Em vaig despertar cap les 6h i per sort havia pogut dormir força bé tenint en compte que el xinès mal educat tornava a ser al seu llit dormint. El senyor de sota també però aquest ja sabia que no mol estaria. Amb el xinès no ho tenia gens clar. El senyor ja s’aixecava una altra vegada, no se, però quasi no dormia. Arribava l’últim i marxava el primer.

Aquest dia tocava visita el Kualoa Ranch en un tour. Aquest ranxo es on s’hi han gravat un munt de pells, que jo sàpiga almenys 20 o 25, entre elles les de Jurassic i Lost.

El Tour era a les 13:15h però com sempre hi recomanaven anar una hora abans. A més hauria d’agafar dos busos per tal de recórrer els 40km que hi havia des del hostel, doncs el ranxo queda a la costa nord de Oahu. I el fet d’haver d’agafar dos busos ja fa que hagis de sortir molt abans, doncs els busos passen cada 30 minuts i a vegades van amb endarreriment. Així que tenia previst sortir entre les 10:30 i les 11h.

I com cada matí, el cafè, els correus, les notícies i el diari fins cap a les 8h que em vaig dutxar. Però abans vaig anar al 7eleven a comprar sandvitxos per emportarme. Lo bo es que estan oberts 24 hores per lo que no Thas de preocupar de quan hi vas.

Després un altre cafè mentre seguia amb el diari ja que el dia 7 havia sigut molt llarg i el post doncs també, es clar. I cap a les 10:30h ja vaig anar cap a la parada del primer bus que estava una mica abans d’arribar al 7eleven, per lo que la tenia a 5 minuts caminant.

Alla ja hi vaig anar tenint en compte a quina hora passaria, doncs Google Maps ho indicava i a més tambe si anava endarrerit. Per lo que en menys de 5 minuts de ser allà ja va passar. Vaig comprar un 1Day Pass que valen $5,50 i permeten viatges ilimitats durant tot el dia. Es el mateix preu que valen 2 busos que ja són els que hauria d’agafar només per arribar al ranxo.

En el primer bus hi vaig estar poc més de 30 minuts i deixant-ne encara a Honolulu. Quasi al costat de la parada on vaig baixar ja havia d’agafar el següent, el 60, que segons Google Maps anava endarrerit i tardaria 30 minuts en arribar. Així que vaig seure i tot i que pensava esperar més, ja vaig començar a menjarme un dels sandvitxos.

Però el bus va arribar en uns 15 minuts com a molt, de fet no anava endarrerit. Tot just eren les 11h quan ja pujava al segon bus.

Aquest ja aniria per autopista un bon tram i sense parades fins arribar a un poble ja al nord. Mentre anaven per mautopista vam passar per un punt on hi havia hagut un accident per lo que portavem una estona de caravana tal com havia llegit a wiki Travel, doncs el problema era nustmebt aquest, ja que no hi havia altres carreteres alternatives per on poder desviar els cotxes i els embusos podien ser monumentals.

Al cap d’uns 30 minuts vam arribar ja en zones urbanes per lo que van començar les parades. Això sí, el paisatge era unic. El bus va anar pràcticament tot el camí per una carretera que transcorria a un metre de la platja permetent admirar les totalment. A més era la zona nord est, la que diuen la zona amb les millors platges, cosa que no l’estranya, doncs es feia difícil deixar de mirar per la finestra.

Cap a les 11:45h arribava a la parada del ranxo, doncs te una parada de bus. El ranxo està a tocar de la platja i al costat té un parc de gespa, palmeres i platja de sorra blanca i aigües turqueses. Simplement un paradís.

Ja abans de baixar del bus és podia veure la famosa muntanya que apareix en tantes Pèlis. Poder veure davant teu el que tantes vegades has vist per la TV és realment interessant.

Només baixar del bus vaig anar a la platja, doncs la tenia literalment a mig metre, i allà mateix em vaig acabar els sandvitxos. No podria haver mels menjat en un millor lloc, assegut a una platja paradisíaca quasi sol i contemplant el mar.

Cap a les 12h vaig entrar al ranxo a fer el checkin. Ja l’entrada es enorme i per arribar fins les taquilles tardes quasi 10 minuts, preludi de lo gran que es allò. Ja hi havia força gent a l cua per lo que hi vaig estar quasi 10 minuts. En arribar va ser molt ràpid, doncs ja ho tenia reservat i pagat per lo que només vaig haver d’ensenyar el passaport, em van donar una targeta i em van indicar on estar a les 13h.

Tot just eren les 12:10h per lo que vaig aprofitar per anar al Parc del costat del ranxo. Al final va anar bé arribar-hi tant aviat doncs vaig tenir temps per veure aquella passada de parc.

El Parc es enorme de gespa, amb palmeres i tot junt a una platja d’uns 2.metres d’ample i la muntanya darrere a uns 100 metres, fent que tot plegat sigui un paisatge pràcticament únic.

El vaig recórrer quasi tot de Dalt a baix, gaudint de la Tranquility, doncs estranyament hi havia en poca gent. A més a pocs metres de la platja hi havia una petita illa ben curiosa que ja era la guindilla a tot plegat. Vaig estar quasi una hora allà passejant i sem va fer curt.

Cap a les 12:50h ja vaig anar cap al ranxo que estava allà al costat. Vaig entrar ja vaig anar fins al punt on em va dir la noia de la taquilla i ja a hi havia, com no, japonesos esperant.

Cap a les 13:05h vam anar passant per comprovar que estaven a la llista, ens van fer una foto a cadascú davant dels busos i ens van repartir en 4 de diferents. Els busos eren molt autèntics, com els típics escolars però vells i sense finestres.

De conductora i guia ens va tocar una noia, la típica hawaiana, cosa que ho feia tot encara més autèntic ja que en almenys 1 dels busos el guia era un noi prim i Ros que semblava de Nova York més que de Hawaii. A més, com ja l’esperava, la noia era un espectacle. Ja va pujar cridant i animant l’ambient.

Havien d’anar en bus perquè el ranxo es tant gran que caminant hauriem tardar una hora només per arribar al lloc on es gravaven la major part de Pèlis. Primer vam fer una parada a un antic búnker de la segona Guerra Mundial construït lògicament pels americans i que dins encara conservava alguns dels instruments utilitzats aleshores, com alguna màquina de comunicacions o camilles.

Realment el búnker era força impactant per lo llarg i ample que era tot i que evidentment no deixava de ser claustrofòbic. No estava fet sota terra sinó com a túnel a una de les més muntanyes que té el ranxo.

A més a l’entrada hi havia una de les camionetes utilitzades a la película de Juràssic park. Des d’allà mateix, quedaven uns 20 o 30 metres elevats i molt a prop del mar per lo que tenien probablement una de les millors vistes de la zona. Tal com va dir la guia, aquell era el seu lloc preferit i per això li agradava tant la seva feina. Quanta raó…

D’allà vam tornar a pujar al bus i ja ens vam dirigir cap als escenaris a l’aire lliure, doncs el búnker s’havia utilitzat també en moltes pelicules.

De camí vam veure una zona de cria de porcs i una plantació de platans, tot i que suposo que allò no es el que dóna més beneficis al ranxo sinó que deuen ser els tours, doncs quasi tot el ranxo està sense utilitzar ni per cultivar ni per ramat suposo que justament per poder apreciar els escenaris de les pelicules i així poder fer els tours que es el que realment els deu donar diners.

En un punt determinat, després d’un petit revolt, vaig tenir un d’aquells moments impactants, doncs de sobre vaig veure davant meu la famosa esplanada on els dinosaures perseguien als nens i al protagonista de Juràssic park I. Va ser un moment que realment et deixa sense respiració durant 3 segons del oooohhhh que fas. Magnífic.

A més tot ho mantenien tal qual, fins i tot el tronc on s’amaguen. De fet allà hi ha un cartell i es el lloc típic per fer-se la foto i on un per un la guia ens la va fer.

Allà al costat hi havia un escenari de Lost, concretament el del campament de los Otros. Es veia clar que era aquell escenari tot i que l’impacte no era tant fort ja que no hi havia les casetes, pero es veia perfectament la zona i l’inici del que deien que era la selva.

I a partir d’allà vam tornar a pujar al bus i vam recórrer un camí on cada 10 metres hi havia algun escenari típic d’alguna película. De fet hi havia un munt de cartells seguits amb la imatge que just darrere es veia en real. N’hi havia de Jumanjy, Kong, windtalkers i moltes altres, jo en vaig contar unes 20..

I en acabar tot el recorregut vam anar fins a una zona on hi havia porcs senglars, fins i tot de molt petits i que alguns només veure el bus ja es van acostar, doncs la guia per tal de que vinguin els tirava menjar, cosa que ja ho sabien i només veure el bus alguns ja venien. N’hi havia un munt i feien força Gràcia.

I amb tot plegat fer una volta pel ranxo fins a finalitzar el tour que va durar 1 hora i mitjà, lo just per no fer-se pesat però per donar temps a veure bé els escenaris de les pelicules que era lo important. A més la guia va animar molt Toa l’estona per lo que va ser realment divertit.

A lesn14:40h baixaven del bus i segons Google Maps passava el bus 60 que havia d’agafar a les 14:52h, per lo que primer vaig córrer al lavabo a restaren una mica de tota la pols que havien traçat i corrent cap a la parada que estava davant del ranxo. Tenia la intenció d’anar a Pearl Harbor, cosa que ja havia Kirat com anar-hi des del hostil però que la ranxo vaig poder posar-ho a Google Maps ja que hi havia Wi-Fi gratuït, i encara sort que portava la ruta a Google Maps perquè la cosa no va anar com esperava.

Allà havia d’agafar el mateix bus que l’havia portat fins allà i que de fet era l’únic que passava per aquella carretera, el bus 60, que va passar més o menys a l’hora que deia Google Maps. Durant el primer tram, que era per zona urbana, va anar tal com s’indicava, fent exactament el mateix recorregut i parades. Però quan havia d’agafar l’autopista per anar a Honolulu, en va anar una altra. I com deia abans, sort que vaig poder indicar la ruta a Google Maps perquè gràcies a això vaig saber que anava en per un altre camí i reaccionar.

En principi havia d’arribar a les afores de Honolulu i allà fer un transbord, anat per la mateixa autopista que a l’anada. Però va anar per una altra tot i que semblava que també acabaria arribant al mateix lloc on havia de fer el transbord, per lo que simplement vaig anar seguint el GPS per quan estigués quasi al lloc del transbord baixar.

Però no, es va passar el punt i no pagava anar cap al centre de Honolulu i allunyant-se per tant de Pearl Harbor i del lloc on havia de baixar. La primera oarada que va fer ja era massa lluny com per anar caminant, així que durant uns segons no vaig saber que fer. Veia com perdia l’opció d’anar a pearl Harbor però a més no sabia com Tor ara al hoste, doncs no tenia internet i a menys que em connectes a alguna xarxa oberta no podria buscar la ruta des d’on era.

Així que quan vaig veure que el bus girava un carrer i baixava molta gent, jo també vaig baixar, doncs la senyal GPS sanava perdent.

Allà vaig mirar si hi havia alguna xarxa oberta i res. Així que per no perdre més temps vaig començar a caminar en direcció a l’Hotel tot i que estava a més d’una hora caminant, així que estava una mica desesperat perquè sem feia tot molt llarg i més sense poder haver anat a Pearl Harbor.

Però aleshores mentre caminava vaig veure que venia el bus À, i aquest era el bus que havia agafat el primer dia per anar fins al hostel. Així que vaig aprofitar que estava aturat pel trànsit i un semàfor intenia l intermitent posat per girar a l’esquerre per tal de córrer cap al carrer a l’esquerre i per sort a pocs metres hi havia una parada on hi vaig córrer abans que arribés el bus i… Bingo! Era la parada del A. I ja arribava. Com que tenia el bitllet per tot el dia hi vaig pujar sense pagar més i cap al hostel. Amb tot plegat ja eren quasi les 16:30h.

En algun moment el GPS funcionava per lo que vaig poder confirmar que anava en l direcció correcte.

Al cap d’uns 15 minuts ja arribavem a zona coneguda per mi i on ja ni necessitava mirar el GPS. Vaig baixar una parada abans per tal d’anar a la zona de restaurants i un 7eleven que es on vaig anar per a comprar ja el sopar. Per cert que només entrar-hi vaig veure un tio robant, posant-se algo que no vaig veure que era dins els pantalons. Ell va veure que el veia i em va seguir amb la vista fins que va entendre que no tenia cap intenció de dir res, doncs a mi que robin a un 7eleven més igual.

Vaig comprar el sopar i vaig anar cap al hostel. Quan hi vaig arribar ja no tenia massa ganes d’anar enlloc, estava cansat i encara estava donant gràcies d’haver-hi pogut arribar prou bé.

Al hostel em vaig prendre un cafè mentre pensava el planning de l’endemà, que segurament aniria a la Manoa Falls, una cascada on s’hi arribada després d’una caminada d’un kilometre pel mig de la selva.

Despres vaig estar xerrant amb un dels propietaris del hostel que em va explicar com era pearl Harbor, doncs li vaig dir que hi voldria haver anat pero que mhavia quedat sense temps per haver-me liat amb el bus.

Em va explicar que les parts mes interessants costaven uns $50 entre totes i que hi havia el museu que era gratuït. A mes al lloc s’hi havia d’arribar en ferri doncs era uan illa. En definitiva que tot el que em va explicar no em va acabar de convèncer, per lo que en aquell moment ja quasiq ue tenia decidit que lendemà aniria a la Manoa Falls caminant des del hostel, que eren uns 5km un dels quals fent trekking per la selva. Això em feia mes gràcia que no pas anar a veure museus.

Cap a les 20:30h em vaig preparar le sopar que havia comprat al 7eleven, el Pot Nudlles i el XXXXXXXXXXXXX, allà fora al pati amb l’airet que s’hi estava molt be.

Aquell dia van arribar dos nois nous que semblaven mot acostmats a dormir en hostels, doncs ni se’ls notava quan hi eren. Després va arribar un negre que ja em va semblar mes estany, per començar em va donar la mà cosa que no fa mai ningñu quan rriba a l’habitació, don s s’intenta ser el mes discrt¡et possible. De fet mes tard ja no hi era, suposo que estava buscant allotjament i va trobar alguna cosa millor i va marxat sense arribar a passar-hi ni una sola nit. Un dels dos nois nous semblava francés i realment amable, d’aquells discrets però sempre amb un somriure quan passava.

I cap a les 21h al llit a mirar Netflix fins cap a les 22h que ja vaig tenir prou son com per anar a dormir i dormir una nit mes d’una torada sense que ningú em molestés.

error: Content is protected !!
%d bloggers like this: