Ens vam despertar cap a les 7 del matí després de dormir les 8 hores de rigor. Aquesta era la primera nit que passava a casa l’Emma i la veritat és que hi vaig dormir molt be. El barri és en general silenciós i te aire condicionat a l’habitació, per lo que vaig dormir sense despertar-me ni una sola vegada.

Primer vaig anar a fumar un piti i després ens vam estirar una estona al llit a xerrar. Amb l’Emma parlem de qualsevol cosa però en moltes ocasions del que hem somniat. A l’Emma li agrada comentar els somnis que ha tingut i mes si son estranys, com solen ser tots els somnis, doncs poques vegades els trobem cap sentit.

Vam estar prop d’una hora comentant els somnis i de lo be que havia anat el dia anterior fins que em vaig aixecar per prendre el cafè de cada matí mentre mirava correus, temes de finances i escrivia aquest diari durant una hora mes aproximadament. Aquestes son coses que intento fer sempre, estigui o no de viatge, doncs només necessito una hora per portar al dia el diari i altres temes mes econòmics. Fent-ho així puc passar-me mesos de viatge sense que quasi afecti a la meva situació profesional. Això si, ha de ser una o dues hores cada dia.

Després ens vam dutxar i vestir per sortir al pati que comparteixen l’Emma i els seus veïns, que son el seu germà i nebots. Vam estar amb l’Emmanuel, en Caleb, el Marlon i la Daira que estaven pel patí jugant. El pati és força gran per lo que tenien molt d’espai per jugar i fins i tot anar en bici. Nosaltres estàvem mes aviat a dins de casa però els veiem per la finestra, doncs a fora ja hi començava a fer molta calor.

Mes tard vaig anar a comprar alguna cosa al mini súper de la cantonada, al costat de casa, i mes tard l’Emma va demanar per telèfon el dinar. Vam demanar cochinillo a la cubana, que és porc fet a la llenya, travessat amb un pal de bambú i anar-li donant voltes fins que es fa. Després es banya en una salsa d’all i tot plegat queda molt bo. Ja el porten trossejat per lo que molts trossos no cal ni tallar-los. Veure com el fan és tot un espectacle.

Al cap d’uns 30 minuts el varen portar i ens el vam menjar allà a la casa amb la salsa picant que sempre donen, salsa verda de xile. L’Emma mai se’n posa però jo cada dia me’n poso una mica mes. Cada dia era una mica mes tolerant a les salses picants de Mèxic.

El que no pot faltar tampoc, en tot menjar mexicà, son les tortillas. Sigui el que sigui sempre s’acompanya amb tortillas i de fet molts mexicans ni tan sols utilitzen coberts, simplement utilitzen la tortilla per agafar una mica de carn i tot cap dins.

En acabar vam anar al llit a fer la migdiada com jo feia quasi cada dia, i de fet l’Emma també tot i que ella no dormia tanta estona com jo. Ella en mitja hora ja s’aixecava però jo sempre tardava almenys dues hores i mitja. No puc dormir menys.

Al despertar-me vam estar una estona al llit xerrant, com fèiem quasi sempre al despertar-nos. Jo soc mes de prendre el cafè força ràpid però evidentment tots dos ens adaptàvem un a l’altre i per tan estàvem primer una estona xerrant i després jo em prenia el cafè que em prenc sempre quan em desperto, sigui pel matí o després de la migdiada.

Al cap d’una hora ella em va preparar el cafè, no perquè jo volgués sinó perquè a ella li feia certa il·lusió, així que quan tardava una mica ella aprofitava i me’l preparava ja que sabia que a mi no m’agradava massa que ho fes, doncs no crec que m’hagi de fer res que jo pugui fer perfectament. Així que mentre jo engegava l’ordinador ella ja sabia que després aniria a fer-me el cafè i ja el preparava sense que me n’adonés. La veritat és que si m’agradava el fet que ja sabés tant be la meva rutina i que no només la respectés tant sinó que a mes hi participés preparant-me el cafè.

I com sempre faig, a mirar correus i a escriure el diari mentre em prenia el cafè i l’Emma estirada al llit mirant el mòbil i comentant alguna cosa de tan en tan. Aquesta estona prefereixo passar-la sol i concentrat, tot i que passar-la amb l’Emma m’agradava mes del que en un principi pensava. Per una banda ella sap lo concentrat que estic i ja procura no interrompre’m, però a la vegada, de tan en tan m’agradava descansar i xerrar una estona amb ella o almenys veure que estava allà.

Per la tarda vam estar per casa amb els nens fins que varen arribar en Chicho i la Lola, que de fet fins el dia anterior se suposava que ja no estaven junts però l’Emma i jo vàrem suposar que ja ho estaven de nou ja que els fills de la Lola estaven allà i la Lola mes tard va arribar i es va quedar a casa d’en Chicho. Així que, en el meu segon dia a Tuxtepec, els veïns es varen reconciliar i ja teníem de nou els 4 nens jugant pel pati.

Encara, sobretot jo, no teníem gens de gana per sopar però ja vam demanar el sopar al mateix restaurant on havíem sopat el dia anterior ja que eren les 21h i si tardàvem massa mes es quedarien sense carn tal com va passar el dia anterior a les 22:15h..

Vam demanar menjar per tots, és a dir, Chicho, Lola, els nens, l’Emma i jo. Ells varen demanar una pizza, l’Emma 5 tacos el pastor i jo 10 tacos el pastor i un Mata hambres, que en aquell moment encara no sabia que era però segons l’Emma era semblant al Suizo que m’havia menjat el dia anterior. Ens van dir que ho tindrien en uns 40 minuts, per lo que vam esperar fins aleshores i l’Emmanuel i jo vam anar a buscar-ho.

Quan hi vam anar era la primera vegada que l’Emmanuel i jo parlàvem una estona, doncs ja l’havia conegut el dia anterior a la festa d’en Marlon però no havíem parlat. Em va semblar un noi molt educat, amable i bona persona. Em va caure realment be. La veritat és que jo estava una mica nerviós doncs suposo que volia intentar caure’ls be tot i que tenia clar que la millor manera d’aconseguir-ho era sent jo mateix, doncs no haig de canviar per poder caure be a algú. I de fet vam tenir una conversa molt amigable tota l’estona.

Quan vam arribar al restaurant el menjar encara no estava, vam haver d’esperar ben be 10 minuts mes i això que ja havien passat els 40 minuts. Realment és un restaurant que te molta clientela i estaven una mica saturats.

Finalment ens van donar la pizza, els tacos i el mata hambres. Jo calculava que lo nostre fossin 70 pesos i en van ser 100. En aquell moment em va estranyar però mes tard quan vaig veure com era el mata hambres ho vaig entendre.

Jo encara no tenia gana però quan vam arribar a casa l’Emma ja estava a casa d’en Chicho i ens va avisar a l’Emmanuel i a mi perquè hi anéssim amb el menjar. Quan hi vam arribar ja estaven tots preparant la taula per sopar tots 8.

Jo seguia sense massa gana però evidentment m’hi vaig quedar per menjar el que pogués i el que em sobrés menjar-m’ho mes tard ja a casa l’Emma. En qualsevol cas estava rodejat de bona gent amb ganes de saber mes sobre els motius que m’havien portat fins allà.

Vam seure a la barra els 4 adults i l’Emmanuel i jo em vaig menjar el mata hambre. Pensava que seria com el Suizo però no, això era molt mes complet, tenia un munt de tortillas i molta mes carn, per lo que de tacos ja no en vaig menjar cap.

L’Emmanuel va guardar i recollir pràcticament tot el que hi havia a la taula, em va semblar un noi veritablement molt ben educat. Per una altra banda, en Marlon estava buscant el carregador de la tablet i pensava que estava per on jo estava, i per preguntar-me si estava per allà es va referir a mi com a “tio”… per estar amb la seva tia política Emma.

Tots varen marxar menys l’Emmanuel, en Caleb i jo. Vam estar una estona xerrant i l’Emmanuel va treure la guitarra, doncs ja feia un any que practicava molt i la veritat és que tenia un bon nivell per fer només un any. A mes te força bona veu per lo que és un plaer escoltar-lo cantar i tocar.

Sabia tocar moltes cançons de molts cantants. Des de Despacito a XXXXX passant per temes de Mecano. Vam estar uns 30 minuts escoltant i cantant fins que va arribar l’Emma que havia anat a rentar a mà algunes peces de roba meves aprofitant que no la veia, doncs ja sabia que si la veia no la deixaria, així que quan jo estava despistat ella d’amagototis em rentava la roba…

Així que cap a les 22:30h ens vam acomiadar dels nens i vam tornar a casa l’Emma. Vam estar una estona mirant Netflix, de moment pel·lícules, i quan ella es va quedar adormida, cap a les dues de la nit, jo vaig anar a menjar un parell de tacos dels que havia deixat al sopar, doncs em costa molt anar a dormir quan fa tanta estona que he sopat.

I cap a les 2:30h si que ja em vaig estirar i no vaig tardar massa en quedar-me adormit acabant així un segon dia en el que coneixia part de la família mes pròxima de l’Emma i on semblava que hi hauria una bona relació. En aquestes ocasions no puc deixar de pensar en la quantitat de gent interessant que hi ha al mon per poder conèixer i passar una bona estona com la que havia passat jo aquell dia amb gent totalment desconeguda fins aleshores.

Skip to content