Em vaig despertar a les 6:45h començant així el dia en el què tindria probablement el trajecte mes llarg del viatge, doncs el pròxim llit on acabaria dormint seria a Tuxtepec, Mèxic, on hi arribaria a les 23h del dia següent, per lo que encara em quedaven unes 40 hores per arribar-hi des de Honolulu on era ara. El trajecte constaría de dos vols amb escala a Los Ángeles i un bus des de Ciutat de Mèxic a Tuxtepec en un trajecte d’unes 8 hores. El vol sortia a les 15:00h per lo que volia sortir del hostel entre les 10:30 i 11 del matí.

El vol ja el tenia reservat des de quasi 6 mesos abans de l’inici del viatge amb una agència grega i per 316€.

Quan em vaig aixecar vaig veure que hi havia un altre noi a l’habitació. Havia fet el checkin la nit anterior quan ja estàvem tots dormint i, almenys jo, ni m’havia assabentat. Això és tenir respecte pels altres.

Em vaig dutxar i vaig anar a prendre el primer dels dos cafès que em prendria abans de marxar mentre mirava correus i escrivia el diari. A les 8:30h vaig anar a acabar de guardar-ho tot a la maleta i a posar el mòbil a carregar. A les 9:30h un altre cafè mentre acabava de mirar tots els correus i alguns tipus de canvi que m’interessaven per si podia canviar a algun lloc els ringgits malais que em quedaven. Mirava tan els tipus de canvi respecte el dòlar i el peso mexicà. I a les 10:30h última repassada a l’habitació per tal de no deixar-me res, em vaig acomiadar del noi francès que havia arribat el dia anterior i que era l’únic a l’habitació i ja vaig anar a fer el checkout. A diferència del checkin quan em varen fer un munt de preguntes i explicacions, ara tot va ser molt mes ràpid. Simplement havia de portar els llençols i la tovallola a la recepció i ja podia marxar.

Així doncs cap a les 10:30h m’acomiadava dels coneguts del hostel i iniciava el trajecte d’unes 36 hores fins a Tuxtepec, fent parades a Los Ángeles i a Ciutat de Mèxic.

Fins l’aeroport de Honolulu hi aniria amb el bus públic, que n’hauria d’agafar dos. SI tot anava be en poc mes d’una hora ja podria arribar-hi. Primer hauia d’agafar el número 6 que passava pel carrer de sota del hostel on hi arribaria en 3 minuts caminant per lo que m’anava perfecte. Ja vaig sortir tenint en compte l’horari que deia Google Maps i que efectivament es va complir prou be, doncs en principi passava a les 10:30h i va passar a les 10:33h.

Vaig comprar un pas per un dia ja que tenien el mateix preu que els dos busos que hauria d’agafar, i d’aquesta manera no hauria de pagar mes si m’equivocava o havia d’agafar un tercer bus pel motiu que fos. A mes vaig aprofitar per pagar amb tota la morralla que tenia, que era molta, i ja em vaig quedar només amb $3,25, per lo que em vaig tenir prou amb els $74 en efectiu que portava de casa, doncs a Hawaii no vaig canviar res ni vaig treure efectiu de cap caixer. Tota una proesa allargar els $74 durant 4 dies a Hawaii.

Al cap d’uns 30 minuts d’anar en el bus número 6 vam arribar a la parada on havia de baixar i caminar uns metres fins a l’altra parada on agafaria el bus 20 i que ja em deixaria a l’aeroport. En aquella parada em va semblar que un avi que hi havia allà assegut s’estava fumant un porro, i això que a les parades està prohibit fumar, qualsevol cosa és clar… A mes s’estava bevent una cervesa i m’estranya que als EUA es pugui veure cervesa pel carrer.

El 20 va tardar uns 20 minuts en arribar, per lo que eren les 11:20h quan hi pujava. A mes anava completament ple així que em va tocar estar bona part del trajecte de peu i enllaunat com una anxova. Almenys ja veia gent amb maletes senyal de què anàvem directament a l’aeroport. Realment fàcil i barat arribar a l’aeroport des del centre de Honolulu.

Cap a les 12h arribava a l’aeroport sense cap problema mes que un petit endarreriment i amb temps suficient per anar a fer el checkin i passar el control de seguretat. El bus ens va deixar a la terminal 1. Jo en aquell moment ni tan sols sabia que hi havia dues terminals ni a quina havia d’anar. De fet, el que coneixia de l’aeroport de Honolulu era el que havia vist a l’arribada, i la veritat és que no em vaig fer una bona idea de com era. L’aeroport era molt mes gran del que m’esperava i tenia les dues terminals tot i que per sort estaven una al costat de l’altra. Allà a la 1 veia que hi havia 4 lobbies, un d’ells per vols internacionals, així que vaig pensar que hauria d’entrar a aquell. No ho tenia gens clar però el que si tenia clar era que aquella no era la terminal a la que havia arribat.

Abans d’entrar em vaig menjar els sandvitxos que portava assegut en un banc just davant les portes d’entrada a la terminal i després vaig anar a buscar la zona per fumar, però després de recórrer tota la zona de davant les portes i on normalment hi ha una petita zona de fumadors, no vaig veure que enlloc es permetés fumar. Finalment, quan portava 10 minuts buscant, vaig veure el típic cartell de permès fumar però que assenyalava al pis de baix. Ja havia vist que a baix hi havia alguna cosa però des d’allà semblava un pàrquing, per lo que no li havia prestat mes atenció. Però ara que segons el cartell la zona de fumadors estava a baix, vaig buscar les escales i vaig baixar ràpidament. I quan ja era quasi a la zona de fumadors em vaig adonar que acabava d’arribar al lloc on havia arribat el meu vol 5 dies abans. Estava a la terminal 2 i aquella era la que em coneixia, de fet ara mirés on mirés tot m’era conegut.

Vaig anar a fumar i quan ja tornava cap a la terminal 1 per anar a buscar on fer el checkin, vaig veure que allà a la terminal 2 també hi havia sortides internacionals. Estupendo, ara ja no sabia a quina terminal havia d’anar, doncs des de totes dues hi havia sortides internacionals, així que vaig anar a preguntar a un punt d’informació que ja em coneixia, doncs a l’arribada ja havia preguntat on hi havia un money exchange. Allà em van preguntar la companyia i al dir-los Delta em van dir que era allà, al lobby 7 de la terminal 2. Doncs menys mal que vaig buscar un lloc per fumadors i que vaig acabar preguntant perquè jo ja anava a entrar a la terminal 1.

Així que vaig anar fins al lobby 7 que estava literalment 10 minuts caminant fins a trobar els mostradors de Delta. Amb tot plegat ja eren les 12:30h i el temps de sobra que tenia s’esgotava ràpidament.

Li vaig dir a la dona que organitzava la cua que només volia fer el checkin i ella em va dir que podia anar a les màquines a lo que li vaig respondre que ja tenia un email infornant-me que el checkin l’hauria de fer amb un agent. Com si jo no sabés fer el checkin online o a les màquines…

Quan em va tocar, em van haver de fer un munt de preguntes, motiu pel qual no podia fer el checkin a la màquina ni de forma online. Per exemple havien de saber quants dies estaria a Mèxic, si tenia ja el bitllet de sortida o la direcció on em quedaria. Almenys la noia que em va tocar era molt amable, em repetia tot allò que no entenia i em va explicar molt be el que hauria de fer a Los Ángeles, on faria l’escala, doncs allà hauria de fer un altre checkin. Li vaig preguntar on estava la porta d’embarcament i em va dir que en aquella terminal, així que encara sort que vaig anar a fumar i vaig veure aquesta terminal, la 2, perquè sinó potser encara estaria a la 1 buscant el mostrador de Delta.

Amb tot plegat ja eren quasi les 13 hores per lo que al final tampoc vaig anar tant sobrat de temps. Vaig anar a fumar un piti i ja a passar el control de seguretat.

Com sol passar als EUA, hi havia un gos detector de drogues abans de passar el control. Tot plegat ho vaig passar sense que em paressin ni em fessin cap registre addicional. Per cert, que un cop passat el control em vaig trobar una bateria externa tirada a terra que molt amablement vaig donar a una agent del control. No sé si se la deurien quedar ells o la varen portar a algun lloc d’objectes perduts, en qualsevol cas en aquell moment em va sortir la vena amable i no me la vaig quedar. A mes jo ja en portava una que es veia millor i mes nova que aquella.

El camí fins a la porta d’embarcament també era força llarg, de fet tot l’aeroport era molt mes gran del que m’havia semblat a l’arribada, doncs només n’havia vist una petita part. La porta era la E3 i era allà on m’havien d’assignar el seient, quelcom que em passava per primera vegada.

Vaig estar allà esperant aprofitant que hi havia connexió a Internet fins cap a les 14:30h que vaig anar a preguntar al mostrador, i encara sort, perquè només ensenyar el bitllet ja em van donar el definitiu que tenien allà preparat amb el seient assignat, el 35C, la penúltima fila, i de fet l’última de la banda dels seients del A al C. A mes tenia la categoria Basic per lo que vaig haver d’esperar a que pugés tothom fins que només vàrem quedar els de Basic, uns 15, per a pujar. Això si, érem els millors, doncs quan ens varen cridar una dona va fer un Iuuujuuuuu! I tots rient pujant a l’avió.

Però no només em va tocar al final de l’avió sinó que a mes anava al costat d’una parella que portaven una nena de menys d’un any… Fantàstic.

El vol duraria unes 5 hores i mitja des les 15h a les 20:30h però sent a Los Ángeles les 23:30h, és a dir, hauria de passar la nit a l’aeroport ja que el vol cap a Mèxic sortia a les 7 del matí.

Durant les primeres hores la nena es va portar prou be, de fet es va portar millor del que m’esperava durant tot el vol tot i que cap al final ja plorava mes, però crec que no tant per ella sinó perquè els seus pares la volien fer adormir i ella no volia. Tota l’estona estava tocant la pantalla o mirant coses i mentre ho feia no molestava, era justament quan la bressolaven que plorava. La veritat és que se la veia molt activa i no va descansar en tot el trajecte.

Per la resta tot be i tranquil, fins i tot ens van donar beguda i snacks en dues ocasions durant el vol, que en el meu cas varen ser dos cafès i galetes. Menys mal tenint en compte que el vol costava uns 200€.

I a les 20:30h arribàvem a Los Ángeles tal com estava previst. Evidentment vaig tardar en baixar perquè estava a l’última fila, però almenys un cop abaix ja no feia falta passar cap control d’immigració, algo que sempre s’agraeix i mes estan als EUA.

Un cop a l’aeroport vaig sortir a fora a fumar un piti i el que em va sorprendre va ser que feia força fred, mes del que m’esperava, de fet em vaig haver de posar la jaqueta, com tothom. Crec que era el primer cop que em posava la jaqueta en tot el viatge. No envà estàvem en ple mes de juliol i per tan en ple estiu a l’hemisferi nord, on era ara.

En qualsevol cas aquesta era la primera vegada que posava els peus a Los Ángeles i tot i que no sortiria de l’aeroport, almenys podia veure una mica la fauna que hi ha en aquella ciutat i com estant encara en una ciutat americana, aquí la gent ja es veia ben diferent a Hawaii.

Vaig arribar a la terminal 3 i segons tenia anotat el vol a Mèxic sortia de la terminal 2, així que vaig anar fins la 2 on hi vaig poder arribar caminant, doncs les terminals estan totes seguides i en uns 5 minuts ja s’hi pot arribar. Vaig entrar i efectivament hi havia mostradors d’Aeromexico, la companyia amb la que volaria, i a mes, tot i l’hora que ja era encara hi havia una treballadora. Vaig anar a preguntar-li si el vol sortiria des d’aquella terminal i així m’ho va confirmar, tan el lloc com l’hora. Per primera vegada en tot el viatge podia parlar en espanyol, que després de tant d’anglès i tailandès la veritat és que s’agraeix.

Així que ja només em quedava esperar 4 hores a què obrissin els mostradors per fer el checkin i 3 hores mes fins la sortida del vol. Per sort i havia xarxa wifi oberta per lo que l’espera es va fer una mica mes soportable. Primer vaig avisar a la família de què ja estava a Los Ángeles i després vaig estar mirant correus i temes de feina, escrivint el diari o fins i tot mirant Netflix. Ja sabia que no podria dormir així que ni ho vaig intentar, a mes feia massa fred per l’aire condicionat com per ni tan sols intentar-ho.

Aquesta ja era la quarta o cinquena vegada que em tocava passar la nit en un aeroport i en cap de les ocasions anteriors havia aconseguit dormir mes de 5 minuts, per lo que aquestes alçades ja sabia que no feia falta ni que ho intentés. Entre la incomoditat de les cadires, la por a robatoris, la llum que mai s’apaga i la megafonia que tampoc mai s’apaga em resulta impossible de dormir-me a menys que estigui extremadament cansat.

Vaig sortir una estona fora de la terminal i tal com ja he comentat abans, només de passejar una mica per les afores de la terminal ja podia veure la diferència entre Hawaii i el continent, doncs aquí ja hi havia gent demanant-me tabac o almenys amb certa pinta que transmetia ben poca confiança.

Poc després de les 12 de la nit em vaig menjar les dues bosses de patates i el paquet de galetes que em quedaven. I després ja anar fent temps passejant per la terminal, connectat a Internet o descansant en una cadira fins cap a les 3:30h que vaig anar cap als mostradors d’Aeromexico on ja hi havia 5 o 6 persones esperant. Jo portava 6 hores en aquella terminal i encara no vaig ser el primer en posar-me a la cua…

Però allà no va aparèixer ningú fins a les 4:30h quan a la cua ja hi havia almenys 100 persones. Finalment van obrir els mostradors i vaig poder fer el check-in sense problemes, a mes ara ja no em van fer totes les preguntes pertinents per poder entrar a Mèxic doncs ja me les havien fet a Honolulu. Tot va anar molt ràpid i be tal com m’havia explicat l’amable treballadora de Delta.

Cap a les 5 de la matinada vaig anar a passar el control de seguretat que també vaig poder passar sense que em paressin ni em fessin cap registre addicional i directament cap a la porta 28 des d’on hauria d’embarcar.

I allà va tocar esperar una hora mes en un ambient completament diferent al que portava vivint en les últimes 8 hores. Aquí ja hi havia desenes de persones ben despertes i amb una cridòria important. Això si, quasi tots mexicans, és clar, cosa que em va fer sentir una mica mes a prop de casa després de tantes setmanes donant voltes pel mon i de fet haver fet ja mes de la meitat de la volta. Mèxic era el mes similar a estar a casa de tot el que havia visitat fins aleshores. Encara no era el final del viatge però si ja una nova etapa que començava aquí i ara.

A les 6:10h vam començar a embarcar. Jo era del grup 3 i, tenint en compte que del grup 1 quasi no hi havia ningú i del grup 2 no hi havia ningú, vaig embarcar quasi dels primers. I molt millor, ja que suposadament faltaria lloc per guardar tot l’equipatge de cabina per lo que m’interessava entrar ràpid i poder guardar la maleta almenys per davant meu per tal de no haver-me d’esperar a què sortís tothom de l’avió per poder-la agafar al baixar.

Vaig pujar dels primers. El meu seient era el 10F per lo que estava força a prop de la porta i a la finestra. I per sort aquesta vegada no em va tocar al costat de cap bebé, sinó tot el contrari, una noia que als dos minuts d’enlairar-nos es va adormir i ja no es va despertar fins l’aterratge. Un vol ben tranquil.

Jo en aquell moment ja portava quasi 24 hores sense dormir però tot i així no esperava que pogués dormir tampoc en aquest vol, doncs pràcticament no he dormit mai en un avió. Però en aquesta ocasió la son va poder mes i per sort vaig poder dormir una mica, que encara que fos poc va ser certament imprescindible. A les 7:30h em vaig quedar completament adormit sense ni intentar-ho fins cap a les 8:40h que em vaig despertar per sorolls a la cabina. Quan vaig obrir els ulls vaig veure que la resta de passatgers tenien l’esmorzar, de fet segurament em vaig despertar pel propi soroll que varen fer en repartir els esmorzars. I jo que portava un munt d’hores sense menjar res decent i quasi mai dormo en avions, justament m’adormo quan reparteixen l’esmorzar. Evidentment quan va passar una de les tripulants li vaig dir que no m’havien donat el menjar perquè estava dormint i que siusplau me’l portessin, cosa que varen fer de seguida. Tot i que de fet tampoc era tant com semblava, doncs era un croissant de pernil i formatge, un tros de xocolata i una espècie de compota de poma. Això si, em va venir tot molt de gust sobretot degut a la gana que tenia.

I havent menjat i encara amb molta son acumulada, no vaig tardar massa en quedar-me adormit novament i durant bona part del trajecte. Menys mal perquè el dia que tenia per davant seria llarg i cansat arribant al meu destí final cap a les 12 de la nit.

En aquest moment ja portava mes de la meitat del mon recorregut sense que hagués patit cap problema greu i ni tan sols vols cancel·lats. Algun endarreriment que em va anar molt be per la compensació econòmica però en general tot molt be. Ara ja estava en la segona part del viatge començant per Mèxic que per mi ja és zona coneguda i per on m’hi moc quasi com si fos a casa.

Skip to content