A les 7h em despertava amb temps per prendre el cafè, escriure una mica el diari, tornar a mirar be com anar a Kanchanaburi ja que no tenia massa clar l’horari del tren i si podria arribar a l’estació, que tot i que era a prop, s’havia de creuar el riu, i això no era fàcil. Els ponts em quedaven molt lluny per lo que la millor opció era creuar-lo amb ferri, que si em quedava molt a prop però que mai els havia vist.
Així que després de dutxar-me i acabar de preparar les coses vaig sortir de l’hotel a les 11h, hora màxima de checkout, ja que l’única informació mes o menys precisa que havia vist sobre horaris del tren parlaven d’un a les 7:30h i un altre a les 13:30h, que seria el que agafaria. Amb aquests horaris i aquesta incertesa era molt difícil fer cap tipus de pla.
Abans de marxar ja vaig quedar amb la noia de l’hotel que l’endemà tornaria, doncs passaria una última nit a Bangkok abans d’agafar el vol cap a Krabi que sortia des de l’aeroport secundari de Bangkok. Ja em va dir que tindria la mateixa habitació, la 502. Evidentment per una nit mes no volia anar a un altre hotel, volia estar a un lloc que ja em conegués.
Vaig anar fins al parc on havia anat dos dies abans amb el gay tailandès on havia vist el que semblava una sortida de barcos i que segons Google Maps els ferris podrien sortir d’aquella zona, pero allà no hi havia res. Vaig donar una volta pel parc i vaig veure un grup de gent que anava en una mateixa direcció i a mes en direcció al riu creuant tot el parc. Els vaig seguir i efectivament hi havia un moll amb unes casetes de venda de bitllets. Vaig demanar pel barco que creua el riu i efectivament sortia des d’allà al cap de pocs minuts i només costava 15 bats, uns 0,40€. De moment, el primer escull ben superat i de fet mes ràpid i millor del que m’esperava.
Al cap de 10 minuts va arribar el ferri, vaig pujar i en uns 5 minuts ja érem a l’altra banda del riu, que per cert, és un riu enorme, de fet mes gran que qualsevol que hagi vist a Espanya. Un cop allà, a seguir Google Maps caminant uns 15 minuts sota el sol i arrossegant la maleta fins l’estació de tren. Almenys era en línia recta i no tenia pèrdua. Pel camí hi havia un mercat molt autèntic, bàsicament de fruites, verdures i peix. A mes ja estaven tancant per lo que la pudor era terrible. Això si, era d’aquells mercats que només es veuen a Bangkok. Al costat també hi havia petits mercats aprofitant les carreteres i ponts elevats per posar-s’hi a sota. El terra del mercat principal estava enganxós de brut que estava i en aquell moment estava passant un camió per a recollir tota la brossa i restes de menjar. La veritat que comprar menjar allà a mi em faria una mica de cosa pel tema de la salubritat, no semblava que allà el menjar estés en les millors condicions. Llàstima que ja estiguessin tancant perquè veure allò en ple funcionament ha de ser tot un espectacle. Hi havia, literalment, centenars de parades.
La situació dels mini-mercats al voltant era encara mes precària ja que s’ubicaven en llocs fangosos o directament plens d’escombraries sota els ponts de les rondes que passaven per dalt.
Vaig arribar a l’estació sense mes problema que el de creuar el carrer ple de cotxes i el primer que vaig anar a fer, evidentment, és preguntar l’hora de sortida del tren, que era a les 13:55h, així que tocava esperar quasi 2 hores i mitja. Tenint en compte que en passaven 2 al dia, doncs l’espera era realment poca. El bitllet costava 100 bats tal com havia vist per Internet. De fet tot el que havia vist per Internet era quasi 100% exacte. Així que vaig comprar el bitllet i a esperar.
A continuació vaig mirar a Google Maps on estava el 7-eleven mes proper per comprar aigua i, sorpresa, a la zona no n’hi havia cap, el mes proper estava a 2 km, no m’ho podia creure. Així que vaig anar a una botiga d’allà l’estació i l’ampolla d’aigua que al 7-eleven costava 14 bats allà en costava 30. Quan el venedor ja la treia de la nevera per donar-me-la li vaig dir que no, que era el doble de cara. No sé si es pensen que per ser guiri també has de ser estúpid. La cara que va posar una deia tot. Crec que era el primer turista a qui no va poder timar i això se li notava. Així que vaig anar pel mercat i els seus voltants i l’única parada que vaig veure que tenien aigua me la venien a 50 bats. Vaig tornar a dir-li que ni de broma, sempre amb un somriure és clar. No sé si aquests preus eren perquè esperen a que regategis o perquè ets estranger, en qualsevol cas li vaig dir que era caríssim i me’n vaig anar. Però la sed començava ja a ser important així que vista la situació vaig decidir baixar-me els pantalons i tornar a la botiga de l’estació i comprar-la per 30 bats. Però quan hi anava vaig veure que just davant l’estació hi havia mes parades, de fet hi havia passat en arribar a l’estació, on venien menjar i aigua. Cada ampolla 20 bats, això ja ho vaig trobar raonable, doncs aquesta gent segurament compra l’aigua al 7-eleven i algun benefici han de treure’n. Així que vaig comprar l’aigua i a la parada del costat dos pinxos de carn de pollastre arrebossat per 10 bats cada un. Perfecte. Per 40 bats ja havia esmorzat i begut un litre d’aigua.
A mes de treure’m la gana i la sed, em vaig poder connectar a una xarxa wifi oberta que hi havia a la mateixa estació de tren, per lo que l’espera es va fer molt mes curta. Al cap d’una hora esperant, vaig comprar una altra ampolla d’aigua i dos pinxos mes, aquesta vegada de salsitxes embolicades amb algun tipus de pasta fregida, molt bons també, així que 40 bats mes i ja quasi que havia fet l’esmorzar-dinar abans de les 3 hores i mitja de tren que tenia per davant. Tot plegat m’havia sortit molt millor del que esperava i ara era allà ja havent dinat i connectat a Internet mirant correus, contestant Whatsapp’s i escrivint el diari mentre esperava el tren que m’havia de portar a Kanchanaburi.
A les 13:10h arribava el tren i a les 13:55h en punt ja sortíem cap a Kanchanaburi. El tren era igual que el que vaig agafar per anar a Lopburi però almenys aquest dia no feia tanta calor. Els núvols feien que almenys el sol no piqués tant tot i que déu n’hi do també de la calor que feia, doncs la humitat sempre és molt alta i fa calor igual, però almenys no crema com els dies sense núvols.
El trajecte en certs punts és entretingut ja que veus els pobles i els paisatges amb una vegetació exuberant, arbres que mai has vist i granges a tocar de la via. Durant molts trams el tren no para de xiular degut a la proximitat de les cases i els nens jugant tant a prop, així com les vaques que suposo que ja deuen estar acostumades a que el tren els passi a un metre de distància. Les estacions son com les de Catalunya de fa 30 anys, encara amb personal indicant al tren quan pot arrencar i tocant una campana 3 vegades per avisar de que el tren marxa de l’estació. I mentre a Catalunya lo típic és veure cantants o músics als trens, allà son venedors de menjar. Venen de tot, des de bosses de patates a plats complets preparats per ells mateixos, passant per fruites o begudes. La corriola de venedors és constant i a cada parada en pujen i baixen.
Vaig passar tot el trajecte mirant els paisatges i escrivint el diari. Cap a les 17h va passar el revisor avisant que la propera parada era Kanchanaburi, cosa que em va anar be perquè el GPS fallava molt. Ara encara no n’era conscient però això acabaria sent un gran problema mentre estava a Tailàndia. A Kanchanaburi va baixar molta gent, doncs era una de les destinacions principals de qualsevol turista a part de locals.
La primera imatge de Kanchanaburi va ser, lògicament l’estació, però la segona, com no, un mercat. Els mercats estan en l’ADN dels tailandesos. N’hi ha a tots els pobles i cada dia. Aquest ocupava tota una plaça just davant l’estació i a diferència d’altres on bàsicament s’hi ven menjar, en aquest hi havia moltes parades de roba.
A la mateixa estació hi havia dues noies d’un servei de turisme que no havia vist a cap altra estació i que informaven als turistes. Els vaig preguntar si allò era Kanchanaburi ja que per culpa dels fallos del GPS em volia assegurar d’haver baixat a l’estació correcta. M’ho van confirmar i vaig sortir de l’estació per anar cap a l’hotel que havia reservat, un hotel fet sobre el propi riu Kwai.
El poble de Kanchanaburi no es veia massa gran, de fet semblava que l’únic que tenia era el famós pont. Una carretera el creuava per la meitat deixant l’estació a una banda i la resta del poble a l’altra, on també hi havia el riu. El poble semblava poc mes que un carrer principal d’un sol carril per sentit i del que en sortien petits carrerons, quasi ni asfaltats i que molts d’ells ja no portaven a enlloc. L’hotel era a un d’aquests carrerons que acabava al mateix riu.
L’hotel era a poc mes de 5 minuts caminant, un hotel que em va agradar per tenir les habitacions flotants sobre el riu i estar tant a prop de l’estació. Hi vaig arribar sense problemes tot i que quedava una mica amagat perquè realment està a tocar del riu. En arribar-hi, abans de res, ja vaig al·lucinar. Era un espai obert amb una renglera de dues plantes amb habitacions que donaven al pati i baixant unes escales es podien trobar les habitacions flotants a les que s’hi accedia per un petit pont, que literalment et feien anar cap al centre del riu on hi havia 4 habitacions mes però ja flotants sobre l’aigua.
Vaig escoltar que em saludaven perquè anava una mica perdut i al girar-me vaig veure dues noies a una recepció. Vaig fer el check-in i una de les noies em va acompanyar fins l’habitació, baixant les escales fins al mateix riu, creuant el pont per arribar a les habitacions flotants i donant-me les claus de l’habitació número 3. Vaig deixar les coses i lo primer que vaig fer va ser sortir al balco arran de riu per contemplar les vistes. Era impressionant, una passada. Tot el riu enorme i tranquil davant meu i jo assegut a uns bancs al balcó mentre tota l’estructura es movia suaument al ritme que marcava el riu. Ja havia vist a les fotos com era, per allò simplement superava les meves expectatives. Això si, per primera vegada en tot el viatge, començava a veure mosquits i bitxos de tota mena, com era d’esperar és clar.
Vaig quedar-me allà una estona simplement descansant davant d’aquell paisatge únic i feliç d’haver arribat ben aviat tenint en compte que poques hores abans no tenia ni idea dels horaris del tren. Arribar al teu destí quan tot és tant incert és, si cap, mes emocionant encara. Després ja vaig anar a donar una volta per Kanchanaburi. No plovia però ja es veia un bon núvol que no tenia gens de bona pinta. Eren les 17:30h però ja tenia prou gana quasi per sopar ja que només havia menjat els 4 pinxos de carn en tot el dia.
Primer vaig anar a l’estació de tren a buscar els horaris ja que en aquell moment no sabia exactament com arribar fins al pont sobre el riu Kwai que en principi estava a 2 km de l’hotel però que Google Maps em deia que estava a 44 km i que s’hi havia d’arribar en tren. Tot plegat m’estava liant força.
En arribar a l’estació, el noi de la taquilla em va donar un paper amb els horaris i vaig veure que hi havia una estació que justament es deia pont del riu Kwai, però que només estava a 5 minuts d’allà, per lo que no podia ser el que deia Google Maps, però a la vegada tenia entès que el tren ja no hi passava per aquell pont, per lo que el lio era total i no podia preguntar massa perquè el de la taquilla no sabia anglès i les noies de turisme que hi havia en arribar, ja no hi eren. En qualsevol cas en aquell moment no tenia intenció d’investigar encara sinó que volia anar a dormir aviat, despertar-me cap a les 3 de la matinada i decidir que faria, ja que el primer tren cap al pont sortia a les 6 del matí.
Així que vaig tornar al mercat i vaig donar-hi una volta aprofitant també per buscar algun lloc ambulant on sopar. N’hi havia varis però un em va semblar molt be, pels plats que tenien i per la dona, que se la veia molt amable i servicial. Em va explicar els dos tipus de plats que tenia ensenyant-me el tipus de menjar que hi havia a cada una de les dues grans olles que tenia. Vaig decidir que em quedaria allà i que menjaria el que hi havia en una de les olles que semblava carn de xai estofada amb verdures i que ho acompanyaria dels típics fideus d’arròs, tot plegat en sopa i ben picant, com sempre. El va preparar posant-li moltes mes coses de les que pensava, de fet quasi ni hi cabien al plat, ja que a mes li va posar un altra tipus de fideus i mes verdures, i tot plegat per 40 bats, poc mes d’un euro.
M’ho vaig menjar allà mateix, doncs tenia un parell de taules on poder seure i on vaig estar-hi uns 30 minuts fins que vaig veure que els del mercat començaven a recollir, doncs ja semblava que mes aviat que tard començaria a ploure i amb força.
Eren poc mes de les 18h quan em vaig acomiadar de la dona que va ser molt amable, preguntant-me si m’havia agradat i donant-me les gràcies en repetides ocasions. Era una d’aquelles dones que inspiren molta pau, tranquil·litat i confiança.
Allà no hi havia tants 7-eleven, de fet no en vaig veure cap, però hi havia una altra botiga similar on vaig comprar una ampolla d’aigua, i en sortir va començar a ploure, però era una pluja típica tropical. Durant dos minuts plovia poc, per lo que no vaig accelerar el pas, però de cop i volta va començar a ploure amb una força que feia anys que no veia, i no exagero gens. Unes gotes d’aigua grans i molta aigua, en 3 segons vaig quedar xop havent-me d’amagar sota els toldos de les botigues per les que anava passant, ja que tot i ser a 5 minuts de l’hotel hauria arribar completament xop. Va ser algo exagerat. Almenys es va posar a ploure quan ja ho tenia tot fet i només tenia ja intenció d’anar a dormir. En arribar a l’hotel, amb la cara que portava, la noia em va mirar com dient: “Si si, així plou aquí”.
A les 18:30h ja ho tenia tot fet. Vaig quedar-me una estona mes al balcó contemplant la pluja caient sobre el riu mentre s’amaga el sol i ja tot quedava parcialment il·luminat per les estrelles i alguna llum que es reflectia sobre el riu. Un cop al llit i amb la pluja, el riu estava mes mogut i per tant també l’habitació, i no hi ha res millor que dormir amb un lleuger moviment de barco. Va ser la millor nit amb diferència de tot el viatge, a mes no feia gens de calor. Només estaria allà una nit però m’hi hauria quedat una setmana.
