam anar a la sala on ja no hi quedaven nens i tot estava recollit i guardat per deixar-la llesta per al següent curs i la mestra que hi aniria.

Ens vam acomiadar de les assistents i ens vam preparar per baixar quan justament va arribar l’Andrea. Ens vam tornar a saludar amb una abraçada i ens va convidar, quan tornéssim de Oaxaca, a casa seva i casa nostra tal com va dir, tot i que no és nostra, és clar. És ben bonic sentir-se tant apreciat tant lluny de casa tot i que a Tuxtepec m’hi sentia cada vegada mes com a casa.

Vam baixar amb els regals que li havien fet algunes mares a l’Emma, com una coca i un bolso. Però un cop abaix no sé exactament què havia de fer o quin permís li havien de donar, però vam estar esperant mes de 30 minuts, fins les 14h passades. Ella dins el despatx de la directora i jo fora assegut a un banc.

En un moment determinat i sense previ avís, l’Emma va sortir corrent del despatx dient-me que agafés les seves coses i va començar a córrer cap a fora mentre jo la seguia com podia. Just davant de l’escola ja hi havia un taxi esperant-nos amb una dona al seient del copilot. Vam anar directament a casa l’Emma sense passar pel viver de l’Emma o a comprar menjar tal com havíem fet el dia anterior.

Vam arribar a casa l’Emma cap a les 14:30h i sense esperar massa vam dinar acabant-nos la vedella arrebossada que havia sobrat el dia anterior mes tostadas amb formatge i altres coses que preparava l’Emma.

Després de dinar vam anar al llit on ens vam adormir després d’una estona.

Ella com sempre es va despertar abans que jo mentre jo vaig dormir les 3 hores que dormo sempre quan faig la migdiada. Quan em vaig aixecar vam estar una estona al llit xerrant fins que vaig anar a prendre el cafè mentre escrivia el diari i mirava alguns temes pendents.

Quan ja m’havia acabat el cafè ens vam estirar al llit amb l’Emma i li vaig preguntar sobre els 10 o 12.000 pesos, uns 500€, que tenia en una targeta seva i que eren diners que m’havien sobrat d’altres viatges anteriors. Aquests diners eren els que pensava utilitzar durant aquest viatge, doncs amb 500€ en tenia de sobres per passar 5 setmanes a Mèxic. Però la sorpresa va venir quan em va dir que se’ls havia gastat. En un principi, la veritat és que em va sentar molt malament, doncs no només s’havia gastat els meus diners sinó que eren els que necessitava ja i a mes sense dir-m’ho. Ara hauria d’enviar-me diners, algo que no tenia previst i que hauria de fer ja, doncs l’Emma s’estava quedant sense diners i al cap de 3 dies marxàvem uns dies a Oaxaca per passar-hi la Guelaguetza.

Evidentment li vaig demanar explicacions i em vaig calmar una mica quan em va dir que ho havia invertit en el viver, doncs jo ja pensava que els hauria deixat a algú. Però de totes maneres ara tenia la feina de buscar la manera mes ràpida i barata d’obtenir pesos.

Ja tenia quasi segur que ho faria com ho havia fet altres anys, enviant diners per recollir-los en efectiu a algun punt o a un compte bancari. Miraria Azimo, que era la companyia utilitzada en altres ocasions, o TransferWise, que semblava una mica mes barata però tardava 2 o 3 dies en arribar. Així que ja vaig començar a mirar opcions.

Per la tarda vam estar a casa l’Emma i pel pati on també hi havia els nens jugant, entre ells la Daira, la filla de la Lola i que havia posat una taula al pati, just davant la porta, per vendre unes “paletas”, que vaig entendre que eren caramels. Em va sorprendre l’esperit emprenedor que ja mostrava amb 10 o 11 anys que tenia. Es va quedar allà asseguda amb la taula i un paper penjat al portal on posava: “Se venden paletas”.

Vaig estar una estona al pati amb els nens, doncs feia ben poc que els coneixia però ja em tenien certa estima i m’anaven explicant el què feien, i després vaig tornar a casa amb l’Emma.

Cap a les 20h en Chicho havia d’anar a comprar i li vàrem donar diners perquè comprés un pack gran de cerveses per mi, doncs quasi cada dia me’n prenia una abans de dinar. Mentre en Chicho anava a comprar vam anar a casa seva on estaven la Lola i els nens per esperar-lo. Però tan bon punt va arribar, va treure una cervesa per a cadascú i unes patates amb salsa picant, és clar, per lo que ens vam quedar allà xerrant una estona i mirant i escoltant videoclips a la TV, doncs abans de que arribés en Chicho ens havíem menjat uns dibuixos que estaven mirant en Marlon i la Daira i que es deien The loud family, tot i que la veritat és que eren força divertits.

Jo pensava que prendríem una cervesa i ja marxaríem, però en acabar-la, ràpidament en Chicho ja en va treure una altra per cadascú. A mes ens va portar uns tacos que havia comprat per lo que ja es donava per entès que ens quedàvem allà a sopar. Els tacos eren d’un restaurant on encara no n’havia menjat i estaven realment bons, doncs portaven mes ingredients que altres, entre ells pinya. La veritat és que tot plegat no ho teníem previst però no pintava gens malament. Bona companyia, bon menjar i molta cervesa.

Vam menjar-nos els tacos i en Chicho va treure mes cerveses per tots. I així vam anar prenent cerveses mentre escoltàvem i miràvem, primer, videoclips, i després, karaoke… Si, una altra vegada… Per sort ara sense micro i en alguns casos cantant entre tots 4, per lo que no vaig haver de cantar cap cançó jo sol com el dia anterior a casa de la Chely. Be si, vaig cantar la de Tequila…

I així vam seguir fins que es varen acabar els 24 quintos de la caixa acabada de comprar! 6 quintos de mitja cadascú… Els nens ja feia estona que eren a l’habitació, doncs ja eren les 12 de la nit passades havent estat quasi 4 hores menjant, bevent i cantant.

Finalment l’Emma i jo vàrem marxar però en Chicho i la Lola es van quedar a seguir bevent i cantant, de fet, quan ja érem a casa encara els vàrem escoltar cantar i cridar una bona estona des del menjador. Era molt tard però això no era cap problema tot i que se’ls escoltava des de bona part del carrer.

Abans d’anar al llit jo encara vaig menjar alguna cosa mes ja que només havia menjat 5 tacos i ja feia una bona estona, i em resulta molt difícil dormir si tinc una mica de gana. Després vam descansar una estona, vam mirar Netflix i cap a la 1 vam anar a dormir.

Un dia mes amb la família de l’Emma amb la que cada vegada m’hi sentia mes còmode. Eren molt bona gent, treballadors i sabien divertir-se quan calia. El que havia de ser una tarda tranquil·la va acabar sent una agradable trobada amb tacos, moltes cerveses i karaoke.

Skip to content