Aquest dia ens vam despertar quasi a la mateixa hora i de fet força tard, quasi a les 11, doncs el dia anterior havíem anat a dormir a les 3 passades. A diferència d’altres dies, aquest si que recordava força el que havia somniat, i va ser un somni estrany, com si estigués en una barreja d’Edimburg, Noruega i Toronto, suposo que perquè al cap de 4 dies ja marxava cap a Toronto. L’Emma fins i tot va apuntar algunes coses que havia dit mentre somniava no sé ben be amb quin objectiu.

I com sempre, cafè, diari, correus, etc. Després una estona al llit amb l’Emma mentre ella de tan en tan anava gestionant coses del viver i després a decidir on dinaríem tot i que ja teníem mig clar que seria a l’Estampida, un restaurant força car però amb menjar molt bo.

Després em va repassar una mica el cabell, senyal que ja cada vegada em quedaven menys dies a Tuxtepec i després a prendre un altre cafè. Finalment vam decidir d’anar a dinar a l’estampida cap a les 16h per agafar gana ja que allà almenys s’hi ha d’anar amb gana i gaudir be del dinar.

Mentre ella es dutxava jo em vaig prendre una cervesa mentre segui treballant fins cap a les 15:30h que vam marxar primer a una obra propera ja que l’Emma volia parlar amb el jefe d’obra per tal que li fes un pressupost per als apartaments que volia fer al pis de dalt de casa seva.

Vam anar cap allà. La calor era insuportable, de fet em semblava el dia mes calorós des de que estava a Tuxtepec que ja és dir. En uns 5 minuts vam arribar-hi, vam entrar i vam parlar amb el jefe d’obra. Tots els paletes, uns 6 o 7 se’ns van quedar mirant i fins i tot escoltant, doncs era l’Emma la que parlava i suposo que els estranyava una mica. Va explicar-li una mica el que volia i van quedar per dissabte, dos dies després cap a les 15:30h per tal que anés i li fes un pressupost. Ens vam acomiadar i vam agafar un taxi per anar a l’Estampida on vam arribar-hi cap a les 16h.

Al contrari del que em pensava, estava força ple. A mes si que era el restaurant que jo li deia a l’Emma des de feia dies però que pensava que estava prop de casa seva, però no, estava molt lluny, realment estava equivocat en quant a l’ubicació.

Jo vaig demanar chicharrón de formatge amb huacamole d’entrada i tots dos Arrachera Tampiqueña, que era un bistec de vedella amb salsa de frijoles, huacamole, patates fregides i latan fregit. El plat costava quasi 200 pesos, uns 9€, però estava realment bo. La carn molt ben feta, molt tendra i molt sabrosa, de fet la mes bona que havia menjat mai a Mèxic i amb molt de temps en general.

El chicharron de formatge també estava boníssim i la primera vegada que el provava, doncs ja havia menjat chicharrón abans però no de formatge. Aquest era un d’aquells dinars que gaudeixes molt i que recordes encara mes.

L’Emma no es va acabar tot el bistec però jo si em vaig acabar tot lo meu. Era força tot plegat però estava tot tant bo que no vaig tenir cap problema en menjar-m’ho tot. Això si, la factura final va ser de quasi 500 pesos, uns 23€ entre tots dos. Un preu car per ser Mèxic però no deixava de ser el preu d’un menú normal a Barcelona, i aquest dinar de normal no en va tenir res.

Vam pagar i vam marxar. Abans d’agafar un taxi vam anar a un Oxxo que estava a pocs metres a comprar ja el tabac que necessitaria per la resta que em quedava de viatge que només era una setmana i mitja mes. Després ja vam agafar un taxi que vam compartir amb una altra dona que hi havia per allà i vam anar cap a casa on hi vam arribar cap a les 17h. De seguida ens vam estirar mentre miràvem Ozark però no vam tardar ni 10 minuts en adormir-nos.

Jo em vaig despertar quasi a les 20h, doncs quasi sempre dormo com a mínim dues hores i mitja, i l’Emma ja estava desperta, també com sempre. Va entrar però sense fer soroll ni molestar-me doncs ja sa que de la migdiada em desperto de molt mal humor i ja va amb molt de compte d’almenys no dir-me res ni despertar-me mes.

Vaig mirar el portàtil i vaig veure que la connexió fallava. Ja vaig suposar que seria perquè l’Emma no havia pagat i ja l’havien tallat. Sempre tarda uns dies en pagar doncs la factura no va domiciliada sinó que s’ha de pagar per telèfon o no sé com, en qualsevol cas un merdé.

Després ella va venir i m’ho va confirmar. Així que va anar a casa d’en Chicho, va fer una foto al router i ens vam connectar a la seva xarxa. EL problema era que no arribava a tot arreu de la casa per lo que no podíem veure la TV i el portàtil no es connectava, només el mòbil.

De totes maneres jo ja quasi que havia fet tot el que havia de fer que necessités Internet per lo que vaig aprofitar per escriure el diari mes estona de lo normal i avançar una mica mes. Ella també va treballar una estona en el seu portàtil ja que havia de fer coses de l’escola que ja començava en pocs dies. I així vam estar fins quasi les 23h que vam anar al llit primer a xerrar uan estona i després a jugar una estona mes, doncs la TV no la podíem veure.

Ella ja va dir que no soparia, doncs tot i que ja feia 10 hores que havíem dinat, la veritat és que havíem dinat molt be i fins i tot jo encara no tenia gana. Vaig esperar fins quasi les 3 de la matinada per aixecar-me quan l’Emma estava ja mig dormint i vaig anar a sopar. Un pot de pasta deshidratada i la carn que l’Emma no s’havia acabat a l’Estampida. I després ja si que vaig anar a dormir, doncs ja eren les 3:30h.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: