Em vaig despertar a les 6 del matí després de dormir les 8 hores de rigor però despertant-me per la nit mes vegades del que seria normal degut suposo a la calor. Tot i el ventilador la calor és terrible, de fet quasi que l’aire del ventilador és calent.

Em vaig prendre el cafè, em vaig dutxar i vaig mirar com anar el mes a prop possible de l’illa de XXXXXX, un dels llocs mes fotografiats de Tailàndia i que queda al nord-oest de Koh Tao, a uns 3km del meu hotel, per lo que hi aniria caminant, doncs nomñes hauria de fer-ne 2 ja que no tenia intenció d’arribar fins la mateixa illa, sinó a la part de la costa que quedés mes a prop.

A les 8 del matí ja vaig sortir per evitar la calor extrema del migdia, tot i que a aquella hora ja feia molta calor. Vaig sortir al carrer de vianants de davant l’hotel i vaig caminar en direcció nord, passant per la resta de ressorts i restaurants que encara no havia vist fins arribar a la carretera, doncs aquell el carrer de vianants allà ja acabava i donava directament a la carretera que passava a recórrer junt a la platja. Però és clar, la carretera, tot i ser nomñes d’un carril per sentit, quasi no te voral i no està massa pensada perquè hi caminin vianants, de totes maneres s’hi podia anar ja que espai n’hi havia una mica, passaven pocs cotxes i els que passaven ja es preocupaven d’apartar-se una mica.

I així vaig recòorer els 2km, una mitja hoora llarga des de la sortida de l’hotel. Evidentment ja vaig suar tot el que podia suar quan arribava al punt que mes a prop queda de l’illa XXXX però encara estant a l’illa de Tao.

No es veia tant be com pensava, una llàstima, tot i que la vaig poder veure. Vaig pujar per un caminet que semblava que anava a un punt mes alt però quedava tallat ja que conduïa directament a un hotel en construcció. Tot i així valia la pena per la vegetació d l’entorn i els penya-segats d’aquella zona de l’illa. A mes m’havia allunyat de la zona mes turística de l’illa per lo que vaig poder veure per fi algo de vida local, per cert, molt sorprenent. Cases de fusta encara mes precàries que les que havia vist a Koh Lanta, cosa molt sorprenent veient com ñes la zona tur´sitica de l’illa, doncs a menys de 2km la cosa canvia totalment. De fet hi havia alguna casa que ni tan sols tenia parets i veia com els propietaris agafaven l’aigua d’alguna espècie de font natural que queia de a muntanya. Si als hotels ja els costa tenir aigua corrent, no vull ni imaginar el que els deu costar als habitants de l’illa.

Al cap d’uns 30 minuts de ser per la zona vaig emprendre el camí de tornada, que havia de ser per la mateixa carretera, doncs no n’hi ha cap altra, per lo que veuria el mateix que ja havia vist. És lo que hi ha.

El camí de tornada, com ja em solia passar, se’m va fer mes urt, suposo que per ja saber quant de tros era. Pel camí, poc abans d’arribar a l’hotel vaig comprar una cervesa per prendre a balcó de l’habitació on s’hi estava mes fresquet i després dutxar-me altra vegada.

Vaig arribar a l’hotel cap a les 10:30h, i tot i que encara era aviat per prendre una cervesa, jo ja feia hores que estava despert i amb aquella calor no venia de gust res mes que una cervesa ben freda. A mes prendre’s una cervesa al balcó del bungalow era un plaer difícil de descriure.

I cap a les 11 del matí ja anava a dinar, o mes aviat un esmorzar-dinar. De fet els tailandesos a les 8 del matí ja estan menjant-se un plat com el que a Catalunya ens mengem a les 2 del migdia per dinar, per lo que tots els restaurants ja tenen la cuina preparada des de bon matí per donar-te un bon plat d’arròs amb carn o el que vulguis, ja que de fet és lo normal.

Vaig anar al mteox lloc on vaig dinar el dia anterior per la seva relació qualitat-preu, a mes ben situat, al mateix carrer de vianants de sempre i a prop de l’hotel. Aquesta vegada vaig demanar arròs estil basil amb pollastre, ou i verdures. l’estil basil és una manera que tenen de fer l’arròs el qual queda com enganxat però no pastós, de fet queda granyal i molt bo. És igual com el fan a llatinoamèrica, almenys a Mèxic, Equador o Perú. És mes, l’únic lloc on he vist que es fa diferent és a Espanya.

Tot plegat estava molt bo i picant com sempre. Aquesta vegada 80 bats. Ja lluny quedaven aquells plats per 40 bats. En acabar vaig tornar a l’hotel a fer la migdiada fins cap a les 14:30h que em vaig despertar.

Em vaig dutxar, vaig prendre un cafè i vaig aprofitar per deixar constància com a valoració a Booking, que l’hotel de Bangkok, el New Siam I, em va cobrar 45 bats mes per dia per haver arribat un dia tard de la data pre`viament reservada, degut a un endarreriment en el vol de Norwegian. Tan els va donar que la resta de la reserva fos la mateixa, per fer el check-in un dia mes tard, 6 dies a 45 bats mes per dia.

Després vaig sortir a passejar per la platja com el dia anterior però aquesta vegada des de l’alçada de l’hotel i cap al sud. Aquesta part de la platja també és molt maca i amb resorts i restaurants a primera línia.

A aquesta hora era molt mes agradable passejar, doncs el sol ja no picava tant tot i estar mes sobre la platja, doncs en dues hores ja s’amagaria darrere el mar.

Cap a les 18h vaig comprar una cervesa al 7eleven i me la vaig prendre assegut a la platja ja veien el sol ben a prop del mar. Aquest dia era el que mes probabilitats hi havia de veure la posta des de que estava a Tailàndia.

Però com sempre els núvols prims a l’horitzó anaven tapant i destapant el sol.

Em va semblar que hi havia marea i que era alta, doncs hi havia menys tros de platja que el dia anterior. No sabia que en aquella zona hi havia marees i quan no estàs a costumat a veure’n fa certa gràcia. I a mes això feia que encara hi hagués mes metres daigua poc profunda, de fet hi havia gent prenen el sol a 10 metres endins del mar, doncs tot i ser a uns 10 metres l’aigua no tenia ni un pam de profunditat.

Cap a les 18:20h vaig buscar un lloc per seure i allà em vaig quedar ja per veure el tram final de la posta de sol, que anava apreixent i desapareixent darrere els núvols prims. No era l’únic admirant un dels espectacles naturals mes facils de veure, altres persones s’anaven aplegant per veure els últims minuts de claror diurna.

El sol va aprèixer uns minuts d’entre els núvols però a les 18:40h, 20 minuts abans de la posta total darrere el mar, ja va quedar amagat pels núvols prims i ja no va tornar a aperèixer. Aquest era el dia que mes a prop va estar de veure’s la posta fins al final però tampoc va ser possible. Almenys la imatge va ser prou bona i el paissatge molt bonic. Em quedava una posta de sol mes a Koh Tao, a veure si l’endemà s’acabava de veure completament.

I després a fer una última passejada pel carrer dels vianants fins cap a les 19:30h que ja vaig tornar a l’hotel per sopar i intenta escoltar notícies, tot i que era molt complicat per lo dolenta que eras la connexió a Internet, molt lenta i de tant en tant es tallava diretament. En fi, ja se sap.

Cap a les 20:30h sopava i poc després a dormir sense problemes gràcies a la caminada que havia fet aquell dia i haver-me despertat a les 6 del matí.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: