Em vaig despertar quasi a les 10 del matí després de dormir les quasi 8 hores de cada dia. Aquest dia l’Emma volia anar al viver tot i que no sabia a quina hora. Jo em vaig aixecar, em vaig prendre el cafè, vaig escriure el diari, vaig mirar correus i finances, que per cert, eren dies molt bons i en què tot em sortia molt be i vaig ja acabar de preparar les “guies” de Toronto, Cataractes del Niagara i Dublin que ja feia 3 o 4 dies que preparava. Es podria dir que ja ho tenia tot preparat per seguir el viatge.

Després del primer cafè, també com quasi sempre, vaig anar una estona al llit amb l’Emma doncs sempre li costava molt aixecar-se. Vam estar xerrant una estona, ella explicant els seus somnis estranys i llargs de cada dia i que encara em sorprenia per com es recordava tant.

Després ella ja es va començar a preparar per anar al viver mentre jo em prenia un segon cafè seguint amb el que ja estava fent abans. Cap a les 14h ella va marxar cap al viver i jo em vaig quedar sol a casa.

Cap a les 15:30h vaig anar a dinar uns tacos de carn de porc picada, salsa de frijoles, formatge i salsa d’aguacate picant. Cap a les 16h va venir l’Emmanuel a buscar xoriç ja fet que crec que era d’ells, i que per cert, va estar picant a la porta i cridant com un desesperat fins que no hi vaig arribar a obrir.

Després jo ja vaig anar a fer la migdiada esperant que l’Emma arribaria cap a les 18:30h i que per tant tindria dues hores llargues per dormir que normalment és el mínim que necessito.

Però va arribar força abans del que m’esperava, de fet una hora abans, a les 17:30h. Quan va arribar em vaig despertar ja que va fer força soroll i ja em vaig aixecar tot i fer poc mes d’una hora que dormia. Quan em vaig ben despertar em va estar explicant coses del viver ja que tenia una comanda de rosers pendent que li havien fet i que per mi aquelles comandes eren dels millors negocis que feia, doncs quasi no necessitava ni viver ni treballador per a fer-los. Aquell mes estava sent fluix però suposo que per tots les negocis en un mes d’agost, doncs molta gent està de vacances i ja mes pensant en la tornada a les escoles que suposa una despesa important. Almenys semblava que les coses amb en Jesús, el seu treballador i exmarit, anaven força be i ja no discutien tant. En Jesús tenia molts defectes però almenys era un bon treballador, bon venedor i expert en plantes, per lo que a l’Emma li convenia està be amb ell i que ell es volqués tot lo possible en el viver.

Jo em vaig prendre un altre cafè i vaig seguir amb les meves coses mentre seguíem xerrant amb l’Emma que estava estirada al llit i amb el mòbil tota l’estona, doncs realment parava poc de mirar missatges i atendre trucades de possibles clients. La veritat és que se li donava molt be vendre, contactar amb proveïdors, parlar amb els clients, etc., coses que a mi em costaria molt de fer.

Cap a les 21h l’Emma va anar a casa d’en Chicho a fer uns hotcakes amb pasta que ja havíem comprat, doncs a casa no teníem gas, i cap a les 22h va tornar amb els hotcakes i un matahambre que ens havia comprat en Chicho per ella i per mi, i a mes un matahambre que es veia boníssim, molt mes que el del Bug’s. Dels 10 o 12 hotcakes que va fer a mi me’n va quedar un i mig, doncs la resta els va acabar donant als nens, de fet en Marlon i la Daira van venir fins a l’habitació nostra a buscar-los. En fi, a canvi teníem un bon matahambre per sopar en un dia que no sabíem què sopar.

La conta de Netflix de l’Emma estava temporalment deshabilitada per no haver pagat, per lo que des del PC va tancar la sessió a tots els dispositius i ens vam connectar a la meva conta per poder seguir veien Ozark, això si, ara en versió espanyola i no mexicana.

El matahambre me’l vaig menjar quasi tot jo, de fet l’Emma es va fer només 3 o 4 tacos i jo almenys 20. Vaig menjar moltíssim.

Eren les 23:30h quan acabàvem de sopar i jo en aquell moment no tenia prou son per dormir, per lo que tenia quasi ja claríssim que mes tard m’aixecaria a ressopar alguna cosa.

Vam anar al llit a seguir mirant Ozark durant una o dues hores fins que vam acabar jugant una estona. I finalment jo ja no em vaig tornar a aixecar per prendre llet o menjar mes, ja eren les 3 de la matinada i ja tenia prou son com per anar a dormir.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: