Aquest dia també va ser tranquil, a casa i al pati on la calor s’aguantava millor que pel carrer. Jo em vaig despertar cap a les 8 del matí. L’Emma com sempre va tardar una mica mes. Normalment primer m’aixecava jo a fumar un piti i ella ja es mig despertava, tot i que de seguida tornava a adormir-se i quan jo tornava ja anava directament a l’ordinador a menys que ella es tornés a despertar.

Així que em vaig prendre el cafè i vaig escriure el diari fins que ella es va anar despertant i vaig tornar al llit per estar una estona amb ella i que m’expliqués el que havia somniat que li agradava molt explicar-me’ls. A mes, a diferència de la majoria, sempre els recordava perfectament i amb un nivell de detall increíble.

Segons deia l’Emma, ella s’havia acostumat als meus horaris de menjar, que bàsicament era no esmorzar, dinar cap a les 14h i sopar cap a les 22h, com quasi tothom a Espanya vamos… Però és que a Mèxic esmorzen molt fort cap a les 11h, després cap a les 15 o 16h dinen i ja quasi no sopen. Nosaltres portàvem fent els horaris espanyols quasi des que havia arribat, així que aquell dia li vaig dir que faríem horari mexicà, per lo que tocava esmorzar cap a les 11h.

Així que vam estar al llit una estona fins cap a les 11h que l’Emma va anar a preparar unes “picadillas” i jo vaig anar una estona mes a l’ordinador. Les picadillas son com antojitos però amb menys substància, només amb salsa de frijoles, formatge i salses picants. Alguns també s’hi posen carn.

Cap a les 11:30h vam anar al menjador a menjar amb la intenció de no dormir després. Justament menjàvem picadillas perquè no son tant contundents com altres plats. Però sent aquell dia un d’aquells que estaríem vagant per casa tot el dia i havent menjat encara que fos poc, jo no ho vaig poder evitar. Vam anar a l’habitació després de menjar i recollir-ho tot, vam posar Netflix i jo em vaig quedar adormit en menys de 15 minuts tal com si hagués dinat el mateix de sempre.

L’Emma no sé si va tardar tant poc en adormir-se o fins i tot si va dormir massa, doncs normalment s’adormia mes tard que jo i es despertava abans. En qualsevol cas jo vaig dormir com sempre, 3 hores, per lo que fins quasi les 16h no em vaig despertar.

Per la tarda si que vaig estar mes estona a l’ordinador escrivint el diari i altres coses. Aquests dies estava una mica liat arreglant-li el portàtil a l’Emma ja que en tenia un de força nou però que anava molt lent, entre altres motius per un programa que jo li havia instal·lat per controlar-lo de forma remota. La veritat és que mica en mica el portàtil anava molt millor i estava realment be, doncs també es convertia en tablet tenint la pantalla tàctil. A mes li vaig instal·lar programes per tal que pogués fer còpies de seguretat de totes les fotos i no li passés com amb l’altre mòbil al que ja no pot accedir per tenir la pantalla trencada i per tant no pot recuperar les fotos que hi ha guardades.

Com ja he comentat en posts anteriors, portàvem uns dies sense quasi diners ja que a l’Emma li havien cobrat una assegurança amb els diners que jo havia enviat sense que ens n’adonéssim. A conseqüència d’això vaig haver d’enviar-me mes diners per poder menjar els 10 dies que em quedaven a Mèxic.

En aquesta època sempre considerava Azimo o Transferwise per fer l’enviament de diners, tot i que segurament ja ho podria haver fet amb Revolut que és el banc que sempre utilitzo en els viatges, sobretot per pagar amb targeta. En aquell moment no ho sabia però Revolut ja permetia fer transferències internacionals sense cobrar comissió. Azimo i Transferwise, tot i cobrar una comissió molt baixa per enviar diners, sobretot comparada amb els bancs tradicionals, acaben sortint una mica mes cars que amb Revolut.

A diferència de Revolut, Azimo permet enviar diners per recollir-los en efectiu. Tan amb Revolut com amb Transferwise només es poden fer transferències a un conta bancari. Això si, Azimo és la que te les comissions mes altes tot i que no acostumen a arribar a l’1% dels diners enviats.

Però en aquest moment, jo ja podia enviar els diners a un conta bancari per lo que ja podria haver utilitzat Revolut amb el que no hauria pagat absolutament res, 0, ni per la transferència ni pel canvi de divisa. Ja utilitzava molt Revolut durant els viatges però encara no era conscient de tot el que podia fer…

Així que vaig utilitzar un cop mes Transferwise per enviar-me 200€ pagant una comissió de 2,74€ representant un 1,40% de l’import enviat, molt per sota que qualsevol banc normal però encara mes car que amb Revolut. Però el pitjor de tot va ser que els diners que em vaig enviar els vaig treure de Revolut. Si, vaig enviar uns diners que tenia a Revolut amb Transferwise quan els podria haver enviat directament fent una transferència amb Revolut i estalviant-me els 2,74€ de comissió. En qualsevol cas la comissió era petita i a partir d’aleshores ja vaig fer altres transferències internacionals amb Revolut sense pagar cap comissió i ara almenys ja teia diners de sobra per passar 10 dies a Mèxic.

Després vam estar una estona al pati, arreglant plantes, escoltant l’Emmanuel tocant la guitarra, parlant de la planta superior on s’hi varen començar a fer uns apartaments, etc. Gran com és el pati i ple de plantes, realment no fa cap falta sortir de casa per desconnectar, simplement preníem alguna cosa a fora quan el sol no picava tant i ja no ens calia sortir a donar cap altra volta.

Cap a les 21:30h l’Emma va anar a preparar el sopar i jo la taula. Va fer espaguetis i costelles de porc. Els espaguetis li quedaven molt bons i com a mi m’agradaven. Ja sabia que m’agraden grenyals i així els feia. A mes li posava un formatge ratllat molt fi que feia que ja estiguessin boníssims. Jo també li posava salsa picant de huacamole com a quasi tot. Vam sopar a l’habitació per veure Netflix tal com ja començava a ser costum. Estàvem enganxats a algunes sèries de Netflix i per sort ens agradaven moltes a tots dos. La de Fargo que per mi és de les millors que he vist, a ella també li va agradar molt, de fet hi estava enganxadíssima.

Després de sopar ho vam recollir tot i a seguir mirant la sèrie. Jo no vaig tenir problemes en adormir-me doncs ja feia estona que m’havia despertat de la migdiada. A mes l’endemà aniríem pel matí a l’escola de l’Emma per lo que no podíem anar a dormir massa tard. Així que abans de la 1 ja estàvem dormint amb l’aire condicionat a tope com sempre.

Ja portava alguns dies descansant, prenent-me els dies amb molta calma i en general fent vida com un mexicà mes de vacances, i val a dir que tot plegat es notava. Amb els dies tant atrafegats que normalment tenim només fa falta parar una setmana per adonar-se de la vida tant estressant que portem i de les millores que aporta al benestar general portar una vida mes relaxada.

Skip to content